Autor: Federico Bonillo Vigo.
19/10/2005
A lo llarc de tota esta semana previa a la nostra festivitat del 9
d’octubre ( dia de Sant Donis) i vegent el panorama social, cultural i politic
de la preparacio de la festa major del poble Valencià, pense i em done conte,
que cada dia, cada any que passa estem mes llunt de ser un poble unit i de
tornar a guanyar els drets que mos corresponen i que sempre hem tingut. La
societat en la que vivim mos fagocita en les corruixes del treball, les
preocupacions pels nostres fills, els problemes familiars, l'anar a comprar aço
i allo, en fi, que vivim en una societat de consum, de modes i modismes, de
tendencies invertides, dir i no fer res, quedar i no acodir, estralejar i no
actuar, …..i molt mes. En fi, que per a mes “conya” este fi de semana no n’hi
ha lliga de primera divisio. Me pregunte, si al no haver partit de lliga i el
Valencia CF no tindre que jugar, ¿Anira el seu president Joan Soler i el consell
d’administracio del mateix a la provesso civica de la nostra Senyera? que
representa a tots els valencians i per ende el presidente del Valencia, CF. com
a maxim representant del club de futbol mes representatiu del cap i casal i del
Regne de Valencia. ¿Aniran ab ell, els jugadors mes carismatics i que son
valencians o diuen ser-ho. Em pregunte, si els germans Roig: Joan (Mercadona),
Ferrando (Pamesa) i Paco (no se que) estaran tambe, aixina com el menbres del
consell d’administracio de Consum, de Bancaixa, de la Cam, d’Aigües de Valencia
i tot el planter de les empreses mijanes i grans de la Comunitat Valenciana, me
pregunte si la burguesia valenciana estarà davant de la provesso, pero raere de
l'inclit ninot de president de la delegacio catalana de la nostra Generalitat
Valenciana el molt …..honorable So Francesc Camps i raere de la nostra
alcaldesa Na Rita Barbera. Tambe em pregunte si els membres de la podrida i mal
parida Academia Cat-Val de la llengua ¿Aniran en la mateixa i si entre paro i
paro cantaran “a capella” el nostre himne o pot ser Paquito el chocolater?. No
tinc clar si ho cantaran com a fins ara es, o si s’els escapara la versio Cat,
que mes o manco podria ser:
'Per ofrenar noves glories a Cat,
valencianets doneu-mos ya:
els clasiscs d’Or i la vostra identitat,
la llengua de Joanot Martorell
i la senyera que es cuatribarra….
I en lo taller i en els camps remorejen
el cant dels ocells i els segadors.'
Pot ser que, per a ser el primer any de l’instauracio del pudent i podrit dictamen de l’Academia Cat-Val de la Llengua, no canten l'himne ans nomenat i a lo millor canten la versio Cat de Paquito el Chocolater en correcta normaliTZacio i que seria:
'Xisco el xocolataire'.
En fi, Deu dira. M’ha cridat l’atencio vore com en catalunya, el Barça porta en la part d’arrere del coll de la camiseta blau-grana la senyera d’Arago que ells diuen ser seua, es a dir “la senyera cuatribarrada” i mira per a on, el Valencia,CF no porta la nostra senyera en les camisetes, com tampoc portaren la camiseta de la senyera en lo partit Barça-Valencia jugat en Barcelona i com se sol dir en “Un parell de collons” per a donar-los a tots (als d’aci i als d’alla) en tot els morros. Ni que dir de Mercadona, ni Consum, Canal-9, Punt dos, Radio nou que publiciten i parlen en una catalanisacio que dona oix ( entre a “meitat de preu, formatge, amb , articles, pebrot, remolatxa a rodanxes .…etc, etc de Consum, el garguilot de Bancaixa) i (el que es bo per a tu, es bo per a nosaltres i Bancaixa els ofereix el partit, etc, etc ) i els porritos de RTVV que entre el seu parlar catalanisat de merda i el valencià de sos pares que tant en quant s’els escapa, per no saber, no saben ni lo que parlen, pero aixo si, fer mal si que saben. En fi, com fa el nostre amic Ferrer, yo tambe me pregunte: ¿Per a quant l’unitat de la burguesia, de l’empresariat, del teixit social i cultural verdaderament valencià en la classe obrera, en lo poble senzill i pla? per a fer donar-se conte a la classe politica que, la nostra terra no es moneda de canvi o que som la falsa moneda, que de ma en ma va i ningu se la queda.
Ahir, dia 9 d’octubre de 2005, vaig estar com a molts valencians en la celebracio de lo nostre dia i a lo llarc de casi tot el mati, vaig comprobar que la gent vinguda de tots els pobles de la nostra provincia de Valencia, eren gent senzilla, uns atres tenien una miqueta mes d’estatus social i pot ser cultural, eren homens i dones, gent jove, chiquets de tres, cuatre i cinc anys que venien en sos pares i com a no, chiquets de volquerets envoltats per la nostra senyera. Vaig vore molta gent i molt variada, pero tots ¡Valencians!, “els lladres de poca monta” estaven amagats, pero els lladres de guant blanc, aquells que cobren mensualitats millonaries de que tots mosatros pagem, d’aquells desvergonyits, no mes uns quants donaren la cara, bo, es ficaren la careta de valencians, pero baix d’ella, eixia una bafor de sentiment sumis, rosseguer, bavos i nauseabunt de catalanisme, aixina com un indigne, indesijable, miserable i genocidi sentiment de colaboracionisme i d’antivalencianisme, pero el poble els ho recorda de forma contundent i rotunda.
'Per ofrenar noves glories a Cat,
valencianets doneu-mos ya:
els clasiscs d’Or i la vostra identitat,
la llengua de Joanot Martorell
i la senyera que es cuatribarra….
I en lo taller i en els camps remorejen
el cant dels ocells i els segadors.'
Pot ser que, per a ser el primer any de l’instauracio del pudent i podrit dictamen de l’Academia Cat-Val de la Llengua, no canten l'himne ans nomenat i a lo millor canten la versio Cat de Paquito el Chocolater en correcta normaliTZacio i que seria:
'Xisco el xocolataire'.
En fi, Deu dira. M’ha cridat l’atencio vore com en catalunya, el Barça porta en la part d’arrere del coll de la camiseta blau-grana la senyera d’Arago que ells diuen ser seua, es a dir “la senyera cuatribarrada” i mira per a on, el Valencia,CF no porta la nostra senyera en les camisetes, com tampoc portaren la camiseta de la senyera en lo partit Barça-Valencia jugat en Barcelona i com se sol dir en “Un parell de collons” per a donar-los a tots (als d’aci i als d’alla) en tot els morros. Ni que dir de Mercadona, ni Consum, Canal-9, Punt dos, Radio nou que publiciten i parlen en una catalanisacio que dona oix ( entre a “meitat de preu, formatge, amb , articles, pebrot, remolatxa a rodanxes .…etc, etc de Consum, el garguilot de Bancaixa) i (el que es bo per a tu, es bo per a nosaltres i Bancaixa els ofereix el partit, etc, etc ) i els porritos de RTVV que entre el seu parlar catalanisat de merda i el valencià de sos pares que tant en quant s’els escapa, per no saber, no saben ni lo que parlen, pero aixo si, fer mal si que saben. En fi, com fa el nostre amic Ferrer, yo tambe me pregunte: ¿Per a quant l’unitat de la burguesia, de l’empresariat, del teixit social i cultural verdaderament valencià en la classe obrera, en lo poble senzill i pla? per a fer donar-se conte a la classe politica que, la nostra terra no es moneda de canvi o que som la falsa moneda, que de ma en ma va i ningu se la queda.
Ahir, dia 9 d’octubre de 2005, vaig estar com a molts valencians en la celebracio de lo nostre dia i a lo llarc de casi tot el mati, vaig comprobar que la gent vinguda de tots els pobles de la nostra provincia de Valencia, eren gent senzilla, uns atres tenien una miqueta mes d’estatus social i pot ser cultural, eren homens i dones, gent jove, chiquets de tres, cuatre i cinc anys que venien en sos pares i com a no, chiquets de volquerets envoltats per la nostra senyera. Vaig vore molta gent i molt variada, pero tots ¡Valencians!, “els lladres de poca monta” estaven amagats, pero els lladres de guant blanc, aquells que cobren mensualitats millonaries de que tots mosatros pagem, d’aquells desvergonyits, no mes uns quants donaren la cara, bo, es ficaren la careta de valencians, pero baix d’ella, eixia una bafor de sentiment sumis, rosseguer, bavos i nauseabunt de catalanisme, aixina com un indigne, indesijable, miserable i genocidi sentiment de colaboracionisme i d’antivalencianisme, pero el poble els ho recorda de forma contundent i rotunda.
La
mort pot estar anunciada, o be per a ells o be per ad este poble endormiscat,
que de no despertar a temps, caura en lo somi etern dels inocents o alla a on
els morts creuen en barca pagant el peage de no ser recordats com a poble
diferenciat i diferenciador l’estany d’Estigia, mentres el barquer Caronte
(Carod-Rovira) es riu de mosatros, al igual que ho fara el gos de tres caps
Can-Cerbero (tripartit catala) i el deu Tanatos (ZP) del PSOE, que governa en
Herebo (Espanya), mentres els dimoniets de la Generalitat i de la AVLl,
complices del IEC i del Omnium Cultural Catala mos encaren al riu Aqueronte
(Universitat, RTVV, Bancs, Caixes de aforros, empreses, etc, etc) cap al mon de
Hades (Catalunya).
En la meua Patria Valenciana.
En la meua Patria Valenciana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario