tag:blogger.com,1999:blog-23657186217523222382024-03-05T08:19:41.483+01:00RussafiEste blog se edita para dar información, lo más amplia posible, sobre las manipulaciones catalanistas que se vienen produciendo contra el Reino de Valencia.
AVISO: No se admitirán comentarios que atenten contra la realidad histórica del Reino de Valencia, que serán automáticamente borrados.
Asimismo sólo se admitirán los comentarios que esten redactados en Lengua Valenciana o en Español, idiomas utilizados en este blog.russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.comBlogger2807125tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-7515179213003782212023-10-26T12:45:00.002+02:002023-10-26T12:45:11.814+02:00MENUDA LECCIÓN DE HISTORIA LES HA DADO A TODOS LOS EUROPEOS .<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Discurso de Jesús Lainz
en el Parlamento Europeo:</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;">«Lo que a mí me
corresponde es explicarles brevemente la falsedad de la legitimación histórica
para la secesión de Cataluña. Dado el poco tiempo disponible, les plantearé
brevemente ocho cuestiones para responder a la incesante falsificación
histórica de los separatistas.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;">1-
La primera, casi superflua, es la de que, evidentemente, Cataluña no tiene
ningún derecho de autodeterminación, derecho muy claramente definido por la ONU
y cuyos titulares son los antiguos territorios coloniales o los sometidos a
dominio extranjero, lo que, obviamente, no es el caso de Cataluña.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;"> 2- La segunda consiste en la obsesión de los
separatistas por extraer de la existencia en el pasado de un reino, un ducado,
un condado, una república o cualquier forma de Estado, el derecho de secesión
en el siglo XXI. ¿Se imaginan ustedes que de la existencia en el siglo VIII de
los reinos de Essex, Wessex o Mercia alguien dedujese el derecho de sus
habitantes a separarse de Inglaterra en el siglo XXI? En Italia existieron las
repúblicas de Venecia y Génova, el reino de Cerdeña, el de Nápoles y el de las Dos
Sicilias. ¿Tendrán por ello estas regiones italianas derecho a separarse de
Italia en el siglo XXI? En Alemania existieron los reinos de Baviera, Prusia,
Sajonia, Hannover o Würtemberg y otros treinta y nueve Estados de la
Confederación Germánica. ¿Se imaginan las risas en Alemania si a alguien se le
ocurriese sostener que los habitantes de los territorios donde existieron
aquellos reinos tienen derecho a independizarse en el siglo XXI? Y no olviden
el pequeño detalle de que todos estos reinos que acabo de mencionar al menos
tuvieron la virtud de existir, mientras que lo que nunca existió fue un reino
independiente de Cataluña. Por lo tanto, si los habitantes de ninguno de estos
territorios tienen el derecho a separarse de sus naciones, ¿por qué los de
Cataluña sí habrían de tenerlo?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;">3-
Los separatistas sostienen que Cataluña es algo ajeno a España, que su
vinculación con ella ha sido muy débil. Pero Cataluña siempre fue parte de
España, nada menos desde que Roma comenzó a dar forma administrativa a los
pueblos de la Península Ibérica, con la catalana Tarragona como primera capital
de la Hispania romana. Y, posteriormente, la catalana Barcelona sería la
primera capital de la Hispania visigoda. A partir de entonces, los catalanes
han participado en todas las empresas históricas de España: la Reconquista de
ocho siglos contra los invasores musulmanes, el descubrimiento y conquista de
América, etc. Porque con Colón y con Hernán Cortés estuvieron muchos catalanes,
y buena parte de los primeros evangelizadores de América fueron monjes catalanes.
Y ya que estamos en Bruselas, no podemos dejar de recordar a los Tercios de
Flandes, en los que muchos soldados catalanes lucharon a las órdenes del duque
de Alba, aunque, evidentemente, los separatistas catalanes no lo mencionen
nunca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;">4-
En cuarto lugar, los separatistas catalanes sostienen que España es una nación
desarticulada, imperfecta, poco sólida, poco hecha. Pero si echamos un vistazo
a Europa, veremos que naciones tan indudables y sólidas como Italia o Alemania
se unificaron hace sólo ciento cincuenta años. En cuanto a Francia, otra nación
evidentísima, Saboya y Niza se incorporaron a ella muy recientemente, en 1860.
Y Alsacia y Lorena hace bastante menos: exactamente ciento un años, en 1918, al
terminar la Primera Guerra Mundial. En cuanto a Polonia, dependiendo del siglo
del que hablemos, la veremos cambiar de tamaño y de ubicación en el mapa. E
incluso desapareció durante largo tiempo. España, por el contrario, lleva seis
siglos siendo lo que es. Pues bien, si ninguna de estas regiones de estos
países, a pesar de su reciente incorporación, tienen el derecho a la secesión,
¿por qué Cataluña, que lleva en España dos mil años, sí?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;">5-
La quinta cuestión se refiere a Escocia, cuyo referéndum legal de 2014 es muy
utilizado como ejemplo por los separatistas catalanes. Pero el ejemplo es
inapropiado, puesto que la legislación constitucional británica no es la
española, por lo que no se comprende por qué habría de extenderse a España o a
ningún otro país del mundo. Porque la legislación británica es, obviamente,
fruto de la historia de Gran Bretaña. Pues en 1707 dos parlamentos, el escocés
y el inglés, de dos reinos, Escocia e Inglaterra, acordaron fundirse para
conformar el Reino de Gran Bretaña mediante el Acta de Unión. Pero, en el caso
español, jamás hubo ningún parlamento catalán de ningún reino de Cataluña que
pactase de igual a igual con un parlamento español de un reino de España para
conformar el Reino Unido de España mediante ninguna Acta de Unión. Por lo
tanto, la explicación histórica y las consecuencias jurídicas son completamente
distintas. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;">6-
Otro elemento esencial en la falsaria propaganda separatista es que Cataluña
fue invadida por España en 1714, elemento muy utilizado tanto en el exterior
como en el interior. En el exterior, para ganarse simpatías entre aquellos
desinformados que se creen lo de un país pequeño invadido por una potencia más
grande. Y en el interior, para lavar el cerebro de los catalanes, especialmente
de los niños. Un ejemplo: el dirigente separatista Artur Mas declaró a Le Monde
en febrero de 2012 que “Cataluña pertenece al Estado español desde hace
trescientos años por la fuerza, tras haber perdido batallas y guerras”. Pero
esto es sencillamente mentira. Lo que hubo en España en 1714 no fue una guerra
entre españoles y catalanes, sino entre los partidarios del candidato Habsburgo
y los del Borbón. Y de unos y de otros los hubo en todas las regiones
españolas, Cataluña incluida. Pero como Barcelona fue la última resistencia del
finalmente derrotado candidato Habsburgo, con la debida tergiversación se
presenta como una guerra entre españoles y catalanes. Y, dicho sea de paso, el
motivo principal del apoyo probablemente mayoritario en Cataluña al candidato
Habsburgo fue la tradicional francofobia de los catalanes, detalle que Artur
Mas, por supuesto, no explicó a Le Monde.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;"> 7- Otra de las mentiras, de gran eficacia
propagandística, con la que se suele intoxicar la opinión pública europea
consiste en sostener que Cataluña merece la secesión por haber sufrido
especialmente durante el régimen de Franco. No es éste, evidentemente, momento
ni lugar para explicarlo. Sólo les daré tres breves datos: hubo más voluntarios
catalanes luchando en el bando franquista que en el republicano; el régimen
franquista estuvo plagado de ministros, parlamentarios, embajadores y otros
altos cargos catalanes; y Cataluña fue la región más beneficiada por la
política económica del franquismo. Podríamos extendernos hasta el infinito,
pero les daré un solo dato: en 1975, cuando murió Franco, Cataluña, que
representa el 6% del territorio español, contaba con el 45% de los kilómetros
de autopista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;">8-
Por último, otro argumento de gran eficacia sentimental: la lengua catalana
como justificación de la secesión, argumento absurdo donde los haya pero muy
utilizado en la propaganda. Pues, ¿desde cuándo una lengua es igual a una
nación? Se calcula que en el mundo se hablan unas 6.000 lenguas, y en la ONU
hay representadas 193 naciones. ¿Qué sucede entonces? ¿Qué falla aquí? ¿En el
mundo sobran 5.800 lenguas? ¿O en la ONU faltan 5.800 naciones? Pero vengámonos
más cerca, a Europa. Pues el único país europeo donde se habla una sola lengua
es Islandia. Todos los demás son multilingües. Aquí, en Bélgica, por ejemplo,
se hablan tres: francés, flamenco y alemán. Y en Francia o Italia, países
aparentemente monolingües, se hablan más lenguas que en España. ¿Estará
dispuesta Francia, la République Une et Indivisible, a conceder la
independencia a Alsacia porque allí se habla alemán, a Bretaña porque allí se
habla bretón, a Provenza porque allí se habla provenzal, a Córcega porque allí
se habla corso, a los Pirineos Atlánticos porque allí se habla vasco y al
Rosellón porque allí se habla catalán?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;">Concluyamos:
Cataluña no tiene ningún derecho histórico, ni jurídico, ni étnico, ni
lingüístico, ni cultural, ni de ningún tipo, a la secesión. O como dicen los
separatistas, ningún derecho a decidir, que es el eufemismo para no mencionar
la inaplicable autodeterminación.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;">¿Por
qué especial privilegio, por qué especial superioridad los catalanes tendrían
derecho a decidir unilateralmente la destrucción de España mientras que los
demás españoles tendrían que mantener la boca cerrada? Porque no olvidemos que
la tan repetida construcción nacional catalana no es otra cosa que la
destrucción nacional de España.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;">¿Ustedes,
señores franceses, italianos, británicos, polacos, alemanes, aceptarían que los
habitantes de una región decidiesen la destrucción de sus naciones sin que los
demás habitantes de las demás regiones pudieran participar en la decisión?<o:p></o:p></span></p>
<p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">Efectivamente,
el derecho a decidir existe: es el derecho que, para decidir sobre la
existencia o desaparición de España, tienen todos los ciudadanos españoles…»</span> </p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-57436047881484019632023-06-19T11:49:00.009+02:002023-09-02T12:53:43.175+02:00FRANCESC DE VINATEA (1273-1333)<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">EL </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">INSIGNE</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></p>
<div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 3.0pt 3.0pt 3.0pt 3.0pt; mso-yfti-tbllook: 1184; width: 800px;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 3pt; width: 594pt;" valign="top" width="792">
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;">Este insigne personage historic naixque en l'important Vila de Morella,
capital de Els Ports, alla pels voltants de 1273. Els seus pares foren Pere
de Vinatea i Elisenda. El seu llinage pertanyia a la noblea morellana, sent
alguns dels seus antepassats bales i el seu ascendent En Pere de Vinatea, qui
lluita junt a Jaume 1.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> La seua educacio fon
la que corresponia als nobles de l'epoca; educat com a primogenit, rebe una
formacio cavalleresca, destacant la seua destrea en armes, estudia lleis en
la Ciutat de Valencia. Conclosos els seus estudis, regressá a Morella a on va
eixercir la professio de comerciant, </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> La vila de Morella
en esta epoca agrupava a uns trescents veins, sent un gran potencial econornic,
a on es trobaven registrades tota classe de professions dedicades a
l'artesania, al comerç i a la ganaderia (menestrals, teixidors, ganaders,
ferrers, manyans, orfebres, mercaders, etc... ).</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> El comerç derivat de
productes com les resines de pi, la mel, als cereals, els fruits secs, les
pells adobades; especies animals com els porcs, cabres, i ovelles; i
especialment destacaven els teixits de fil, canem, coto i llana. Tots estos
productes foren destinats a l'exportacio, orientant-se esta, no solament cap
als territoris proxims d'Arago i de Valencia, sino que inclus es comerciava
en Italia: la Toscana, Cerdenya i Sicilia, creant una autentica llinea
d'intercanvi en aquelles terres a través del port franc de Peniscola.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">A banda dels artesans i
comerciants, un atre contingent poblacional important en Morella el
constituien els clercs i lletrats.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Morella fon vila real, la
seua bailia general i el Justicia Major tenien jurisdiccio per totes les
terres de Els Ports. Contá en representacio en les Corts pel Braç Real o
Popular, i la seua importancia era gran, sent la primera ciutat despres de
Valencia, durant el segle XIII, que mes contribuia en aportacions a les
Corts; despres la seguien Xativa, Sagunt i Alzira.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Retornant a la figura de
l'ilustre morellá Vinatea, este es va casar entre 1293 i 1295, a l'edat dels
vint anys aproximadament, en Na Carbona, jove de la noblea morellana,
possiblement filla de Ramon de Calvera II, senyor del castell de la
Todolella. Per esta causa es pensa que Vinatea accedi al senyoriu d'estelloc
en 1313, ostentant al titul de senyor, encara que uns atres estudiosos del
terna, consideren que accedi ad ell per una compravenda féta a Ramon de
Calvera H.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Francesc de Vinatea
gojava, d'una posicio economica prepotent i la seua fama d'home inteligent,
ferm i just, fon causa de que els habitants de Morella l'elegiren Jurat de la
vila.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En Valencia. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Se coneix que en 1328 era
Justicia en lo Criminal. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El dia 22 de Maig de 1333,
fón elegit Jurat. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Un any abans es te noticia
de que fón Conseller per la parroquia de Sant Nicolau, i administrador de
l'antiga i nova imposicio.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En la ciutat de Valencia,
deuria de tindre la seua residencia en els llimits de la parroquia de Sant
Nicolau, </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Sent Jurat en 1333, es
produix la causa de la seua intervencio davant el rei Alfons II, en favor de
mantindre l'integritat del Regne de Valencia, lo que tractarém a continuacio.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Va morir, el 2 d'agost de
1333, no quedant clara quina fon la causa del seu obit. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Alguns autors, basant-se
en les circumstancies que varen ocorrer despres de revocades les donacions,
represalies i intrigues de la reina i els seus fidels, creuen que fóren estes
i no unes atres, la causa de la seua mort (sent possiblement assessinat).</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span><span style="font-family: "Georgia",serif; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El Fet</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">O Accio de Vinatea davant
el rei Alfons II, lo que li doná el reconeiximent historic, sent la seua
gesta considerada per alguns autors com heroica.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">A la mort de Jaume II, fón
el seu successor el rei Alfons 11, qui es va trobar en un patrimoni real molt
mermat per les donacions fetes pel seu antecessor. Com les viles reals no
podien ser donades sense anar en contra dels Furs, el 20 d'Agost de 1328,
estant en Daroca, ordená que en Arago, Valencia i Catalunya no es poguera fer
cap donacio de viles, ciutats, llocs ni castells, vendre, pignorar, ni
separar de la Corona qualsevol feu, jurisdiccio ni drets, reservant-se ago
unicament per als seus fills. Despres d'est acte va sorgir el primer desacort
entre el re¡ i l'element popular, causat per la mentalitat castellana de la
reina Elionor de Castella, segona esposa del rei.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Ocupat el rei en el seu
matrimoni, tardá molt de temps en vindre a Valencia ajurar els Furs, havent
de recordar-li els valencians en dos ocasions que era obligacio de tot rei el
jurar-los. Per fi, arribá a Valencia i se constituiren les Corts en 1329; els
Jurats i els Sindics nomenats, abans de prestar-Ii els juraments de
fidelitat, li varen exigir com a monarca la confirmacio del privilegi
d'unitat perpetua del territori, otorgat pel rei Jaume II, el 14 de Decembre
de 1319. El rei accedi jurá l'observancia. Els valencians fonamentaren la
seua exigencia en la donacio feta pel Rei a la Reina Elionor de la ciutat
d'Osca, junt ad unes atres viles i castells, aixina com en el prec que li feu
esta al Sant Pare, per a que absolguera al rei del jurament prestat de no
dividir el Regne; el Papa encomaná l'assunt a l'infant Joan, arquebisbe de
Tarragona, el qual va relevar al rei del seu jurament, recolzat pel vot i
dictamen dels bisbes de Valencia i Denia.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Fon en este moment, quan
el rei feu donacio a l'Infant Ferran, fill d'este segon matrimoni, de Tortosa
en el titul de marqués que, a mes, fón el primer que es concedi en tot el
Regne; i com, segons diuen les croniques, Alfons II estava totalment dominat
per la seua dona, tambe li feu donacio d'Alacant, de les valls d'Elda,
Novelda, Oriola, Guardamar, o siga de tot el territori que tenía la Corona en
el regne de Murcia, i tambe Albarraci en les seues aldees, en perjiú de
l'infant Pere al qual corresponien les rendes d'aquells territoris; aixina
tambe demaná al re¡, l'aprovacio dels rics homens i cavallers, als qui
solicitá el seu jurament de defendre a Ferran i conservar les seues
possessions. Unicament Ot de Moncada es negá despres d'afrontar molts precs i
amenaces.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Poc despres d'esta determinacio real, la reina novament indui al
monarca a fer noves donacions. Les seues exigencies foren ateses i el re¡ feu
concessio de Xativa, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castello a
perpetuitat, a favor de l'Infant Ferran.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Esta nova accio
desencadená una verdadera protesta dels valencians en general i sobretot
d'aquells que habitaven en les segregades viles, a les quals el rei havia
enviat els seus mensagers per a que reconegueren com a senyor a l'Infánt
Ferran. Els prohoms i veins se negaren, inclus atacaren als emissaris, i
acodiren a Valencia com a Cap del Regne per a solicitar justicia contra
aquella decisio que contravenía els Furs, dirigint-se als Jurats, entre els
quals es trobava Vinatea, que accediren a la missio que sels encomanava.
Estos es reuniren en la Confraria de Sant Jaume en diverses ocasions per a
tractar este greu assunt.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Seguint en la Cronica de
Pere el Ceremonios, en la que tambe coincidixen els atres autors per nosatres
consultats, fem constar que era una qüestio de vida o mort per al Regne la
ressolucio que adoptaren els Jurats. Decidiren a la fi que la ciutat s'armara
í segons Eiximenis, de manera secreta, per si les coses no se solucionaven
favorablement. Uintervencio es produiria despres d'escoltar un senyal (el
volteig de les campanes del campanil de la Seu, segons relata la Cronica), i
Facort era donar mort a tots els que se trobaven en el Palau Real a excepcio
dels reis i de l'Infant Ferran.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Presa esta determinacío,
ningu es va erigir en portaveu de la causa davant del rei, sent a la fi
Vinatea (Jurat, i a mes fill duna ciutat que fornava part de les donacions,
Morella) quí s'oferi voluntari per a intervindre «per honor de Deu, e per
amor a la veritat, e per honor de la Ciutat e de la seua féeltat». El
cavaller confessá, combregá, i feu testament davant el notari Pere Peiro, ans
de presentar-se davant del rei. Els acontenyiments que varen ocorrer i les
paraules que pronunciá davant dels monarques i el seu Consell els arreplega
Pere el Ceremonios en la seua Cronica que reproduim textualment:</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«E En Guillem de Vinatea
(1), qui era hom esforçat e hom assenyalat en la ciutat dix:</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">- Anem, que pus que son
fetes les ordinacions, jo m'ho aventurare de dir, que no hi planyere la mía
vida, e, si em mata lo senyor reí, morire per llealtat, e aixi, pus que jo
m'aventur de dir-ho, be us podets vosaltres aventurar d'anar-hí».</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">E aixi es feu, que hi
anaren lo dit En Guillem de Vinatea e los jurats e consellers. E com foren
denant lo senyor re¡, nostre pare, e la reina, madastra nostra, e tot llur
Conseli, En Guillem de Vinatea proposá e dix: Que molt se meravellava del
senyor rei e de tot son Consell que aitals donacions fees ne consentis, com
havia, car allo no volia als dir sino tolre e separar lo regne de Valencia de
la Corona d'Arago, car, separats les viles e llocs tan apropiats com aquells
eres de la ciutat de Valencia. Valencia no seria res; per que ells no
consentien en les dites donacions, ans hi contradirien; e que es meravellaven
fort d'ell e de son Consell, que en tal punt los posassen davant, car
posaven-los en punt d'esser traídors,</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: x-small; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">- E alre, senyor, no hi
mudarien, si a mi, senyor, sabiets tolre lo cap del coll ne si ens sabiets a
tots matar. Mas certifie-vos, senyor, que, si nos morim, que no escapará algu
d'aquests qui son aci, que no rnuiren tots a tall d'espasa, sino vos, senyor,
e la reina, e FInfant don Ferrando.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">E, oint aquestes paraules,
lo senyor re¡, nostre pare, dix a la reina:</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">- Ah, reina, aço voliets
vos oir</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">E ella, tota irada,
plorant, dix:</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">- Senyor, esto non
consentria el rei don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los
degollase todos.</span></i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">E lo senyor rei respos:</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">- Reina, reina, el nostre
poble es franc, e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells
tenen a nos com a senyor, e nos a ells com a bons vassalls e companyons.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">E, estants en aquestes
paraules e departiment, lleva's lo senyor rei e tots los altres del Consell,
que no s'hi feu are pus. Pero los de la ciutat no feeren ells aquell consell
tan secret que no ho sentis lo senyor rei e la reina e los altres de son
Consell, e, per dubte de morir, aixi com eren bons en consellar que es
feessen les dites donacions, tractaren e s'esforçaren que es revocas tot, e
aixi es feu. E lo senyor rei ho feu durament, car volgra que tots aquells qui
aço consellaven fossen castigats be per lo mal consell que li daven, qui era
destruccio e perdicio del dit Regne de Valencia, e per consegüent de la
Corona d'Arago...</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">E, apres d'ago, lo senyor
rei, nostre pare, ana-se'n a Tarragona, e la reina punyia a perseguir nostres
oficials e tots aquells qui vetIlaven en la honor e be nostre. E, en
especial, donaren cormat a mossen Miquel Perez Sabata, qui era hom molt amat
per lo senyor rei, nostre pare, e a mossen Garcia de Loris, qui era tresorer
del senyor rei, e a En Llop de Concud sots-tresorer. E partiren-se del senyor
rei, tantots com fo en Barcelona, car la dita reina los perseguia a els havia
ja començades de fer inquisicions, e vengueren-se'n a nos, qui erem en Arago,
on estiguerentota vegada e foren defeses.» </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<p><span style="font-size: x-small;"> </span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-77561423385501638482023-06-19T11:49:00.006+02:002023-06-19T11:49:59.842+02:00 FRASES APLICAES AL CAS VALENCIA<p><br /></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
"No hay mayor mentira que la verdad mal entendida" (les tesis
catalanistes, per eixemple)<br />
William James<br />
<br />
<br />
"Cuando se gana, se comienza a perder" (ya cauran algun dia...nos van
guanyant batalles pero no la guerra)<br />
<br />
"Fracasado no es el que fracasa, sino el que no lo intenta" (¡¡a
seguir intentant-ho!!) <br />
"- Nunca prives a alguien de la esperanza; puede ser lo unico que posea.
(tingam esperança)<br />
<br />
"Nunca te des por vencido; si Dios te dio la vida sabe que puedes con
ella". (i que podem contra els problemes)<br />
<br />
"Cada dogma tiene su día, pero los ideales son eternos" Israel
Zangwill (clar, cal mantindre els ideals, la flama, l' essencia, l ' esperit)<br />
<br />
<br />
"Las ideas son capitales que sólo ganan intereses entre las manos del
talento" (tingam talent per ad aplicar les idees)<br />
<br />
<br />
"Tal vez algún día dejen a los jóvenes inventar su propia juventud"
(si, inclosos els jovens valencianistes)<br />
Quino<br />
<br />
<br />
"Se puede quitar a un general su ejército, pero no a un hombre su
voluntad" (es pot llevar a home la dignitat pero no es pot furtar a tot un
poble la llengua ni la llibertat)<br />
Confucio<br />
<br />
El optimista tiene siempre un proyecto; el pesimista, una excusa" (puix a
ser optimistes i a tindre proyectes)<br />
anónimo<br />
<br />
"El hombre nunca sabe de lo que es capaz hasta que lo intenta" (puix
intentem coses i sabrem de loque som capaços)<br />
Charles Dickens<br />
<br />
"Confiamos demasiado en los sistemas, y muy poco en los hombres!"
(si, i aixina nos ha anat, confiant en els sistemes : partits, organisacions,
etc.. pero , i l' individu.. ¿no es important? no comença tot per la persona?)<br />
Benjamin Disraeli<br />
<br />
"El que no valora la vida no se la merece" (a valorar-la per a
mereixer-la) <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Leonardo
da Vinci<br />
<br />
"La palabra es el arma de los humanos para aproximarse unos a otros"
(si, parlem i acostem-nos uns ad atres pero sense fer de les paraules un arma
de desunio i enfrontament)<br />
Ana Mª Matute<br />
<br />
"Es más fácil luchar por unos principios que vivir de acuerdo con
ellos" (si, perque lluitar pels principis pot ser algo temporal, pero
viure en ells es per a tota la vida i etern)<br />
Alfred Aldier<br />
<br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">"Las
ideas, como las pulgas, saltan de un hombre a otro. Pero no pican a todo el
mundo" (clar, no contagien a tots, tots no pensen com u)¡<br />
Stanislaw Lem<br />
<br />
"Es menos malo agitarse en la duda que descansar en el error" (si,
dubtar es llogic pero viure en l 'erro es greu)<br />
Alessandro Manzoni<br />
<br />
"El ignorante, si calla, será tenido por erudito, y pasará por sabio si no
abre los labios" (aixo passa molt, hi ha qui si obrix la boca la caga)<br />
Salomón<br />
<br />
A una colectividad se le engaña siempre mejor que a un hombre" (normal, i
aixo ho saben els que fan demogogia, es manipula i conduix a la masa pero a l'
invidu es mes dificil)<br />
Pío Baroja<br />
<br />
"Una mentira es como una bola de nieve; cuanto más rueda, más grande se
vuelve" (si, el mon està ple de boles de neu)<br />
Martin Lutero<br />
<br />
"El que no tiene opinión propia siempre contradice la que tienen los
demás" (si, passa molt, quan u per norma a soles sap criticar es perque no
te opinio propia)<br />
Lingrée<br />
<br />
"Un buen gobierno es como una buena digestión; mientras funiona, casi no
la percibimos" (puix si el percibim es perque no funciona i no nos fa be
la digestio,¿ veritat srs camps i zaplana?)<br />
Erskine Caldwell<br />
<br />
"Se puede tener por compañera la fantasía, pero se debe tener como guía a
la razón" (si, hi ha actuar com a homens de pensament i pensar com a
homens d'accio)<br />
Samuel Johnson<br />
<br />
"Nadie ofrece tanto como el que no va a cumplir" (si , perque et
defraudarà menys)<br />
Francisco de Quevedo<br />
<br />
<br />
"Una verdad sin interés puede ser eclipsada por una falsedad
emocionante" (si, les mentires catalanistes tenen mes importancia publica
que una veritat nostra)<br />
Aldous Huxley<br />
<br />
"Mientras el tímido reflexiona, el valiente va, triunfa y vuelve"
(puix vinga, a ser valents)<br />
Proverbio griego<br />
<br />
"El verdadero modo de vengarse de un enemigo es no parecérsele" (per
aixo no vullc semblar-me a maragall-carod-camps-zaplana)<br />
Marco Aurelio<br />
<br />
"Un héroe es todo aquel que hace lo que puede" (puix hi ha molts
heroes.. perque hi ha gent dedicada al valencianisme i fa lo que pot)<br />
Romain Rolland<br />
<br />
Más vale la pena en el rostro que la mancha en el corazón" (si, una tara,
una taca negativa en els sentiments o un sentiment roïn es pijor que la pena en
la cara (Cervantes)<br />
<br />
<br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">"Quien
se venga después de la victoria es indigno de vencer" (si, demostra poca
talla humana i nuls principis)<br />
<br />
<br />
"Cuando no se puede lograr lo que se quiere, mejor cambiar de
actitud" (puix si, molta gent continua en la mateixa estrategia, si no
funciona, que es canvie l' estrategia i l' actitut<br />
<br />
<br />
Abandonar puede tener justificación; abandonarse, no la tiene jamás"
.podeu relaxar-vos pero abandonar mai<br />
<br />
<br />
"La temeridad cambia de nombre cuando obitene éxito. Entonces se llama
heroísmo" sigam temeraris......<br />
<br />
<br />
"Cuanto más numerosas son las cosas que quedan para aprender, menos tiempo
queda para hacerlas" si, per aixo cal donar-se presa<br />
<br />
<br />
"Puede ser un héroe lo mismo el que triunfa que el que sucumbe, pero jamás
el que abandona el combate"<br />
puix no abandoneu el combat, la lluita continua<br />
<br />
<br />
<br />
"Triunfar tarde no es triunfar: es alcanzar al mismo tiempo la
inmortalidad y la muerte" .. intentem-ho i si es logra passarem a l'
historia<br />
<br />
<br />
La violencia crea más problemas sociales que los que resuelve" es de
veres...de violencia res<br />
<br />
<br />
El tacto en la audacia es saber hasta dónde se puede ir demasiado lejos"
.. per aixo cal ser diplomatics<br />
<br />
<br />
"La felicidad no consiste en desear cosas sino en ser libre" .. sigam
lliures de lladres, tirans i bochins i serem feliços<br />
<br />
<br />
<br />
"La verdad siempre resplandece al final, cuando ya se ha ido todo el
mundo" ........quan ya no queden catalanisme ni centralisme espanyoliste
castellaniste----eixira la veritat com el sol<br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-15074117766818436332023-06-19T11:46:00.007+02:002023-06-19T11:46:59.135+02:00 FRANCESC DE VINATEA. UN HEROE “CIVIL I CIVILISAT”.<p><b><span lang="EN-GB" style="color: #33338d; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; letter-spacing: 2.4pt; line-height: 130%; mso-ansi-language: EN-GB; text-transform: uppercase;">Per</span></b></p>
<div style="background: white; border: dashed #CCCCCC 3.0pt; margin-left: -27.0pt; margin-right: 0cm; mso-element: para-border-div; padding: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt;">
<h4 style="background: white; border: none; line-height: 130%; mso-border-alt: dashed #CCCCCC 3.0pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span lang="EN-GB" style="font-size: 10.0pt; line-height: 130%; mso-ansi-language: EN-GB;">Juli Moreno
Moreno<o:p></o:p></span></h4>
</div>
<div style="background: white; border: dashed #CCCCCC 1.0pt; margin-left: -27.0pt; margin-right: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-element: para-border-div; padding: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt;">
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;"><</span><span class="dropcap1"><span style="font-size: 40.0pt; line-height: 110%;">P</span></span><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">>Per a parlar de Vinatea, personage
fonamental en l’historia del Regne de Valencia, sempre es un bon moment i pot
generar una bona ocasio. En decidir-me a escriure sobre l’ilustre morellà o he
fet tal volta influenciat encara pel significat del mes d’octubre en el
calendari valencià; un mes en que els valencians celebrem la nostra festa
nacional, una data encara marcada per la divisio en eixa manera d’entendre lo
valencià i d’expressar el nostre sentiment de pertanyença a una colectivitat,
que denominem poble valencià. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><b><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Apunts biografics</span></b><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Francesc de Vinatea, citat en la Cronica
de Pere el Ceremonios de manera erronea com a Guillem, naixque en Morella sobre
el 1273, en el sí d´una familia de la noblea morellana. Son pare Pere de
Vinatea formà part de l´eixercit jaumi en la conquista de les terres
valencianes. Educat d´acort en la seua posicio i en els principis cavallerescs
de l´epoca, destacà en la destrea de l´us de les armes i en l´estudi de lleis,
ensenyança esta que va rebre en la ciutat de Valencia, Cap i Casal del Regne.
Finalisat el seu periodo d´instruccio i formacio regressà a Morella a on
s´establiria com a comerciant. No hem d´oblidar l´importancia d´esta vila real
que gojava llavors d´un gran auge economic degut fonamentalment a l´importancia
de la ganaderia i dels productes derivats, com la llana, que generarien una
prospera industria textil. El comerç d´estos productes, pero tambe de la resina
de pi, de la mel, de cereals, de pells… destinats no solament als mercats mes
proxims d´Arago o de la resta de Valencia, sino inclus a l´exportacio,
especialment a Italia, faran que les classes comerciants prosperen de manera
notable. Este es el cas de Vinatea, encara que no siga este, ni el fet de que
fon Jurat de la vila de Morella, els motius de la seua trascendencia historica.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Vinatea ha passat a l´historia valenciana
pel seu compromis en els conciutadants i en la llei, en els Furs, eixe codic
que regia la vida del Regne de Valencia i que obligava a tots els ciutadants,
foren de la classe que foren. La seua biografia es intensa, i en algun capitul
quasi novelesca. Els seus negocis l´obligaven a viajar constantment lo que
motivava grans absencies de la seua llar. Casat en la morellana Na Carbona,
filla del senyor de la Todolella (Ramon de Calvera II), esta li va ser infidel.
En acte d´infidelitat (adulteri ) va ser sorpresa pel seu marit, Francesc de
Vinatea. La reaccio -hem de tindre present l´epoca i els codics d´honor- fon
violenta i li donà mort ad ella i al seu amant (l´escuder de confiança).
Llavors sabent de la seua roïna i violenta actuacio, fugi cap a Valencia per a
entregar-se al Justicia. La benignitat del rei Jaume II, l´eximi de les penes
llegals i, despres de vendre gran part de les seues propietats en Morella i
solucionar determinades qüestions com la de la seu filla (Francisqueta), a la
que li transferiria el senyoriu de la Todolella, regressà definitivament a
Valencia a on s´establiria i es casaria de nou en Jaumeta Castellà. Segurament
el seu domicili estaria al voltant de la parroquia de Sant Nicolau, d´on fon
Conseller ans de ser elegit Jurat de la Ciutat en maig de 1333.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Prescisament sent jurat, en l´any 1333,
es produix la causa de la seua intervencio davant el rei Alfons II a favor de
mantindre l´integritat del Regne de Valencia. En agost d´eixe mateix any, i
despres d´haver-se produit lo que ha passat a ser conegut en l´historia com el
"Fet de Vinatea", va morir, possiblement assessinat i, quasi en tota
seguritat degut a les intrigues de la reina Elionor de Castella, esposa del
Benigne.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><b><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">El fet de Vinatea</span></b><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Els acontenyiments foren els següents.
Mort Jaume II, el succeix el seu fill Alfons, II de Valencia i IV d´Arago, que
es va trobar en un patrimoni real molt mermat degut a les donacions fetes pel
seu antecesor. En 1328, en Daroca, el rei estipula que no es puga donar, ni
separar, ni pignorar, ninguna part de la Corona, i per tant del territori
valencià, a excepcio de les donacions que ell poguera fer per als seus fills.
Despres de pres est acort sorgi el conflicte entre el rei i els representants
ciutadans, inclus en l´estament popular. La reina Elionor, fon la segona esposa
d´Alfons, demanà i solicità per als seus fills, en primera instancia, una serie
de donacions de viles i territoris. El rei accedi, en perjuï del seu
primogenit, hagut de l´anterior matrimoni, l´infant Pere. A mes en esta
actuacio es contravenia l´esperit de Jaume I, en crear el Regne de Valencia, i
de la llegislacio, els Furs.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Els representants de les viles afectades
(Alacant, Elig, les valls d´Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, i en segona
instancia Xativa, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castello) acodiren,
estant el rei en 1333 en Valencia, a la capital del Regne, a solicitar justicia
contra aquella decisio. Els Jurats de la Ciutat els reberen, i despres de
reunir-se i prendre la decisio de solicitar audiencia davant el rei, encara
hagueren de decidir com sería esta intervencio i inclus evitar una revolta
popular, puix la sublevacio estava preparada en cas de que no es revocaren les
donacions efectuades. A pesar d´ostentar el carrec de Jurat en Cap Giner
Rabasa, sera Vinatea qui, armant-se de valor, decidirà convertir-se en portaveu
i presentar-se davant el monarca "per honor de Deu, e per amor a la
veritat, e per honor de la Ciutat e de la seua feeltat". Era conscient de
la gravetat de la situacio i que possiblement no eixiria viu del Palau Real,
per la qual cosa testà, confessà i combregà. Davant el rei, Vinatea dona prova
d´home integre i valeros, valedor de la llei i de la confiança que el poble,
les viles segregades i el Cap i Casal havien depositat en ell. Pero el fet cal
expondre´l i no res millor que fer-ho tal i com l´arreplega Pere el Ceremonios
en la seu Cronica.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">"He haüt aquest acord e consell,
hac.n´hi alguns que digueren:</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">- Qui lo dira aço? E en Guillem <a href="http://www.cardonavives.com/#C1"><span style="font-family: "Arial Unicode MS",serif; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS";">(1)</span></a> de Vinatea, qui era hom
esforçat e hom assenyalat en la ciutat dix:</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">- Anem, que pus que son fetes les
ordinacions, yo m´ho aventurare de dir, que no hi planyere la mia vida, e, si
em mata la senyor rey, morire per llealtat, e aixi, pus que yo m´aventur de
dir-ho, be podets vosaltres aventurar d´anar-hi"</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">E aixi es feu, que hi anaren lo dit En
Guillem de Vinatea e los jurats e consellers. E com foren denant lo senyor rey,
nostre pare, e la reina, madastra nostra, e tot llur Consell, En Guillem de
Vinatea proposa e dix: Que molt se maravellava del senyor rey e de tot son
Consell que aitals donacions fees ne consentis, com havia, car allo no volia
als dir sino tolre e separar lo regne de Valencia de la Corona d´Arago, car,
separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eres de la ciutat de
Valencia. Valencia no seria res; per que ells no consentien en les dites
donacions, ans hi contradirien; e que es meravellaven fort d´ell e de son
Consell, que en tal punt los posasen davant, car posaven-los en punt d´eser
traïdors,</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">- E alre, senyor, no hi mudarien, si a
mi, senyor, sabiets tolre lo cap del coll ne si ens sabiets a tots matar. Mas
certifie-vos, senyor, que, si nos morim, que no escaparà algu d´aquests qui son
aci, que no muiren tots a tall d´espasa, sino vos, senyor, e la reina, e
l´Infant don Ferrando.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">E, oint aquestes paraules, lo senyor rey,
nostre pare, dix a la reina:</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">- Ah, reina, aço voliets vos oir</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">E ella, tota irada, plorant dix:</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">- Senyor, esto non consentiria el rey don
Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase todos.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">E lo senyor rei respos:</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">- Reina, reina, el nostre poble es franc,
e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nos com a
senyor, e nos a ells com a bons vassals e companyons."</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">El rei revocava la seua decisio i
acceptava aquella esmena que els ciutadans i jurats, encapaçalats per Vinatea
li havien fet. El Regne de Valencia era no solament un territori i una unitat
politica, era mes, era un poble que desijava permaneixer unit per a afrontar
colectivament el devindre historic. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><b><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Els valencians un poble poc cohesionat</span></b><b><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></b></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Actualment, els valencians constituim un
colectiu que conviu de manera complicada i poc cohesionada. El sentiment de
pertanyença ad eixe grup o colectiu es de vegades tan fragil i divergent que
podria fins i tot desvanir-se en qualsevol moment, i es que, en la nostra
societat, no han faltat corrents, faccions, posicionaments i mampreses per a
desestructurar un territori i un grup huma que formaren una nacio, una
nacionalitat historica -deuriem de dir ara-. El provincialisme creant
sentiments enfrontats, les divergents tesis historiques sobre els origens i filiacions
del nostre colectiu huma, els absorcionismes culturals o els posicionaments de
filiacio filologica, nos han fet perdre consciencia colectiva i molts trens de
prosperitat i benestar, diluint-nos en absurdes batalles provocades, per agents
externs, en l´objectiu de minimisar les nostres reivindicacions i el nostre pes
en un Estat que deuria d´entendre´s plural i respectuos, especialment en les
diferencies dels pobles que el conformen.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><b><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">La reivindicacio de la memoria de Vinatea</span></b><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Vinatea, "l´heroe civil i
civilisat" com el nomena Miquel Adlert Noguerol <a href="http://www.cardonavives.com/#C2"><span style="font-family: "Arial Unicode MS",serif; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS";">(2)</span></a>, es part de l´historia
dels valencians i hauria de ser un dels personages, junt al fet que
protagonisà, al que se li deuria de destinar en els curriculums escolars tanta
importancia com al propi rei Jaume I. Si este entrà en l´Historia valenciana
com el creador del regne cristia de Valencia, un regne modern al que dotà d´una
llegislacio eixemplar per a l´epoca (els Furs) a l´atre, a Vinatea, l´hem de tindre
com a l´home valedor d´eixa jurisprudencia que estava inclus per damunt del rei
i que possibilitava una organisacio de la societat d´una manera digam
"protodemocratica". L´organisacio politica del Regne de Valencia i
les seues institucions son el reflex d´un poble (llavors erem un poble unit i
sense complexos) que valorava la llibertat i la justicia, l´organisacio social
i política, el qual fon model per a l´epoca.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Nos queda la memoria i treballar per
seguir sent un poble unit, a pesar de les moltes "Elionors de
Castella" que no desmayen en el seu quefer per desmembrar i
despersonalisar la nostra nacionalitat. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<div class="MsoNormal" style="background: white; border: none; line-height: 110%; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">
<hr align="left" noshade="" size="1" style="color: grey;" width="50%" />
</span></div>
<p class="MsoNormal" style="background: white; border: none; line-height: 110%; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 7.5pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">1. El nom Guillem es un error en la
Cronica de Pere el Ceremonios. El nom de Vinatea tal i com ha quedat demostrat
per l´historiografia es Francesc. <br />
</span><span lang="FR" style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 7.5pt; line-height: 110%; mso-ansi-language: FR; mso-color-alt: windowtext;">2. ADLERT NOGUEROL,
Miquel. </span><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 7.5pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Prolec al llibret de l´opera VINATEA.
Text de Xavier Casp i musica de Matilde Salvador. Valencia, 1975</span><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;"> </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
</div>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-42095850968846776022023-06-19T11:46:00.002+02:002023-06-19T11:46:07.526+02:00 FORTIFICACIONS D´ORPESA<p><b><span style="color: #33338d; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; letter-spacing: 2.4pt; line-height: 130%; text-transform: uppercase;">Per</span></b><span style="font-size: 10pt;">Dr. José Vicente Gómez Bayarri</span></p>
<div style="background: white; border: dashed #CCCCCC 1.0pt; margin-left: -36.0pt; margin-right: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-element: para-border-div; padding: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt;">
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span class="dropcap1"><span style="font-size: 40.0pt; line-height: 110%;">L</span></span><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">a vila d´Orpesa alberga en la seua
demarcacio territorial el nomenat Castell d´Orpesa i les torres del Rei, de la
Cordá i Colomera. La poblacio es troba situada estrategicament en la ladera
oriental d´un tossal, en un emplaçament de pas. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 8.0pt; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Els primers assentaments humans segons demostren les excavacions
arqueologiques es remonten a l´Edat de la Pedra. Posteriorment ocuparen este
territori els ibers, romans, musulmans, fins que va incorporar-se a l´ambit
cristia en el segle XIII. Hauriem de recordar que “Orpesa la Vella” fon
gradualment abandonada pels seus pobladors en l´epoca islamica al construir-se
el castell. Per la seua situacio privilegiada Orpesa ha segut un enclavament
fonamental per al desenroll d’activitats comercials. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Hi ha abundant lliteratura entorn del nom i orige d´Orpesa en les
fonts classiques; afirmacions o suposicions que entren mes dins del camp de la
llegenda que de la realitat historica. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 8.0pt; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">El toponim d´Orpesa es un nom de possible origen prerromà. Apareix
documentat ya a finals del segle XI, concretament en 1097, en una donacio del
rei Pere I d´Arago a l´abat Jimeno “(…) senior Fortunio Sangiz in Auropesa” i
en atres donacions del mateix Monarca a Munio Muñoz, l´any 1100, “(…) senior
Forti Ortiz in Orpesa” i el mateix any de 1100 el rei Pere I concedix unes
cases en Pueyo a Lope Garcés “(…) senior Forti Ortiz in Oropesa”. Un atre rei
d´Arago, Alfons II, en 1169 otorga una donacio a l´orde militar dels Templers
en la que s´aludix al castell d´Orpesa “(…) et illum castrum quod vulgo dicitur
Orpesa”. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">En el Libre del Repartiment del Regne de Valencia es registra una
donacio de 1238 en la que consta que el rei Jaume I concedix a F. Periç de Pina
“(…) furnos et molendino quod possidet totum hec de rex (…) Orpesam”. I en un
document de l´any 1278 s´arreplega que els de Benicassim assalten Orpesa “(…)
Dominum de Orpesia”. <br />
<br />
La Cronica de Jaume I cita la poblacio d´Orpesa diverses vegades a l´afirmar.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">(…) esta nuyt tros a Orpesa.<br />
(…) que si eren los sarrahins esta nuyt entrenuytada al Grau de Orpesa.<br />
(…) E passa esta nuyt a Orpesa.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Les formes Orpesa i Oropesa s’alternen en la documentacio migeval.
S´ha senyalat que eixa “o” present en alguns documents, i que s´ha mantingut en
l´estructura oficial del toponim, es una vocal secundaria, naixcuda de la
tendencia a la relaxacio dins d´un grup consonantic implosiu. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">No es coneix carta de poblament destinada a la repoblacio d´Orpesa
en l´epoca migeval. La primera de la que tenim noticies es del 16 de març de
1589. En ella don Gaspar Mercader, senyor de la baronia de Buñol, otorga poders
a Gaspar Mascarós per a repoblar la baronia i vila d´Orpesa, a fur de Valencia
i en les condicions estipulades. Transcorreguts uns dies, el 3 d´abril de 1589,
el mateix Gaspar Mascarós, procurador de don Gaspar Mercader, otorga nova carta
de poblament a la vila d´Orpesa per a Gabriel Daude i 23 pobladors mes, a fur
de Valencia. Del 21 de gener de 1611 son uns “Capituls” de la carta de
poblament d´Orpesa otorgada per donya Laura Cervelló i de Mercader als nous
pobladors cristians, pel fet que els antics l´havien abandonat per a poblar
atres llocs. Estos capituls servien de complement a la carta de poblament de 3
d´abril de 1589. Finalment, un document del 8 de febrer de 1611 de donya Laura
Cervelló i de Mercader exposa que en motiu de l´expulsio dels moriscos molts
pobladors de la baronia d´Orpesa l´havien abandonat per a anar-se´n a poblar
atres llocs, deixant deutes i censos, i se suplica que no es carreguen als nous
pobladors.<br />
<br />
El rei Pere el Cerimonios manà fortificar el castell i el nucli antic de la
vila en la segona mitat del segle XIV. La costa d´Orpesa fon escenari de
numeroses incursions de barberescos (s. XVI i XVII). El 7 de juny de 1534 el
pirata barberesc Barbarroja desembarcà en el cap d´Orpesa apoderant-se del
castell de la vila, i el 3 d´octubre de 1619 dos galeres barberesques arribaren
d´improvis a la costa i els seus ocupants assaltaren la poblacio. </span><span lang="FR" style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-ansi-language: FR; mso-color-alt: windowtext;">Va ser camp de
batalla en les Germanies (s. XVI). Els agermanats foren derrotats pel don
Alfons, Duc de Segorbe, fent presoners als capitostos Estellés, Coll i Bremón,
sent penjats en Castello. </span><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">En
les Guerres Napoleoniques (s. XIX) un grup de ciutatans feren front a les
tropes del general Suchet, costant-li diversos dies ocupar el castell que va
contar en l´ajuda d´una guarnicio en la Torre del Rei. Despres de la
capitulacio, els francesos feren volar el castell.<br />
<br />
El Castell d´Orpesa està ubicat en una atalaya rocosa en la part alta del nucli
antic de la poblacio. Es d´orige arap i de tipo montanyes. La seua planta es
irregular concentrada i de chicotetes dimensions. A finals del segle XI va
pertanyer als dominis del Cit i mes tart als del monarca aragones Pere I
d’Arago fins a l´any 1103. Despres va ser pres pels almoravits. Posteriorment
fon donat per Ramón Berenguer IV, casat en la reina Petronila d´Arago, a l´orde
militar dels cavallers hospitalaris en 1149 i conquistat per esta Orde entre
1233-1234. Fon reconstruït en el segle XIV i preparat per al foc d´artilleria
en el segle XVI. Es va destruir per complet durant la Guerra d´Independencia en
1811 al convertir-se en un bastio de resistencia. En epoca cristiana va
pertanyer als llinages de Pérez de Pina, Alarcón, Dalmau, Jaffero, Thous, Bou i
Cervelló. El nom de don Juan Cervelló, senyor d´Orpesa, heroi de la batalla de
Pavia, va unit al del castell, perque ho va reconstruir a les seues expenses.
Actualment s´ha procedit a efectuar algunes obres de restauracio destinades a
recompondre alguns elements de lo que havia segut el castell, per a
recuperar-ho del seu estat de ruïnes en que es trobava.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Hi ha abundant documentacio archivistica que aludix al perill que
representaven les incursions barberesques a la costa d´Orpesa. A manera de
mostra valguen estos registres datats en els segles XIV i XV.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">El 30 de maig de 1388, davant de l´avís de corsaris sarraïns, el
Consell de la ciutat de Valencia aprova que vaja una “fusta armada” cap a les
aigües de les Columbrets.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">(…) que est endret o prop d’Orpesa, havia una fusta armada de
infeels moros, la qual d’alcuns dies a ença estava en aquel pas quasi en salt
per les fustes que anaven e venien de o a (sic) les parts de levant a aquesta
Ciutat. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">El 24 de juny de 1424 un agusti solicitava ajuda al Consell de
Valencia per a alçar una torre en el cap d´Orpesa, des de la que es vigilara la
costa, alhora que suggerix edificar un convent per al qual mossen Jofre de
Thous ha oferit deu “benifets”</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">(…) que lo noble mossen Jofre de Thous, ensemps ab altres del Regne
de Valencia s’esforçaven de fer e ginyaven que fos feta una torre al cap
d’Orpesa, la qual seria gran e special guarda de totes aquelles partides, on en
temps passat eren stats fets gran dan e cativat molts chrestians per infels
moros de Berberia ab fustes armades. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Les fonts documentals son prou eloqüents per a justificar
l´alçament de torres guaites a lo llarc de la costa mediterrania de la
provincia de Castello. D´aixo son mostres les construccions realisades en el
terme territorial d´Orpesa. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">La Torre del Rei es localisa en llinia de costa, en una zona
proxima al far de la poblacio. Fon manada construir pel rei Ferran d´Antequera
per a albirar i millorar la defensa de la costa davant dels assalts i
incursions dels barberescos. Les seues obres finalisaren en el segle XVI, segons
estetica del Renaiximent, per la qual cosa es un bell eixemplar de
l´arquitectura militar renaixentista. De totes les actuacions arquitectoniques
que s’acomeren en esta torre potser que la mes important fora la duta a terme
en 1534 per Juan de Cervelló, reforma que va construir uns murs d´al voltant
d´uns quatre metres d´amplaria. Uns anys mes tart, en 1564, la Torre del Rei
fon adquirida per Felip II per uns 10.000 ducats, motiu que ocasionà la
denominacio que porta. </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 8.0pt; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Té planta rectangular i dos garites en els cantons de la planta
alta i dos casamates en la planta baixa, en l´objectiu de divisar tot l´horiso
En l´interior es distinguixen tres pisos. Ademes de complir els objectius per
al que es va edificar, fon un baluart que albergà una guarnicio de resistencia
quan la poblacio s’enfrontà a les tropes del general Suchet en la Guerra de la
Independencia. Es un dels simbols mes emblematics de la vila d´Orpesa. Ha segut
restaurada recentment i presenta un excelent estat de conservacio. Pertany a la
Diputacio General de Castello.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">La Torre de la Cordà i la Torre Colomera son dos torres guaites que
es troben en l´area costanera del terme municipal d´Orpesa. La seua finalitat
era de defensa de la zona davant dels constants atacs barberescos al litoral
castellonenc. La Torre Colomera corona un ixent promontori de costa del mateix
nom. Probablement compliria, igual que la torre de la Cordá, la tasca d’ajuda
de vigilancia a la Torre del Rei.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; border: none; line-height: 110%; margin-bottom: 8.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-alt: dashed #CCCCCC .25pt; mso-padding-alt: 8.0pt 8.0pt 8.0pt 8.0pt; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%; mso-color-alt: windowtext;">Davant dels continus desembarcaments i assalts dels barberescos era
tanta la preocupacio per la seguritat de la costa de la Plana que el “Consell
de Castello”, en un document de 7 de novembre de 1535, pres l´acord
d´obligar-se a pagar els guardies que “el noble don Joan de Cervelló” tenia en
la Torre d´Oropesa. Aixi mateix, els jurats consideren que sera convenient
seguir en l´establiment de sentineles pel la qual cosa el Consell hauria de
votar un credit per al manteniment de “els falles en el campanar”, que puguen
respondre als senyals del cap d´Orpesa.</span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></p>
</div>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: -36.0pt;"><o:p> </o:p></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-55983819472870737522023-06-19T11:45:00.001+02:002023-06-19T11:45:14.723+02:00 FORMES DE FER EL RIDICUL<p> <strong>FORMES DE FER EL RIDICUL</strong></p><h1><o:p></o:p></h1>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><strong><span style="font-size: 11pt; font-weight: normal;">Josep Vicent
Guillot Bueno</span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><strong><span style="color: black; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"><o:p> </o:p></span></strong><span style="font-size: 11pt;">Molts han sigut els articuls escrits
durant estos dies al voltant de la visita de Sa Santitat el Papa al Cap i
Casal. Es parlava de lo bonica que anava a estar la ciutat, de la molta gent
que nos visitaria, de la repercusio en tot lo mon, dels beneficis (i dels
llogics inconvenients) de rebre a tanta gent, etc. Pero com no sempre plou a
gust de tots encara que estigam de sequera, un minuscul i reduit grup
d´inconformistes s´han fet de notar penjant dels balcons i finestres unes
banderoles de dubtos trellat escrites en infecte dialecte barceloni (en erros
tambe, ya que seguint la seua llogica panca, deurien haver ficat jo no
t´espero, pronunciant la o en u, clar).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">Qui no te la rao de la seua part te que ajudar-se de l´insult, i aixina ho han
fet atra volta. Aprofitant la repercusio de l´acte formen plataformes,
descalifiquen a qui disentix del pensament unic, unixen esforços en mires a
objectius que res tenen que vore en la fe.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">I es que la cultura ateo-pancatalanista troba relacions inexistents dins de
camps tan diferenciats com fe i politica. Es mes progre qui mes critica a
l´iglesia, qui millor seguix les normes de Castello i no les d´El Puig, qui
porta una marfega i no la Real Senyera, qui acodix al correllengua i no a la
Festa de la Valencianitat, etc..<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">Tan catolic pot ser un catalaniste com un valencianiste, un home de dretes o
d´esquerres, un blanc com un negre. Tot cap pero sense oblidar el respecte. I
els de la famosa pancarta emulant a la senyal de trafic, el respecte ni el
coneixen ni l´esperen.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">Pero la idea no es roin, podriem aprofitar la bandereta de marres, cada mes
d´abril per a rebre els autocars provinents de terres del Nort, nostra cultura
de Llengua centenaria nos permetria ficar un “Yo no vos espere”, adornat en una
barretina roja dins d´una senyal tambe de trafic en lloc d´una mitra, pero esta
volta la senyal seria de prohibit. I les podriem penjar de balcons, ponts,
iglesies, coleges, faroles…..<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">Tambe la podriem haver portat el passat 6 de juliol a Gandia, apoyant la mocio
de Gival en contra del Correllengua. Es curios, en lo listos que son, i que no
gasten les seues forçes en defendre la seua dolça Llengua Valenciana en lloc
d´insultar a un home de pau com es el Papa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">¿Voriem els mateixos lletreros si haguera sigut la visita d´un cap musulma,
budista, judeu…?. No obririen la boca al igual que no se´ls sent quant els
campus de les universitats valencianes son lloc d´acollida de concerts
catalanistes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><strong><span style="color: black; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"><o:p> </o:p></span></strong><span style="font-size: 11pt;">Segurament pensaran estos tolerants que
qui subscriu es de misa diaria, res mes llunt de la realitat. Respecte a qui si
que ho es com m´agrada a mi que me respecten. I per supost, yo no els insultare
ni penjare pancartes fent el ridicul, (ridicle segons el seu normalitzat
imagine).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">Santitat vinga quan vullga, en Valencia ningu es foraster</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-80455590884643194182023-06-19T11:44:00.002+02:002023-06-19T11:44:04.730+02:00 FONO. INTRODUCCIO A LA FONOLOGIA VALENCIANA<p><span style="font-size: 10pt; text-align: justify;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt; text-align: justify;">(FRAGMENTS)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="msobodytext0"><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">AUTOR: JOSEP BORONAT GISBERT<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="msobodytext0"><span lang="EN-GB" style="color: #0066ff; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"><o:p> </o:p></span></span><b><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;">1.1.1. La ciencia al servici del llenguage.</span></b></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;">[...]<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Tots sabem que els chiquets s’ensenyen a parlar i a entendre sense
fer grans esforços i molt pronte: ans de complir el primer any comença
l’adquisicio del llenguage, i els atres tres anys l’utilisen en considerable
habilitat. Observem que no passa lo mateix en la lectura o l’aritmetica.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> El proces d’adquisicio de l’habilitat llingüistica pareix a
primera vista que es un proces senzill, vista la velocitat en que l’infant pot
obtindre-la. Podria pensar-se en un proces de condicionament psicologic i
generalisacio.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Pero les investigacions cientifiques que estan fent-se, van
demostrant que este proces es mes complex de lo que es pensava, confirmant
l’idea del llingüiste Noam Chomsky, segons la qual hi ha <i>coneiximents i
capacitats innats</i> subjacents a l’us del llenguage.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> [...]<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Pareix [...] que son <i>innats</i> els mecanismes de percepcio i
distincio que permetran al chiquet convertir la senyal variable del llenguage
en uns fonemes determinats, i, mes tart, en paraules i significats. Molt abans
de que els chiquets parlen i comprenguen, son essencialment sensibles a les
distincions acustiques que resultaran essencials per a la comprensio del
llenguage.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> [...]<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Pero pareix que l’extensio dels horizons perceptius van
estretint-se quan l’infant va deprenent la llengua nativa: conserva i agudisa
la capacitat per a distinguir els fonemes propis de la seua llengua materna,
pero va perdent capacitat per a fer-ho en els fonemes que no es donen en ella.
La perdua no es irremissible, pero la posterior recuperacio d’eixa capacitat
sera molt mes costosa i laboriosa. Per eixemple, els japonesos adults son
incapaços de notar la distincio entre els sons [r] i [l]; encara que poden
arribar a captar la distincio despres d’una preparacio especial i una
considerable experiencia en una atra llengua que els tinguen com a fonemes
diferenciats.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Tambe es una cosa comunament acceptada que en l’infancia, quan el
chiquet comença a dependre la llengua dels seus pares, es produix l’evolucio de
l’anatomia del tracte vocal, la dels centres de la parla en el cervell, i la
d’eixes capacitats perceptives innates de distincio de fonemes, donant-li en
conjunt unes caracteristiques que el constituixen com a membre d’un entorn
cultural determinat, membre d’una concreta comunitat llingüistica, membre
individual biologicament caracterisat d’una cultura, la dels seus pares, la del
seu poble.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Tambe per estos motius, explanacio d’investigacions autenticament
cientifiques, hem de tornar a parlar als fills, des del bressol, en valencià,
si no volem que muiga o es desvirtue la nostra cultura valenciana, la nostra
idiosincrasia. Mes: hem de fer que tot l’ambient que rodege als chiquius, tot
lo que es parle al seu voltant, tot lo que escolten en els primers mesos i anys
de la seua existencia, siga llengua valenciana.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Son interessantissimes ad este respecte les conclusions a que ha
arribat, despres de llargues investigacions, el professor <i>Tadanobu Tsunoda</i>,
de l’Institut d’Investigacions Mediques de l’Universitat Medica i Odontologica
de Tokio. Les donà a coneixer presentant un informe en un coloqui de la UNESCO
celebrat en Atenes, en abril de 1981.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Diu el professor Tsunoda: <i>“Estime que la llengua materna es el
factor que determina la diferencia de les vies per les quals les persones
reben, elaboren, senten i comprenen els sons provinents del mig que els rodeja.
La llengua materna es relaciona estretament en el desenroll dels mecanismes de l’emocio
en el cervell. Aço em du a supondre que la llengua materna adquirida durant
l’infancia te una estreta relacio en les particularitats de la cultura i la
mentalitat de cada grup etnic”.</i><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Es ben sabut que, en l’actualitat, els cientifics estan determinant,
en precisio cada volta major, la localisacio de les funcions del cervell huma.
Els canvis del fluix sanguineu en les arees del cervell son una indicacio del
canvis d’activitat d’estes arees, quan la persona en experimentacio realisa una
determinada accio. Per mig d’uns mecanismes de multideteccio, gracies a l’us
del Xenon-133, un isotop radiactiu, inyectat en l’arteria cerebral, pot
representar-se graficament una especie de mapa d’activitats de les diverses
parts del cervell.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> En 1965, el profesor Tsunoda començà una serie d’experiments,
ideant tecniques complexes, utilisant l’estimulacio auditiva retardada per a
determinar de quína manera distinguix el cervell diverses classes de sons,
paraules, sons d’orige mecanic, tonalitats sintetiques, etc., conseguint
determinar en quín dels dos hemisferis cerebrals predomina la percepcio de cada
so.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Els experiments demostraren que el cervell es capaç de discernir
les caracteristiques <i>estructurals</i> dels sons; i que el predomini de
l’hemisferi dret o esquerre del cervell depen de l’estructura dels sons, de les
series de freqüencies maximes o formants, harmoniques o inharmoniques, i del
grau de modulacio de freqüencies.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Des de 1972, el professor Tsunoda incorporà, com a subjectes
d’investigacio, a persones no japoneses, observant notables diferencies en el
predomini d’un hemisferi o de l’atre davant d’estimuls similars. Pero
experimentant en persones educades de chiquets en llengua diferent a la dels
seus pares i antepassats, arribà a la conviccio de que el factor que
determinava les diferencies era la llengua escoltada i parlada en els seus
primers anys de vida, no les diferencies de caracter genetic. No era la <i>raça</i>,
sino la <i>llengua</i>, el mig auditiu i llingüistic que havia rodejat al
chiquet en els seus primers anys d’existencia, el que produia eixes
diferencies.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;">les emocions, poden localisar-se en el mateix o en diferent hemisferi
cerebral, en l’hemisferi esquerre del parlar, o en el dret. <i>“Pot afirmar-se</i>
- diu Tsunoda- <i>que la lateralitat de la localisacio de les emocions es una
cosa que s’adquirix a traves de la llengua materna”</i>, la llengua que es
depren en l’inici de l’existencia, en els primers set o huit anys.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Les diferencies notables que hi ha en les llengües, respecte de la
seua influencia en la formacio dels mecanismes de funcionament del cervell,
segons el professor Tsunoda, es troben destacadament en les vocals. <i>Te una
gran importancia la basearticulatoria vocalica</i>. Es determinant la seua
claritat i purea de so, o la seua foscor i indeterminacio de vocals neutres; la
seua abundancia relativa front a les consonants, la freqüencia d’us de paraules
formades per una sola vocal o per dos o mes vocals combinades, o el domini de
les consonants.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> La tendencia a la claritat i purea de sons vocalics i a la
relativisacio de les consonants es proverbial en la llengua valenciana. Com ho
es tambe la foscor i indeterminacio de sons vocalics en el parlar catala. La
claritat fonetica de les set vocals valencianes contrasta i es distinguix
notablement de la fonetica vocalica catalana, molt especialment per la confusa
pronunciacio de A, E i O atones que mogue a Pompeu Fabra a definir A o E com a
“vocal neutra”. El valencià pot canviar <i>netament</i> una vocal per atra,
dient “ancendre” per “encendre”, “asclafit” per “esclafit”, pero no mescla mai
els sons vocalics.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Un eixemple de la preponderancia de les vocals el tenim en la
classica paraula <i>aigua</i> que, en llengua valenciana, tendix a
pronunciar-se (i de fet molts diuen sempre) <i>auia</i>, eliminant consonants,
mentres el llenguage catala, prenint orige en la classica valenciana <i>aigua</i>,
tendix a pronunciar <i>aiga</i>, reduint les vocals i conservant la consonant.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Tornem a llegir les paraules del professor Tsunoda i deixem que la
llogica conduixca el nostre pensament.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> La llengua adquirida durant l’infancia te una estreta relacio en
les particularitats de la mentalitat i, per tant, de la cultura de les persones
que formen poblacions de personalitat definida i diferenciada entre tots els
pobles que constituixen l’humanitat. El desenroll dels mecanismes cerebrals que
reconduixen les emocions i, per tant, les mateixes accions que <i>“ixen del
cor”</i> (com diém un tant inexactament), han segut <i>formats</i> per les
caracteristiques de la llengua materna.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> No podem estranyar-nos, per tant, de les diferencies de comportament
instintiu i colectiu entre els que hem mamat la llengua valenciana en una
familia de parla valenciana, i els que han oit i parlat de chicotets la llengua
catalana en una familia de parla catalana. Diga’s lo mateix entre els de parlar
valencià i castella.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Pero en terres de llengua valenciana, hem tingut els valencians
una molt greu equivocacio, si pot calificar-se solament d’equivocacio. Em
referixc a l’haver forçat un parlar extrany al de la familia per a bressar i
acaronar als fills. Este pecat es el d’haver parlat als fills en castella,
desviant i llevant de les seues circumvolucions cerebrals els camins i
conexions neurologiques que estan relacionats estretament en les
particularitats de la mentalitat i de la cultura del nostre poble valencià.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Si volem mantindre la nostra idiosincrasia hem de tornar a parlar
als fills, des del bressol, en valencià. Despres, als set o huit anys, ya
podran dependre qualsevol atra llengua.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> L’excusa de que no tindran facilitat per a estudiar en l’escola es
una falsetat. Bona prova la tenim en tots els que, com yo, hem començat a a
parlar en castella quan ya teniem uns quants anys, en l’escola, sense cap de
dificultat. Pensem en valencià, parlem en valencià, i tambe, correctament, en
castella. I en unes atres llengües. Pero <i>les reaccions emotives, el cor</i>,
es valencià.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Aixina
s’alluntarà tambe el perill -que confirmen els fets que patim- de que, havent
iniciat la vida en un castella artificial, puguen alguns creure que tornen al
valencià deprenent el catala fabriste que baix el nom de valencià s’impartix en
escoles i universitats, com està passant.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;">El llenguage, les funcions llogiques que es basen en el llenguage, i els
sons i funcions relacionats en les emocions, poden localisar-se en el mateix o
en diferent hemisferi cerebral, en l’hemisferi esquerre del parlar, o en el
dret. <i>“Pot afirmar-se</i> - diu Tsunoda- <i>que la lateralitat de la
localisacio de les emocions es una cosa que s’adquirix a traves de la llengua
materna”</i>, la llengua que es depren en l’inici de l’existencia, en els
primers set o huit anys.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Les diferencies notables que hi ha en les llengües, respecte de la
seua influencia en la formacio dels mecanismes de funcionament del cervell,
segons el professor Tsunoda, es troben destacadament en les vocals. <i>Te una
gran importancia la basearticulatoria vocalica</i>. Es determinant la seua
claritat i purea de so, o la seua foscor i indeterminacio de vocals neutres; la
seua abundancia relativa front a les consonants, la freqüencia d’us de paraules
formades per una sola vocal o per dos o mes vocals combinades, o el domini de
les consonants.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> La tendencia a la claritat i purea de sons vocalics i a la
relativisacio de les consonants es proverbial en la llengua valenciana. Com ho
es tambe la foscor i indeterminacio de sons vocalics en el parlar catala. La
claritat fonetica de les set vocals valencianes contrasta i es distinguix
notablement de la fonetica vocalica catalana, molt especialment per la confusa
pronunciacio de A, E i O atones que mogue a Pompeu Fabra a definir A o E com a “vocal
neutra”. El valencià pot canviar <i>netament</i> una vocal per atra, dient
“ancendre” per “encendre”, “asclafit” per “esclafit”, pero no mescla mai els
sons vocalics.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Un eixemple de la preponderancia de les vocals el tenim en la
classica paraula <i>aigua</i> que, en llengua valenciana, tendix a
pronunciar-se (i de fet molts diuen sempre) <i>auia</i>, eliminant consonants,
mentres el llenguage catala, prenint orige en la classica valenciana <i>aigua</i>,
tendix a pronunciar <i>aiga</i>, reduint les vocals i conservant la consonant.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"> Tornem a llegir les paraules del professor Tsunoda i deixem que la
llogica conduixca el nostre pensament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="msobodytext0"><span style="color: #0066ff; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"><o:p> </o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-57210477884323757932023-06-19T11:43:00.003+02:002023-06-19T11:43:21.807+02:00 FONETICA DE LA LLENGUA VALENCIANA.<p><b><u><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><span class="msobodytext0">CARACTERISTIQUES QUE LA
INDIVIDUALISEN</span></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"><o:p> </o:p></span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt;">AUTOR: JOSEP Mª
GUINOT GALAN</span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="msobodytext0"><span style="color: #0066ff; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"><o:p> </o:p></span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt;"> Si per
Fonetica entenem la part de la Gramatica que estudia la naturalea i evolucio
dels sons d'una llengua considerats en sí mateixos i en relacio ab atres
fenomens llingüisties, no anem a reproduir aci l'estudi de la llengua
valenciana des del punt de vista de sa Fonetica. En un recent llibre titulat
FONETICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, hem fet eixe estudi dels origens i evolucio
de la llengua valenciana des del llati vulgar fins al present (Fonetica
historica o diacronica) i son estat actual (Fonetica descriptiva o sincronica).
En tots els moments apareixen comparacions ab el castellà i el catala i atres
llengües afins, apuntant analogics i discrepancies, en sa evolucio d'un mateix
tronc comu: el llati vulgar.</span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Lo llogic,
tractant-se d'un Congres de Llengua Valenciana, es aportar al mateix el fruit
d'aquelles investigacions, en uns pocs folis, que es puguen llegir sense
fatigar als oyents, i en els que se continguen les conclusions mes
substancials, remetent a l'obra esmentada als que vullguen tindre una
explicacio mes detallada del problema. Aixo, puix, es lo que anem a fer.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 1. LA
FONETICA NORMATIVA</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> En tots els
països sol haver diferencies de pronunciacio d'uns pobles ad atres, formant
dialectes i localismes. Tambe dins del Regne de Valencia existixen eixes
modalitats, les quals no afecten a l'unitat de la llengua Valenciana, ya que no
impedixen que els usuaris de les diferents pronunciacions s'entenguen
perfectament entre ells i conserven la conciencia de parlar la mateixa llengua.
En el Reine de Valencia les modalitats mes importants son tres: la del Nort en
la província de Castello que pren algunes formes fonetiques del parlar tortosi;
la del centre de la regio, Valencia i l'Horta de Valencia, que practica la
pronunciacio coneguda per "Apichat"; i la dels restants pobles de les
provincies de Castello, Valencia i Alacant que, per la seua extensio geografica
direm la pronunciacio general o comuna.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Els que
firmaren les anomenades "Normes de Castello" de l'any 1932, tingueren
el desacert d'adoptar per a les consonants palatals una pronunciacio que no
correspon a la que deu prevaleixer segons l'opinio mes generalisada. En la base
13 de dites "normes" se propugna la pronunciacio de la CH en conte de
la GE tal com se fa en l'apichat (s'ha de dir <i>meche</i> en conte de <i>mege</i>),
i tambe la pronunciacio catalana de la XE en conte de la CHE darrere de
consonant (s'ha de pronunciar <i>punxa, conxa</i>, en conte de <i>puncha</i> i <i>concha</i>).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> En la meua
modesta opinio, una de les conclusions que deuria acordar este I Congres de
Llengua Valenciana es deixar ben clar que la fonetica valenciana que es
normalisa es precisament la generalisada o comuna, deixant per a l'us privat la
pronunciacio de "l'apichat" i d'algunes formes catalanes del Nort de
la província de Castello. I aixo per les raons següents:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 1ª. Per ser
esta pronunciacio la mes generalisada geograficament.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2ª. Per ser
esta pronunciacio la mes pura. Sempre la purea es conserva en els pobles mes
apartats de la Capital i de parlars acostats.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 3ª. Per ser
esta la fonetica mes rica, perque: a) mante la distincio entre la B i la V (<i>bull</i>
i <i>vullc</i>), b) establix distincio entre les consonants palatals africades
sorda i sonora, entre la CH i la GE: <i>gemecar</i> i <i>charol</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 4".
Per ser la pronunciacio, al parer, mes tradicional, puix comença en els
classics i encara està viva; no constituix un arcaisme.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> No se si
faltava advertir que quan parlem de fonetica valenciana nos referim a esta mes
generalisada, i quan ho fem de fonetica catalana, a la de Barcelona que es la
normalizada i oficial.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2. EL
SISTEMA DE SONS</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Hi ha que
advertir des del principi que dos llengües no son iguals o diferents perque
tinguen o no el mateix catalec de sons o de lletres. Dos llengües distintes
poden utilisar el mateix abecedari o els mateixos sons. Lo interessant es
l'evolucio dels sons dins de la cadena parlada, puix que diversos pobles de
parla neollatina poden tindre els mateixos sons i aplicar-los distintament en
la remodelacio de les paraules, que van canviant insensiblement a lo llarc de
l'historia. Per lo que parlar de sistemes de sons no conduix a res. Lo
interessant es l'evolucio fonetica: Per qué, per eixemple, el llati <i>populus</i>
ha donat en italià <i>populo</i>, en castellà <i>pueblo</i>, en valencià <i>poble</i>
i en catala <i>pop.pla</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 3.
IMPORTANCIA DE LA PRONUNCIACIO</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> S'ha
intentat negar la personalitat de la llengua valenciana dient que es un
dialecte del catala, del que en el nivell fonologic no es diferencia mes que en
detalls de pronunciacio. No obstant aixo, la pronunciacio es la que fa
diferents les llengües, per lo que dir que catala i valencià se diferencien en
la pronunciacio es admetre la seua radical diferencia, i eixes diferencies
existixen realment i son de tal importancia que formen verdaders sistemes
fonetics, com es vorà a lo llarc d'esta dissertacio.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> En
confirmacio de lo que estem dient, aportem el testimoni, poc sospitos, d'un
ilustre escritor catala, premi de les lletres catalanes, En Josep Pla, qui, en
un treball titulat "Direccio Lisboa" que s'encontra en el volum 20 de
les seues obres completes (pagina22), diu textualment: <i>"Els
llingüisties tenen raó: tots els dialectes neollatins situats des del Loira
fìns l'Algarve i els ultims caps de Sicília, tenen la mateixa construccio. El
que els diferencia es la fonètica. Es la fonètica la que crea, en llenguatges
que tenen la mateixa arrel, en aquest cas el llati, la inintel·ligibilitat,
inintel·ligibilitat que en definitiva és total"</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Despres
d'exposar succintament estes diferencies, es quan serà el moment de dir si
efectivament eixes diferencies fonetiques son o no son importants, i si es
tracta d'una o de dos llengües distintes.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> CARACTERISTIOUES
DE LA FONETICA VALENCIANA</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> No es
possible, llogicament, al parlar del sistema fonologic valencià, prescindir de
la comparacio ab el sistema castellà i el catala, respectivament. Precisament
un sistema se confirma en tal comparacio. Les diferencies son les que posen de
manifest les peculiaritats d'una llengua, i no les coincidencies que puguen
haver entre ella i les atres. </span></span><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">Vejam estes caracteristiques des del punt de vista de les
vocals i de les consonants.</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">1. VOCALISME</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> El valencià
diferix del castellà per la possessio de vocals obertes, que no té la llengua
castellana. Diferix del portugues per no tindre vocals nasals. Finalment, té un
sistema vocalic diferent del catala per les raons següents :</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> El valencià
té sèt vocals: A, E, I, O, U, tancades, i E, O, obertes.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> El catala,
en conte de set, té huit vocals: les set valencianes mes una vocal neutra que
es representa foneticament per una E ab un redolinet en la part inferior. Aixo
en quant al sistema o catalec de sons vocalics.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Pero,
ademes, sobre totes les paraules, en sa majoria procedents del llati, té un
procediment fonetic que afecta a l'us de dites vocals i consistix en convertir
les O atones en U, tant al principi com en mig i al final de la paraula. I un
atre procediment que porta una pertorbacio constant a la fonetica catalana, al
pronunciar ab una E neutra les A i E atones tant al principi com al mig o al
final de paraula. Resultat d'eixe sistema, tan distint del valencià, es que en
sílaba atona, mentres el valencià té les cinc vocals esmentades, el catala no
en té mes que tres: I, U, E neutra. Esta es la principal diferencia entre el
catala i el valencià suficient per a afirmar que el sistema fonetic valencià i
catala son diferents. Clar que el catala ampra una ortografia arcaica i
etimologista que dissimula este fenomen tan constant en el parlar i tan
diferent de l'escrit, pero que s'evidencia palesament en una escritura
fonetica.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Els
filolecs patrioters catalans no mencionen mai el fet anterior, assustats per la
seua importancia i evidencia, i quan volen fer del valencià un dialecte del
catala, en arribar a este punt nomes mencionen dos fets; la terminacio de la
primera persona del singular del present d'indicatiu dels verps, que en
valencià en la primera conjugacio es en -E i en catala en -O (valencià <i>cante</i>,
catala <i>canto</i>), i el distint tracte que en catala i en valencià es dona a
l'evolucio de la E llarga o de la I breu llatines que en valencià es E tancada
i en catala E oberta. Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;"> </span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Llati: <i>plenus siccus seta invidia apicula</i></span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>plé séc séda envéja abélla</i></span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>plè sèc sèda enbèja abèlla</i></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Eixa
mateixa E oberta usa el catala en els diminutius en -ET, igualment tancada en
valencià i oberta en catala: valencià <i>pastorét</i>, catala <i>pesturèt</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> I estan els
canvis morfo-fonetics que tant afecten a les vocals, que son innumerables, dels
que no faig mencio per si diuen que no son relevants, ya que nomes afecten al
tancament o apertura de vocals.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> EVOLUCIO DE
LA POSTONICA INTERNA</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> A) a
postonica interna > e</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">orgue < organu (organic...</span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">arfe < orphanu (orfantat...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">rave < raphatlu</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">anet < anate</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">esparrec < asparagu</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">talem < talamun</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">canem < cannabu (cannabacies...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">canter < cantharus (canterera...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">balsem < balsamu (Passi Cobles: balsem...</span></span></i></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> B) Casos
problematics </span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">archipelac / archipelec (archipelec) </span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">cartilac / cartilec < cartilago</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">esofac / esofec (esofag) </span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">estomac / estomec < stomachus</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">hipopotam / hipopotem < hippopotamus</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">naufrac / naufrec < naufragus</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">timpà </span></span></i><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">(no dona
fonética)<i> < tympanum</i></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Cal tindre
en conte que en els derivats pot canviar la vocal, com per eixemple:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">cartilac / cartilec: cartilaginos</span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">esofac / esofec: esofagic</span></span></i></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> C) O postonica
(-logos) > e</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">teolec < theologus (teologa, teologia... </span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">filolec < philologus ( filologa, filologia..</span></span></i><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">.
</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Antigament n'hi ha documentacio de: <i>teoloc...</i></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">D) <i>Nucle
/ Nucli</i></span></span><i><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">nucle, nucli < nucleus (nucelar, nucleic...</span></span></span></i><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
</span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">¿Hauria de ser nucleu?</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Oli < oleum (olios, oleaginos...</span></i></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> TIMBRE DE
LA (O) EN DIVERSES TERMINACIONS</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> A) o +
bilabial (m, p, b) no agrupada</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-oman: erotoman, megaloman, grafoman...</span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-oma: aroma, diploma, estoma, fibroma, hematoma,
leucoma, sarcoma...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ometro: barometro, kilometro, fotometro...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-apodo: artropodo, cefalopodo, rizopodo, macropodo... </span></span></i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">pero tenim: <i>modo, robo</i> (Fullana), <i>trobo</i>,
no la du.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> B) o + una
atra consonant, lliure o agrupada</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ocul: monocul, binocul...</span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ocop: apocop..</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ocrata: aristocrata, democrata...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ocre: medíocre, ocre...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ocron: eterocron, isocron...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-odrom: aerodrom, hipodrom...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ofa: carchofa, estrofa, garrofa...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ofac: antropofac, esofac...</span></span></i></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> C) atres
casos</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-obi; microbi...</span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-obia: fobia...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-oble: moble, noble...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-obra: obra, pobra...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-obre: sobre, canelobre...</span></span></i></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Observem
que la (o) seguida de bilabial, que no duga darrere una (i) sol ser tancada; si
li seguix una (i), oberta, i quan es troba agrupada o davant d'una atra
consonant el timbre sol ser obert.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2.
CONSONANTISME</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Al tractar
del consonantisme valencià no exposare les diferencies que existixen entre
valencià i castellà, perque son de tots conegudes: el castellà te sons que no
estan en el sistema valencià, com els de la Z i la J; i, per atra part, el
valencià posseix sons que actualment no té ya el castellà com la S sonora, les
alveolars africades sorda i sonora ( S, Z ), les palatals fricatives sorda i
sonora ( S, Z ), la palatal africada sonora ( G) i la labiodental fricativa
sonora ( V ) distinta de la B.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Pero sí que
nos detindrem en les diferencies que hi ha entre el consonantisme valencià i el
catala, perque, si be u a u pareixen no tindre importancia, reunides en conjunt
manifesten clarament l'existencia de dos sistemes consonantics diferents.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Les
diferencies entre el consonantisme valencià i el catala afecten al modo
d'articulacio, a l'introduccio de nous sons en paraules de la mateixa
etimologia, a la geminacio de consonants, a la conservacio de grups arcaics,
etimologics o no, i a la perdua o conservacio de diferents sons. Per totes
eixes diferencies, el poble valencià sap reconeixer en l'acte quan, el que
parla, ho fa en catala; una llengua pareguda, que les persones mes cultes
entenen, pero a la que consideren "pareguda, pero diferent".</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> A)
Diferencies d'articulació.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 1) La
palatal sorda africada C en principi de paraula o de silaba en valencià es
africada; en catala passa a ser fricativa ( S ). Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Valencià: <i>Charrar,
puncha, chocar</i>, (fon.: <i>carar, punca, cokar</i>).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;"> Catala: (fon.; <i>será, punse, suká</i>).</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2) La
palatal sorda S, en valencià es pronuncia ab una I davant; el catala la omitix.
</span></span><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">Eixemples:</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Valencià: <i>caixa, baix, aixina</i>, (fon.: <i>kaisa, bais, aisina</i>).</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;"> </span></span></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">Catala:
(fon.: <i>kase, bas, esine</i>).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 3) En
catala s'establix diferencia entre les palatals fricativa i africada: <i>pluja,
platja, panxa, metxa</i>. En valencià (com en atres pobles fora de Valencia)
els fenomens fricatius se tornen africats, sobre tot en posicio inicial de
paraula i darrere de consonant. En estos casos sonen igual la G de <i>junta</i>
i <i>penjar</i> i la de <i>metge</i> i <i>sutja</i>; com, per atra part, la C
de <i>puncha</i> i la de <i>chiquet</i>, i la de <i>cotxe</i> o <i>fletxa</i>
(per aixo el valencià no utilisa els digrafs TJ, TG, TX).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Passem per
alt el grup TZ, que el valencià pronuncia simplement com S sonora i del que fa
tant d'abus el catala, sobre tot en el sufix -ITZAR, -ITZACIO (<i>organitzar,
organitzacio</i>).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">4) El valencià
distinguix perfectament la V de la B (excepte en la zona de l'apichat); en
canvi no es distinguixen en catala, a on es confundixen <i>bali</i> i <i>vali</i>,
<i>bellea</i> i <i>vellea</i>, <i>bena</i> i <i>vena</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> B)
Introduccio de sons nous</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> En paraules
del mateix orige llati, el catala canvia uns sons per atres i dobla algunes
consonants (geminacio).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">1) Canvi de C
per G davant de consonant sonora: <i>article, anecdota, sonen artig·gle,
enegdute</i>.</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">2) La
palatalisacio de la L inicial de paraula està mes avançada en valencià que en
catala. Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>Llegislar, llepra, llicit, llimit, llinde</i>,
etc. Catala: <i>Legislar, lepra, licit, limit, linde</i>, etc.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 3) El
catala conserva consonants que el valencià considera com verdaders arcaismes i
ha eliminat del llenguage modern:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>altre, nosaltres, vosaltres, arbre, tambe</i>.
Valencià: <i>atre, nosatres, vosatres, abre, tame</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> C) La
geminacio consonantica</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> El catala
pronuncia gran cantitat de consonants geminades, de les quals unes estan
reflectides en l'ortografia; unes atres no: L·L, BB, PP, GG, NN, MM, i el grup
TLL. El valencià en general ha eliminat dites geminacions.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 1) Quan la
B o la P estan situades entre una vocal i una L, dites consonants en catala se
pronuncien per doblat, B·B, P·P:<i> estab·blir, fib·bla, contab·ble, trip·ple</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2)
Existixen moltes paraules en catala que porten L doble, geminacio que en les
mateixes paraules no existix en valencià:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>colege, colocacio, colecta, iluminar</i>.</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>col·legi, col·locacio, cul·lccte, il·luminá</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 3) Molt
menys tolera el valencià el grup catala TLL, que si be en catala sol
pronunciar-se en dos L, en valencià es pronuncia en L simple:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>espala, armela, vela</i></span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>espatlla (espall·llia), ametlla
(emell·llia), vetlla (vell·llia)</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 4) La C i
la G darrere de vocal, i seguides de L, sonen en catala geminades; en valencià
no es dupliquen. Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>regia, sigle, tecla, espectacul</i></span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>reg·gla, seg·gle, tec·cla, espectac·cle</i></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> D) Grups
consonantics d'ortografia arcaica en catala</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Estos grups
son mes ortografics que fonetics perque la pronunciacio catalana tampoc
coincidix en l'ortografìa: son TM, MP, PT, TN, TZ, TG, TJ. D'estos grups, uns
son etimologics, atres no.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 1) Grups
etimologics </span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> a) El grup
TM catala, reduit en valencià a M. Eixemples: <i>Sotmetre, setmana</i>, en
catala pronunciats <i>sommetre, semmana</i>; en valencià <i>sometre, semana</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> b) El grup
MP catala, reduit en valencià a N: <i>redemptor</i>, valencià</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">redentor</span></i></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">; <i>assumpte</i>,
valencià <i>assunt</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> c) El grup
procedent del llati TL, en catala es palatalisa en TLL mentres en valencià
passa a L·L en tendencia a simplificar-se en L senzilla: <i>Espatla, guatla,
motle, vetla</i>, en valencià es pronuncien, segons Fullana, <i>espal-la,
gual-la, mol le, vel-la</i>; en catala dites paraules es pronuncien en TLL.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2) Grups no
etimologics </span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 21.0pt; mso-list: l1 level1 lfo1; tab-stops: list 21.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">a)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span></span><!--[endif]--><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">El grup TLL, al que ha evolucionat el grup
TL, es excessivament catala, i a mes de no ser etimologic, es completament
estrany al valencià a on ha evolucionat a L·L (<i>mol·le</i>, etc.) en
tendencia a L (en <i>vela</i>) i a LL (en <i>rollo</i>). El mateix grup en
catala evoluciona preferentment a la palatalisacio LL. En valencià direm <i>bolleti</i>
i <i>bula</i>, no <i>butlleti</i> ni <i>butlla</i>.<o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">b) El grup TZ
solament es conserva en valencià en contades paraules (<i>dotze, tretze,
Atzaneta, atzavara</i>). Els sufixos -IZAR, -IZACION castellans, en valencià es
resolen per -ISAR, -ISACIO; en canvi en catala per -ITZAR, -ITZACIO. La rao
d'esta discrepancia es d'indole fonetica: la grafia catalana del TZ representa
la pronunciacio africada sonora (Z) que en valencià es simplement fricativa
sonora representada per una S suau (la de <i>rosa</i>), foneticament Z.
Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Catala: <i>organitzar</i>
foneticament <i>urgenizá</i>, <i>normalitzar</i> foneticament <i>nurmelizá</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;"> Valencià: <i>organisa</i>r foneticament <i>organizar</i>,
<i>normalisar</i> foneticament <i>normalizár</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> c) No
mencionem els grups ortografìcs catalans TG o TJ i TX perque en catala
pronuncien <i>mege</i> i <i>formage</i>, <i>ficha</i> i <i>despachar</i>, per
moltes T que introduixquen.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> E)
Conservacio i perdua de consonants</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> En este
punt les diferencies entre el valencià i el catala son estes:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> a) El
catala conserva en la pronunciacio la D intervocalica de les terminacions -ADA,
-ADES, -ADOR, -ADORA, -ADORS, -ADORES. El valencià pert dita D, encara que la
conserve en l'escritura.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Catala; <i>vesprada,
menjades, comprador, compradora, cornpradors, compradores</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;"> Valencià: <i>vesprà, menjaes , compraor,
cornpraora, compraors, compraores.</i></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> b) Una gran
quantitat de paraules (abstractes en sa major part) que en castellà acaben en
-EZA, en valencià ho fan en -EA, ya a partir dels escritors classics . En
catala tenen en este cas una S en conte de la castellana Z.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Castellà: <i>Fortaleza, tristeza, belleza, franqueza,
riqueza</i>. </span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>Fortalea, tristea, bellea, franquea,
riquea.</i></span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>Fortalesa, tristesa, bellesa, franquesa,
riquesa.</i></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> c) La R
final, normalment es pert en catala, mentres en valencià es conserva. Els casos
son molts, a saber:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">1.- En els
infinitius dels verps, p.e. <i>parlar, valer, correr, coneixer.</i> </span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">2.- En els derivats en -ER, com <i>gerrer, galliner,
sabater, fuster</i>. </span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">3.- En els derivats en -AR, com <i>colmenar, pinar,
bestiar, favar</i>. </span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">4.- En els derivats en -OR, com <i>governador,
teixidor, volador</i>.</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">5.- En els noms verbals en -TOR i -SOR, com <i>inventor,
inversor, protector</i>.</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">6.- En diverses paraules soltes, com <i>clar, plaer,
miner, ahir, flor, plor, madur, canter</i> (cat. <i>canti</i>)...</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Dita R no es
pronuncia en catala, encara que la paraula estiga en plural: de <i>carreter,
carreté</i> i <i>carretés</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> d) El
catala admet una serie de paraules acabades en -US que no li van be al
valencià; <i>Augustus, Titus, tipus</i>, etc; en valencià, <i>August, Tito,
tipo</i>, etc.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> e) La S
final de paraules cultes es pert en catala, com en <i>tesis, tisis, diocesis,
sintaxis, dieresis</i>, etc.: en valencià en S final; en catala, <i>tesi, tisi,
diocesi, sintaxi, dieresi</i>, etc.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> f) Les
consonants C i G en posicio final, darrere de N, no solen pronunciar-se en
catala, mentres solen conservar-se en valencià:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>blan, fan</i>.</span></span><br />
</span><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">Valencià: <i>blanc, fanc</i>.</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> g) Prescindim de moltes atres diferencies, pel seu caracter
dialectal, aixi com la dificultat dels catalans per a pronunciar certs grups
fìnals, cults, en els que suprimixen la T.</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">El dia que es
vullga fer un estudi exhaustiu de les diferencies que hi ha entre la fonetica
consonantica catalana i la valenciana, el treball serà molt facil: bastarà
mirar les transcripcions fonetiques que fa a cada paraula el Diccionari
Catala-Valencià-Balear, començat per Mn. </span></span><span class="msobodytext0"><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">Alcover i
continuat per Moll i Sanchis Guarner</span></span><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="msobodytext0"><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">RECAPITULACIO</span></span><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Hem resumit
les caracteristiques de la Fonetica de la Llengua Valenciana, de la millor
manera que es pot fer: comparant-la en l'idioma catala, én el que es vol per
alguns, erroneament, identificar, no concedint-li més que variacions de
pronunciacio insignificants. D'eixa comparacio, la fonetica valenciana ha
quedat clarament identificada i diferenciada: no es tracta de llaugeres
diferencies de pronunciacio en relacio al catala, sino de dos sistemes fonetics
diferents. Pot ser que a algu li pareguen les diferencies consonantiques poc
rellevants, i en alguns casos estarem conformes; pero si una a una les
diferencies poden ser tingudes com irrellevants en el sistema consonantic,
tambe considerades en son conjunt son tantes en numero i freqüencia que no es
honest negar-les importancia i dir que "es el mateix sistema
fonetic". Per una atra part, la diferencia radical ya està evidenciada en
les caracteristiques del vocalisme, diferencies més que suficients i relevants
per a establir una diferencia fonetica real.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> I que
conste que no hem volgut aportar aci les diferencies morfo-fonetiques, tan
importants, que s'observen en la Morfologia de totes les parts de l'oracio,
pero mes que en ningun punt, i escandalosament, en la conjugacio.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> La fonetica
ho penetra tot, i està dins del lexic i dins de les formes que, com materia
prima, usa la cadena parlada. Algu ha comparat l'evolucio de les paraules a les
pedres que baixen rodant de la montanya adquirint diverses formes o figures.
Efectivament, les paraules llatines que (en sa condicio popular o culta)
constituixen la major part del lexic de les llengües neollatines, van
evolucionant per la pronunciacio diferent en cada poble, que d'esta manera
modela el seu propi idioma. Cada sector llingüistic pren les paraules
originaries i les va modificant d'acort en els seus presuposts etnies i
llingüisties (factors externs), subjectant-se a les lleis que regulen l'evolucio
interna (economia de forces, armonia, etc.); i gradualment, sense donar-se
conte, van canviant el punt o modo d'articulacio dels sons, introduint nous
sons en mig o final de paraules, suprimint-se, canviant-los per atres més
eufonies o que suponen menor esforç, geminant consonants, simplificant-les o
perdent-les. Resultat de la qual es l'evolucio fonetica, base de la
diferenciacio de les llengües pertanyents a una mateixa família o tronc
llingüistic.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Tot ho fa,
tot es degut a la pronunciacio. Ella diferencia les llengües.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Ab tot lo
precedent, crec haver analisat sumariament, com me proponia, les
caracteristiques del vocalisme i consonantisme de la llengua valenciana,
particularment en relacio al catala. Espere sabran vostes perdonar les
deficiencies, que poden haver.<o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">sistema castellà
i el catala, respectivament. Precisament un sistema se confirma en tal
comparacio. Les diferencies son les que posen de manifest les peculiaritats
d'una llengua, i no les coincidencies que puguen haver entre ella i les atres. </span></span><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">Vejam estes
caracteristiques des del punt de vista de les vocals i de les consonants.</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">1. VOCALISME</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> El valencià
diferix del castellà per la possessio de vocals obertes, que no té la llengua
castellana. Diferix del portugues per no tindre vocals nasals. Finalment, té un
sistema vocalic diferent del catala per les raons següents :</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> El valencià
té sèt vocals: A, E, I, O, U, tancades, i E, O, obertes.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> El catala,
en conte de set, té huit vocals: les set valencianes mes una vocal neutra que
es representa foneticament per una E ab un redolinet en la part inferior. Aixo
en quant al sistema o catalec de sons vocalics.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Pero,
ademes, sobre totes les paraules, en sa majoria procedents del llati, té un
procediment fonetic que afecta a l'us de dites vocals i consistix en convertir
les O atones en U, tant al principi com en mig i al final de la paraula. I un
atre procediment que porta una pertorbacio constant a la fonetica catalana, al
pronunciar ab una E neutra les A i E atones tant al principi com al mig o al
final de paraula. Resultat d'eixe sistema, tan distint del valencià, es que en
sílaba atona, mentres el valencià té les cinc vocals esmentades, el catala no
en té mes que tres: I, U, E neutra. Esta es la principal diferencia entre el
catala i el valencià suficient per a afirmar que el sistema fonetic valencià i
catala son diferents. Clar que el catala ampra una ortografia arcaica i
etimologista que dissimula este fenomen tan constant en el parlar i tan
diferent de l'escrit, pero que s'evidencia palesament en una escritura
fonetica.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Els
filolecs patrioters catalans no mencionen mai el fet anterior, assustats per la
seua importancia i evidencia, i quan volen fer del valencià un dialecte del
catala, en arribar a este punt nomes mencionen dos fets; la terminacio de la primera
persona del singular del present d'indicatiu dels verps, que en valencià en la
primera conjugacio es en -E i en catala en -O (valencià <i>cante</i>, catala <i>canto</i>),
i el distint tracte que en catala i en valencià es dona a l'evolucio de la E
llarga o de la I breu llatines que en valencià es E tancada i en catala E
oberta. Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Llati: <i>plenus siccus seta invidia apicula</i></span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>plé séc séda envéja abélla</i></span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>plè sèc sèda enbèja abèlla</i></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Eixa
mateixa E oberta usa el catala en els diminutius en -ET, igualment tancada en
valencià i oberta en catala: valencià <i>pastorét</i>, catala <i>pesturèt</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> I estan els
canvis morfo-fonetics que tant afecten a les vocals, que son innumerables, dels
que no faig mencio per si diuen que no son relevants, ya que nomes afecten al tancament
o apertura de vocals.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> EVOLUCIO DE
LA POSTONICA INTERNA</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">A) a postonica
interna > e</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">orgue < organu (organic...</span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">arfe < orphanu (orfantat...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">rave < raphatlu</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">anet < anate</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">esparrec < asparagu</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">talem < talamun</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">canem < cannabu (cannabacies...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">canter < cantharus (canterera...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">balsem < balsamu (Passi Cobles: balsem...</span></span></i></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> B) Casos
problematics </span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">archipelac / archipelec (archipelec) </span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">cartilac / cartilec < cartilago</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">esofac / esofec (esofag) </span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">estomac / estomec < stomachus</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">hipopotam / hipopotem < hippopotamus</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">naufrac / naufrec < naufragus</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">timpà </span></span></i><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">(no dona
fonética)<i> < tympanum</i></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Cal tindre
en conte que en els derivats pot canviar la vocal, com per eixemple:</span></span><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">cartilac / cartilec: cartilaginos</span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">esofac / esofec: esofagic<o:p></o:p></span></span></i></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">C) O postonica
(-logos) > e</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">teolec < theologus (teologa, teologia... </span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">filolec < philologus ( filologa, filologia..</span></span></i><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">.
</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Antigament n'hi ha documentacio de: <i>teoloc...</i></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">D) <i>Nucle
/ Nucli</i></span></span><i><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">nucle, nucli < nucleus (nucelar, nucleic...</span></span></span></i><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
</span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">¿Hauria de ser nucleu?</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Oli < oleum (olios, oleaginos...</span></i></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> TIMBRE DE
LA (O) EN DIVERSES TERMINACIONS</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> A) o +
bilabial (m, p, b) no agrupada</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-oman: erotoman, megaloman, grafoman...</span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-oma: aroma, diploma, estoma, fibroma, hematoma,
leucoma, sarcoma...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ometro: barometro, kilometro, fotometro...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-apodo: artropodo, cefalopodo, rizopodo, macropodo... </span></span></i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">pero tenim: <i>modo, robo</i> (Fullana), <i>trobo</i>,
no la du.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> B) o + una
atra consonant, lliure o agrupada</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ocul: monocul, binocul...</span></i></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ocop: apocop..</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ocrata: aristocrata, democrata...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ocre: medíocre, ocre...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ocron: eterocron, isocron...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-odrom: aerodrom, hipodrom...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ofa: carchofa, estrofa, garrofa...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-ofac: antropofac, esofac...</span></span></i></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> C) atres
casos</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-obi; microbi...</span></i></span><i><br />
</i><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;"> <i>-obia: fobia...</i></span></span><i><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-oble: moble, noble...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-obra: obra, pobra...</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">-obre: sobre, canelobre...</span></span></i></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Observem
que la (o) seguida de bilabial, que no duga darrere una (i) sol ser tancada; si
li seguix una (i), oberta, i quan es troba agrupada o davant d'una atra
consonant el timbre sol ser obert.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2.
CONSONANTISME</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Al tractar
del consonantisme valencià no exposare les diferencies que existixen entre
valencià i castellà, perque son de tots conegudes: el castellà te sons que no
estan en el sistema valencià, com els de la Z i la J; i, per atra part, el
valencià posseix sons que actualment no té ya el castellà com la S sonora, les
alveolars africades sorda i sonora ( S, Z ), les palatals fricatives sorda i
sonora ( S, Z ), la palatal africada sonora ( G) i la labiodental fricativa
sonora ( V ) distinta de la B.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Pero sí que
nos detindrem en les diferencies que hi ha entre el consonantisme valencià i el
catala, perque, si be u a u pareixen no tindre importancia, reunides en conjunt
manifesten clarament l'existencia de dos sistemes consonantics diferents.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Les
diferencies entre el consonantisme valencià i el catala afecten al modo
d'articulacio, a l'introduccio de nous sons en paraules de la mateixa
etimologia, a la geminacio de consonants, a la conservacio de grups arcaics,
etimologics o no, i a la perdua o conservacio de diferents sons. Per totes
eixes diferencies, el poble valencià sap reconeixer en l'acte quan, el que parla,
ho fa en catala; una llengua pareguda, que les persones mes cultes entenen,
pero a la que consideren "pareguda, pero diferent".</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> A)
Diferencies d'articulació.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 1) La
palatal sorda africada C en principi de paraula o de silaba en valencià es
africada; en catala passa a ser fricativa ( S ). Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Valencià: <i>Charrar,
puncha, chocar</i>, (fon.: <i>carar, punca, cokar</i>).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;"> Catala: (fon.; <i>será, punse, suká</i>).</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2) La
palatal sorda S, en valencià es pronuncia ab una I davant; el catala la omitix.
</span></span><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">Eixemples:</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Valencià: <i>caixa, baix, aixina</i>, (fon.: <i>kaisa, bais, aisina</i>).</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;"> </span></span></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">Catala:
(fon.: <i>kase, bas, esine</i>).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 3) En
catala s'establix diferencia entre les palatals fricativa i africada: <i>pluja,
platja, panxa, metxa</i>. En valencià (com en atres pobles fora de Valencia)
els fenomens fricatius se tornen africats, sobre tot en posicio inicial de
paraula i darrere de consonant. En estos casos sonen igual la G de <i>junta</i>
i <i>penjar</i> i la de <i>metge</i> i <i>sutja</i>; com, per atra part, la C
de <i>puncha </i>i la de <i>chiquet</i>, i la de <i>cotxe</i> o <i>fletxa</i>
(per aixo el valencià no utilisa els digrafs TJ, TG, TX).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Passem per
alt el grup TZ, que el valencià pronuncia simplement com S sonora i del que fa
tant d'abus el catala, sobre tot en el sufix -ITZAR, -ITZACIO (<i>organitzar,
organitzacio</i>).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 4) El
valencià distinguix perfectament la V de la B (excepte en la zona de
l'apichat); en canvi no es distinguixen en catala, a on es confundixen <i>bali</i>
i <i>vali</i>, <i>bellea</i> i <i>vellea</i>, <i>bena</i> i <i>vena</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">B) Introduccio de
sons nous</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> En paraules
del mateix orige llati, el catala canvia uns sons per atres i dobla algunes
consonants (geminacio).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">1) Canvi de C
per G davant de consonant sonora: <i>article, anecdota, sonen artig·gle,
enegdute</i>.</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">2) La
palatalisacio de la L inicial de paraula està mes avançada en valencià que en
catala. Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>Llegislar, llepra, llicit, llimit, llinde</i>,
etc. Catala: <i>Legislar, lepra, licit, limit, linde</i>, etc.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 3) El
catala conserva consonants que el valencià considera com verdaders arcaismes i
ha eliminat del llenguage modern:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>altre, nosaltres, vosaltres, arbre, tambe</i>.
Valencià: <i>atre, nosatres, vosatres, abre, tame</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> C) La
geminacio consonantica</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> El catala
pronuncia gran cantitat de consonants geminades, de les quals unes estan
reflectides en l'ortografia; unes atres no: L·L, BB, PP, GG, NN, MM, i el grup
TLL. El valencià en general ha eliminat dites geminacions.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 1) Quan la
B o la P estan situades entre una vocal i una L, dites consonants en catala se
pronuncien per doblat, B·B, P·P:<i> estab·blir, fib·bla, contab·ble, trip·ple</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2)
Existixen moltes paraules en catala que porten L doble, geminacio que en les
mateixes paraules no existix en valencià:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>colege, colocacio, colecta, iluminar</i>.</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>col·legi, col·locacio, cul·lccte, il·luminá</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 3) Molt
menys tolera el valencià el grup catala TLL, que si be en catala sol
pronunciar-se en dos L, en valencià es pronuncia en L simple:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>espala, armela, vela</i></span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>espatlla (espall·llia), ametlla
(emell·llia), vetlla (vell·llia)</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 4) La C i
la G darrere de vocal, i seguides de L, sonen en catala geminades; en valencià
no es dupliquen. Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>regia, sigle, tecla, espectacul</i></span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>reg·gla, seg·gle, tec·cla, espectac·cle</i></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> D) Grups
consonantics d'ortografia arcaica en catala</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Estos grups
son mes ortografics que fonetics perque la pronunciacio catalana tampoc
coincidix en l'ortografìa: son TM, MP, PT, TN, TZ, TG, TJ. D'estos grups, uns
son etimologics, atres no.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 1) Grups
etimologics </span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> a) El grup
TM catala, reduit en valencià a M. Eixemples: <i>Sotmetre, setmana</i>, en
catala pronunciats <i>sommetre, semmana</i>; en valencià <i>sometre, semana</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> b) El grup
MP catala, reduit en valencià a N: <i>redemptor</i>, valencià</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">redentor</span></i></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">; <i>assumpte</i>,
valencià <i>assunt</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> c) El grup
procedent del llati TL, en catala es palatalisa en TLL mentres en valencià
passa a L·L en tendencia a simplificar-se en L senzilla: <i>Espatla, guatla,
motle, vetla</i>, en valencià es pronuncien, segons Fullana, <i>espal-la,
gual-la, mol le, vel-la</i>; en catala dites paraules es pronuncien en TLL.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2) Grups no
etimologics </span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> a) El grup
TLL, al que ha evolucionat el grup TL, es excessivament catala, i a mes de no
ser etimologic, es completament estrany al valencià a on ha evolucionat a L·L (<i>mol·le</i>,
etc.) en tendencia a L (en <i>vela</i>) i a LL (en <i>rollo</i>). El mateix
grup en catala evoluciona preferentment a la palatalisacio LL. En valencià
direm <i>bolleti</i> i <i>bula</i>, no <i>butlleti</i> ni <i>butlla</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> b) El grup
TZ solament es conserva en valencià en contades paraules (<i>dotze, tretze,
Atzaneta, atzavara</i>). Els sufixos -IZAR, -IZACION castellans, en valencià es
resolen per -ISAR, -ISACIO; en canvi en catala per -ITZAR, -ITZACIO. La rao
d'esta discrepancia es d'indole fonetica: la grafia catalana del TZ representa
la pronunciacio africada sonora (Z) que en valencià es simplement fricativa
sonora representada per una S suau (la de <i>rosa</i>), foneticament Z.
Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Catala: <i>organitzar</i>
foneticament <i>urgenizá</i>, <i>normalitzar</i> foneticament <i>nurmelizá</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;"> Valencià: <i>organisa</i>r foneticament <i>organizar</i>,
<i>normalisar</i> foneticament <i>normalizár</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> c) No
mencionem els grups ortografìcs catalans TG o TJ i TX perque en catala pronuncien
<i>mege</i> i <i>formage</i>, <i>ficha</i> i <i>despachar</i>, per moltes T que
introduixquen.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">B) Introduccio de
sons nous</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">En paraules del
mateix orige llati, el catala canvia uns sons per atres i dobla algunes
consonants (geminacio).</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">1) Canvi de C
per G davant de consonant sonora: <i>article, anecdota, sonen artig·gle,
enegdute</i>.</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">2) La
palatalisacio de la L inicial de paraula està mes avançada en valencià que en
catala. Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>Llegislar, llepra, llicit, llimit, llinde</i>,
etc. Catala: <i>Legislar, lepra, licit, limit, linde</i>, etc.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 3) El
catala conserva consonants que el valencià considera com verdaders arcaismes i
ha eliminat del llenguage modern:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>altre, nosaltres, vosaltres, arbre, tambe</i>.
Valencià: <i>atre, nosatres, vosatres, abre, tame</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> C) La
geminacio consonantica</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> El catala
pronuncia gran cantitat de consonants geminades, de les quals unes estan
reflectides en l'ortografia; unes atres no: L·L, BB, PP, GG, NN, MM, i el grup
TLL. El valencià en general ha eliminat dites geminacions.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 1) Quan la
B o la P estan situades entre una vocal i una L, dites consonants en catala se
pronuncien per doblat, B·B, P·P:<i> estab·blir, fib·bla, contab·ble, trip·ple</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2)
Existixen moltes paraules en catala que porten L doble, geminacio que en les
mateixes paraules no existix en valencià:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>colege, colocacio, colecta, iluminar</i>.</span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>col·legi, col·locacio, cul·lccte, il·luminá</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 3) Molt
menys tolera el valencià el grup catala TLL, que si be en catala sol
pronunciar-se en dos L, en valencià es pronuncia en L simple:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>espala, armela, vela</i></span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>espatlla (espall·llia), ametlla
(emell·llia), vetlla (vell·llia)</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 4) La C i
la G darrere de vocal, i seguides de L, sonen en catala geminades; en valencià
no es dupliquen. Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Valencià: <i>regia, sigle, tecla, espectacul</i></span></span><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">Catala: <i>reg·gla, seg·gle, tec·cla, espectac·cle</i></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> D) Grups
consonantics d'ortografia arcaica en catala</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Estos grups
son mes ortografics que fonetics perque la pronunciacio catalana tampoc
coincidix en l'ortografìa: son TM, MP, PT, TN, TZ, TG, TJ. D'estos grups, uns
son etimologics, atres no.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 1) Grups
etimologics </span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 21.0pt; mso-list: l0 level1 lfo2; tab-stops: list 21.0pt; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">a)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span></span><!--[endif]--><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">El grup TM catala, reduit en valencià a M.
Eixemples: <i>Sotmetre, setmana</i>, en catala pronunciats <i>sommetre, semmana</i>;
en valencià <i>sometre, semana</i>.<o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> b) El grup
MP catala, reduit en valencià a N: <i>redemptor</i>, valencià</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">redentor</span></i></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;">; <i>assumpte</i>,
valencià <i>assunt</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> c) El grup
procedent del llati TL, en catala es palatalisa en TLL mentres en valencià
passa a L·L en tendencia a simplificar-se en L senzilla: <i>Espatla, guatla,
motle, vetla</i>, en valencià es pronuncien, segons Fullana, <i>espal-la,
gual-la, mol le, vel-la</i>; en catala dites paraules es pronuncien en TLL.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> 2) Grups no
etimologics </span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> a) El grup
TLL, al que ha evolucionat el grup TL, es excessivament catala, i a mes de no
ser etimologic, es completament estrany al valencià a on ha evolucionat a L·L (<i>mol·le</i>,
etc.) en tendencia a L (en <i>vela</i>) i a LL (en <i>rollo</i>). El mateix
grup en catala evoluciona preferentment a la palatalisacio LL. En valencià
direm <i>bolleti</i> i <i>bula</i>, no <i>butlleti</i> ni <i>butlla</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> b) El grup
TZ solament es conserva en valencià en contades paraules (<i>dotze, tretze,
Atzaneta, atzavara</i>). Els sufixos -IZAR, -IZACION castellans, en valencià es
resolen per -ISAR, -ISACIO; en canvi en catala per -ITZAR, -ITZACIO. La rao
d'esta discrepancia es d'indole fonetica: la grafia catalana del TZ representa
la pronunciacio africada sonora (Z) que en valencià es simplement fricativa
sonora representada per una S suau (la de <i>rosa</i>), foneticament Z.
Eixemples:</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Catala: <i>organitzar</i>
foneticament <i>urgenizá</i>, <i>normalitzar</i> foneticament <i>nurmelizá</i>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-font-size: 10.0pt;"> Valencià: <i>organisa</i>r foneticament <i>organizar</i>,
<i>normalisar</i> foneticament <i>normalizár</i>.</span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> c) No
mencionem els grups ortografìcs catalans TG o TJ i TX perque en catala
pronuncien <i>mege</i> i <i>formage</i>, <i>ficha</i> i <i>despachar</i>, per
moltes T que introduixquen.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">El dia que es
vullga fer un estudi exhaustiu de les diferencies que hi ha entre la fonetica
consonantica catalana i la valenciana, el treball serà molt facil: bastarà
mirar les transcripcions fonetiques que fa a cada paraula el Diccionari
Catala-Valencià-Balear, començat per Mn. </span></span><span class="msobodytext0"><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">Alcover i
continuat per Moll i Sanchis Guarner</span></span><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> </span></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;">RECAPITULACIO</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Hem resumit
les caracteristiques de la Fonetica de la Llengua Valenciana, de la millor
manera que es pot fer: comparant-la en l'idioma catala, én el que es vol per
alguns, erroneament, identificar, no concedint-li més que variacions de
pronunciacio insignificants. D'eixa comparacio, la fonetica valenciana ha
quedat clarament identificada i diferenciada: no es tracta de llaugeres
diferencies de pronunciacio en relacio al catala, sino de dos sistemes fonetics
diferents. Pot ser que a algu li pareguen les diferencies consonantiques poc
rellevants, i en alguns casos estarem conformes; pero si una a una les
diferencies poden ser tingudes com irrellevants en el sistema consonantic,
tambe considerades en son conjunt son tantes en numero i freqüencia que no es
honest negar-les importancia i dir que "es el mateix sistema
fonetic". Per una atra part, la diferencia radical ya està evidenciada en
les caracteristiques del vocalisme, diferencies més que suficients i relevants
per a establir una diferencia fonetica real.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> I que
conste que no hem volgut aportar aci les diferencies morfo-fonetiques, tan
importants, que s'observen en la Morfologia de totes les parts de l'oracio,
pero mes que en ningun punt, i escandalosament, en la conjugacio.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> La fonetica
ho penetra tot, i està dins del lexic i dins de les formes que, com materia
prima, usa la cadena parlada. Algu ha comparat l'evolucio de les paraules a les
pedres que baixen rodant de la montanya adquirint diverses formes o figures.
Efectivament, les paraules llatines que (en sa condicio popular o culta)
constituixen la major part del lexic de les llengües neollatines, van
evolucionant per la pronunciacio diferent en cada poble, que d'esta manera
modela el seu propi idioma. Cada sector llingüistic pren les paraules
originaries i les va modificant d'acort en els seus presuposts etnies i
llingüisties (factors externs), subjectant-se a les lleis que regulen
l'evolucio interna (economia de forces, armonia, etc.); i gradualment, sense
donar-se conte, van canviant el punt o modo d'articulacio dels sons, introduint
nous sons en mig o final de paraules, suprimint-se, canviant-los per atres més
eufonies o que suponen menor esforç, geminant consonants, simplificant-les o perdent-les.
Resultat de la qual es l'evolucio fonetica, base de la diferenciacio de les
llengües pertanyents a una mateixa família o tronc llingüistic.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Tot ho fa,
tot es degut a la pronunciacio. Ella diferencia les llengües.</span></span><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="margin: 0cm;"><span class="msobodytext0"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 8.0pt;"> Ab tot lo
precedent, crec haver analisat sumariament, com me proponia, les
caracteristiques del vocalisme i consonantisme de la llengua valenciana,
particularment en relacio al catala. Espere sabran vostes perdonar les
deficiencies, que poden haver</span></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-48335816977730939712023-06-19T11:42:00.005+02:002023-06-19T11:42:34.104+02:00FIGUERES: 9, PALOMERO: 9, EMPATE TECNICO<p> </p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="background: #66CCFF; mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 800px;">
<tbody><tr style="height: 71.4pt; page-break-inside: avoid;">
<td style="height: 71.4pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 460.2pt;" valign="top" width="614">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="background: white; mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 100%;">
<tbody><tr style="height: 52.2pt; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="height: 52.2pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="background: white; mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 100%;">
<tbody><tr style="height: 29.4pt;">
<td style="height: 29.4pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<br />
<p align="center" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 36.0pt; margin-right: 36.0pt; margin-top: 0cm; text-align: center;"><span class="msobodytext0"><span style="color: #0066ff; font-size: 8.0pt;">AUTOR: OBDULI JOVANI PUIG</span></span><o:p></o:p></p>
</td>
</tr>
<tr style="height: 1.8pt; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="height: 1.8pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="background: #66CCFF; mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 100%;">
<tbody><tr style="height: 1.8pt; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="height: 1.8pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 447.0pt;" width="596">
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial Unicode MS",serif; font-size: 2.0pt; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 1.8pt;"><span style="font-family: "Arial Unicode MS",serif; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial Unicode MS",serif; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial Unicode MS",serif; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td rowspan="2" style="height: 71.4pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 40.2pt;" valign="top" width="54">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="background: #66CCFF; mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 100%;">
<tbody><tr style="height: 455.4pt; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="height: 455.4pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 40.8pt;" width="54">
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial Unicode MS",serif; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial Unicode MS",serif; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="height: 71.4pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;">
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial Unicode MS",serif; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="height: 384.0pt; mso-yfti-lastrow: yes; page-break-inside: avoid;">
<td style="height: 384.0pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="background: #CCFFFF; mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 19.2pt 19.2pt 19.2pt 19.2pt; width: 100%;">
<tbody><tr style="height: 384.0pt; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="height: 384.0pt; padding: 19.2pt 19.2pt 19.2pt 19.2pt; width: 421.8pt;" valign="top" width="562">
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="color: #cc3300; font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;">(Nomes versio en Castellà · Solo versión en
Castellano)</span></b><span style="color: black; font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 8.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: Arial;"> </span><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 8.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 8.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: Arial;"><br />
<span class="msobodytext0"> </span><br />
<span class="msobodytext0"> Un agente de la CIA hizo el siguiente
informe sobre Cuba al presidente de los EE.UU.: «No hay desocupación, pero
nadie trabaja. Nadie trabaja pero se cumplen las metas de producción. Se
cumplen las metas de producción, pero no hay nada en las tiendas. No hay
nada en las tiendas, pero todos comen. Todos comen pero la gente se queja
constantemente. La gente se queja constantemente pero todos van a la plaza
de la Revolución a dar vivas a Fidel. En resumen, señor presidente, tenemos
todos los datos pero ninguna conclusión».</span><br />
<span class="msobodytext0"> </span><br />
<span class="msobodytext0"> Si se le pidiese un informe sobre la
Acadèmia Valenciana de la Llengua, (AVLL) bien podría hacerlo así: «La
Academia lo es de «la lengua», pero sus académicos eluden el uso de esa
palabra. Eluden usar esa palabra para denominar a la valenciana pero la
usan para denominar a la catalana. La denominan lengua catalana, convertida
en gueto, como secuestro cultural de un pueblo y como corporeización de la
diferencia, ofreciendo una hostilidad semántica que degrada al
«valenciano», a «nostra llengua», a «la llengua del poble». Esa misma
valoración, esa misma beligerancia la imponen filólogos de causa propia e ideas
ajenas que hacen aquí lo que les dicen allá que hagan, a bolsillo lleno,
que el seny hay que guardarlo siempre a buen recaudo. Por eso están todo el
mes en desacuerdo -unas votaciones recientes han acabado en fiasco:
Figueres 9, Palomero 9- pero acuden todos juntos el último día a la plaza
de los Bancos a darle vivas al Cajero. En resumen, tenemos todos los datos
y una sola confusión».</span><br />
<span class="msobodytext0"> </span><br />
<span class="msobodytext0"> Si la AVLL fuera como la Academia Española,
con académicos sin remunerar, no habría conflicto lingüístico, ni cultura
de mostrador, ni figurones dispuestos a estabularse allá donde se cuece y
adoba una cultura dirigida, de liberados y socorros mutuos, de sabios de
una sola cosa que se creen ombligo y razón última del universo mundo. Son
académicos que «matan las palabras vivas con codificaciones gramaticales»,
como diría Manuel Alvar, tan remuneradoras, creadores de una lengua
estandar, de servicio, mercantil y corporativa. Van embuchados de ciencia
hasta hacer de su hígado un «paté de foie» con el que untar las rebanadas
de su totalitarismo. Vienen aún con el tufo autoritario de la escolástica,
con la peste de los sofismas, pontificando el altísimo nivel de la
universidad, la misma que combatió a Galileo, aferrada como estaba a su
aristotelismo y ptolomeísmo, como diría Manuel Lloris, libérese a la
Iglesia de ese sambenito.</span><br />
<span class="msobodytext0"> </span><br />
<span class="msobodytext0"> No hace mucho se reunieron las universidades
valencianas con la AVLL «para superar los problemas de la lengua de una
manera científica». Si recurren a la hemeroteca encontrarán en el «El
País», ese órgano del papanatismo intelectual, el modo de hacerlo:
¡Científicos, acalladles! ordenaban en un editorial. Ya llevo años
comprobando que cierta «ciencia» no es más que un conjuro, un imbunche, una
impostura para que hagamos todos la misma «o» con el mismo canuto, en una
misma unidad de destino...</span><br />
<span class="msobodytext0"> </span><br />
<span class="msobodytext0"> ¿Qué novedades hay por Valencia? me
preguntaron este verano unos amigos del pueblo. Regocijaos, les dije, la
Academia de la Lengua ¡ha aceptado! -enfaticé- que llamemos a las cosas
como las llamamos. Aún se ríen. El alguacil, al enterarse, corrió de cantón
en cantón a pregonar la buena nueva; beatas hubo que le renovaron a su san
Pancracio el perejil macedonio, variedad de importación que se le hace
irresistible al santo, en acción de gracias...</span><br />
<span class="msobodytext0"> En la mismísima Roma, salió el poeta Horacio
de su tumba, triunfante, leyendo urbi et orbi unos versos de su «preceptiva
literaria»: ¡El uso es el supremo juez del lenguaje!, nos recordó.</span><br />
<span class="msobodytext0"> Y exultante, se tumbó otra vez en su fosa;
del otro lado, claro.</span></span><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"> </span><span style="font-family: "Arial Unicode MS",serif; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial Unicode MS",serif; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="height: 384.0pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;">
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-91018196522687163222023-06-19T11:41:00.005+02:002023-06-19T11:41:31.032+02:00 FETS SON AMORS, I NO BONES RAONS<p><span lang="EN-GB" style="font-size: 10pt; text-align: justify;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 10pt; text-align: justify;">GONZALO ROMERO CASAÑA</span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Yo
soc d’un poble, vell en historia, bell en paisages, bo en el clima, ric en sa
terra, ple de gent manprenedora, valenta, decidida, solidaria, acollidora, que
no espera a qu’els de fora li traguen les castanyes del foc, un poble en raïls
seculars, en un idioma i una cultura propies per ell construïts.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Pero
el meu poble, com tot, no es perfecte, m’agradaria que ho fos, i encara que
l’amor que senc per ell m’alluerna a voltes, no puc evitar des de la reflexio,
i una pretessa objetivitat, - tal volta casi impossible -, vore-li moltes
mancances, que impedixen que siga tot lo gran que es mereix.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">El
meu poble sobrat com està de qualitats fisiques, orografiques, climatologiques,
humanes…, sol avegades oblidar-se, de tanta riquea interior, per a deixar-se
embobar per pretesses i quimeriques histories, que aquells que poc tenen, ens
venen com a eixemple de lo gran que són al nostre costat.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">La
meua gent, o alguna d’ella, massa voltes, pensa que el veï, - si eixe que s’ha
criat i a creixcut entre nosatros -, no pot ser mai tan sabut, com aquell que
fent lo mateix, ho fa millor, puix està més llunt.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">El
deixar-se portar, sense més; el canviar-se el capell de la conveniencia de cada
moment; el no lluitar per lo que es creu, i des d’on se creu que es deu portar
a bon fi eixa lluita; el optar per lo comodo, o no seguir una estrategia
conjunta, que beneficie a tots, provinguen ideologicament del lloc on es
sentixquen millor ubicats; l’unio no es pot entendre mai com a una uniformitat
ideologica, pero si com una lluita per uns intreresos comuns, i per la
salvaguarda d’una dignitat popular que fa gran i respetable, a un ent historic
i territorial del que orgullosament formen part.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">El
obcecar-se en destruir ad aquell que encara que defen en essencia lo mateix, ho
fa de manera diferent, i en un atra posicio a la nostra, es sense dubte, un
dels pijors mals endemics que patim els valencians. No despreciem, no
vilipendiem, ni acossem, als nostres, son moments de lluita massa definidors de
lo que serà el futur de la nostra terra; entenguem als que sobradament han
donat mostra de amor per lo nostre; i confluim les forces en un objectiu comu;
creure en nosatros, apostar per lo nostre, no deu de ser un ensomi per a
d’atres.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">¿Saveu
que m’agradaria d’aci uns anys?, puix, el poder escriure esta editorial,
parlant d’un poble, el meu, ric, fabulos, en multitut de virtuts que tal vegada
el feren acomodatici davant el futur, pero que front a l’amenaça de deixar de
ser lo que era i lo que fon, per a no ser mai, canvià un dia de cami, i prengué
en les seues mans el rumbo de l’historia que estava per vindre, s’uní, apostà
per lo seu, i per a sempre demostrà al món sancer, lo gran que era des de que,
de veres, creia en ell.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">El
creure en nosatros; el estar units, - com a minim, en lo basic, lo que
garantise un dema, que seguixca el ahir, i al hui, construits, en la vida dels
nostres -; el tindre conciencia, de que la problematica actual, no es resolt a
soles en formes, encaminades a poc més que marejar la perdiu; i el vore el
fondo de la situacio, que permitix l’adoctrinament de les noves generacions, en
valors socials i culturals, que trenquen en la manera de ser, en l’historia, en
la cultura, i en la llengua d’un poble, que ara no es pot permetre el lux
d’adornar no més que en bones parules, un moment decissiu per a la continuitat
del poble valencià com a tal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">“Fets són amors, i no bones raons”.</span><span lang="EN-GB" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-72251934602069147082023-06-19T11:40:00.007+02:002023-06-19T11:40:49.087+02:00 FASCISTE = TOT AQUELL QUE PENSE DISTINT A MI O NO EM DONE LA RAO<p><span style="font-size: 10pt; text-align: justify;">FERRER</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Esta
es la nova accepcio del terme “fasciste” que deu incloure’s en els diccionaris
valencians. I es que per ad un determinat sector de l’esquerra absolutament
radical, intolerant i reaccionari tots aquells que no pensen igual son
immediatament sospitosos de ser fascistes. I es que ya ho digue en el seu dia
el lliterat Camilo José Cela: “Hui els antifranquistes son mes franquistes que
Franco”. Fasciste es algo que definix tot lo que no li agrada a u.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Lo
mes curios es que despres esta gent es la que presumix de ser progressista i
tolerant. Ara be, la tolerancia deu reduir-se nomes ad aquells que son de la
mateixa corda, perque quan u acusa de fasciste a atra persona pel sol fet de
pensar distint està demostrant que l’autentic facha es ell, i que a final del
dia resulta eixe supost tolerant tindre la mateixa tolerancia que tenía
Francisco Franco perque, a l’igual que ell, defen el pensament unic.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">En el
cas de Valencia es nota molt este fenomen: si defens els interessos de ta casa
(Valencia) t’acusen de fasciste, pero si defens els interessos dels veïns
(Catalunya) eres progresiste. ¡¡¡¡Mante, defendre lo del veï en lloc de lo de
casa no es ser ni de dretes ni d’esquerres, simplement es ser imbecil!!!<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">I
aixo ho saben be els vascs i els catalans, que per aixo defenen lo de sa casa i
no atra. Ells no tenen els complexos d’inferioritat que hi ha aci.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Per a
alguns el sol fet de defendre una llengua propia et convertix en fasciste. I yo
em pregunte: ¿Son fascistes els gallecs per voler parlar gallec i no
portugues?. ¿Son fascistes els catalans per voler parlar catala i no occita? Si
la resposta es no... ¿Per qué som fascistes els valencians i balears per voler
parlar Valencià i balear? Pero es igual, esta gent es tan reaccionaria i te un
complex d’inferioritat tan gran que no raona, que aixo no ho veu.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Mes...
¿Es fasciste el 70% de valencians per afirmar que el Valencià es un idioma
distint del catala (CIS de 2004)? ¿Es fasciste el 65% de votants del PSPV que
pensa igual que en la pregunta anterior? </span><span lang="FR" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">¿Es fasciste el Partit Republicà Autonomiste? </span><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">¿Es fasciste Vicent Blasco Ibáñez o Francesc Pi i Margall per
defendre esta tesis? ¿Es fasciste Ausias March o Joanot Martorell perque
afirmaren escriure en Valencià pero en catala mai?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">En resum, que dona igual ser mes roig que
Josip Stalin: si no engolixes en el Cataluña, una, grande y libre, resulta que
eres fasciste. L’humanitat es dividix en dos enormes sectors: un, el que pensa
que en Valencia es parla catala i dos, el fasciste (A on s’inclou al restants
mils de millons de l’humanitat). Esta intolerancia no es nova, la veritat. De
fet es la vella tecnica dels autentics fascistes: acusar als demes de lo que en
el fondo son ells.</span><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-76344630180082863392023-06-19T11:40:00.002+02:002023-06-19T11:40:11.338+02:00 FANTASMES “MOSSARAPS”, I ANTROPONIMIA VALENCIANA (I)<p><strong style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></strong></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Epalza i
Llobregat, escrigueren <em>¿Hubo mozárabes en tierras valencianas?</em>
(Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, nº 36 (1982) pp 7-13). Mantenen
que la debil cristianisacio previa a la conquista musulmana del 713, feu que en
dos generacions, desapareguera el cristianisme de terres valencianes, sent la
principal causa, l´absencia de bisbats. La conclusio de la desgavellada
hipótesis es que <em>“…la debilitación de creencias y la islamización
concomitante pudieron haberse completado hacia el año 800. Así pues, en
Valencia no hubo mozárabes”</em>. Thomas F Glick, en <em>“Paisajes de
conquista”</em>, el califica de <em>“influyente artículo”</em>. En acabant de
senyalar que la hipótesis d´Epalza i Llobregat, <em>“no se halla exenta de
problemas”</em>, els recorda que <em>“Los cristianos en la Edad Media podían
ser bautizados sin la intervención de un obispo e incluso de un sacerdote,
especialmente en zonas remotas donde hombres laicos debían sustituirles”</em>.
Bulliet, es l´autor d´una <em>“teoria de la conversio”</em> que critiquen
Epalza i Llobregat. Glick consulta personalment a Bulliet, qui li diu que
l´argument de l´absencia de bisbes li pareix <em>“de hecho, muy débil”</em>,
afegint que <em>“…resulta estrafalario deducir de esto que todo el mundo se
convertiría en masa al islam.”<o:p></o:p></em></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">I lo que
realment resulta estrafalari, es perdre el temps discutint sobre hipotesis que
conduixen a resultats contraris a la realitat. Perque, si no hi havien
cristians en Valencia a partir de l´any 800, ¿Com poden existir les referencies
historiques als cristians valencians que varem posar de manifest en els
articuls <em>“Els cristians valencians durant la conquista del Sit”</em>, <em>“Els
cristians valencians des del Sit a Jaume I”</em> i <em>“Els cristians
valencians que trobà Jaume I”</em>? ¿Seran referencies historiques a fantasmes?
Recordarém nomes un fet, la carta de l´any 1143, del monge Hermann a D. Anselm,
que conté el dialec entre Hermann i dos dels monges del monasteri de Sant
Vicent, en el qual es llig que havien segut expulsats de la ciutat de Valencia,
en acabar l´atac d´Alfons el Batallador, acusats de colaboracionisme: <em>“…pagani
dicentes nostro consilio et legatione eum venise super se…”</em>. A la pregunta
sobre quants monges estaven en Sant Vicent, <em>“Et quot -inquam- monachi sunt
in vestro coenobio?”</em>, contesta que 40, <em>“Possit -inquiunt- ese XL”</em>
¿Qué farien 40 fantasmes en Valencia en la primera mitat del s. XII, quan
faltaven sobre uns 100 anys per a la reconquista de Jaume I, si no existien des
de l´any 800? </span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">¿A qui
atendrien? ¿A mes fantasmes? </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El relat continua informant-nos de
que els monges del monasteri de Sant Vicent li expliquen a Hermann el cami per
a vindre a Valencia, perque no obstant lo que li havien contat, volia orar
davant del cos del Sant: <em>“Multum enim desiderarem ad corpus Santti Vicentii
orare”</em>. Pareix evident, que si li hagueren parlat de la seua destruccio,
no haguera preguntat com vindre. Aixo i un fum de proves mes, demostra la
continuïtat del monasteri, sent segurament substituits els monges expulsats per
uns atres no acusats de traïcio.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En un proxim
articul tractarém dels cristians valencians des de l´invasio musumana fins al
Sit. Vorem com parlar de l´inexistencia de bisbes valencians posteriors a l´any
800 es simplement fals. Com tambe vorem que es fals el parlar de la debil
cristianisacio de Valencia. La finalitat de totes estes “parides” es clara i
esta motivada per l´enronia dels catalanistes en llevar-se de damunt tota
referencia que demostre la continuïtat de poble i cultura dels valencians.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Aixo es lo que
els fa contradir-se de forma vergonyosa, de tanta pressa que tenen en desfer-se
dels “mossarabs”, enrossinant-se en matar-los i rematar-los. Si Epalza i
Llobregat se´ls havien volgut carregar en l´any 800, Enric Guinot,
posteriorment a reconeixer que <em>“les cròniques cristianes i musulmanes que
relaten la història de la ciutat de València dels segles XI i XII, donen
indicis de la presència de mossàrabs”</em> (p. 72 de “Els fundadors…”), els
extermina quan diu que <em>“això només fins a començament del segle XII,
concretament fins a 1102, quan va ser abandonada i cremada la ciutat pels
castellans del Cid Campeador…”</em>. Quan Guinot analisa el document de 1143
del monge Hermann que hem comentat, quan en teoria, segons ell, ya no existien,
els torna a matar, en escriure en la p.73: <em>“La conclusió lògica d´aquest
document és que el vell cenobi mossàrab de Sant Vicent va desaparèixer a causa
dels atacs d´aquest rei aragonès, l´any 1125 o el 1129”</em>. I es que els
catalanistes deuen pensar-se que els atacs cristians eren pijor que una bomba
atómica que nomes matava o fea fugir als cristians de ¡tot! el territori
valencià. ¿No hauran llegit massa tebeos? ¿Sera que no s´han enterat de lo que
li ha passat a Bush en Afganistan? ¿Sera que no saben lo difícil que es traure
a un poble de sa casa, independentment de la religio que professen els seus
membres?<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Com la teoría de
l´inexistencia de mossaraps en territori valencià des de l´any 800, era i es
insostenible, pareix ser, que Mª Jesús Rubiera, junt a Míkel de Epalza i E.
Llobregat, han passat per una <em>“…reconsideración de la existencia de
comunidades cristianas en el territorio islámico levantino…”</em>, segons nos
conta Eva Lapiedra Gutiérrez en <em>“Mª Jesús Rubiera y sus estudios sobre los
mozárabes”</em> publicat, en “Sharq Al-Andalus” (1993-1994). No obstant,
a pesar de que els autors de la destrellatada hipotesis s´han desdit, els
acatalanats continuen traguent-la a relluir. Per aixo Guinot, en la p. 68 del
mateix llibre, diu d´ella <em>“una opinió radical però no per això menys
probable”</em> ¿Pero no havia comprovat ell mateix que era falsa?<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Una volta
constatada l´existencia de comunitats “mossaraps” en territori valencià, el
dilema dels catalanistes era: ¿Qué nos inventarém per a que eixos “mossaraps”
no puguen ser una linea de continuïtat del poble valencià, totalment prohibida
pel dogma? Eva Lapiedra, nos posa en coneiximent del nou desficaci: <em>“…los
cristianos que aparecen en las fuentes no eran necesariamente descendientes de
los cristianos preislámicos del Sarq al-Andalus, es decir no eran propiamente
mozárabes sino “neo-mozárabes”: cristianos que vivían en un estado islámico, al
que habían acudido por diferentes razones: saqáliba militares de la tropa que
guardaban su religión, de origen catalán, vasco o de las costas mediterránea de
Italia y Francia; víctimas de las razzias musulmanas y de la piratería;
esclavas cristianas que podían conservar su religión aun casadas con personajes
importantes…; comerciantes europeos, catalanes, pisanos, genoveses, etc”</em>.
Total, que ara resulta que els “mossaraps” de Valencia eren, entre atres
¡catalans! ¿Qué t´ha paregut, canut? Per als catalanistes, els governants
musulmans de Valencia eren tan roïnassos, que no deixaven als cristians
valencians que ho foren, pero els organisaven misses als “catalans” que
vullgueren vindre, segurament subvencionant-los la construccio del monasteri de
Sant Vicent en 40 monges. Si no fora de “chiste”, es realment per a plorar. ¡I
tot aixo quan “Catalunya” i “catalans” eren conceptes historics practicament
indocumentats!<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Carmen Barceló,
pronuncià una conferencia en el <em>“Simposi Internacional sobre Jaume I i el
seu temps”</em> que titulà <em>“El fantasma del mossàsab”</em>. Germà Colón, en
el “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Nº. 80”, publicà <em>“Encara
el fantasma mossàrab”</em>. La tesis es que com no existien “mossaraps”, perque
eren fantasmes, la llengua que podien haver parlat era un atre fantasma. Es
dir, la tesis catalanista manté que com no existien cristians valencians, no
existia el romanç valencià. Vegem com el catalanisme, en l´estrategia
d´enredrar-ho tot, barreja religio en llengua, obviant que un dels significats
de “mossarap” es <em>“llengua romanç parlada tant per cristians com per
musulmans, entenent per estos ultims, aquells descendents d´iberorromans que
s´havien convertit a la religio islamica”</em>. Si fora de veres, -que no
ho es- que a l´arribada de Jaume I no hi havien cristians valencians, en ningun
cas aixo haguera implicat que no es parlara el romanç valencià.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">I en els proxims
articuls, anem a coneixer un bon ramell de noms de cristians i no cristians
valencians, des del s. XI, fins a dos anys abans de la conquista de la ciutat
de Valencia per Jaume I. La gran majoria d´ells seran sintomatics del romanç
valencià que parlaven que es l´orige de l´antroponimia valenciana.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Si ad algun
catalaniste se li pasa pel cap llegir-lo, vullc eximir-me de la responsabilitat
de que els agarre algún atac al cor, si no poden soportar tant de fantasma
solt.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<h2 style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 18.0pt;"><a href="http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/fantasmes-%e2%80%9cmossaraps%e2%80%9d-i-antroponimia-valenciana-ii/" title="Permalink">FANTASMES “MOSSARAPS”, I ANTROPONIMIA VALENCIANA (II)</a><o:p></o:p></span></h2>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L´antroponimia
es l´estudi de l´orige i significat dels noms de persona. La voracitat
catalanista, consentida pel meninfotisme valencià, ha estes l´idea de
l´inexistencia d´una antroponimia propia valenciana, que ha segut convertida en
una derivacio de la catalana i aragonesa. Per a variar, tornem a estar davant
d´una atra gran mentira.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Farem una
miqueta d´historia. No cap dubte, que una part del poble valencià hereu dels
iberorromans, be per conviccio, be per coaccio, acabà convertint-se a l´islam.
Eren els “muwallads” o muladis. Mahmud ali Makki de l´Universitat de El Cairo
escriu en <em>“Los Banu Burunyal, una familia de intelectuales denienses”</em>
que “<em>Se sabe que los elementos cristianos que abrazaban el Islam a manos de
algún árabe podían llevar la misma “nisba” (gentilicio) de sus patronos,
calificándose de “mawla” (liberto) de sus amos”.</em> Thomas F Glick, en
“Paisajes de conquista” parla de <em>“parentesco ficticio”</em> diguent que <em>“los
no árabes que deseaban convertirse fueron obligados a encontrar un patrón árabe
de quien se convertían en clientes (mawla). De este modo, bereberes,
hispano-romanos y otros adoptaron nombres tribales árabes y el clientelaje se
coloreó con lo que Crone ha denominado aspecto tribal”</em>. Es sap que alguns
muladis, per a alcançar quotes de poder, inventaven falsos origens. Uns atres
reivindicaven l´orige autocton, com vorem. Es representatiu, que els cronistes
musulmans, no es posaren d´acort en la genealogia, del rei Llop de Valencia. I
a tot aixo, com si d´eixos cronistes es tractaren, els catalanistes s´ho passen
de lo mes be perdent el temps pegant-li voltes a una ficcio, per a no
reconeixer que l´immensa majoria de la poblacio no eren mes que descendents
d´iberorromans valencians.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">No cal dir, que
una de les primeres coses que es canvia per les “modes” d´un poder dominant son
els noms. En els ultims anys, hem vist proliferar els Vanessa, Jennyfer,
Christian o Johnatan, lo qual no vol dir que els chiquets o chiquetes castigats
en eixos noms, hagen deixat de parlar la llengua dels seus pares. ¿No es solen
dir en castellà com a minim un 80% dels noms de persones que parlem en
valencià? ¿No eren els noms oficials –fins a fa poc- exclusivament en castellà?
Vegem per tant, que el nom d´una persona, oficial o familiar, en absolut
determina la seua llengua materna. I aço tambe passava en l´epoca historica de
la que parlem. El valencià Ibn Baskwal, diu d´un biografiat que <em>“…sabía
recitar versos y se sospecha que los entendía”</em>, es dir que no acabava de
tindre clar, que un personage musulmà, entenguera el Coran encara que el recitara,
perque sense dubte parlava en romanç.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L´existencia i
evolucio del romanç valencià, es pot constatar en alguns noms de musulmans.
Muhammad ibn Abd Allah ibn Saad ibn Mardanis fon rei de Valencia. La relacio de
“<strong>Mardanis</strong>” en Mardanius o Martinis es evident. Fon conegut com
a “Rei Llop”, no “Lobo”. Els “Anales Toledanos”, fent referencia a l´any 1167
diuen: <em>“Entró el Rey </em><strong><i>Lop</i></strong><em> en Toledo Era
MCCV.”</em> I de l´any 1172 diuen: <em>“Murió el rey don </em><strong><i>Lop</i></strong><em>.
Era MCCX”</em> I de Llop, el fill de Llop es Llopis. En la Denia del s. XI,
trobem a un “Ibn Gharsiya”. Ya hem parlat del biograf valencià Ibn <strong>Baskwal</strong>
(lligga´s Pasqual). Per l´articul citat sobre <em>“Los Banu Burunyal, una
familia de intelectuales denienses”</em>, sabem que l´acabament en –al, dels
llinages musulmans, <em>“…era abundante en Valencia y en Cataluña…”</em>. Afig
l´autor que <em>“Se trata de un sufijo usado por los mozárabes en forma de -el
o -elo, para formar el diminutivo y adoptado por los musulmanes españoles.”</em>
</span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Escomencem a vore als
“fantasmes” fent de les seues. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Coneguem que <em>“Otro apellido es
Muyual que llevan varios juristas valencianos…Según Simonet, el nombre es
seguramente un diminutivo de mauch, en el sentido de mochuelo, ave” </em>(¿antecedent
de Mocholí?, el 90% dels quals es troben en territori valencià), aixina com que
<em>“Pertenece al mismo grupo el apellido Magral, de un literato alicantino…Se
trata de un diminutivo de origen latino macer (flaco, enjuto) del que procede
el castellano magro”</em>. Respecte dels “<em>Barunyal o Burunyal”</em>, nos fa
saber que <em>“Francisco Simonet dice que corresponde a Baronchel o
Boronchel que, a su vez, proceden de Barunculos o Baroncelus (parvus baro), del
bajo latín. Se adoptaron otras formas del mismo origen utilizadas en Italia,
Francia y sobre todo en Cataluña y Levante: Berenguello, Berenguillo, Beringuel
y Berenguer”</em>. ¿Casualment?, mes d´un 70% dels Belenguer, es troben
actualment en territori valencià. I Prop d´un 40% dels Berenguer es troben en
la provincia d´Alacant.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">I es podrien
trobar mes fonts per a l´estudi de l´antroponimia valenciana en epoca de
dominacio musulmana. Per eixemple, varem vore que Ibn al-Abbar, en el Takmila,
cita Al-Sabatayr o <strong>Sabater</strong>. Tambe cita valencians en noms com
com Al<strong>Moreno</strong>, o Ibn <strong>Vera</strong>. Simonet, en <em>“Glosario
de voces ibéricas y latinas”</em>, nos posa de manifest a valencians que es
diuen, Ibn <strong>Basso</strong>, Ibn Monteyel ó <strong>Montiel</strong>, <strong>Comparath</strong>,
o <strong>Chorriól</strong>, parlant-nos de <em>“…una literata valenciana del
siglo XII, </em><strong><i>Thona</i></strong><em> ben Abdalazíz”</em> el nom de
la qual identifica en <em>“…el nombre propio femenino Thona ó Tona, que
actualmente usan Catalanes y Valencianos por Antona y Antonia”<o:p></o:p></em></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Per l´estudi <em>“Cocentaina
en el período islámico: poblamiento y geopolítica”</em> podem saber de
l´existencia d´una estela funeraria trobada en Benimaclet, que posa de manifest
la residencia en Valencia de la familia “Sid <strong>Bono</strong>”.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">I anem a
coneixer “fantasmes” a orri. Hem de saber, que el mes important descubridor de
“fantasmes” ha segut Leopolt Penyarroja, donant-los a coneixer en el seu llibre
“Cristianos bajo el islam” (1993).<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Documenta els
següents valencians que emigren al Toledo conquistat: Al-Qarbalyani, de
Crevillent (1095); Galib al-Bilyani, de Villena (1173); Alfuns b. Miqayl
al-Daní i Yuwanis b. Miqayl al-Daní de Denia (1176); Dominicus de Oriola
(1200); Dun Martin di Balansiyya, de Valencia (1214); Dun Bitru Miqayal al
Bilyani de Villena (1226); Dun Yuwan di Balansiyya (1255); Bitru Gunsalbu al
Dani, de Denia (1285).<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Que emigren a
l´Arago en documenta: Sang Azenarz de Valencia (1097); Per Miro, gendre de Per
Denia (1121); Per, filio de Per Denia (1121); Albert de Balenza (1135);
Arnaldus de Valentia (1136); Ordonus de Denia (1137); Petrus de Denia (1137);
Garcia de Balencia (1139); Arbert de Ualenza (1142); Santius de Valentia
(1173).<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Crec que es
important recordar, que fins a fa quatre dies (manco d´un sigle), un viage de
novios desde Cullera a Valencia, era una cosa extraodinaria i tota una festa.
¿Qui faria eixos “viajots” a Toledo i Arago? Es evident que una part molt
reduida de la poblacio de “fantasmes”. I ¿no vos fa por tant de “fantasma”? Als
catalanistes si que els fan por, es posen nerviosos i escomencen a dir favades
una darrere l´atra. En concret, Enric Guinot, en la p 114 de “Els fundadors del
regne de Valencia” diu que dels “mossaraps” citats per Penyaroja, <em>“…una
bona part d´ells no tenen res a veure amb les terres valencianes, tot i que els
inclou per alguna estranya raó que preferim no sospitar…”</em> Yo li ho
explicare a Guinot, es molt senzill: el titul a on troba tots els mossaraps,
valencians i no valencians, es diu <em>“Emigración mozárabe a la España cristiana”</em>.
En acabant, Peñarroja concreta: “Mozárabes valencianos en Toledo” i “Mozárabes
valencianos en Aragon” ¿Seran els nervis de vore tant de fantasma lo que ha fet
que Guinot no sapia ni el titul de lo que llig?<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Continua Guinot:
<em>“Per tant, els que realment podem considerar d´origen valencià són només
nou casos, tots ells del segle XII. Així, els prenoms –Sang (Sanç?), Azenarz,
Per, Albert, Arnaldus, Ordonus, Petrus, Garcia i Santius- resulten ben
diferents de l´antroponímia aragonesa i catalana medieval i també de la dels
pobles valencians…”<o:p></o:p></em></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Estudiem la
rotunda afirmacio de l´inclit professor universitari. </span><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Vejam: Sanchis i Peris serien els patronimics de
“Sang” i “Per”. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">“Azernaz” podría ser l´orige dels Senars
de Castelló. El 70% dels Albert de tota Espanya, “casualment” es troben en
territori valencià. Per si Enric Guinot no ho sap, “Arnaldus” i “Petrus” son
Arnau i Pere en llati ¿No coneix Guinot a Arnaldus o Arnaldi de Vilanova? ¿Ha
sentit parlar dels reis Peres de la corona d´Arago? Ya hem vist en la Denia del
s. XI, a un “Ibn Gharsiya” ¿Serà algún rus? “Santius” es el “Sang” que hem
vist, pero en llati. Si Guinot es llegira el Llibre del Repartiment trobaria un
“Santius Lupiz”. Respecte d´Ordonus, Ordunya es un llinage valencià que ha
donat l´altet d´Ordunya en Ontinyent, inclus en toponimia.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Comprovem com
Enric Guinot nos diu que els antecedents o noms llatins de Sanchis, Peris,
Senar, Albert, Arnau, Ordunya, Pere o Garcia, <em>“…resulten ben diferents de
l´antroponímia aragonesa i catalana medieval i també de la dels pobles
valencians…”</em> ¡I es queda tan ample! Es com tindre davant un caixo de
taronges, a la vista de tots i dir que es evident que “cientificament”, es un
caixo de llimes de color fucsia. ¿Com es pot aplegar a eixe llimit de
manipulacio i mentira? ¡Com per a fiar-se de lo que “deduix” est home!<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En el següent
articul, proseguirém coneguent “fantasmes”, perque tots de colp pot ser massa
per a la carabassa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><strong><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></strong></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><strong><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">FANTASMES “MOSSARAPS” I ANTROPONIMIA VALENCIANA
(III)<o:p></o:p></span></strong></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Com els
catalanistes pensen que els “mossaraps” valencians no son mes que fantasmes, en
consequencia no els busquen, i per tant, no els troben. Com imagine que, a
banda de repetir sense parar els destrellats que inventen per separat, deuen
investigar, encara que siga poc, segurament, si ne veuen algun, ixen fugint,
com si no l´hagueren vist, per por a que s´assole el dogma.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">I una mostra de
que no es tan dificil trobar-los, es que nomes en una miqueta d´aficio, crec
haver-ne trobat algun, llevat de que puga haver algun error.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En les pp.
356-357 de la tesis sobre <em>“Ermesèn vida y obra de la condesa”</em>, consta
document de 6 d´abril de 1020, segons el qual, <em>“Ermesèn y su hijo Berenguer
(Ramón I); condes de Barcelona, vendieron a los habitantes de “Corrone
subteriore” (Corró de Baix) el derecho de poder construir un riego hasta
“Corrone superiore” (Corró de Dalt)”</em>. Llegim: <em>“Sig+num </em><strong><i>Guillelmi
de Denia</i></strong><em>, notarii”</em> ¡Un notari de Denia a qui li dien
Guillem i es trobava en Barcelona en l´any 1020!<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Gual Camarena,
en <em>“Precedentes de la reconquista valenciana”</em> nos informa de que <em>“En
1124 figura un </em><strong><i>Amalbinus de Morella</i></strong><em> como
testigo de un documento”</em> (Public. LACARRA: Documentos Valle del Ebro, p.
502, doc. núm. 35.), afegint que <em>“Como dato curioso apuntamos que en un
documento perdido del «Libro de los Botones» del Pilar de 7 de noviembre de
1132. figura un don </em><strong><i>García Garcez de Buñol</i></strong><em>”</em>
(Public. por Pascual GALINDO: Reconstitución del Cartoral del Pilar. en
«Universidad», XI. 1934, 591. doc. núm. </span><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">XI. Vid. ibid. doc. núm. LXXXXI p. 605).<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En el <em>“Cartulaire général de l’Ordre du Temple
1119? – 1150”</em>, l´autor, H. Champion, diu correspondre a <em>“</em>Valencia
[in Hispania]<em>”</em>, una cita de 1138 que parla de <em>“</em><strong><i>Guillelmus,
prepositus valentinus</i></strong><em>”</em>. De 1148, es un atra, <em>“Copie
du XII S.: Madrid, Archivo National, Cartulaire B. 663, page 84, n° 200”</em>,
que reproduixc, per fer referencia a <em>“</em>Arbert de Valencia<em>”</em>,
sent una cita distinta de les que aporta Penyarroja : <em>“…Facta carta de
iste atorgamento de la donna cum sues filios, in Saragoza, que non erat illa in
Oscha, quando suprascripsionis fuit scriptam ; et sunt testes et visores et
auditores: don Balchet, et </em><strong><i>Arbert de Valencia</i></strong><em>
et Mennie Gallece et lohannes scriptor qui istos duos regulo scripsit”</em>. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Encara
trobarem una de <em>“1150, mercredi 21 juin”</em>, que parla de <em>“</em>…<em>c.
solidos probate </em><strong><i>Valentine monete</i></strong><em>…in presencia
et testimonio…</em><strong><i>Gigonis de Valencia</i></strong><em>”</em> i per
a acabar, corresponent a <em>“1150, lundi 23 octobre”</em>, trobem a <em>“</em><strong><i>Bartholomeus
de Valencza</i></strong><em>”</em>.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El 16 d´agost de
1162, Alfons II d’Aragó confirma als habitants de Saragossa tots els furs,
usages i donacions concedides per Alfons I, Ramir II i Ramon Berenguer IV. </span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">(Archiu Municipal de Zaragoza. Privilegis reals, nº R-6).
Llegim: <em>“Et sunt testes… Guillem Arnal de Pere Martin, et don Iohan de
Castro, et don Pedro Capalbo, et </em><strong><i>Garcia Sanç de porta de Valencia</i></strong><em>,
et don Galin Sanç de Cotanda, et Pere Cornelg… »<o:p></o:p></em></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">De 1143 es la
carta de poblacio de Salillas de Jalón. Llegim: <em>“Ego, Raimundus, scriptor,
sub iussione don Ramon de Larbasa et </em><strong><i>Garcia de Valencia</i></strong><em>
hanc cartam scripsi et cum mea manu (signo) feci… Facta carta era M.ª Cª.
LXXXª.Iª, regnante comes de Barcilona in Aragone, episcopus Dodus in Oscha,
episcopus Bernardus in Cesaraugusta, rex Garcias in Pampilona, imperator
Adefonsus in Castella.”</em> En 1183, Garcia de Valencia ven a l´Orde de Sant
Joan de Jesusalem el castell i vila de Salillas de Jalón: <em>“Et ego, </em><strong><i>Garsias
de Valentia</i></strong><em>, dono vobis don Garsia de Liesa, comendator domus
Cesarauguste…Facta carta mense septembris, era Mª.CCª.XVIIIª. Berengarius
scripsit.” </em>En la p. 118 del <em>“Cartulario del Temple de Huesca”</em>,
referent a juliol de 1189, i en motiu d´una donació d´un lloc per a traslladar
una iglesia, trobem a <em>“don Betran de Labarsa, filius de </em><strong><i>Garcia
de Valencia</i></strong><em>”<o:p></o:p></em></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">De l´any 1222 es
la referencia que nos dona Carmen Batlle (Universitat de Barcelona), en el seu
treball sobre <em>“Las relaciones comerciales de Barcelona con la España
musulmana a fines del siglo XII e inicio del XIII”</em> d´un tal Arnau que <em>“…se
comprometió a realizar una operación de préstamo en nombre de Pere Grony y a
favor de </em><strong><i>Vidal d’Espanya</i></strong><em>, cuyo nombre indica
un origen bastante concreto para este judío.”</em> (Archiu de la Catedral de
Barcelona, perg. 1 -6-2834)<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Maravall en el
seu llibre “El concepto de España en la edad media” explica que <em>“desde el
XI en Cataluña y Aragón, se empleaba la palabra Hispania (en forma latina,
castellana u otra) en ambos sentidos, para indicar la Península entera, o para
indicar al-Andalus”</em>. Ramón Berenguer I era conegut com <em>“Hispaniae
subjugator”</em>. Els “Annali Genovesi di Caffaro” parlen del rey valencià ibn
Mardanish, del rei Llop com a <em>“…</em><strong><i>Lupus rex Ispanie</i></strong><em>
de pace et concordia Ianuensius…”</em>. No hi ha dubte de que “<em><b>Vidal
d’Espanya”</b></em><strong>,</strong> es Vidal de Valencia.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">De encara mes
prop de la conquista, de 1236 i del treball citat de Carmen Batlle, trobem que <em>“Otros
judíos presentes en Barcelona llevan este nombre, como </em><strong><i>Lobell
d’Espanya</i></strong><em> en 1236…”</em> (Archiu de la Catedral de Barcelona,
perg. 1-6-3862.)<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Comprovem com
“Vidal” i “Llobell”, es troben en Barcelona fent negocis, previament a la
conquista del rei en Jaume. Carmen Batlle, els identifica com a judeus. I es
que els catalanistes no nos expliquen la rao per la qual diuen que els
cristians valencians es varen “arabitzar” i no en quedava un, encara que, per
lo que es veu, els judeus resistiren la pretesa “arabitzacio”. ¡S´agarra primer
a un mentiros que a un coixo!<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Encara nos queda
un material molt important per a escodrinyar en relacio a l´antroponimia
valenciana. Es tracta del Llibre del Repartiment. Vorem com llinages valencians
actuals es presenten en els noms dels qui poblaven Valencia previament a la
vinguda de Jaume I.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><strong><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></strong></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><strong><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">FANTASMES “MOSSARAPS” I ANTROPONIMIA VALENCIANA (IV)<o:p></o:p></span></strong></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Respecte del
Llibre del Repartiment, es important coneixer lo que deixà escrit Alcover,
“Alma mater” del “Diccionari Català Valencià Balear”, i una persona que
es dedicà tota sa vida a treballar, sense fer us de la manipulacio que
acompanya als acatalanats de hui que tots coneguem. Alcover, en el volum XIV
del “Bolletí del Diccionari” (DCVB), expon unes <em>“Aclaracions y
Rectificacions de certes coses dites dins els primers toms del Bolleti del
Diccionari”</em>. Diu: <em>“L´estudi acorat que hem fet del Repartiment de
Mallorca y del Repartiment de València, obra un y altre del rey En Jaume I, ens
ha convençuts de que a Mallorca y a València hi havitaven, abans de la
reconquista, muzarábichs o descendents de muzarábichs fets mahometans que
parlaven una llengua formada del llatí an el mateix temps y de la mateixa
estructura poch sà poch llà, com la que a-les-hores se formà a Catalunya, y que
el parlar d´aqueixes tres regions se fusionà quant anaren a Mallorca y a bona
part del Reyalme de València pobladors de Catalunya y s´hi establiren,
conservantse en aquelles dues primeres regions certes formes llingüístiques, no
gayre, que tenen tota la trassa d´anteriors an aquella fusió”<o:p></o:p></em></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">I fora la
“fusio” de la que parla Alcover de gran o de chicoteta entitat, l´unica veritat
es que molt pronte, els valencians deixaren per escrit la conciencia de parlar
i escriure una llengua propia, la llengua Valenciana que nos ha donat als
valencians un sigle d´or que els catalans voldrien per ad ells. Eixe i no un
atre es el motiu que mou a catalans i catalanistes a voler fer-se els amos de
lo que no es d´ells. Als pobres, nomes els queda l´ilusio de creure que la
Llengua Valenciana va naixer d´ells, constatada la realitat de que ni un català
fon protagoniste d´eixe sigle d´or. Pero com no es de veres, no podem consentir
que triumfe la mentira.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Felipe Mateu y
Llopis, en “Consideraciones sobre nuestra reconquista” escriu que <em>“El fondo
románico y mozárabe valenciano era considerable. En el mismo Llibre del
Repartiment hay antroponimia románica: Aben Lop, Aben Sancho, Abenalgumes,
Ferriz, Aben Bono, Xenpeteri, Sancte Martini, etc”<o:p></o:p></em></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Anem a vore mes
antroponimia romanica valenciana, referenciada a l´edicio del Repartiment de
Cabanes-Ferrer (1979-80): Mahomat <strong>Passarello</strong> (I, 1321); Aben <strong>Vivent</strong>
(I, 77, 236, 884, 1115, 1228); Am<strong>bonel</strong> (I, 12, 14); Al<strong>mantel</strong>
(I, 521); <strong>Mantel</strong> (III, 733) Mahomat An<strong>ferro</strong>
(III, 1562); Mahomat Abin<strong>horta </strong>(I, 1288); Iucef Abin<strong>galol</strong>
(II, 835); Çaat <strong>Sancta Marini</strong> (I, 798); Aben<strong>seraila</strong>
de Murvedre; (I, 537); Aben<strong>salmo</strong> (I, 503, 862, 968); Amet <strong>Barbatorta</strong>
(III, 1750, 1753, 1767)…”<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Mes curiosos,
perque poden correspondre´s a llinages valencians actuals, podrien ser: Mahomat
Aben<strong>fortuni</strong> (I, 1452), Mahomat Aben<strong>fortun</strong>
(III, 2023), Mahomat <strong>Fertun</strong> (IIII 2028).- </span><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">FORTUNY; Mahomat Al<strong>forner</strong>, (III,
1161).- FORNER; Mahomat <strong>Granel</strong> (III, 1029).- GRANELL; Ali <strong>Borrel</strong>
(I, 441).- BORRELL; Aven<strong>costa</strong> (I, 160).- COSTA; Mahomat Al<strong>mailol</strong>
(I, 313).- MALLOL; lucef <strong>Alcoyl</strong> (I, 1150).- COLL;
Mahomat <strong>Sancte Marini</strong> (I, 241).- SANMARINO; <strong>Alpont</strong>i
(I, 1333).- ALPONT O ALAPONT; Mahomat Abin<strong>ferri </strong>(I, 1361),
Avin<strong>ferriz</strong> (I, 1140)- FERRI, FERRIS, FERRIOLS, FERRUS; Mahomat
Al<strong>mari</strong> (I, 487) MARÍ; Amaç <strong>Loça</strong> (I, 581)
LLOSÀ; Abna<strong>moya</strong> (II, 862) MOYA; Abdalla <strong>Xampetri</strong>,
A. <strong>Xempeteri</strong> (Rep. III, 1271, 1438).- </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">¿SAMPERE
O SEMPERE?; <strong>Tamaret</strong> (I, 470, 1007).- TAMARIT; Mahomat, A<strong>llobregati</strong>.-LLOBREGAT;
Aly <strong>Sarrio</strong>.- SARRIÓ; Avin<strong>çaval</strong> .- SAVALL…<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Recordem, que en
el pacte de rendicio de <em>“Çayen Regi, neto Regis Lupi”</em> a Jaume I,
consta que <em>“volumus et concedimos quod omnes illi Mauri qui romanere
voluerint in termino Valentiae, remaneant in nostra fide salvi et securi et
quod componant cum dominis qui hereditates tenuerint”</em>, es dir, que
garantia, que els musulmans que vullgueren, podien quedar-se en les seues
propietats. Els qui no tenien arraïls en la terra o no estaven disposts a
integrar-se en la nova civilisacio cristiana, se n´anaren. Segurament, els que
hem conegut formaven part d´estos ultims. Pero la major part dels descendents
dels iberorromans valencians, cristians o islamisats, es quedaren en sa casa.
No deu ser coincidencia que, segons l´aplicacio que facilita la <em>“Distribución
territorial de apellidos”</em> en data d´u de giner del 2006 de l´Institut Nacional
d´Estadistica, resulta que el 100% dels “Sanmarino”, mes del 85% dels
“Alapont”, prop del 80% dels “Ferri” o “Sarrio”, mes d´un 75% dels “Granell” o
“Savall” o “Forner”, de tota Espanya, es troben en territori valencià.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La convivencia
de l´hebreu junt al romanç, podriem trobar-la en l´assentament nº 2.982 del
Llibre del Repartiment: <em>“in hereditate que fuit de </em><strong><i>Tobet</i></strong><em>…”</em>,
que podria vindre del hebreu “Tob” que vol dir “bo” mes el sufix romanç –et
< -ITTU a semblança de <strong>BONET</strong>, descendent de BONU>bon +
-et < -ITTU (Jucef Bonet, es registra en 1290).<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Considere
important coneixer que hi ha llinages valencians inclus d´orige prerromà. En <em>“Toponímia,
Geografia i Cartografia”</em> de Vicenç M. Rosselló, Emili Casanova, i atres,
en l´apartat <em>“Toponims prerromans”</em> parlen de “<strong>Ivars</strong>”
diguent: <em>“…que, per altra banda, ha penetrat com a llinatge”</em>. Mes del
90 per cent dels “Ivars” de tota Espanya son valencians. Tambe prerromà es
considera “<strong>Goterris</strong>” exclusiu de Castelló i Valencia, junt a “<strong>Donderis</strong>”,
tambe practicament exclusiu. </span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Propis de territori valencià son “<strong>Llisterris</strong>”, “<strong>Monerris</strong>”…
</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Es mante un orige iberic per al sufix “eris” o
“erris”. Tambe iberic podria ser “<strong>Tormo</strong>” i “<strong>Tormos</strong>”,
mes del 75% dels quals es troben en territori valencià. I el que hui
existixquen eixos llinages prerromans, predominantment valencians, nos mostra
l´important llinea de continuïtat de poble.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Tornant a
l´epoca del rei en Jaume, ya varem comentar lo misterios que resulta el que els
acatalanats mai parlen dels noms de persones en toponims valencians.
Recordem una mostra: En el “Diplomatarium II” de Burns trobem en 1258 a <em>“Ade
de </em><strong><i>Paterna</i></strong><em>”</em> o Adam de Paterna (p.118), a <em>“Petro
Vitalis de </em><strong><i>Algezira</i></strong><em>”</em> o Pere Vidal
d´Alzira (p.141) i a <em>“Philip(p)o de </em><strong><i>Denia</i></strong><em>”</em>
o Felip de Denia (p 216). De 1260 es la cita de <em>“Martino Egidii de </em><strong><i>Segurbio</i></strong><em>”</em>
o Marti Gil de Sogorp (p.356). En 1262 trobem a <em>“Garsias Petri de </em><strong><i>Castaylla</i></strong><em>”</em>
o Garcia Pere de Castalla (p.447), i el el 1263 a <em>“Petrus Çapata de </em><strong><i>Aliazira</i></strong><em>”</em>
o Pere Sabata d´Alzira (pp.482-483) i a <em>“Berengario Vives de </em><strong><i>Morella</i></strong><em>”</em>
o Berenguer Vives de Morella (p 541). En <em>“Alicante y su territorio en la
época de Jaime I de Aragón”</em>, de José Martínez Ortiz trobem en 1242 a,
“Martín o Martino de <strong>Pichacen</strong>”. (p.39) En 1248 es cita a
“Mateo de <strong>Gavarda</strong>” (p.81) i en 1249 parla de “Juan Pérez de <strong>Cuyllera</strong>”
(p.63). De 1258 tenim a “Felipe de <strong>Denia”</strong> (pp.108-109) i en
1259 trobem a<strong> “</strong>Juan de <strong>Muro</strong>”. En 1269
apareixen “Martín Lope de <strong>Castalla” </strong>i “García Lope o Llop, de <strong>Cocentaina”</strong>
(p.184) i de 1271, “Bonetí de <strong>Rafal” </strong>(p 203). De 1273 tenim a
“Pedro Golmer de <strong>Cocentaina” </strong>(p 225) i de 1274, a “Pedro Romeu
de <strong>Cullera” </strong>(p 231) i a “Vives, de <strong>Valencia”. </strong>En
el llibre de Ponsoda “El català i l´aragones…”, trobem en la Cocentaina del
XIII a “Johan d´<strong>Alcoy</strong>” (1269), “P <strong>Alcoy</strong>”
(1275), Guillem de <strong>Castayla</strong> (1275), Marti de <strong>Seta</strong>
(1275), Michel de <strong>Valencia</strong> (1277), Paschual de <strong>Xivert </strong>(1277),
R de Turbayllos (1295)…<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En tota
seguritat, molts d´ells havien vixcut “sots senyoria de moros” i s´havien
integrat a la nova civilisacio cristiana. Passat poc de temps, els seus descendents
serien els protagonistes del primer sigle d´or d´una llengua peninsular, del
sigle d´or d´una llengua a la que donaren nom: Llengua Valenciana, molt a pesar
dels acatalanats, als qui els haguera agradat que l´historia haguera segut
d´una atra manera. De la manera que que ells inventen i intenten clavar-nos en
calçador. Pero aixina fon, i no poden evitar-ho<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><strong><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">FANTASMES “MOSSARAPS” I ANTROPONIMIA VALENCIANA (i
V)<o:p></o:p></span></strong></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Guinot, en la p.
119 de “Els fundadors del Regne de Valencia”, pareix que es burla quan es
pregunta: <em>“…per què haurien de canviar els suposats batejats els seus noms
islàmics per uns idèntics als catalans, en la gran majoria dels casos, si ja
n´haguessen tingut un de romanç valencià anterior a la conquista? O es que
segons això, en tenien dos de noms?”</em>. I com a qui es burla, el dimoni li
furga, el Sr. Guinot hauria de saber que, per eixemple, <strong>Anselm de
Turmeda</strong>, que es va convertir a l´islam, es nomenava <em>“</em><strong><i>Abdallah
al Taryuman</i></strong><em>”</em> ¿Tindria dos noms? Les croniques araps, li
diuen a <strong>Alfons el Batallador,</strong> <em>“</em><strong><i>Ibn Radimir</i></strong><em>”</em>
(fill de Ramir) ¿Tindria dos noms? L´any 1149, el rei Llop, firma un tractat de
pau en la republica de Pisa. Llegim: <em>“Ego namque rex Valencie </em><strong><i>Boadelle
Machomet Abensat</i></strong><em> anc suprascriptam pacem manum suprascripto
legato Pisanorum nomine Uberto…”</em>. Del mateix rei, tenim document que diu <em>“quando
Imperator havuit colloquium cum rege Valencie </em><strong><i>Merdenis</i></strong><em>
qui idem </em><strong><i>Lop</i></strong><em>…”</em> ¿Tindria dos noms? ¿O
tres? ¿No sap Guinot, que en dos sistemes llingüistics distints poden coexistir
dos noms, sobre tot en una situacio de bilingüisme?<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Per una atra
banda, es pregunta Guinot sobre el per qué es prenien noms <em>“…idèntics als
catalans, en la gran majoria de casos…”</em>. I es que Guinot partix del prejuï
de que tot lo que olga a valencià es català. Vejam com s´enganya: José Luis
Castán Esteban, doctor en Geografía i Historia, en un treball de l´any 2002
titulat <em>“La influencia de la trashumancia aragonesa en la onomástica
valenciana”</em>, en acabant de dir, respecte del repartiment, que <em>“…los
problemas paleográficos han hecho relativizar algunas de sus conclusiones, pero
en ningún modo negar datos como que un 60% de las casas de la ciudad de
Valencia se concedieron a los concejos aragoneses.”</em>, fa una relacio de <em>“el
nombre y apellido del ganadero que declara su rebaño ante las autoridades
valencianas”</em> circumscrivint-se a <em>“…únicamente aquellos en los que
tenemos la absoluta seguridad de que tienen un origen aragonés”</em>. Afig: <em>“En
una simple lectura de la lista que publicamos como anexo I llama la atención la
existencia de antropónimos tan frecuentes en Valencia como Aparici, Asensi,
Climent, Dalmau, Dols, Doménech, Guinot, Miralles, Monfort, Romeu, Sanchis,
Simó o Vives”</em>. ¡Che tu! ¿Guinot aragones? ¡Quin disgust! ¿Sera que Arago
tambe fon repoblat per catalans que no sabien parlar català? I es que resulta
evident, que no tots eixos llinages son exclusivament aragonesos, com tampoc no
ho son, catalans. Hem vist a un Sang (pare de Sanchis), i a un Vives,
valencians, abans de la reconquista. ¡Aixo es a lo que du l´existencia de
diverses llengues en contacte!<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Es despren, que
ni la teoria aragonesista ni la catalanista expliquen la realitat valenciana.
