Autor: Ferrer.
20-12-2004.
En l’ Alemanya Nazi es perseguia als jueus. Bona prova d’ aixo fon “la nit dels cristalls trencats”, en que els nazis trencaren les botigues i comerços de tots aquells alemanys que sabien que eren jueus. El dictador Adolf Hitler no es va contentar en aço i obligà als propis jueus atacats a pagar una indemnisacio a l’ Estat per causar “destroses contra l’ Estat Alema”. No solament sel’s perseguia, sino que a mes es responsabilisava a les victimes de sa propia persecucio: “Els jueus son una raça inferior, uns traidors a Alemanya, uns conspiradors, etc”.
A l’ Espanya de Francisco Franco es perseguia als qui no pensaren com ell. Es denunciava als homosexuals, que anaven a preso nomes per ser-ho. Es torturava, assessinava, amenaçava i fusellava a rojos, democrates i als republicans nomes per ser-ho. A l’ igual que en l’ Alemanya Nazi tambe en Espanya es responsabilisava a les victimes de la seua propia persecucio. Aixina “els republicans son tots una horda de barbars sanguinaris i d’ antiespanyols, els maricons son uns malalts que poden ser curats en una terapia de descarregues electriques, etc”.
En l’ Unio Sovietica de Josip Stalin tambe es perseguia als opositors a la dictadura. Aixina, s’ encarcelava a molts ciutadans, sel’s confiscava els seus bens i propietats i sel’s dixava en el carrer i sense res... De fet, Stalin una volta ordenà eixecutar a totes les persones que no tingueren calls en les mans “per antirrevolucionaries”. Novament, es responsabilisà a les victimes de la seua propia persecucio: “Es que este es un fasciste, aquell un capitaliste, el de mes alla es un antirrevolucionari”. Les victimes tenien mereixcut lo que els succeïa tambe aci.
En Euskadi des de fa mes de trenta anys hi ha una banda terrorista anomenada ETA que secresta i assassina. En eixa banda colaboren molts politics i ciutadans d’ a peu, donant-li cobertura, refugi, denunciant a tot el qui no pensa igual. 1.000 morts en 30 anys de terrorisme i una societat trencada a on no pots parlar de politica en un bar per por a que et maten. Com en els casos anteriors, tambe aci les victimes tenen la culpa de la seua persecucio: “Son fascistes, son espanyols, no tenen RH -, no son de la raça vasca, son maketos, son antivascs, etc”.
Hui en Catalunya un professor de l’ Universitat de Barcelona, Francesc Caja, està amenaçat de mort tan sols per no compartir la politica llingüistica de la Generalitat. Deu aguantar que uns catalanofascistes encapuchats entren al seu despaig i li’l destrossen, que facen pintades contra ell, que irrumpixquen en classe i l’ insulten... I el rector de l’ Universitat de Barcelona li retira l’ escolta que fins ara li protegia. Tambe aci es responsabilisa a Caja de lo que li ocorre: “Caja fasciste”. Pero... ¿qui son els fascistes realment? La meua solidaritat, professor Caja.
20-12-2004.
En l’ Alemanya Nazi es perseguia als jueus. Bona prova d’ aixo fon “la nit dels cristalls trencats”, en que els nazis trencaren les botigues i comerços de tots aquells alemanys que sabien que eren jueus. El dictador Adolf Hitler no es va contentar en aço i obligà als propis jueus atacats a pagar una indemnisacio a l’ Estat per causar “destroses contra l’ Estat Alema”. No solament sel’s perseguia, sino que a mes es responsabilisava a les victimes de sa propia persecucio: “Els jueus son una raça inferior, uns traidors a Alemanya, uns conspiradors, etc”.
A l’ Espanya de Francisco Franco es perseguia als qui no pensaren com ell. Es denunciava als homosexuals, que anaven a preso nomes per ser-ho. Es torturava, assessinava, amenaçava i fusellava a rojos, democrates i als republicans nomes per ser-ho. A l’ igual que en l’ Alemanya Nazi tambe en Espanya es responsabilisava a les victimes de la seua propia persecucio. Aixina “els republicans son tots una horda de barbars sanguinaris i d’ antiespanyols, els maricons son uns malalts que poden ser curats en una terapia de descarregues electriques, etc”.
En l’ Unio Sovietica de Josip Stalin tambe es perseguia als opositors a la dictadura. Aixina, s’ encarcelava a molts ciutadans, sel’s confiscava els seus bens i propietats i sel’s dixava en el carrer i sense res... De fet, Stalin una volta ordenà eixecutar a totes les persones que no tingueren calls en les mans “per antirrevolucionaries”. Novament, es responsabilisà a les victimes de la seua propia persecucio: “Es que este es un fasciste, aquell un capitaliste, el de mes alla es un antirrevolucionari”. Les victimes tenien mereixcut lo que els succeïa tambe aci.
En Euskadi des de fa mes de trenta anys hi ha una banda terrorista anomenada ETA que secresta i assassina. En eixa banda colaboren molts politics i ciutadans d’ a peu, donant-li cobertura, refugi, denunciant a tot el qui no pensa igual. 1.000 morts en 30 anys de terrorisme i una societat trencada a on no pots parlar de politica en un bar per por a que et maten. Com en els casos anteriors, tambe aci les victimes tenen la culpa de la seua persecucio: “Son fascistes, son espanyols, no tenen RH -, no son de la raça vasca, son maketos, son antivascs, etc”.
Hui en Catalunya un professor de l’ Universitat de Barcelona, Francesc Caja, està amenaçat de mort tan sols per no compartir la politica llingüistica de la Generalitat. Deu aguantar que uns catalanofascistes encapuchats entren al seu despaig i li’l destrossen, que facen pintades contra ell, que irrumpixquen en classe i l’ insulten... I el rector de l’ Universitat de Barcelona li retira l’ escolta que fins ara li protegia. Tambe aci es responsabilisa a Caja de lo que li ocorre: “Caja fasciste”. Pero... ¿qui son els fascistes realment? La meua solidaritat, professor Caja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario