Josep Esteve Rico Sogorb
8 de novembre del 2004
La Generalitat de Catalunya en un colp d' efecte
brusc i rapit s' adavanta i fa seua la traduccio valenciana de la Constitució
europea en l' objectiu de salvar lo que per al govern catala tripartit es
considera prioritari, sobre tot per a ERC: la unitat de la llengua. El Govern
de Catalunya ha presentat davant el Ministeri d'Exteriors la mateixa traduccio
de la Constitucio europea que la Generalitat Valenciana per a lograr acabar en
el conflicte per les dos versions, en el destacat aspecte de que la catalana es
la mateixa que la la versio valenciana feta pel Consell Valencià. L' eixecutiu
catala va decidir de sobte i com a reaccio a la demanda del Consell Valencià,
assumir com a propia la traduccio valenciana despres de que este es negara a
presentar un text conjunt que rebera el nom de valencià-català o
català-valencià.
Lo curios es que Catalunya ha assumit un text farcit
de paraules valencianes com "este" en lloc de "aquest",
"homens" en volta de "homes"; mes les formes verbals
"establix, regixen, prohibix i garantix" en lloc de les catalanes
"estableix, regeixin, prohibeix, garenteix" i frases com "drets
dels xiquets" a l´hora de referir-se als "drets dels infants".
Estos son alguns dels trets mes destacats de la versio valenciana assumida per
Catalunya i presentada, que poden provocar sorpresa en els lectors catalans
puix son paraules i oracions mai empleades per Catalunya i tradicionalment
autoctones valencianes. En tal d' eixir-se'n en la seua, els politics catalans
fan seues moltes coses dels demes per a presentar-les i re-oferir-les com a
propies, com a catalanes. Aixo es una usurpacio, una injerencia en temes
competencials d' atra autonomia ademes d' un atentat a l' identitat del poble
valencià a banda d' unitarismes i filogenetiques llingüistiques. En la parla
coloquial es podria dir que han ficat els nassos on no deurien, com si hi
hagueren anat a casa del veï a pixar-se' n damunt de la seua estora. El
problema es que, el veï, que es supon duenyo de sa casa, no te els collons ni
l' autoritat per a reaccionar en una protesta aïrada potent i de fort reso. A
soles ha manifestat molt suau i educadament el seu malestar. Mal escomença la
Constitucio Europea. Si despres ha de ser ratificada pels estats membres, quan
toque, per ad este moment, els politics valencians deurien protestar, i si
pugueren firmar-la; no deurien fer-ho. Si fora Camps i me la presenten per a
estampar la meua rubrica i aceptar-la...no firmaria.
Pero, ull, Maragall & Carod i cía son molt pero
que molt cucs i astuts. Com no varen poder lograr el reconeiximent del catala
en el Parlament Europeu implicitament integrant la unitat de la llengua i els
va fotre el reconeiximent al valencià del ministre Moratinos que sense entrar
en filologies es llimita a reconeixer i acatar la llegalitat; ara es trauen un
as de la manega i en un abraç del orso s' arrosseguen la versio valenciana,
-¡¡"esss míooooo, mi tessssoroooo!!"- l'acepten i l' admitixen fent-la
seua i damunt el president de l' Estat Espanyol Sr. Zapatero la presenta junt a
les versions gallega i basca. ¡Mana ous! La versio catalana que es la
valenciana, "servix" per a les dos llengues i autonomies en este
moment historic i per a salvar este tramit; pero no s' enganyem puix quan la
Generalitat Catalana publique la Constitucio Europea per a la seua distribucio
entre els catalans, no ho fara en la "versio valenciana" ara admesa i
presentada. ¡Qué llesta! Llastima que la versio valenciana no estiga escrita com
els texts de la Constitucio Espanyola i de l'Estatut d'Autonomia en les
edicions inicials de 1976-77 i posterior dels 80: en un perfecte valencià
autocton sense paraules catalanes -curios, al contrari que ells han fet ara,
¡quin morro!- i accentuat. Versions oficials reconegudes pels Governs Estatals
d' aquells anys. I un detall, el que nosatres els valencians no som capaços de
fer-ne com els catalans: ni se'ns ocorrix a l' inversa, assumir com a
valenciana una versio catalana quan nos trobem depurant el lexic de
catalanismes i valencianisant-lo o autoctonisant-lo. ¡¡Qué bones persones i qué
molls que som!! Desgraciadament aixi nos va quan els veïns del nort s'
encaboten llingüisticament batejant a dos germanes bessones en el mateix nom
mentres una s' aprofita de l' atra usurpant la seua personalitat en la
benediccio de Zapatero.
No hay comentarios:
Publicar un comentario