Hem vist com els valencians que es convertiren a l´islam, en general, acolliren
antroponimia musulmana, pero tambe hem comprovat que existiren uns atres, que
mantingueren en distints nivells, antroponimia derivada dels iberorromans. </span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Hem vist els noms de valencians que vixqueren <em>“sots
senyoria de moros”</em> en distintes epoques, tant cristians, com convertits a
l´islam. Les fonts, poden donar-nos els noms en llati (<strong>Arnaldus,
Petrus, Santius, Ordonus, Guillelmi, Bartholomeus, Lupus</strong>…). </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A
voltes, els noms en llati o romanç es troben transcrits del arap (<strong>Alfuns,
Miqayl, Bitru, Yuwan, Gunsalbu, Baskwal, Thona, Sabatayr</strong>…). Tambe els
trobem en romanç mes o manco evolucionat (<strong>Bono,</strong> <strong>Sang,
Per, Miro, Lop, Garcia, Sanç, Vidal, Lobell, Fortuni, Forner, Borrel, Costa,
Ferri, Marí, Loçà, Sarrio, Çaval</strong>…). Alguns noms s´estabilisarien en
formes arcaiques i uns atres es modificaren paralelament a l´evolucio del
romanç valencià.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Una volta tingue
lloc la definitiva conquista cristiana de Jaume I, els valencians no cristians
que es convertiren i que tenien noms en romanç, simplement els conservaren. Els
qui els havien perduts, podrien haver pres els noms dels conquistadors, tant
aragonesos com catalans, com d´atres llocs, de la mateixa manera que passà en
l´invasio musulmana. No hem d´oblidar que les donacions senyorials, incloïen el
poble que ocupava el territori: <em>“…cum omnibus suis pertinenciis, heremis et
</em><strong><i>populatis</i></strong><em>…”</em>. Segur que una part dels
valencians islamisats per als qui la religio era lo primer, se n´anirien. Pero
tambe es segur, que la major part dels qui se n´anaren eren aquells que no
tenien arraïls en la terra, encara que d´estos tambe n´hi hague dels qui es quedaren.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Per a acabar, he
agarrat una llista de llinages de valencians publicada en el DOCV, i en algun
llinage mes que m´ha vingut al cap, he comprobat la <em>“Distribución
territorial de apellidos”</em> en data de 1 de giner de 2006, en l´aplicacio
informatica que facilita l´Institut Nacional d´Estadistica. Crec que
inicialment, poden ser destacables aquells llinages que percentualment es
troben en territori valencia, en mes d´un 50%, respecte de tota Espanya. Son:
Albalat; Albero; Amoros; Ballester; Barberà; Barrachina; Benlliure; Bernácer;
Camarasa; Castelló; Cerdà; Cabanes; Comes; Chapí; Esteve; Fortea; Galiana;
Garrigós; Gascó; Guinot; Iborra; Lloret; Minguet; Mira; Reig; Sales; Segarra;
Selma; Sorribes…<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Es troben en
territori valencià entre un 60 i un 70% de les persones en els següents
llinages: Alabau; Alandi; Albert; Almenar; Belda; Besalduch; Bort; Branchadell;
Civera; Corbí; Cuartiella; Chiva; Feltrer; Fenollar; Giner; Gisbert; Gomar;
Guillot; Llorca; Lloris; Monferrer; Nogueroles; Palací; Palop; Planelles;
Poquet; Ribes; Richart; Sospedra; Taurá; Terol; Tolsá; Torregrosa; Verdú…<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">D´un 70 a un 80%
de les persones en els seguents llinages, son valencians: Agulló; Albelda;
Albiach; Albentosa; Alberola; Aldeguer; Armengot; Bayarri; Belenguer;
Bellver ; Belliure; Bernabeu;
Borderia; Brotons; Campello; Sivera; Clausell; Climent; Cucarella; Cholvi;
Deltell; Esbri; Femenia; Fitor; Galbis; Gomis; Guarner; Guaita; Llansola;
Lloscos; Llopis; Llobat; Mascaros; Peñarroja; Monlleó; Oltra; Ortells; Palanca;
Payá; Persiva; Peset; Pitarch; Porcar; Renau; Ribelles; Rumbau; Savall;
Senabre; Silla; Suay; Tarin; Tro; Troncho; o Vernia…<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La probabilitat
de ser valencians portant els seguents llinages s´incrementa al 80-90%:
Aleixandre; Alepuz; Aparisi; Asensi; Asins; Arlandis; Baixauli; Baldoví;
Benlloch; Bisquert; Bodí; Bolinches; Cabedo; Calabuig; Cantavella; Carsi; Che;
Chirivella; Daudi; Delhom; Enguix; Escoí; Escrig; Escrivà; Espert; Esplugues;
Estellés; Falomir; Fayos; Frasquet; Furió; Llácer; Llidó; Llobell; Mascarell;
Meneu; Micó; Molla; Morant; Moratal; Magraner; Miso; Moncho; Monsoriu;
Moscardó; Nácher; Oroval; Orts; Parrés; Pelechá; Penades; Quilis; Quirant;
Rogles; Santonja; Sanchis; Senent; Sifre; Talens; Tatay; Trilles; Verchili….<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Com a maxim
poden no ser valencians un 10% dels qui porten els llinages següents: Alagarda;
Arnandis; Avargues; Barreres; Bauset; Bixquert; Bronchu; Cabrelles; Carregui;
Chulvi; Faubel; Ferrandis; Goterris; Hernandis; Llavata; Madramany; Momparler;
Montalvà; Mocholí; Montull; Nouselles; Puchades; Tellols; Tronchoni; Verduch;
Vercher…<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Llinages
exclusius valencians son: Alacot; Beferull; Carrals; Cones; Costerà; Chaquet;
Felanich; Fenellos; Flors; Forriols; Guixart; Lacreu; Llançol; Mencheta;
Montull; Niclos; Rameta; Radiu; Rotglà; Usoles; Vedri…<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Respecte de
“Balanzà”, es curios lo que es llig en “<em>Estadística y antroponimia” </em>de
Rafael Mir de la Cruz<em>: “Mozárabe, y aunque hay una reivindicación euskérica
-existe el apellido Balanzátegui- hay que admitir la hipótesis de Dauzat de que
en el mediodía francés Balançà señalaba origen valenciano. El diminutivo
Balanzó confirma la suposición.”<o:p></o:p></em></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">D´esta serie
d´articuls, podem traure com a conclusio, que tambe en l´antroponimia existix
una linea de continuïtat entre el poble valencia que existia previament a la
vinguda del rei en Jaume i el poble valencià posterior a la conquista. A mes,
hem constatat l´existencia d´una antroponimia valenciana propia, que evolucionà
en terres valencianes, junt al romanç valencià orige de la llengua valenciana,
lo qual conduix a l´existencia de llinages propis valencians. Crec tambe, que
encara falta molt per estudiar sobre este tema, i estic segur de que els
catalanistes no ho faran.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Angel Guimerà
digue que <em>“La llengua i l´historia son els botins mes preats a l’hora de
sometre a un poble”</em>. I per a evitar-ho, hem de combatre les mentires
que escampen els acatalanats fantasmes (que no fantasmes acatalanats, perque
son ben reals), que nomes busquen la submissio del poble valencià a un atre
poble estrany i foraster.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-16247782596983702562023-06-19T11:39:00.003+02:002023-06-19T11:39:23.554+02:00 FANATISMO, NACIONALISMO Y ABSOLUTISMO <p><span style="background-color: white; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">Per Agustí
Franch</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La ausencia de
sentimiento patrio es indolencia total. El fenómeno indolente tiende al
sentimiento del no sentimiento de nacionalidad; es decir, de no sentirse
miembro de ninguna comunidad humana, de ninguna nación. Ausencia de la facultad
de conocer por el conocer; de conocerse a sí mismo mediante el conocimiento de
una relación en la sucesión de los ancestros. Conocerse uno a sí mismo como
parte inseparable de algo que ya comenzó su existencia en la remota lejanía de
los tiempos. Sentirse una pequeña porción de algo que comenzó a ser y ha tenido
continuidad: raza, estirpe, familia, sucesión de familias hasta llegar a mi que
soy una insignificante partícula final, hasta hoy, de ese complejo proceso. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La vaga expresión
muy utilizada en nuestros días, que dice "este país", en lugar de
decir España, o mi pueblo, mi tierra; míos en cuanto parte integrante que soy
de ese inacabado proceso, con mi pequeña aportación. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">No es fanatismo,
lo apuntado sino simple conocimiento de ser parte constitutiva de un todo.
Fanatismo es aquel otro sentimiento por el que me constituyo en propietario de
un patrimonio del que solamente soy receptor y distribuidor. Fanatismo es el
sentimiento de todo nacionalismo, pasando por el nacionalsocialismo nazi, por
el nacionalismo vasco y también por el catalán. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Ahí tenemos hoy
muestras vivientes, de uno de esos fanatismos, en los actos terroristas; y
muestras "murientes" en los cuerpos sin vida de sus numerosas
víctimas. El fanatismo es un mal que no repara en medios para conseguir sus
fines, admitiendo hasta los más aviesos; y se presenta en formas vindicativas
que lleva hasta los últimos extremos si previamente no se le erradica hasta la
cepa. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Las analogías
entre las distintas fanáticas intolerancias derivadas en nacionalismos, son
patentes y constantes. Están basadas en los mismos principios del culto a la
fuerza, de la idea del superhombre, superioridad de la raza que fueron los
propios fundamentos de los ya desaparecidos nacionalismos nazi y fascista de
Hitler y Musolini, respectivamente. Nacionalismos, ambos, que reaparecen
-después de ser derrotados en la Segunda Guerra Mundial- en formas menores pero
potencialmente peligorsas en momentos de crisis política y económica".
(Jorge Solé Tura. G.E. Larousse, t.7, pag. 590). </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Llena está la geografía
española de clamorosos lamentos producidos por especies fanáticas, hasta donde
no ha descendido el nacionalismo catalán, aunque una de sus ramas ha tenido
contactos, tal vez con fines políticos o estratégicos, con una de las facciones
de otra geografía, portadora de muerte en su ideario. Pero es lo cierto que
solamente hasta ahora, en palabras del alto comisario en Marruecos, general
Burguete, de actitud pacífica y conciliadora tras los preparativos de un
desembarco en Alhucemas, han esgrimido los catalanistas, a título de ellos
saben qué, el "bon cop de fals dels segadors", acompañado "...de
todos los aullidos separatistas de una turba sin reflexión, que por no buscar
sólidos argumentos en la historia....desvariaba barajando torpemente
aspiraciones ideales...fomentadas por lucubraciones de aparente gravedad
científica salidas de cerebros calenturientos de algunos hombres ilustres que a
ratos chochean y predican a la necia muchedumbre que esta España es un tenducho
donde únicamente lo de catalana factura son clavos de cabeza dorada..."
(Ricardo Burguete, "¡San Jorge y Aragón!" Revista de Aragón de marzo
de 1902) </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Coincidentes
opiniones antiguas y modernas condenatorias de los nacionalismos, que
únicamente concitan "...estrategias de poder.." dirigidas al
beneficio de una minoría a costa del bien común ahora y siempre, cuando
"....la fascinación de los separatismos desembocaría en la Segunda Guerra
Mundial..."; cuyos pimpollos nuevamente brotados "...después de 1945,
el nacionalismo sólo estaba desacreditado en Europa, donde se le identificaba
con el fascismo, racismo y xenofobia..." Cualidades detestables que
desgraciadamente continúan siendo las proclamas del mal. Mitterrand lo dijo:
Europa es la paz, el nacionalismo, la guerra.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-8710089550723283592023-06-19T11:38:00.001+02:002023-06-19T11:38:07.516+02:00 FACAO DENUNCIA QUE LOS “CATALANOHABLANTES” QUE AYER RECLAMARON EN MADRID EL CATALÁN PARA ARAGÓN SON EN REALIDAD INDEPENDENTISTAS PRO-PAÍSES CATALANES<p><b style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif;"><o:p> </o:p></span></b><b style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif;">FACAO: “<i>LOS GRUPOS QUE AYER SE PRESENTARON EN MADRID
COMO ARAGONESES SON LOS MISMOS QUE SE AUTODEFINEN COMO CATALANES E
INDEPENDENTISTAS EN CATALUÑA</i>”.</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif;"><o:p> </o:p></span></b><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif;">“<i>ALGUNOS HAN MANIFESTADO QUE EL HECHO MÁS
DRAMÁTICO DE LOS ÚLTIMOS AÑOS HA SIDO EL PASO DE LAS PARROQUIAS DE LA DIÓCESIS
DE LÉRIDA A LA DE BARBASTRO SIN QUE LA GENERALITAT DE CATALUÑA ABRIERA LA BOCA</i>”.</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif;"><o:p> </o:p></span></b><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif;">“<i>HAY QUINES INCLUSO SE QUEJAN DE QUE LOS
CATALANES QUE VAN A LA <FRANJA> Y DEJAN ALLÍ INGRESOS NO SE PUEDEN
DIRIGIR EN CATALÁN A LAS ADMINISTRACIONES</i>”.</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p>
<p class="MsoBodyText2" style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental denuncia en un
comunicado, que hará extensible próximamente a todas las fuerzas políticas de
Aragón, que los grupos que en Aragón están pidiendo la cooficialidad y
reconocimiento del catalán y, que ayer lo exigieron en Madrid, son en realidad
asociaciones radicales que trabajan en favor de la independencia de los Países
Catalanes y que están integradas en muchos casos personas que ni han nacido ni
viven en Aragón. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">FACAO
manifiesta que los tres representantes de la “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif;">Instució Cultural de la Franja de Ponent</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">” que ayer estuvieron en
Madrid son destacados activistas en favor de la independencia de Cataluña.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.4pt;">El presidente de la
agrupación, Jaume Borbón, posó en fotografía bajo una bandera independentista
catalana en Barcelona el pasado 11 de septiembre (Diada de Cataluña) mientras
su entidad realizaba una ofrenda floral a la estatua de Rafael Casanovas,
máximo mito del nacionalismo catalán.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.4pt;">El secretario de la
asociación y, natural de Badalona, Guillem Chacón, y también bajo una bandera
independentista catalana manifestaba en el año 2000, como representante de la “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.4pt;">Franja”</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.4pt;">,</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.4pt;"> </i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.4pt;">que “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.4pt;">la artificial raya que
se sorteó, aquí o allá, que nos arrancó de nuestros hermanos y nos intentó
aplastar no será nada con el abrazo obstinado de nuestra tierra, Cataluña</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.4pt;">”.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman",serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoBodyTextIndent" style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;">Finalmente, la tercera representante que ayer estuvo en
Madrid, Aurora Fontoba, firmó en Barcelona el pasado 5 de febrero de 2005 un
manifiesto contrario a la Constitución Europea porque no reconocía los Países
Catalanes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyTextIndent" style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 10pt;">El colofón lo pusó también ayer Joaquim Montclús,
presidente de la asociación “</span><i style="font-size: 10pt;">Amics de la
Franja de Ponent</i><span style="font-size: 10pt;">”, entidad que comparte web, actuaciones y exigencia de la
cooficialidad del catalán con la ya citada ACFP. Montclús, colaborador del
diario AVUI de Barcelona, publicaba ayer un artículo en el que afirmaba que “</span><i style="font-size: 10pt;">La Franja de Poniente son unas tierras
catalanas que a lo largo de la historia han sido incorporadas a la
administración aragonesa tanto desde el punto de vista político como
eclesiástico. De todos modos quedó una gente catalana con una cultura y una
lengua también catalanas”. </i><span style="font-size: 10pt;">Montclús llega a decir que “</span><i style="font-size: 10pt;">uno de los hechos más dramáticos que sucedieron fue el paso de las
parroquias de la diócesis de Lérida a la de Barbastro, sin que prácticamente el
gobierno de la Generalitat abriera la boca</i><span style="font-size: 10pt;">”.</span></p>
<p class="MsoBodyTextIndent" style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 10pt;">El pasado 3 de mayo, y también en el diario AVUI de
Barcelona, Montclús escribió que al llegar a la “</span><i style="font-size: 10pt;">Franja de Poniente</i><span style="font-size: 10pt;">” y “</span><i style="font-size: 10pt;">entrar
en alguna de sus iglesias, la lengua que se impone en todos los actos
litúrgicos es la castellana y también en todas sus publicaciones</i><span style="font-size: 10pt;">”. En el
mismo artículo llegó a decir lo siguiente: “</span><i style="font-size: 10pt;">Otros
catalanes que un cierto día visitaron estas tierras, se sintieron bien, y,
entonces, decidieron comprarse una casa como segunda residencia. Todas estas
personas que tienen una casa en la Franja pagan una parte de sus impuestos en
Aragón y en sus estancias aportan una importante fuente de riqueza. (...) Toda
esta gente, a pesar de la riqueza que aportan y a pesar de que en estas tierras
se habla la misma lengua que en la Cataluña estricta ven cómo no se les
reconocen sus derechos más elementales lingüísticos y que además se les trata
como a forasteros. Si han de dirigirse a cualquier administración en la forma
escrita lo tienen que hacer en castellano</i><span style="font-size: 10pt;"> (...)”</span></p>
<p class="MsoBodyTextIndent" style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 10pt; text-indent: 35.4pt;">Expuesta toda esta información, desde
FACAO solicitamos a todas las fuerzas políticas de Aragón y, en especial a los
políticos que están redactando nuestro Estatuto de Autonomía, que no se dejen
influenciar por estos individuos y no permitan que en nuestro Estatuto “nos
cuelen el gol” del idioma catalán. También exigimos a las Cortes de Aragón que
escuche al más del 90% de la población de la zona oriental que según el
“Estudio Sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón”, publicado por la
Universidad de Zaragoza en 1995, no reconocía la lengua catalana como su
lengua.</span></p>
<p class="MsoBodyText2" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 10pt;">Asimismo rogamos a toda la sociedad aragonesa que esté
alerta ante los ataques hacia la integridad territorial de Aragón y que no
olvide que la zona oriental es también parte de esta comunidad.</span></p>
<p class="MsoBodyText2" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 10pt;">Finalmente huelga decir que desde FACAO seguiremos
defendiendo nuestros derechos lingüísticos y demostrando que la lengua que
hablamos en la zona oriental de Aragón es una modalidad de aragonés y no de
catalán, como recientemente ha demostrado el investigador J. Naval releyendo
“El fuero de Jaca” del siglo XI donde aparecen numerosos documentos escritos en
nuestra modalidad.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES-TRAD"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">FACAO</span></p>
<p class="MsoBodyTextIndent" style="text-align: justify; text-indent: 0cm;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;">www.facao.com<o:p></o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-83238522798311808132023-06-19T11:36:00.005+02:002023-06-19T11:36:47.541+02:00 FA FALTA UN PARTIT VALENCIANISTE<p><span style="font-size: 10pt; text-align: justify;">FERRER</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt; text-indent: 36pt;">Es evident que la valenciana no es una societat nacionalista com
la vasca o la catalana, per a que enganyar-mos. En Euskadi hi ha actualment
quatre forces vasquistes en el Parlament (PNV, EA, PCTV i Aralar) a la qual
podriem efegir una quinta (EB-IU). El PNV porta governant durant decenis i a
pesar d’aixo contina tenint mes força que PP i PSOE junts. En Catalunya ha
governat durant dos decenis CIU i en els ultims anys ERC ha multiplicat la seua
força electoral. Pero es mes, en Catalunya fins i tot els partits teoricament
espanyolistes son tambe en major o menor mida pancatalanufos (PSC, PP i
IC-Verts). A sovint els valencians diuen que els catalans i vascs sí que tiren
per a sa terra i confesen per lo baix que ad ells els va molt millor que a
mosatros. Lo sorprenent es que renoneguen que votar per partits nacionalistes
dona moltes ventajes (mes diners, mes influencia...) pero que despres en
Valencia voten arrolladorament pels partits de Madrit, PSOE i PP.</span></p>
<p class="MsoBodyTextIndent" style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Ara be, si la realitat social de Valencia no es comparable a la
vasca o la catalana (aixina de be els va ad ells i de mal a mosatros), si que
podria tindre mes similituts en unes atres comunitat autonomes. Pero fins i tot
aixina, mos trauen els colors als valencians. En Galicia el BNG ha passat de
ser un partit microscopic a ser la segona força per davant dels socialistes i
s’ha convertit en futura alternativa de govern. El Partit Aragones (PAR) ha
tengut dos presidents autonomics. En Navarra la força hegemonica es l’Unio del
Poble Navarres (UPN) mentres que Convergencia Democrata de Navarra (CDN) es ya
el tercer en discordia. Coalicio Canaria (CC) es invencible en les illes en els
ultims anys. Pero potser el cas mes sorprenent es el de Cantabria a on no un
sino dos partits regionalistes han governat l’autonomia, l’Unio per al Progrés
de Cantabria (UPCA) i el Partit Regionaliste Cantabro (PRC). Fins i tot
Coalicio per Melilla (CPM) mos guanya la partida. Aixo ho diu tot.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">A qui li digues que una societat com la
valenciana, a on el 70% dels valencians considera que Valencià i catala son dos
idiomes distints, haja d’engolir en uns politics que imponen el catala sense
apenes oposicio, no s’ho creu. I certament que els valencians voten
sistematicament per partits que li neguen inclus una gota d’aigua pareix digne
d’una novela de Franz Kafka. Ara be, este estrepitos fracas deuria convidar a
la reflexio i a l’autocritica al valencianisme politic. Perque si en Cantabria
–sense ser cap nacionalitat historica- han governat dos partits de tall
regionaliste i en Valencia –antiga nacio independent- els partits intitulats
valencianistes son del tot incapaços de superar una patetica barrera del 5% de
vots, es que el valencianisme politic ha fet les coses mal. O be tots els
partits valencianistes fan autocritica i dissenyen una estrategia de futur que
ilusione a la ciutadania com ocorre en unes atres autonomies o be, de lo
contrari, el poble valencià sera aniquilat i reduït al no res.</span><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-63246294877797695912023-06-19T11:35:00.005+02:002023-06-19T11:35:57.442+02:00EXPULSIO DELS MORISCOS DEL REGNE DE VALENCIA I LES SEUES CONSEQÜENCIES<p><span style="background-color: white; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">Per José Vicente Gómez Bayarri</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L´intent de
conversio de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracas,
puix no abraçaren la religio cristiana per conviccio sino per conveniencia i
continuaven practicant la seua religio. Les disposicions de 1526 sobre
l´evangelisacio no produiren l´efecte desijat. Un testimoni de l´any 1576
contingut en un proces inquisitorial d´un cert Cosme Abenamir, morisc de
Benaguasil, posava de manifest que “encara que convertits no son ni viuen com a
cristians, mes pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son
mes moros que abans”. Tambe es cert que no es portà la labor evangelisadora en
rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrrollar un proces
evangelisador en els mijos i metodes adequats per a conseguir l´objectiu que es
perseguia. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Davant de tal
situacio el monarca Felip II va prendre la decisio per primera vegada
d´expulsar als moriscos de les terres hispaniques en un Consell d´Estat reunit
en Lisboa el 19 de setembre de 1582. Tal decret no es va aplicar. Pero la idea
fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinio antimorisca
disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´aixo està representat en les
terres valencianes per Martín de Salvatierra, bisbe de Segorbe, una diocesis
densament poblada de moriscos, que va propondre en 1587 deportar-los a
Terranova i castrar als homens. La proposta del prior de l´Orde de Calatrava,
doctor Fidalgo va ser mes expeditiva, preferia eliminar-los físicament
embarcant-los en naus sense aparells. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El 4 d´agost de
1609, en el regnat de Felip III, es va expedir en Madrid el decret d´expulsio
definitiva. El virrei del Regne de Valencia, don Luis Carrillo de Toledo,
Marqués de Caracena, el 22 de setembre d´eixe mateix any firmava un bando
d´expulsio dels moriscos valencians que certificava, practicament, el final de
la situacio conflictiva creada en diverses poblacions i comarques del Regne. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Bando de l´expulsio
dels moriscos del Regne de Valencia, fet public pel virrei de Valencia el
Marqués de Caracena, el 22 de setembre de 1609. Archiu de Simancas </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Els moriscos
tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que li´ls
indicarien. Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les
monedes i quedar-se sis families de cada cent i tambe tots aquells que
demostraren per mig d´avals un autentic cristianisme. Tambe quedaren lliures
d´expulsio tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a carrec de
cristians vells. A pesar d´aço, foren pocs els que van decidir quedar-se. Molts
chiquets foren raptats per families cristianes. L´operacio va resultar molt
complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos.
Es van armar galeres espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars,
tropes d´infanteria i intendencia, etc. Tenint en conte la magnitut de
l´empresa es reconeix que es va efectuar en prou orde. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">LES CONSEQÜÈNCIES
DE L´EXPULSIO </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El Regne de Valencia
devia tindre l´any 1609 una poblacio estimada al voltant de 350.000 habitants.
Dels quals s´ha calculat que van ser expulsats, aproximadament, uns 127.000
moriscos que representaven un percentage de mes del 33% de la poblacio total.
Conseqüentment, la perdua demografica va tindre grans repercussions en
l´economia i es tardarà prop d´un segle a suplir eixe descens poblacional. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Els mes
perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la poblacio dels
seus senyorius territorials eren majoritariament poblacio morisca, la seua
expulsio va supondre quedar-se, de colp, sense mà d´obra barata i
experimentada. S’ha afirmà que “els que tenien moros tenia or”. El costat
positiu de la mida pogue ser que se´ls obrien grans possibilitats de reorganisacio
en els seus senyorius, en nous contractes i nous treballadors, encara que ab
prou llimitacions. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El sector social
mes perjudicat per l´expulsio fon la incipient burgesia menestral urbana. Els
senyors havien rebut quantitats elevades en prestams per mig de la figura
juridica de censals, una especie de prestam hipotecari. Prestadors urbans,
comerciants, particulars i inclus institucions religioses anticipaven els
diners i asseguraven una renda perpetua. Els senyors garantisaven, generalment,
estos credits en les rendes senyorials o ab les propietats dels seus vassalls. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L´expulsio va
supondre un colp molt dur per a estos senyors que es veren impossibilitats, en
molts casos, per a tornar els diners, perque els moriscos havien eixit de les
seues hisendes i ells s´havien arruïnat. Consideraven que si s´obligava als
nous cristians en mides dures podia fracassar la repoblacio d´aquelles terres. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-color-alt: windowtext; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Finalment, dos
pragmàtiques de 1614 i 1622 van obligar als senyors a pagar les pensions, pero
en reduccio dels interessos, de manera que les conseqüències economiques les
pagaren tambe els inversors urbans.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-34153860261290414932023-06-19T11:33:00.005+02:002023-06-19T11:33:27.832+02:00EXPOJOVE 2003<p> </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 10pt;">JOAN BENET</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 10pt; text-indent: 36pt;">Expojove
és una fira valenciana dedicada a la joventut com el seu nom indica,
"Expojove".</span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Al
ser una fira valenciana seria d'esperar que els texts que és pogueren llegir en
la mateixa, per lo manco els texts genèrics, estigueren en castellà, i ¡Cóm
no!, en valencià, pero qual no fon la meua sorpresa al poder comprovar que el
95% dels texts genèrics, (per ficar un percentage aproximat a ull), estaven a
soles escrits en castellà.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">El
valencià lluïa per la seua absència, i lo poc que estava escrit en valencià,
era en això que la Generalitat Valenciana i la A.V.LL. diu que és valencià.
Eixa situació em produí tal vergonya aliena, que realment estar ahí dins em
produïa realment pena.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">També
em cridà l'atenció que l'immensa majoria dels texts que anunciaven a
l'Ajuntamient de Valéncia estaven escrits com és veu en esta image escanejada
d'u dels tríptics que és podien arreplegar en la fira, "Ajuntament de
Valencia". ¿Esta frase està en valencià o en castellà?, perque seria
illògic que la mitat de la frase estiguera en valencià i l'atra mitat en
castellà.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Tenim
llavors que si està escrit en castellà, seria illògic puix,
"Ajuntament" estaria malament escrita.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Pero
si està escrit en valencià, "Valéncia", segons les catalanes normes
de la A.V.LL. i la Generalitat Valenciana, s'escriu aixina,
"València", i segons la nova accentuació de la, R.A.C.V. s'escriu
aixina, "Valéncia", i a soles s'escriu sense accents, segons les
originals Normes d'El Puig. És un bon primer pas de l'Ajuntamient de Valéncia.
¡Gràcies per no escriure Valéncia en català!<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Després
me ve al cap una atra qüestió, la Generalitat Valenciana està subvencionant
l'escritura en valencià per part de totes les entitats que desigen escriure els
seus texts publicitaries i demés, en valencià, per una otra banda, està
fomentant per tots els mijos l'us de lo que ella diu ¿Valencià?. Està obligant
a la comunitat escolar a estudiar el seu ¿Valencià?, obligant a tots els
estudiants a deprendre una llengua aliena a la valenciana, pero en Expojove 2003
escriu en castellà.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">¿Que
passa? ¿Que tot és fa a esquenes del poble? ¿Que amagadament s'està substituint
el valencià pel català pero que a l'hora de donar la cara preferix fer-ho en
castellà? ¿Té alguna cosa que amagar? ¡A on està la valenciania de la Generalitat
Valenciana!<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">No és
molt ètic predicar una cosa i després fer una atra, si és promociona i és
subvenciona i és fomenta l'us d'un idioma, que mínim que després expressar-se
en ell.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">En
matèria de la llengua, i mentrimentres no em demostren lo contrari, dec de
retirar-li a la Generalitat la meua confiança, puix, com llegí en un artícul no
fa molt, "El número de coneixedors de valencià ha pujat, pero el de
valenciaparlants ha baixat", i en esta política més que va ha baixar, la
pròpia Generalitat està creant una aversió a tot lo que faça olor a valencià.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Des
del dia que la Generalitat Valenciana i les entitats que rigen les normes de
l'idioma valencià és decidixen a obrir els ulls i defendre el valencià que vol
el poble, haurà més cantitat de valenciaparlants. Puix de moment el valencià
que ensenyen en les escoles, a soles és una assignatura més per a oblidar lo
més pronte possible.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Vullc fer una darrera reflexió. Dins del
recint a on estava la fira, Expojove 2003, la 'Feria de Valéncia', tenia tot
escrit en castellà i traduït a l'anglés, ni rastre de valencià. Açò també sería
digne d'estudi, pero... això és una atra qüestió.</span><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-17386440694323827192023-06-19T11:31:00.005+02:002023-06-19T11:31:53.879+02:00 ¿EXIT DEL VALENCIANISME? I ¡VERGONYA DEL GOVERN VALENCIÀ!<p><span style="font-size: 10pt; text-align: justify;">Autor: Federico Bolillo i Vigo</span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">El
dissabte 27 de novembre, complint en lo meu deber de valencià (com a monto mes
de valencians) vaig eixir de ma casa en la soletat de la meua dignitat i en
l’orgull de ¡SER VALENCIÀ !. Era la meua esperança i la meua confiança de que
tots a una veu eixiren al carrer per a defendre lo que entre tota eixa gentola:
1.- </span><span lang="EN-GB" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Govern
Valencià, 2.- Govern Central i 3.- </span><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Catalunya,
mos han furtat com a poble: Les nostres senyes d’identitat, la nostra cultura,
les nostres tradicions, el nostre art, la nostra lliteratura i la nostra
llengua, volent deixar-mos com a orfes de pare i mare (sense arribar a saber ni
coneixer al pare que prenyà a nostra mare i que una volta mos pari, mos deixa
desvalguts baix un pont ) per a que ¡Gracies a Deu! la gran mare santa, tota
poderosa Catalunya mos arreplegara i mos acollira entre els seus braços i mos
fera un raconet (baix -que no dins- ) de lo seu breçol, perque vullgam o no,
sempre serem fills putatius de la gran P… Catalunya. No sigau mal pensats,
volia dir Patria, pero no se que ma passat que no he pogut escriue les lletres
que falten. ¿Sera, perque mare i patria no mes que ni ha una?<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Ara
mes que mai, estic totalment conveçut de que estem a soletes en la nostra
lluita, no mes que mos tenim a mosatros mateixa, aixo si: Junts, en unio, en
força i lluitant fins a les ultimes conseqüencies. Un amic comu d’esta pagina
(lo nostre amic Ferrer) diu en lo seu llibre, que Espanya es el problema i Valencia
la solucio i encara i tot que estic d’acort en tot lo que diu, yo en lo seu
permis, afegiria que, per l’efecte conegut de “simpatia”, tambe Valencia es el
problema i la solucio els valencians<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">M’explicare
lo millor que puga. Ans he dit (segons lo meu pareixer) quins mos han furtat i
si vos fixeu, l’orde no l’he ficat a orri, sino mes be, com yo crec que tenen
de culpabilitati de responsabilitat en lo conflicte que mos per toca. Per a mi,
com he dit abans, el problema es Valencia - ELS GOVERNANTS QUE HEM TINGUT I LA
SEU MISERABLE CLASSE POLITICA - i que com en tot podra haver alguna excepcio,
pero la majoria no son dignes de ser fills de la nostra Patria Valenciana. No
mes tinc que’n recordar-me del PSOE-PSPV. Per començar se pasaren pel forro el
nom de la nostra comunitat, nomenan-se Partit Socialiste del Païs Valencia, en
acabant varen impondre a nivell normatiu llingüistic Les Normes del 32 i
sembraren la llabor de la catalanisacio ¡Que gran fills de…Valencia eren Joan
Lerma i Cipria Ciscar i quant tenim que agrair-los a abdos!. Mes tart arriba el
PP i com feu en lo seu moment el Cit, reconquistaren el Regne de Valencia als
infidels democratics, progresistes i socialistes tots ells. ¡Mare meua, quin
Cit Zaplana!, tot ell murcià afincat en Valencia, defenent la bandera de la
santa tradicio valencianista i ¡lo be que parla Valencià! tant, que se li va
ocorrer (junt en Jordi Pujol) crear l’Academia Valenciana de la Llengua ¿quina
llengua? puix la Catalana, clar que si, com no. Paralelament en lo govern Central,
els socialistes de Felipe Gonzalez Alfonso Guerra (i lo seu germa Joanet),
Roldan, Corquera, Barrionuevo, Vera, el governador del Banc d’Espanya, els
administradors de la cooperativa Filesa del sindicat de UGT, etc, etc
dedicant-se a furtar i furtar als seus i al poble en general (enrecordeu-vos
com varen terminar totsi ¡el president enterant-se per lo diari!), destinant
mils i mils de millons a Andalusia (als seus compadres) disfrasats baix lo nom
de "Plan de Empleo Rural" - PER - i com no a Catalunya en fortes
inversions en el port, infraestructures, Olimpiades, etc, etc. I a Valencia,
que yo recorde mos varen donar mes catala i en perdo ¡una merda! que
evidentment yo no vaig tastar. De la segon creuada, la d’Aznar, ni recordar-lo
vullc, puix encara me crema la sanc, pensant que tenint la majoria absoluta (lo
mateix que en Valencia) i no volgue resoldre d’una volta el problema entre
Catalunya i Valencia, parant-li els peus per a sempre a l’imperialisme catala
(la diferencia entre ells i el cas d’ara, es que Jordi Pujol era un
nacionaliste-imperialiste burgues i el Perez Carota-Rovira un
nazionaliste-imperialiste aragones de pare Guardia Civil a mitan cami entre
foll i Hitler, pero abdos uns gansters del chantage i l’extorsio.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Pero
mira per a on, canvia la croqueta i ara es lo nostre president el
NosferatusCamps, perque la seua image recorda mes a un mort que a un viu,
encara que represente lo paper de CampsMan com a valencià, defenent tot lo
nostre. Entre ell, Gonzalez Pons, Font de Mora, Ascension Figueres i la banda
d’Ali-baba i els quaranta lladres mes (els menbres de la AVLL catalana, la
Conselleria de IN-Cultura, Educacio i DE-Sports, els rectors i profesors de les
Universitats, etc, no han fet res per mosatros. Senzilllament lo mateix que'ls
atres. Per a rematar el panorama politc el gover central està en les mans d’un
porrito agarrat pels collons, que no te dignitat ni vergonya per a que quant
l’apreten una miqueta no mes els atributs de tot mascle (imagine que deu de
tindre) s’acollone i cedixca a lo que li demanen. Aci en Valencia, no se penseu
que estem millor, puix entre l'incapacitat de la nostra Generalitat i els grans
valencians de l’oposicio (Joan Ignaci Pla, Joan Ribo i uns atres) estem pijor
que mai, com sa pogut comprovar pels acontenyiments que s’han produit en les
ultimes semanes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Per
ultim esta Catalunya, que des de Barcelona continua apretant de valent al bo,
just iPELELE! de Zapatero, fins a que el globo revente a nivell nacional i com
no, tambe a nivell autonomic. Pero vos dic en la meu humil opinio, pero
convençut de lo que dic, que per aixo el problema es Valencia i la solucio els
valencians, perque de tots els politics que he nomentat ans del govern de la
Generalitat (tant del PSOE-PSPV com del PP en totes les etapes de gover) aixina
com tots els politics que han estat en l’oposicio dels mateixos governs,
presumixen de pixar del mateix color quel blau de la nostra Senyera, pero en
realitat son uns cagallastimes, sanguangos i unes sangoneres de la bona fe del
poble valencià i damunt de tot uns traidors a la patria que'ls dona
l’oportunitat de fer-los dignes de ser valencians. Tots sense cap excepcio, des
d'aci els desprecie per a sempre i mai tindran lo meu respecte, ni com a
politics ni com a homens, ya que no han sabut defendre al poble valencià de cap
de les maneres, no mes han fet que defendre els seus interesos particulars i
politics. </span><span lang="FR" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Son uns
autentics tarambanes, que fan de les matafules el seu iderari de bon valencià:
Mentir, mentir i mentir. </span><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Parlar, parlar i parlar
i no dir ni fer res de res, no mes que amagar el cap baix l’ala quan realment
tenien que donar la cara.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">He
dit al principi que estem a soles en la nostra lluita i als fets me remitixc,
puix els diaris del dia 28 de novembre (tant d’ambit local, provincial com
nacional), fan un chicotet apunt de la manifestacio, la majoria posant en dubte
la sifra dels manifestants que acodiren a la mateixa (uns pels atres, entre 30
i 60 mil). No mes el Diari de Valencia (com sempre) va dedicar la portada i
tres pagines interiors destacan l'exit de la manifestacio “des d'aci els done
les gracies de tot cor “. La delegacio de la seua TV-3/33 Canal-9, dedicà
exactament 15 segons a donar la noticia, com si res i en canvi dedicà 10 minuts
a l’adhesio de la Fundacio Manuel Broseta al manifest que pensa fer el PP (en
acabant de declinar l’invitacio de Joan Garcia Sentandreu de Coalico Valenciana
a que participara en la manifestacio que en els seus diners convocà, junt a la
Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia, presidida per Mª Dolors
Garcia Broch i pel president Manuel Latorre del Grup d’Accio Valencianista. Les
demes televisions privades (Tele-5 i Antena-3) un parell de minuts. De la TV-1
i 2 no puc opinar perque no les vaig vore. Ni que contar de la seua pura i
autentica TV-3/33, en la que no mes falta que mos digueren directament i en nom
i llinages qui son els blaveros que acodiren a la minina manifestacio sense cap
trascendencia en el tema de l’unitat de llengua. Pero no vullc que vos quedeu
sense llegir, encara que siga fent mala llet, pero per a que vos doneu conte de
l’irracionalitat delirant i esquisofrenica de ERC allo que diuen el dia 28 en
lo seu diari AVUI:<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">40.000
persones secunden la marxa convocada per Coalición Valenciana, de la qual es
desmarca el PP<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">El
blaverisme pren de nou els carrers de València en contra de Catalunya<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Ester
Pinter<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">VALÈNCIA<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">"No
a la intromissió de Catalunya. En defensa de la llengua valenciana". Era
era el lema de la manifestació que ahir van secundar a València 40.000
persones, segons la policia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">La manifestació estava convocada pel
partit ultra i blaver Coalición Valenciana, que lidera l'advocat Juan García
Sentandreu, i que va xifrar els assistents en 600.000. Crits i pancartes contra
el líder d'ERC, Josep-Lluis Carod-Rovira, i els presidents José Luis Rodríguez
Zapatero i Pasqual Maragall, van proliferar en la marxa, originada arran de la
polèmica sobre valencià i catala a Europa. A més de demanar la separació del
catala i el valencià a les institucions comunitàries, es va clamar per la derogació
de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i per la introducció del valencià de les
Normes del Puig -catala no normatiu- a l'escola, a les universitats, a
l'administració i a la televisió autonòmica Canal 9.<br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Des
del 1997, data en què el Tribunal Constitucional va emetre una sentència
reconeixent la unitat de la llengua catalana, no s'havia tornat a produir una
mobilització secessionista d'aquestes característiques. L'expresident Eduardo
Zaplana, a qui ahir acusaven de catalanista, havia aconseguit a base de
subvencions milionàries a les associacions blaveres i de crear l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua, desactivar temporalment aquest moviment
anticatalanista. Però el recent enfrontament entre el govern de Francisco Camps
-qui ha apel•lat contínuament a "l'agressió externa a les senyes
d'identitat valencianes"- amb el govern central i la Generalitat de
Catalunya sembla que ha estat decisiu en el reviscolament del blaverisme.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Pugna
del PP amb CV<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Però
tot i les crides evidents a la mobilització pel sentiment valencià
"agredit", la Generalitat Valenciana i el Partit Popular no van donar
ahir suport a la marxa de García Sentandreu i fins i tot van intentar frenar-la
animant els seus votants a no assistir-hi. En la seva pugna amb Coalición
Valenciana per capitalitzar el moviment blaver, el PP no descarta convocar-ne
una altra després del 13 de desembre, dia de presentació del memoràndum sobre
les llengües cooficials a la Unió Europea per part del govern espanyol.
Mentrestant, el govern valencià ha llançat un manifest des de la Fundació
Manuel Brosseta "en defensa de l'idioma" per implicar la societat
civil, al qual ja s'han sumat les organitzacions empresarials i totes les
institucions governades pel PP.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Com
podeu comprovar, ad este es el talant dels democratics, progresistes,
d’esquerres i republicans i sobre tot tolerants d’ERC, aquells que volen per
les bones com per les males fer-mos esclaus de la seua follia. Que Deu mos
ajude i mosatros ho consigam de lliurar-nos d’estos dimonis, perque dimoni ya
ne tenim uno en l’infern ( encara que a lo millor es tambe catala, mai se sap )<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">Per a
concloure, al principi del tot i com a titul d’este articul, he ficat en
interrogacio Exit del Valencianisme, per si algu dubtava del mateix, del poble
Valencià, de la seua força i dels seus sentiments i com es evident no mos podem
equivocar, perque el Poble Valencià, sap lo que va ser, lo que es i a on està,
sap el lloc que li correspon per historia, cultura , llengua i lliteratura i
per damunt de tot, crec de veritat que sabem lo que volem ser des d'ad este
mateix moment (des d'el mateix dia 27 de novembre) en el que lo poble valencià
se va donar conte de que es mes fort quan mes l’ofeguen i el volen humiliar
tots els poder factics de l’entramat politic d’esta Espanya sense cap escrupul,
des d'una Catalunya imperialista i absorvidora i des d'un govern valencià
indolent i venunt. El dia 27 de novembre, ha segut el punt d’inflexio entre lo
poble valencià i del govern autonomic de la nostra Generalitat, perque la gent
ha pogut comprovar, com yo, que estem a soles en la nostra lluita i el govern
que no mos pararan, tenint-mos, ara si crec yo: POR. Tots mos preguntarem el
dia 27 ¿A on estava el nostre president de la Generalitat, a on estava la
nostra Alcaldesa, a on estava el conseller de Cultura Font de Mora, a on estava
la AVLL -presidenta i menbres de la mateixa- , a on estaven els fariseus de
Joan Ignaci Pla, Joan Ribo, etc, etc?. No ni havia ningu, pero ningu i yo dic
que ni falta que mos fa. Pero lo ben cert es que d’interrogant, cap ninguna,
tot lo contrari ¡EXIT DEL VALENCIANISME! total i absolut i en canvi sense cap
dubte com en lo titul de l’articul: ¡VERGONYA DE GOVERN QUE SE DIU VALENCIÀ !
Pura i dolorosa vergonya, pero aclaridora realitat per a saber en qui se juem
lo nostre futur com a poble diferenciat i diferenciador a la vegada que hem
demostrat en pau i civisme els nostres desijos, fent saber a tot lo mon, que en
cada u de mosatros, en cada anima d’u valencia, n'hi ha i portem ¡UN PALLETER!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">En la
meua Patria Valenciana<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;">29 de
novembre de 2004.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="color: black; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-68319276607683527642022-11-01T12:40:00.004+01:002022-11-01T12:40:32.468+01:00CIU Y ERC RECLAMAN 3,6 MILLONES DE EUROS PARA FOMENTAR EL CATALÁN EN LA COMUNIDAD<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 25.5pt; margin-bottom: 7.5pt; mso-outline-level: 2; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">A. CAPARRÓS | VALENCIA</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Miércoles , 28-10-09</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman", serif;">En pleno debate sobre la subida de impuestos y el drástico recorte de la
inversión estatal que contemplan los Presupuestos Generales del Estado para la Comunidad
Valenciana, los grupos parlamentarios ya han destapado las cartas de sus
prioridades políticas en la región, plasmadas en las enmiendas parciales
presentadas al anteproyecto de ley.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 12.75pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En esta línea, las enmiendas que persiguen dotar de fondos públicos al
fomento del catalán en la Comunidad Valenciana suman 3,69 millones de euros,
una cantidad sensiblemente superior a los 1,4 millones consignados en el
Presupuesto del presente ejercicio con tal fin. En todos los casos, las
enmiendas recurren al programa 334.A del Ministerio de Cultura, al igual que ha
sucedido en años anteriores.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 12.75pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Asimismo, se repite la tradición coincidencia entre los benefactores de las
ayudas estatales. En ese grupo, Escola Valenciana, con el respaldo de
socialistas, Esquerra Republicana de Cataluña y CiU, se lleva la palma, a pesar
del nulo peso político y electoral de estas dos últimas formaciones catalanas
en la Comunidad Valenciana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 12.75pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Así, de acuerdo con la información facilitada por el Congreso de los
Diputados, el grupo parlamentario socialista reclama 90.000 euros para la
Federación Escola Valenciana «para el desarrollo de actividades culturales»,
como avanzó ayer ABC.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 12.75pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El PSOE evita citar en su texto -enmienda 2.771- el término catalán para
reclamar la subvención pública. En cambio, Esquerra Republicana de Cataluña le
pone en un brete cuando solicita en la enmienda numerada como la 2.312 un
millón de euros para Escola Valenciana, con el objetivo de que «fomente la
lengua catalana en la Comunidad Valenciana». El pasado año, PSOE y ERC ya
pactaron durante el trámite parlamentario una subvención de 300.000 euros para
Escola Valenciana, lo que valió la felicitación expresa de los parlamentarios
republicanos a los diputados socialistas. En el presente ejercicio, no
obstante, el entendimiento entre ambas fuerzas políticas parece más lejano.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 12.75pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El tercer grupo que se suma a la petición presupuestaria para Escola
Valencia es, curiosamente, CiU. Los nacionalistas catalanes solicitan 300.000
euros para una entidad que se ha distinguido por su oposición frontal a las
políticas educativas del Consell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 12.75pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Para 2010, ERC también solicita una ayuda para Acció Cultural del País
Valencià (ACPV) por un montante de 300.000 euros -una cifra clásica que ya
percibió este año la entidad que comanda Eliseu Climent-, así como otro millón
de euros para la Fundación Ausiàs March. CiU pide una cantidad similar para
esta entidad -con sede en Valencia- y no oculta que la razón de ser de la misma
pasa por «la promoción de la lengua y la cultura catalanas». En las cuentas de
2009, la Fundación Ausiàs March ya gozó de dos subvenciones por un valor total
de 800.000 euros.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 12.75pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Contexto político<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 12.75pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El futuro de las cuentas estatales para el próximo año depende ahora de la
Comisión de Presupuestos, que se reunirá entre los próximos días 3 y 5 de
noviembre para analizar el contenido de las enmiendas. El PSOE evitó la
retirada del anteproyecto de ley gracias a los apoyos brindados por PNV y
Coalición Canaria. Sin embargo, la intención de los socialistas pasa por
ampliar sus alianzas y garantizarse la aprobación del Presupuesto en el pleno
que finalizará, de acuerdo con la planificación parlamentaria, el día 12 de
noviembre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 12.75pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El pasado año, el único grupo que se mostró contrario a las ayudas al
fomento del catalán en la Comunidad Valenciana fue el popular, que reclamó en
una enmienda registrada en el Senado, que los 1,4 millones consignados para
estos efectos fueran a parar a las arcas de la Generalitat para la promoción
del valenciano.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 12.75pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Campaña del Consell<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 12.75pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #373737; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Ante la negativa del PSOE, la Conselleria de Educación ha emprendido su
camino en la promoción de la lengua que, junto al español, reconoce el Estatuto
de Autonomía. Ayer, el conseller Alejandro Font de Mora lanzó una nueva campaña
a tal efecto. En 2009, la Generalitat ha destinado cinco millones de euros a
promocionar el valenciano.<o:p></o:p></span></p>
<p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"> </span> </p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-36090397016071354902022-11-01T12:39:00.001+01:002022-11-01T12:39:12.007+01:00CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES DE LO VALENCIÀ I DE LES MENTIRES DE LO CATALÀ: ¿QUI DIU QUE SOM PAREGUTS O NO SOM PAREGUTS ALS CATALANS?<p> </p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 100%px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal"> <o:p></o:p></p>
<div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 400px;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal"><span style="mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black;"> </span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black;"> </span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black;"> </span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal"><strong>Alboraya, octubre de 2006</strong><b><br />
<strong>Per Federico Bonillo Vigo</strong></b><span style="mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal"> <span style="mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", serif;"><br />
La veritat es que el problema no es llingüistic, sino politic. Simplement
es tracta de crear una “nacio catalana” anexionant-se uns territoris ab el
pretext de la llengua. Ho dic, perque en lo tema de la llengua alguns o uns
quants podrien arribar a certs acorts puntuals, -Yo mai-. Be, si acas en
dos punts molt concrets: 1º que els Valencians i els catalans parlem una
llengua -aço es evident- i 2º que yo parle Valencià i ells un dialecte
nomenat Barceloni, encarregat fer pel fundador de l’IEC Prat de la Riba i
prefabricat per En Pompeu Fabra, un ingenier industrial en quimica -aço
tambe es evident- , pero clar, yo soc yo i els politics de tanda, pensant
no mes en l’interes i profit partidiste i personal, trien l’opcio de “
tirar per lo carrer d’en mig” davant l’inconpetencia d’uns i el chantage
d’atres, ans que deixar les coses ben claretes des de´l principi.<br />
<br />
Deixe per atra ocasio (no molt tart) un estudi-resum del naiximent del
concepte de nacio catalana i de l’imposicio de la supremacía de la llengua
catalana ( imperialista l’una i absorvidora l’atra ).<br />
<br />
Sense entrar en la fondaria de l’historia (puix aixo, ho deixe per atre
estudi, treball o articul), fent memoria i repassant lo que temin en comu
els Valencians i els catalans i fent una llista comparativa, me done conte
que son moltes les similituts -mentires- i tambe moltes les diferencies
-veritats- que compartim o no en els catalans. <br />
<br />
Anem a vore:VALENCIANS<br />
<br />
El poble valencià va tindre coneiximent de la seua identitat i memoria
historica ans de la reconquista per En Jaume-I. L’invasio arabica de les
terres de la nostra patria, convertiren ad estes en la taifa mes important
de l’Al-andalus, arribant a ser en lo temps, lo que es coneix per L’Antic
Regne Moro de Valencia ( S-VIII-IX Y X ), no mes comparable ad ell en
sapiencia i lluentor, el tambe Antic Regne Moro de Cordova.<br />
<br />
Catalans<br />
¿La gran catalunya? durant el mateix periodo, era un territori desvalgut i
sense cohesio, dominat pels Gots i Visigots, que entre lluites internes
deixaren que l’invasio islamica els dominara casi per complet (la Tarraco
romana, Lleida i Tortosa passaren a ser territori musulmà). De fet,
acollonats per l’invasio islamica, recorriren a demanar ajuda al rei franc
Carles Martell i mes tart al seu fill Carlemagne, creant la “Marca”
(obviant els catalans, nomenar la paraula Hispana), que conquista de nou
els territoris de Girona i Barcelona, establint els comtats de la coneguda
com a Catalunya Vella. Segons el llibre “Que es Catalunya” de Lluïs
Casassas, Xavier Fabregas i atres cinc mes, ab prolec d’Edmon Valles
(Edicions 62, 1980) textualment diuen i reconeixen en la pag. 44 que :
“Durant el domini dels gots (segles V,VI i VII) i fins des de l’any 971 a
1040, el país – que encara no podem anomenar pròpiament Catalunya – tingué
un paper secundari, doncs fins als segles X i XI el nostre país no es formà
dins l’espai dels comptats que integraven la Catalunya Vella i no fou mes
concretament fins al segle XII amb les conquestes dels regnes islamics
veïns de Tortosa i Lleida, que Catalunya es configura com a entitat
propia”. <br />
<br />
VALENCIANS<br />
El 28 de setembre de l’any 1238 el rei moro Zaid, firmà les capitulacions
de la Ciutat i Regne de Valencia, entranr el rei En Jaume-I el 9 d’octubre
en la mateixa, establint el nou Regne Cristia de Valencia independent, pero
dins la Corona d’Arago, donant-li mes tart els privilegis d’uns Furs propis
com a regne.<br />
<br />
Catalans<br />
Una volta segurs dels araps, els comtats de l’inexistent catalunya es
separen del vassallage del rei franc i mes o manco separats per territorits
depoblats al sur i sur-oest de lo que era l’antiga Hispania (anys
900-1000), Lleida i Tortosa eren encara territori islamic i fins les
definitives conquistes per part d’En Jaume-I d’estos territoris (que
incorpora a la Corona d’Arago), no conformaren l’actual catalunya nova (
segons ells), pero verdaderament Lleida i Tortosa eren de la Corona d’Arago
en seu episcopal i eren frontera dels llimits ab el regne moro de Valencia.
Mes tart el comtat de Barcelona, gracies a embolics matrimonials de la
dinastia dels comtes de Barcelona en la Corona d’Arago, adquiri
predominancia dins de la llavors catalunya i mes concretament en l’any
1350, en que no se sap com ni per que ( segons els grans historiadors
catalans del sigle passat i els actuals ) passa a ser nomenada Principat de
Catalunya (sense princip)<br />
<br />
VALENCIANS<br />
Sense entrar en mes detalls ( ya ho fare en atre moment) en lo tocant al
tema de la llengua hem de tindre en conte que tant en l’Antic Regne de
Valencia (en predomini durant sis sigles de l’influencia d’arabismes i el
romanç de Castella i Arago), com en els desparramats comtats catalans (a
mitat cami entre la llengua romanç d’Arago i les influencies del provençal
del sur frances) , aixina com en la majoria dels territoris de la hispania
romanisada, dic yo que parlaven algo – es a dir, no erem muts- parlaven
llengues mes o manco paregudes en els seus subestrats, estrats, adstrats i
superestrats, cadascuna en les seues particularitats, segons les
influencies rebudes de les distintes cultures, pero del Llati vulgar per
damunt de tot, degut a la forta i llarga dominacio romana. Crec que en aixo
estem tots casi d’acort. Puix be, la tan manida teoria de l’origen de la
nostra llengua, que afirma que va ser portada pels conquistadors que
vingueren en lo rei Jaume-I, se cau pel seu propi pes, basicament per dos
raonaments:<br />
<br />
1ª/ Si en sis sigles de dominacio arap, no varen conseguir fer-mos parlar
el arap, ¿com un grapat de soldats sense cultura i que ademes encara no
tenien, ni consciencia, ni consolidada una llengua propia, pogueren ensenyar-mos
a mosatros?. Recordem, que catalunya no va tindre conciencia com a tal,
fins l’any 1350.<br />
<br />
L’historiador E.Vidal en lo seu llibre “ Valencia durante el reinado de
Jaime-I” i basant-se en els “Libres de Avehinaments”, aixina com el mes
ilustre historiador de lo nostre Regne el profesor A. Ubieto basant-se el
“Lo llibre primer del Repartiment de data 7 de juliol de l’any 1237”, (cite
les senyes d’una de les tantes conferencies que ha donat i dona Na Teresa
Puerto), afirmen en sifres lo següent (encara i tot les fraudulentes
manipulacions, tachadures i garramanchos del fuller i garramos de
Bofarull):<br />
<br />
Els oriunts entre l’any 1387 i 1396 son: Valencia 36%, Castello, 30%, Terol
28%, Catalunya 1,2%, Saragossa 1,2%, Extrangers 1,2% i restant Peninsula 2,4%.<br />
<br />
N’hi ha un atre reconte des de 1401 a 1450: Valencians 51,64%, Aragonesos
15,72%, Castellans 11,50%, Extrapeninsulars 11,50%, Catalans 4,23% i per
determinar 5,41% i en 1457, el casell de l’inmigracio per regions oferix ad
estes sifres: Castellans 63,5%, Valencians 27,6%, Aragonesos 5,9%, Catalans
2,5% i Balears 0,5%. En les Corts de Monsò en l’any 1.510 el reconte de
cases era de: 55.616 cases per a tot lo Regne, de les que 9.879 estaven en
Valencia i per l’any 1.489 la proporcio de musulmans, mossaraps i cristians
en tot lo Regne de Valencia era del 50%.<o:p></o:p></span></p>
<p><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", serif;"><br />
2ª/ Lo Poble Valencià ya tenia una consciencia idiomatica pre-jaumina, a lo
manco dos o tres sigles ans, com ho demostren les impreciables
“Harges/Jarches valencianes” que apareixen ya en lo sigle IX, dins del
moviment cultural mossarap ( mossaraps: valencians que permaneixqueren dins
dels dominis musulmans sense que, per aixo, tingueren que renunciar a sa
llengua, religio i cultura ), sent unes de les manifestacions mes populars
escrites en “Romanç Valencià”.<br />
<br />
Les Harges/Jarches o Zejel, son unes breus composicions poetiques i
amoroses que van com a remat final dels poemes coneguts com
“Moaxahes/Moaxajas”, que son una derivacio de la modalitat dels poemes
originals cultivats en l’Al-Andalus i nomenats “Muwassah”. Ad estes
Harges/Jarches foren escrites principalment per dos poetes valencians: Ibn
Ryhaym de Bocairent (1121) i per Ibn Lubbun, senyor de Morvedre ( ara
catalanisat per Sagunt) en la segon mitat del sigle XI. Ad estos poetes
s’anticiparen en mes de cent anys a la mes primitiva “Cantiga”
gallec-portuguesa i al primer trovador provençal En Guillem de Poitiers que
vixque entre l’any 1071 i 1127. Per a mes senyes sobre la consciencia
idiomatica pre-jaumina, dir que Sant Pere Pascual (Valencià de Burriana,
1227-1300 i per tant anterior a la conquista) als 23 anys havia conseguit
el Doctorat en l’Universitat de Paris. Per ultim, i com aquell que diu, els
ilustres personages religiosos uns i soldats atres de la Marca Hispana –
ara catalans de sempre - que vingueren en lo rei En Jaume-I, una volta
firmada les capitulacions, els primers s’entornaren cap a les seues
diocesis i els atres al prohibir-los lo rei aragones l’entrada en Valencia
“a sac” - es a dir a boti i rapinya - ya no tenien motius per a quedar-se
en lo regne novell conquistat Per tant les gents provinents dels comtats de
la Marca Hispana (segons el profesor A. Ubieto, no eren mes de 1.000), no
pogueren fer valdre la seua llengua front als mes de 65.000 cristians,
2.000 judeus i 120.000 moros habitants del regne moro conquistat. De totes
les maneres ells son aixina: si no poden traure profit, ho envien tot a fer
la ma i si poden, fins i tot venen a sa mare o lo que siga a canvi de
conseguir lo que volen. ¡ Proves de sobra n’hi ha en l’historia de lo seu
caracter !.<br />
<br />
Tant si volen com si no volen, la llengua Valenciana es la primera llengua
neo-llatina en un Sigle d’Or, ans encara que la castellana. Pero doctors te
l’iglesia i tot i aixo, els que no ho tenen, gracies a l’indolencia dels
anacronics i desvergonyits politics que mos governen des de Madrit, com des
de aci, han deixat que mos el furten davant dels nassos.<br />
<br />
Catalans<br />
Respecte als catalans hem de dir, que entre el feudalisme mes obstraciste,
les pugnes i rivalitats entre els diferents comtats per a obtindre mes
poder, plorant al rei dels francs, llepant el cul al rei d’Arago, acordant
matrimonis entre els seus fills i filles en aquells i furtant per aci i per
alla, crec yo que no tingueren temps de perfeccionar el seu llenguage, mes
al contrari, puix entre el provençal i els seus dialectes ( Gavaldà,
Carlades, Occità, Llemosi, etc ) de cap al sur de Francia, junt ab el
romanç d’Arago, les senyes llingüistiques, aixina com la ¿gran catalunya?
d’ara, estaven per fer i “parlaven com parlaven”. A tal sentit, vullc fer
referencia, no a lo que des d’aci podem dir mosatros, si no a les opinios
d’alguns catalans, que encara i tot sent catalans i erudits en historia,
lliteratura i filologia, eren i son imparcials en les seues tesis fins i
tot “doctorals” ( Bo, ho dic, perque encara que agranant per a sa casa, no
mos llançen la merda a mosatros ¡que ya es dir! ). De totes maneres, d’una
forma o d’atra, sempre s’els veu el plomall i com se sol dir “s’agarra ans
a un mentiros que a un coixo”. A tal respecte i en lo tocant a la llengua
catalana, dir no mes que: dos anys en acabant del fundacional “Congres
Internacional de la Lengua Catalana” en 1906, organisat pel mallorqui Mosen
Alcover i per a inflamar els abrasors nacionalistes de la burguesia catalana,
en aquell 1908, es quan el català Antoni Rubio i Lluch (en Ch, que curios
¿no?) mos data per primera volta, el terme “ llengua catalana”. En lo seu
llibre “ Documents per a la historia de la cultura catalana mitdeval”
(Tom-I, pag. 201, Doc. CCIV) mos diu que: La primera volta que apareix el
nom “llengua catalana” es en l’any 1.362 , quan Pere el Cerimonios mana que
el llibre frances de cavalleria “Lançalot” fora traduit en llengua
catalana. Fins eixa data, la llengua catalana, puix “NO EXISTIA, NI TENIA
DENOMINACIO D’ORIGEN”. Es mes, una persona ¿molt volguda per tots mosatros?
lo ¿senyor? Manuel Sanchis Guarner, en la pagina 20 del seu llibre “La
llengua dels Valencians”, mos repetix eixa mateixa cita en perfecta
catalanisacio o normalitzacio i diu: (perque…. “ Es la primera vegada que
apareix aquesta explicita denominacio”…) Tot aço mos porta a la següent
conclusio: Si la conquista de Valencia te lloc en 1238 i el català segons
els seus mateixos comissaris politics, afirmen que no n’hi han documents fins
casi un sigle i mig en acabant i que lo primer document es de 1362… ¿<br />
<br />
Podia algu parlar una llengua que encara no existia com a tal, ni tenia
consciencia de ser diferent? Impossible: li faltaven encara 124 anys per a
que escomençara a existir i tindre nom. De totes maneres, hui en dia i a
pesar de la cohesio aparent en els criteris sobre la llengua catalana i de
la forta normalisacio i normativisacio del català, no sempre ha segut
aixina, ni tampoc a dia de hui, ho es, puix n’hi ha persones del mon llingüistic
i filologic, que discrepen obertament en l’estatus oficial del “barceloni”
com a estandart de la llengua catalana, encara que la gran majoria, no
obstant son d’aquells que pregonen, allo de: “El nostre Valencià, el català
de tots”<br />
<br />
VALENCIANS<br />
Ans de la conquista i en acabant (des de l’any 1.238) hem segut
historicament sempre un Regne. Hui en dia, constitucional i estatutariament
som ( encara que no m’agrada ) “Comunitat Valenciana”. En primer lloc,
perque ad esta denominacio no unifica res la nostra identitat, mes be
dividix i enfronta les tres provincies (especialment Castello i Alacant en
Valencia) i perque acceptat i reconegut en l’Estatut d’Autonomia Valencià,
la realitat es que, mai hem tingut un pes especific dins de la politica de
l’Estat Espanyol, mai hem seguts reconeguts com a un poble en poder de
determini, mai se mos ha vist com a un poble capaç de traure
“llegitimament” profit de les qüestions d’indole estatal, ni autonomic. En
realitat per a tots ( per als de fora i per als d’una “gran minoria” d’açi
dins): No som res, en tot cas “La Puta del Rei” be del PP o del PSOE-PSPV.
Estic segur, que si manasen EU, ERC, o qualsevol atre partit (tant en la
Generalitat, com en Madrit o en abdos llocs) continuariem sent lo mateix. i
fent-mos lo mateix: Mosatros, la puta del rei i ells, humiliant-mos en tots
els ambits. La veritat es que açi, si que n’hi ha una gran i fonamental
diferencia en els catalans i es que ells, siguen del partit politic que
siguen: tots tenen el desig comu d’eixe sentiment de nacionalisme i de ser
catalans ans i per damunt de tot. Ya voldria yo per a tots el valencians,
tindre viu i actiu eixe sentiment paregut, pero diferenciat ad aquell, que
per a mi es el de Patriotisme.<br />
<br />
Catalans<br />
Mal que siga, els catalans des de fa uns cent cinquanta anys mes o manco,
reinventaren la seua historia plena de buits i que com en la llengua, a
base de comprar voluntats, pagar dispendis per a crear catedres en
universitats per casi tot lo mon , repetint una i un millo de voltes les
mateixes mentires, han conseguit que tots les accepten com a veritats
inmutables. En fi, que de ser un grapat de comtats en un territori dividit
en lo qual el comtat mes important era el de Barcelona, han passat a ser i
afirmen que des de 1350 son el Principat de Catalunya, que per matrimoni en
el regne d’Arago formaren la Corona Catalano-Aragonesa i que adaptant tots
ad estos termes als nous temps son i formen els quimerics Països Catalans i
que per ultim i com articul primer en la reforma del seu estatut
s’autoreconeixen i declaren com a Nacio Catalana i a mosatros mos nomenen
com a Pais Valencià dels seus països. Els barbarismes historics que han
reafirmat com a veritats son: Corona Catalano-Aragonesa, Principat de
Catalunya i Pais Valencià. Lo correcte seria: Corona d’Arago, Regne de
Valencia, i Comtat de Barcelona o simplement Catalunya.<o:p></o:p></span></p>
<p><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", serif;">…./….continuara<o:p></o:p></span></p>
<p><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", serif;"> <span style="font-size: xx-small;"><o:p></o:p></span></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-57051465062114114562022-11-01T12:37:00.004+01:002022-11-01T12:37:35.359+01:00¿CHARREM DE SALAURES Y SOFRASA DE MERCADONA?<p style="margin-right: -42.8pt; punctuation-wrap: simple; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt;">Per Ricart García Moya</span></p>
<p style="margin-right: -42.8pt; punctuation-wrap: simple; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Llunt está el temps en que algún cansalaer
valenciá, ingeniós e inquet, aprofitava porcs aufegats en sequioles pera fer
delicatees y dinés. Ara, els percacers (homens afaenats) com Roig son pardals
de venguda (experimentats), en molta netea y res de viurer a carcaselles (del
cuento). Com llixc en s</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">hagiografía, el
benisant Roig sempre barrina (cavila) cóm guanyar dinés y popar a clients y
empleats. Per aixó, pensant en mosatros, tanimentres comprem artículs d</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Hacendado,
els rótuls de Mercadona mos ensenyen catalá en purea del IEC del Montilla y
Olé, </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¡</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">arsa pilila!. En firmea de ferro y
bon quixal d</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">or del
enteniment, Roig ha fet de Mercadona una paraeta sicodélica del quemenjar pera
la implantació del catalá en el Reyne de Valencia. Entre carchofes y carlotes
he aprengut paraules que, segur, ni coneixía el Porcairol de Montserrat. <o:p></o:p></span></p>
<p style="margin-right: -42.8pt; punctuation-wrap: simple; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Desde</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">l
temps de les chapes tenim el valenciá </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">saladura
> salaura</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">, semicultisme
derivat del lletí sal, salis; sustantiu arrailat en prosa y vers desde Arnau de
Vilanova als saineters costumistes. En les ciutats valencianes eixistíen
carrers o botiguetes pera véndrer estos productes: </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">carrer
del Trench en Valencia... desde inmemorial se destiná a la venda de saladuríes
o saladures de carn y peix</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (Gadea: Tipos,
apéndix, 1908) N</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">hia que dir que
Gadea patía febra floralesca per 1908, reintroduint la -d- intervocálica per
mimetisme panoli cap al castellá y catalá. Abans, en 1891, escrivía </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">mocahor</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
o </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">acoquinaes</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
(Ensisam, 73, 253), eliminant o sustituint -d- intervocálica per -h- muda,
norma mantinguda per llexicógrafs del XIX: </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">salador,
salahor; saladura, salahura</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (Escrig:
Dicc.1851).<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin-right: -42.8pt; punctuation-wrap: simple; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Sustantiu dels yayos de Roig y dels meus,
no de Mercadona, el tenim documentat en grafía moderna a tutiplé: </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">per
els pobles venent salaura</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (Navarro y
Reig: La pau dels poblets, 1913); </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">paga
la salaura</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (Barchino: </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¿</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Quí
talla l</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">abaecho?, 1924).
Y no asoles era de la ciutat de Valencia, com acusen els furris cuan volen
criminalisar vocables: </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">els salaureros
aufegats de moixama y atres salaures</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
(El Tio Cuc, n</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">º</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> 143, Alacant,
1917); </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">la salaura... de
bacallar y bonitol</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (El Tio Cuc, 2</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">ª</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
ep., n</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">º</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">55, Alacant,
1924). Bacallar o abaecho, moixama, bonítol, bull de tonyina, capellanets...,
tot está engabiat dins del catalá </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">salaons</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
de Mercadona. Barbarisme desconegut en valenciá, tampoc era catalá. El ridícul </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">salaons</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
es atre invent dels carlovingis de Fabra del 1900... y mos el clava ara
Mercadona </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¡</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Ay, quína agonía
de poble! </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¿</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">No n</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">hiaurá
algú en l</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">arbellonera
Generalitat del PP que tinga una miqueta de trellat y talle tant d</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">agrávit
y vilea?. <o:p></o:p></span></p>
<p style="margin-right: -42.8pt; punctuation-wrap: simple; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Com el valenciá modern es traullat
(foradat, punchat) a navaixaes per l</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">AVLL
del PP, els que fan lletreros pera empreses trauen la masmarruga (tot el
profit) al programa catalá SALT del PP (que du </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">salaons</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">);
y cuan més estrafalariament catalá siga el vocable o construcció sintáctica,
més rápit aplegará el money de la lliseria de subvenció. Roig, astut com les
panderoles americanes, ataullá que</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">ls
manyofles donen caragols (dinés) a manegaes pera</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">l
catalá </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¿</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Qué te que fer
un empresari desonillat (que no dorm) com Roig? Fer lo que fan els que manen.
La valencianiiiisima Nolla (sinyoreta Rita Barberá), aubrint trinchera y donant
eixemple, li pegá cabotá fa temps al clásic </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">peixcatería</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">,
ficant els catalans </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">pescateria,
peixateria</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> per tots els
puestos, mentres la borregá sanc d</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">horchata
li llepava els pinrels. El sustantiu </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">peixcatería</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
ya era patrimonial en el Sigle d</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Or,
fora en el valenciá lliterari de Bernat Fenollar o l</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">administratiu
d</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Elig, com demostrá mon amic Jaume
Sansano: </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">peixcatería</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
(Archiu Mun. Elig, 480 / 21, any 1481) La paraula es mantingué en tot el Reyne:
</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">la peixcatería</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
(Semanari Garrotá de sego, Alacant, 12 agost 1888); </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">en
la peixcatería</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (Semanari El
Blua, Castelló, 21 febrer 1892) En Mercadona no trobem </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">peixcatería</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">.
<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin-right: -42.8pt; punctuation-wrap: simple; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">La Generalitat del PP seguirá donant dinés
a quí fique rótuls en catalá. </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¿</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Y per qué no lo
contrari? Es faría el preguntat: -</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">A
vórer, sinyor Roig, </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¿</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">per qué sa
paraeta asoles mostra el catalá </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">salaons</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
y no el valenciá salaures? </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¡</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Mil euros de
multa per nonsabo!</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">. Al sendemá
apareixeríen </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">salaures</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
per tots el puestos: Mercadona, Consum, Alcampo, etc. Pero els invertebrats del
PP volen catalá, no valenciá. Están fent en la llengua lo que faría Carod
Rovira. Y si el fascisme catalaner s</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">aspixarra
a carcallaes dels clásics salaures y peixcatería </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¿</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">qué
fará en veus com </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">,
del valenciá modern?. Martorell escrigué el Tirant en sa llengua </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">vulgar
valenciana</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> del 1455, la
que s</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">ascoltava per Oriola, Gandía o
Burriana. Si hui no patírem l</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">ancolla
catalanera usaríem en orgull la </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">vulgar
valenciana</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">, sinse tindrer
vergonyetes de repinfilis. Un vocable pot ser cult en valenciá y barbarisme en
castellá o catalá. Menéndez Pidal donava eixemples de formació de paraules per
etimología popular, en cámbits semántics, apócops y tot tipo de guilopaes
gramaticals respecte al étim; aixina, del lletí </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">ante-ostium</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
ixqué el cast. </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">altozano</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">;
y del céltit lletinisat </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">paraveredus</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
eixiría el prov. </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">palafré</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
y el valenciá </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">palafrener</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
(Gram. Hist. p.191) Nostre </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
no te pares coneguts, asoles parents: els castellans </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sobreasada,
sobrasada</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">, mallorquí </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sobrassada</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">,
italians </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sopressá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
y </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">soprassata</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">,
etc. <o:p></o:p></span></p>
<p style="margin-right: -42.8pt; punctuation-wrap: simple; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">El sustantiu </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
es nostre, singularitat que fa riurer als colaboracionistes, pero Corominas l</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">arreplegá
com a valenciá, </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
(DECLLC); figurant també en l</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Alcover, </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
(DCVB). Segons Corominas, per estar tan arrailat desde antic en lo Reyne de
Valencia sería absurt y complicat l</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">orige
castellá o italiá, recalcant que sería més llógic donarli arrail mosárap: </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">tant
com ho es de simple el pas d</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">un mossàr.
sopresata</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (DECLLC). Siga
d</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">orige mosárap o no, perteneix al
valenciá modern, el nostre: </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">un troset de
sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (BNM, Ms.
14480, Merelo: Els sufriments de Toneta, 1864); </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
(BNM, Ms.14484, Liern: Un rato en l</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">´</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">hort
del Santísim, c.1865); </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">un troset de
sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (Escalante:
Tres forasters, 1876); </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">bon tros de
sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (Palanca:
Noblea obliga, c. 1890); </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">cansalá...
sofrasaes</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (Peris: La
matansa, Castelló, 1911); </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“¿</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Vols un troset
de sofrasá?</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (La Traca, 23
Octubre 1915); </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“¿</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">y la sofrasá?</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
(Soler: La casa misteriosa, 1917);</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">tres
sofrasaes</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (Barchino: La
barraqueta del Nano, 1921); </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sis rodanchetes
de sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (Quevedo: Per
menchar carn de burro, 1932).Si no estigueren encarabasinats els poliseros del
PP en el Nort del Senia, els de Mercadona hagueren escrit </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">.
Precisament el poble de Tabernes (cultisme del valenciá modern, del lletí </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">taberna</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">),
ahon Roig te nucs afectius, era conegut per sa </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sofrasá</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">,
no </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sobrassada</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">,
com recorda un imprés: </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">sofrasaes de
Tabernes</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"> (Soler: La casa
misteriosa, 1917)<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin-right: -42.8pt; punctuation-wrap: simple; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">El PP ha impost el catalá. La riata de
destarifats de l</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">escalfida
Generalitat de Camps ha triunfat: en Mercadona podem vórer els fruts idiomátics
en rótuls catalans com </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">brioxeria</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¡</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Ay, Roig, Roig! </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¡</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Quin
batistot m</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">has donat! </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¿</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">A
quín sant apareix </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">brioxeria</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
en una empresa valenciana com Mercadona, al costat de ma casa? </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¿</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Es
que Alacant es Palafrugell o Mollerusa? </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">¿</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Es
que Camps es Montilla? No, es un milló de vegaes pijor. El PP fa catalanisme en
sordidea, en badomíes, aprofitanse de la gent marejá per 30 anys d</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">inmersió.
Els sindona lo mateix que Rita o Mercadona fiquen </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">salaons</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">,
</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">“</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">broixeria</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">”</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">
o lo que</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">ls ixca dels
pelendengues. No estem en el paraís democrátic d</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Obama,
sinos en el pudent tarquimal dels Nonsabo, Fent de Mona y Sanc d</span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Horchata.<o:p></o:p></span></p>
<p><span style="font-size: 11pt; text-align: justify;"> </span> </p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-975689694978418422022-11-01T12:35:00.006+01:002022-11-01T12:35:45.267+01:00 CÉSAR VIDAL, UNA VOLTA MES EN DEFENSA DE L'IDIOSINCRASIA VALENCIANA<p><span style="font-size: 10pt;"> </span><span style="font-size: 10pt;">Autor:
Juan Romero</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 10pt;">César
Vidal es doctor en Historia, Filosofia i Teologia, llicenciat en Dret,
autor de mes 130 llibres i traduix 16 idiomes. Anit (30-10-06) va criticar
en el programa La Linterna (Cope, 1296 AM) que magnificament dirigix, que en
Valencia, a pesar de que governa el PP, els llibres de text estan en catala i
no en valencià, que els chiquets adoctrinats en catala no entenen als seus
pares que parlen en valencià al ser dos idiomes diferents. Va defendre que
Valencia no ha segut mai catalana ni ha parlat mai en catala, va denunciar les
grans subvencions que recibixen les entitats pancatalanistes en Arago, Valencia
i Balears. En el mateix i interessantissim espai dedicat a la Cultura (de
recomanat seguiment diari, de 21:20 a 22 h., aprox.) tambe va tocar temes com
la nova asignatura d'adoctrinament sabaterenc "Educación para la
ciudadanía", els documents de l'Archiu de Salamanca traslladats a
Catalunya, entre atres temes de gran interes cultural.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">
Hi ha que recordar que César Vidal defen constantment l'idiosincrasia
valenciana front a les pretensions imperialistes pancatalanistes, dedicant
inclus editorials sancers a la defensa de la Llengua Valenciana front al catala
i declarantse un enamorat de Valencia (a sovint comenta que ell ha estiuejat
moltes voltes en terres valencianes i ha tingut ocasio d'escoltar i coneixer
'in situ' la dolça Llengua Valenciana) .<br />
<br />
César Vidal es tot un eixemple d'honradea intelectual i valentia en defensa de
la veritat, un autentic erudit de saber enciclopedic.<br />
<br />
A don César Vidal: de tot cor, moltes gracies.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-3990099644418542122022-11-01T12:33:00.004+01:002022-11-01T12:33:22.442+01:00CASTIGADOS A LA SILLA DE PENSAR<p> </p><div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 672px;">
<tbody><tr style="height: 23.4pt; mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="height: 23.4pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 504.0pt;" width="672">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> <o:p></o:p></span></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 672px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 18.0pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 468.0pt;" width="624">
<p align="center" style="text-align: center;"><b><i><span style="color: blue; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;">JOAN IGNACI CULLA</span></i></b><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 18.0pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 504.0pt;" width="672">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> <o:p></o:p></span></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 672px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 18.0pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 468.0pt;" width="624">
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"></span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 18.0pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 672px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 18.0pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 468.0pt;" width="624">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 624px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 120.0pt;" valign="top" width="160">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 160px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border-right: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 2;">
<td style="border-right: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 3;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 4;">
<td style="border-right: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 5;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 6;">
<td style="border-right: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 7;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 8;">
<td style="border-right: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 9;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p> </o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 10;">
<td style="border-right: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><a>Anar Arrere</a></span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 11; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 114.0pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-right: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 336.0pt;" valign="top" width="448">
<div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 400px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;">
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 36.0pt;"><br /></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 2;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;">
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 36.0pt;"><br /></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 3;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 4;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;">
<p style="text-indent: 36.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;">Gracias
a esta irresponsabilidad Valencia acogerá mañana a la caravana
catalanista, que saldrá desde diversos puntos de Cataluña.</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;">Una de
las técnicas pedagógicas que se utiliza en Educación Infantil cuando un
niño ha tenido un mal comportamiento o ha dicho algo que no debe
consiste en castigarle a ir a la silla de pensar , ubicada normalmente
en un rincón de la clase donde se encuentran (así me lo han contado) el
letrero “Silla de pensar”, y un dibujo de Mickey en actitud reflexiva.</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;">Este
método se utiliza para que el niño medite sobre lo que ha provocado el
castigo. El niño suele decir: ¡ya he pensado! A lo que se le responde:
¿Y qué has pensado? El alumno se arrepiente de lo producido y explica
por qué está mal su comportamiento, lo que tendría que haber hecho y lo
que hará a partir de ahora.</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;">Esta
técnica la tendríamos que aplicar a nuestras autoridades, que lejos de
pensar y arrepentirse de sus errores, los reconvierten en movimientos
de responsabilidad y pluralidad democrática, lo que no deja de ser un
insulto a la inteligencia de los que lo soportan, es decir, de los
valencianos.</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;">Este
es el caso de la Delegación de Gobierno y Ayuntamiento de Valencia, que
ni escarmientan, ni se arrepienten de sus inexplicables acciones cuando
comprobamos, año tras año, cómo les facilitan todos los permisos y
autorizaciones a unos energúmenos, cuyo su único objetivo es vejar,
insultar, agredir y destrozar todo lo que encuentran a su paso. ¡Y todo
esto en nuestra propia casa!</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;">Gracias
a esta irresponsabilidad Valencia acogerá mañana (una vez más) a la
caravana catalanista que saldrá desde distintos puntos de Cataluña,
para acompañar y hacer bulto, a los trasnochados y desfasados
seguidores del subvencionado por la Generalitat Catalana Eliseu
Climent.</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ya han
anunciado que saldrán autobuses de la plaza Joan Peiró de Barcelona,
así como de Balaguer, Calella, Capellades, Igualada, Lleida, Maresme,
Montbui, Vic, etc.</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;">Esto
me recuerda la estrategia de determinados partidos políticos que, para
aparentar un respaldo masivo, ponían a disposición de su militancia y
público en general el bus y el bocata gratuito, como si de una
excursión escolar sufragada por las Ampas se tratase.</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aquí,
además de proporcionarles transporte y comida, se les provee de una
màrfega (bandera que supuestamente responde a la unidad territorial
megalómana), de un concierto de rock, y de la promesa de que los
insultos, provocaciones y destrozos que puedan realizar (como en años
anteriores) quedarán en la más absoluta impunidad.</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;">No
suficiente con eso, se les proporciona resguardo policial para que sus
acciones , realizadas al amparo de pasamontañas, palos y sprays, no
tenga la réplica adecuada del pueblo valenciano. Es más, cuando de
forma espontánea se les ha hecho ver que se fuesen a su casa porque
aquí no eran bien recibidos ni se comulgaba con sus postulados –no
necesitamos a nadie que nos diga quiénes somos, o lo que queremos ser–
se han encontrado con un exceso de celo (no sé si con órdenes directas
de arriba) de la propia policía, dedicada a la salvaguarda de los que
infringen la ley frente a los que simplemente piden respeto por la
misma.</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA;">Incluso
se han interpuesto denuncias por los hechos delictivos de estos
individuos, y hemos obtenido por respuesta gubernamental el silencio
administrativo, por no decir cómplice. Una vez más, contemplaremos cómo
gentuza sin escrúpulos, con el beneplácito de nuestras autoridades, que
serán los auténticos responsables de los posibles (reales) actos
vandálicos, se burlan y vanaglorian de los principios más elementales
de la democracia. No obstante, yo castigo desde aquí a todos los
responsables políticos, directos o indirectos, a la silla de pensar ,
aun sabiendo que carecen de propósito de enmienda, y más bien habría
que enviarlos o bien al lugar de procedencia de la caravana
catalanista, o a su casa. Nosotros, mientras tanto, crearemos el cuarto
de los berrinches para ver si somos capaces de dejar toda la mala uva
que nos provocan, tanto los que vienen a insultarnos, como los que lo
consienten.</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 5; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 18.0pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="height: 25.2pt; mso-yfti-irow: 2; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="height: 25.2pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 504.0pt;" width="672">
<div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 672px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 18.0pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 468.0pt;" width="624">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 624px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 120.0pt;" width="160">
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: green; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 7.5pt;"><a href="http://www.perlonline.com/">12</a> Usuaris en llínea </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 60.0pt;" width="80">
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><!--[if gte vml 1]><v:shapetype
id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t"
path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="_x0000_i1028" type="#_x0000_t75" style='width:21.85pt;
height:11.15pt'>
<v:imagedata src="file:///C:/Users/pepe/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png"
o:href="http://larchiu.llenguavalencianasi.com/logo-chiqui.gif"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><img border="0" height="15" src="file:///C:/Users/pepe/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image002.png" v:shapes="_x0000_i1028" width="29" /><!--[endif]--></span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 228.0pt;" width="304">
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><i><span style="color: blue; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 7.5pt;"><a href="http://www.llenguavalencianasi.com/" target="_blank"><span style="color: blue;">Grup LLVS</span></a> - Octubre
2006</span></i><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 60.0pt;" width="80">
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"><a href="http://larchiu.llenguavalencianasi.com/articuls-01/#amunt"><!--[if gte vml 1]><v:shape
id="_x0000_i1029" type="#_x0000_t75" alt="Amunt" style='width:9pt;
height:9pt' o:button="t">
<v:imagedata src="file:///C:/Users/pepe/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image003.png"
o:href="http://larchiu.llenguavalencianasi.com/amunt.gif"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><img alt="Amunt" border="0" height="12" src="file:///C:/Users/pepe/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image003.png" v:shapes="_x0000_i1029" width="12" /><!--[endif]--></a></span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 18.0pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt;"> </span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 9.0pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-69122477583921083132022-11-01T12:32:00.002+01:002022-11-27T18:58:41.853+01:00CERVANTES Y LA `MELOSA' LENGUA VALENCIANA<p> </p><div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 672px;">
<tbody><tr style="height: 23.4pt;">
<td style="height: 23.4pt; padding: 0cm; width: 504pt;" width="672">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> <o:p></o:p></span></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 672px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm; width: 18pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 468pt;" width="624">
<p align="center" style="text-align: center;"><b><i><span face=""Arial",sans-serif" style="color: blue; font-size: 9pt;"><br /></span></i></b></p><p align="center" style="text-align: center;"><b><i><span face=""Arial",sans-serif" style="color: blue; font-size: 9pt;">RICARDO GARCÍA MOYA</span></i></b><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 18pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><br /></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm; width: 504pt;" width="672">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span></p>
<div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 672px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm; width: 18pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 468pt;" width="624">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 624px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm; width: 120pt;" valign="top" width="160">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 160px;">
<tbody><tr>
<td style="border-right: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;">Data de Publicacio<br />
19 de Maig de 2007</span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-right: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;">Referencia<br />
0054RGM</span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-right: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;">Tornar a la plana de;<br />
<a href="http://larchiu.llenguavalencianasi.com/persones-01/moya.htm">Ricardo
García Moya</a></span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-right: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;">Anteriorment publicat en,<br />
<a href="http://www.diariodevalencia.es/" target="_blank">Diario de
Valencia</a><br />
19 de Giner 2003</span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-right: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;">Est articul lo hem deixat en castella, que es com lo
escrigue el seu autor</span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-right: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"><a>Anar Arrere</a></span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 114pt;" width="152">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-right: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-right-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 7.2pt;" width="10">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 336pt;" valign="top" width="448">
<div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 400px;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm;">
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 36pt;"><br /></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm;">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm;">
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 36pt;"><br /></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm;">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm;">
<p style="text-indent: 36pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;">Supongo que todo lo cervantino está
estudiado, aunque desconozco si existen ensayos sobre la obsesión de
Cervantes hacia las lenguas. En su póstumo “Los trabajos dé Persiles y
Slgismunda” (a.1617), hay quien clama por el idioma perfecto: “¡Qué
lengua podrá decir, o qué pluma escribir lo que sintió!” ; y otro, por
el contrario, oculta el suyo: “para disimular la lengua, y que por ella
no fuese conocido por extranjero, me fingí mudo y sordo”; treta quizá
autobiográfica de Cervantes en los intentos de fuga de la cárcel o
Baños de Argel. En el Persiles, novela de peregrinos que viajan a Roma,
surgen personajes que hablan francés, italiano, polaco, castellano y
valenciano; pero el novelista no específica lo de “valenciano”, al dar
por hecho que los lectores sabrían a qué lengua aplicaba estos
adjetivos laudatorios: “Cerca de Valencia...la hermosura de las mujeres
y su extremada limpieza y graciosa lengua, con quien solo la portuguesa
puede competir en ser dulce y agradable” (III, c.12). Prosiguiendo el
peregrinaje a Roma: “al salir de Villarreal, una pastora
valenciana...en su graciosa lengua” (Ibid.). <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;">Según Cervantes, la lengua hablada por
la joven de Villarreal era, sumando adjetivos: “graciosa, dulce y
agradable”, sólo similar a la portuguesa. Pero Cervantes no tenía el
mínimo interés en defender un idioma valenciano que nadie cuestionaba;
sólo le preocupaba el ritmo narrativo y no la inclusión de gentilicios
que reafirmaran la existencia de una lengua. El novelista, con elipsis
y huyendo del pleonasmo, expone su admiración hacia el valenciano,
detalle que no prodigó a otras lenguas. En el Quijote, por ejemplo, se
muestra avaro de complementos hacia la catalana, a la que no dedica ni
una alabanza: “diciéndoles en lengua catalana (...) dijo en su lengua
gascona y catalana” (Quijote. II.1615). Estas frases pertenecientes al
encuentro con los ladrones catalanes (a los que asocia al mito del
bandido generoso andaluz) carecen de los diplomáticos epítetos sobre
las bondades de cualquier idioma. No obstante, ¿sería suficiente este
matiz diferenciador para convencer a algún catalanero de que Cervantes
distinguía entre valenciano y catalán? Temo que no. Incluso los
recolectores de frases alusivas al idioma valenciano titubean sobre
incluir o no las alabanzas del Persiles, al no especificar qué lengua
es la “dulce y agradable” (¿podríamos sustituir ambos adjetivos por
“melosa”?) Respecto al titubeo, como diría la folclórica: el titubear
se va a acabar. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;">En 1615, los talleres madrileños de la
viuda de Alonso Martín imprimían “La gran sultana, doña Catalina de
Oviedo”; comedia de traidores eunucos y pillastres renegados ambientada
en el serrallo de Constantinopla, donde una cautiva española que estaba
muy buena enamora al sultán. Por los 2.961 versos de la obra culebrea
la pesadilla de Cervantes sobre cautivos y lenguas, recuerdo de sus
años de soldado imperial y de puteado prisionero en africanos
calabozos, sumideros de lenguas románicas y semíticas. Así, en la
novela, cuando el renegado Roberto presume de hablar griego, le
contesta el turco Salec: “aquí todo es confusión, y todos nos
entendemos con una lengua mezclada que ignoramos y sabemos”. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;">Se trataba de la lingua franca, especie
de esperanto de léxico imprescindible (mezcla de árabe, valenciano,
castellano, italiano y portugués), en uso desde Orán a Estambul. Como
filigrana literaria, Cervantes caracteriza un idioma sin nombrarlo,
sólo con adjetivos o, rizando el rizo, con un sustantivo. Así, los
judíos que aparecen en “La gran sultana” increpan de este modo: “¡El
Dio te maldiga!”. Los sefarditas, de Marruecos a Bizancio, alegaban que
“Dios” era plural politeísta, siendo la grafía “Dio” la adecuada;
detalle morfemático que Cervantes utiliza para singularizarlos. Más
interesante es el diálogo entre el juez o cadí con el cautivo Madrigal,
pillo que pretende enseñar a hablar a un elefante. En pocos versos,
Cervantes ofrece un abanico de dialectos y lenguas: la jerga del hampa,
la jerigonza de ciegos, la bergamasca de Italia, la antigua de los
griegos, la turquesca o morisca, la gascona de la Galia, la española,
la vizcaína y la húngara; aunque a ninguna halaga con los adjetivos que
otorgó a la dulce lengua valenciana. Si la vizcaína adolece de ser
antigua y extraña, las demás le parecen escabrosas, graves, tristes,
etc. Y volvemos a la duda, pues resulta extraño que la lengua de
aquellos soldados valencianos que compartieron penalidades con
Cervantes en Lepanto (la tropa valenciana del capitán Diego de Urbina),
y los que sufrieron en Argel y los que le rescataron hasta llegar a
Denia y Valencia; esa lengua que hablaba su amigo Timoneda, la dulce y
agradable lengua de la joven de Villarreal ¿por qué no se conoce
ninguna cita de Cervantes que especifique claramente su admiración por
ella? No se conoce porque no interesa divulgarla, pero existe. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;">Tras enumerar múltiples jergas y
lenguas que no le merecen aprecio a Cervantes, aparecen estos versos
muy, pero que muy interesantes para nosotros y que conviene leer
despacio: “Y si de aquestas le pesa, / porque son escabrosas (las
lenguas), / mostraréle las melosas / valenciana y portuguesa”
(Cervantes, Miguel de: La Gran Sultana, Doña Catalina de Oviedo. Imp.
Viuda de Alonso Martín. Madrid, año 1615, v.1560). El adjetivo “melosa”,
derivado de miel, tenía en el castellano del 1600 un valor semántico
concreto: el de suave, dulce y agradable; por lo que si juntamos los
textos cervantinos del Persiles y la Gran Sultana obtenemos este juicio
idiomático difícil de igualar: “graciosa lengua, con quien sola la
portuguesa puede competir en ser dulce y agradable (...) las melosas
valenciana y portuguesa”. Cuando coma miel me acordaré de Cervantes y
el dulce adjetivo “melosa” (dulce y agradable), inusual pero existente
en la literatura medieval castellana: “aquesta mi carta muy dulce,
melosa” (Cancionero de Baena. h.1435), y valenciana: ”figues seques
meloses” (Esteve: Liber, 1472). En catalán, lo siento, se documenta
tardíamente; y también lamento que, a partir de ahora, los que negaban la
admiración de Cervantes hacia la lengua del Reino de Valencia tendrán
que agachar orejas, e irse con el rabo (con perdón) entre patas. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-indent: 36pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;">Inexplicablemente, el maestro Corominas
no roba el valenciano “meloses” de Esteve, aunque es primera
documentación. Sólo ofrece al tardío “melós” de un diccionario catalán
de 1805; aunque el sádico etimólogo aprovecha el comentario para
despreciar una vez más al catalanero Germá Colón, “de la Universitat de
Basilea”, arreándole otro de sus habituales hostiones: “en tot cas no
val res la cita de Germá Colom”. En fin, olvídense de Germá Colón y la
academia de Ascensión. Todos son cero al lado de los genios que
reconocían, citaban y admiraban la lengua valenciana: Cervantes y
Martorell.<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm;">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 18pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="height: 25.2pt; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="height: 25.2pt; padding: 0cm; width: 504pt;" width="672">
<div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 672px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm; width: 18pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 468pt;" width="624">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 624px;">
<tbody><tr style="mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 120pt;" width="160">
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"></span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: green; font-size: 7.5pt;"><a href="http://www.perlonline.com/">12</a> Usuaris en llinea</span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 60pt;" width="80">
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"><!--[if gte vml 1]><v:shapetype
id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t"
path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="_x0000_i1028" type="#_x0000_t75" alt=""
style='width:21.85pt;height:11.15pt'>
<v:imagedata src="file:///C:/Users/pepe/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png"
o:href="http://larchiu.llenguavalencianasi.com/logo-chiqui.gif"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><img border="0" height="15" src="file:///C:/Users/pepe/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image002.png" v:shapes="_x0000_i1028" width="29" /><!--[endif]--></span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 228pt;" width="304">
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><i><span face=""Arial",sans-serif" style="color: blue; font-size: 7.5pt;"><a href="http://www.llenguavalencianasi.com/" target="_blank"><span style="color: blue;">Grup LLVS</span></a> - Octubre
2006</span></i><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; padding: 0cm; width: 60pt;" width="80">
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"><a href="http://larchiu.llenguavalencianasi.com/articuls-02/#amunt"><!--[if gte vml 1]><v:shape
id="_x0000_i1029" type="#_x0000_t75" alt="Amunt" href="#amunt" style='width:9pt;
height:9pt' o:button="t">
<v:imagedata src="file:///C:/Users/pepe/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image003.png"
o:href="http://larchiu.llenguavalencianasi.com/amunt.gif"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="mso-ignore: vglayout;"><img alt="Amunt" border="0" height="12" src="file:///C:/Users/pepe/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image003.png" v:shapes="_x0000_i1029" width="12" /></span><!--[endif]--></a></span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm; width: 18pt;" width="24">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt;"> </span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: black; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS";"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2365718621752322238.post-12174327858370103982022-11-01T12:29:00.002+01:002022-11-01T12:29:19.393+01:00<p> <u style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 24.0pt;">CATALUÑA LA FANTÁSTICA</span></u></p>
<h1 style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-size: 24.0pt;">TIMO NACIÓN POR
CHANTAJE<o:p></o:p></span></h1>
<h1 style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-size: 24.0pt;"><a href="http://www.minutodigital.com/articulos/category/teresa-puerto-ferre/" title="Ver todas las entradas en Teresa Puerto Ferre">Teresa Puerto Ferre</a> |<o:p></o:p></span></h1>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Publicado el 10
Mayo, 2008 <o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Después de la
última disparatada sentencia del Constitucional sobre el
insolidario y avariento Estatut Catalá , entendemos ahora que
la credibilidad del la judicatura española , a nivel internacional, esté por
los suelos y que la nula confianza foránea en los tribunales
españoles haya provocado la estampida de inversiones extranjeras:
sin ley no hay democracia. El desgobierno presente del radical ZP
no da garantías de futuro y la fofa doctrina del
Constitucional parece vicaria del fabulador Museu d´Historia de Cataluña
para osar excretar tan disparatada sentencia. En este golpe de
fantasy-tremens , el antoñita-la-fantástica de la judicatura
, nos “ha votado”, por chantaje de votos, lo que nunca fue votable: la historia
de Cataluña, mutada ahora en una timo-nació-fantasyland .<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">¿Nació?¿es
realmente CAT. una nació por un chantaje de votos?¿se convierte una autonomia
en nació por la hambruna zapteril de votos ? ¿qué derecho legítimo
histórico hay para ello?. Realmente NINGUNO cuando no hay documentos ni heroicidades
de un glorioso pasado que lo avalen ni, que sepamos, exista ni un solo
documento histórico por el que los Reyes de Aragón , primero, ni los de España,
después, hubieran querido jamás cambiar su condición de Condados .
Y la HISTORIA NO SE VOTA . <o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A los jueces
inventores de esta fabulandia.CAT hemos de regalarles para
salir de su vacío y ESOentontecimiento mental aquel genial opúsculo
titulado “La Nación catalana NO ha existido nunca” , escrito por los profesores
catalanes José Osés Larumbe y Juan Osés Hidalgo (I. Gáficas
Uriarte.1932 ) .<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
opúsculo no tiene desperdicio y está escrito en plena
II República Española , cuando las fuerzas del maligno
nazi_onalsecesionistas ya campaban por los dominios
catalanes y cuando la fabulación embustera hacía estragos entre la
neocasta feudal catalana . Cuentan estos profesores
barceloneses en su librito que la cobardía de los “godos
catalanes con demasiadas reminiscencias de fenicios y cartagineses
y más avezados a las transacciones comerciales que a las luchas guerreras,
hasta puso en peligro los estados cristianos al otro lado de losPirineos
“ y que, al contrario de los que hacían los bravos
cántabros enfrentándose valientemente a la barbarie musulmana
para recuperar España , los godos catalanes, en cuanto avistaban una
oleada de musulmanes invasores se iban corriendo, corriendo,
a refugiarse bajo las falditas de los condes francos del sur de
Francia cuya generosa protección los salvaba del
frenesí islámico…… : “no pudiendo soportar el yugo de los infieles contra los
cristianos , (los godos de la Marca Hispánica) han abandonado
todos sus bienes y han venido a buscar asilo en nuestra Septimania …”.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Las crónicas
históricas de los reyes francos relatan cómo Carlos Martell , de Aquitania,
logró contener a los moros en la batalla de Poitiers en
el año 732 y que Carlomagno y Ludovico Pío continuaron la
obra emprendida por su antecesor llegando a liberar las tierras
españolas del noreste español (la actual Cataluña) . En sus
avances llegaron a sitiar y crear el Condado de Barcelona ,
continuando la obra de los anteriormente creados de Ausona (Vich) ,
Ampurias , Urgel , etc… y convirtiéndolos en feudos del ducado franco
de Septimania”. <o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Durante las
campañas para la conquista de lo que es hoy Cataluña , “Ludovico
Pío había exhortado a los pobladores cristianos de la Marca
Hispánica a que les ayudaran en la obra de la
reconquista … pero no lo hicieron en vista de lo cual Ludovico Pio
, para castigar la cobardía de aquellos medrosos
cristianos, decidió crear una clase social que llamó de los
`PAYESES de REMENSA´ o siervos adscritos a la tierra en
calidad de esclavos y en cuya condición permanecieron
durante largos siglos hasta que el rey de España , en el SIGLO XV
, emprendió una acción civilizadora para devolver a los
godos-catalanes su condición de hombres libres a los que hasta entonces habían
sido esclavos por descender de aquellos a quienes castgara Ludovico Pío en el
siglo VIII ” … (pág 7) .<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Y, por
supuesto, las crónicas de los reyes francos testimonian que “Cataluña no
existia en los primeros siglos de la Reconquista , y que el Condado
de Barcelona , sujeto al domino de los soberanos francos , era
considerado por éstos mismos UNA PARTE DE ESPAÑA , es decir , SIN
CARACTERÍSTICA ALGUNA DE PERSONALIDAD PROPIA. El Condado de Barcelona era, en
suma, una comarca española liberada del yugo musulmán por los godos
francos que, a pesar de ocuparla y gobernarla no dejaban de conceptuarla
como parte integrante de la España que renacía” .. (pág 7) . <o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Osea que …. , si
hasta el SIGLO XV los entonces MarcaHispánicos francos (ocupantes de
la Cataluña actual) estuvieron bajo su condición de esclavos
(payeses de remensa) y no existia Cataluña, ni habia rastro de “grandeur”
… ¿ a qué viene este fistro histérico de “nació catalaní”? . <o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Y redondeamos la
historia de tan condal pedigrí con las palabras del gran
historiador catalán Jaume Vicens i Vives , tras su concienzuda
investigación :”En més de 3000 documents inedits que portem recollits, no
hem trobat ni un sol que ens parlés d´una emoció col.lectiva catalanesca: Ho
sentim com a catalans” … (La Publicitat.Barcelona.1935)<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Fum, fum, fum.. </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">y molta fam. Y
vaya fistro Constitucional<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>russafihttp://www.blogger.com/profile/03427187505290704007noreply@blogger.com0