miércoles, 8 de septiembre de 2010

NOU VALENCIANISME ¡HEM SEGUT, SOM Y SEREM VALENCIANS !


Autor: Miquel Carbonell Roig
2 de març del 2004

Hui estic alegre: Per fi Joan Garcia Sentandreu ha donat el pas tant desijat y esperat per molts valencianistes. Ha decidit que es el moment de mampendre en sa vida, una nova etapa de servici al valencianisme, des de la politica.
El Nou Valencianisme escomença a brotar.
La llavor que sembrarem fa cuatre anys y mig, els valencianistes defraudats per l’actuacio y resultats d’ixe valencianisme politic venut a interessos aliens als propits estrictament valencians, ha germinat y apareix a la llum publica en este camp valencià, en l’esperança, de que el poble s’incorpore a ixe nou abre que preten escamparse per tot lo Regne, pera, arreplegant les inquietuts, sentiments, apoyos y energia de tot el poble, transforme ixa savia bruta en elaborà, y puga fructificar al maxim, reconeguentse a nostre Regne la categoria que li correspon, a l’igual que passà en l’epoca de nostre maxim esplendor cultural, economic y politic. Davant d’un moment com el present, en el que els nacionalismes de pobles que no han segut res a lo llarc de l’historia d’Espanya, se transformen en nacionalismes imperialistes, o siga absorvents d’atres nacionalismes historics tradicionals com el nostre.
Davant la desaparicio de l’unic partit politic nacionaliste valencià donà la fusio per absorcio d’UV en el PP.
Davant la postura de pactes entre el PP y el PSOE per la creacio d’ixa Academia de la llengua sense nom, que te la finalitat d’unificar la llengua valenciana en la catalana que es el pilar en el que se sustenta l’argumentacio politica dels Païssos Catalans.
Davant esta siuacio coyuntural en la que lo que queda de l’antic imperi espanyol, que s’originà en la fusio de les corones de Castella y Arago, corre el perill de disgregarse, pero no en la configuracio territorial ni politica en la que s’originaren, sino en una nova configuracio territorial, precisament dominà per els pobles menos importants en aquell entonces com son el vasc y el catala, Joan Garcia Sentandreu, com a gran estratega y home en visio y carisma de lider, ha dit: ¡Aço s’ha acabat!. Y arreplegant el sentir y pensar del poble valencià del que forma part y en el que s’ha criat, ha elaborat el cos doctrinari de l’ideologia del seu poble: d’ixe poble valencià, pacific ell, meninfot per ad algunes coses, pero amant: de la tradicio, de les costums, de la familia y els seus valors, de l’esencia de lo propit, de lo consustancial en lo nostre, de gent d’orde que creu en el treball y en el resultat d’ell, que no en l’explotacio de l’home, sino en la defensa dels seus drets.
El cos doctrinari que mos ha propost Joan Garcia Sentandreu y en el que combregue personalment, es el de la defensa de lo valencià per damunt de tot, baix un sistema democratic, que respetant la llegalitat constitucional done el colp d’efecte necessari per al renaiximent victorios d’un Nou Valencianisme.
Lo que mes m’agrà del seu mensage es: “No deguem tindre por ni complejos a ser com som ni a dir allo en lo que creguem. Y si el nostre llenguage, la nostra forma de ser no els agrà, alla ells. Mosatros no volem ser com els demes. No admitim ni els seus patrons ni mides. Mosatros parlem d’una politica d’autentic servici a la nostra societat, des de la nostra conviccio etica del be del poble valencià”
Aço a soles heu diu un politic que te carisma de lider.
Aço a soles heu diu una persona que antepon, la fidelitat a la idea en la que creu, a qualsevol interes materialiste, economic, pragmatic que es lo que fan els demes politics.
Aço a soles heu diu y pot duro a la practica Joan Garcia Sentandreu y al seu costat me tindra sempre apoyantlo, mentres sa fidelitat a Valencia y els seus valors perduren.
Els cinc principis en els que s’apoya la doctrina d’espe partit de Nou Valencianisme son: Constitucionaliste, Foraliste, Conservaor, Social y Valencianiste.
Per damunt de tot, lo nostre son els homens y dones del nostre Regne de Valencia, la seua cultura, la seua llengua, que es la valenciana, les seues institucions y el seu futur individual y colectiu. Mosatros apostem per la reivindicacio dels valors tradicionals heretats d’un humanisme cristia que fon fonament de tota nostra cultura a lo llarc de casi 2000 anys.
Front a l’estructura mundial globalisaora que reduix l’individuo a ser un simple engranage de produccio front a la preeminencia de les empreses que tendixen a la monopolisacio, mosatros defenem el protagonisme social de les persones, la dignitat del treball y la defensa dels desfavorits. Per ultim resaltar l’habilitat que ha tingut en recuperar un vocable que al meu entendre arreplega el sentiment huma colectiu dels pobles y ixa paraula se diu foralisme. Obviament el foralisme en Espanya arreplega el sentiment romantic de nacionalisme que aparegue en lo mon a partir del sigle XIX.
John Stuart Mill en son tractat sobre LA LLIBERTAT mos diu: “Les opinions y les costums falses cedixen gradualment front als fets y els arguments, pero per a que els fets y els arguments produixquen algun efecte sobre els espirits es necessari que s’esponguen”.
Si la veu del NOU VALENCIANISME no te posibilitat de divulgarse perque els mijos de comunicacio la boicotegen, com dia Stuart Mill , poc efecte podra produir sobre els espirits de les persones, per tant recomane ad aquells que llegint esta opinio d’este valencianiste que compartix l’ideologia del NOU VALENCIANISME, si els agrà, que facen fotocopies y les distribuixquen entre els seus amics, perque un nou partit y un nou lider estan disposts a treballar per Valencia y de Joan Garcia Sentandreu y els de NOU VALENCIANISME mos podem fiar, perque han demostrat haverse desvixcut per Valencia y no com han fet atres, que han vixcut a costa de Valencia.

No hay comentarios: