Russafi: FRANCESC DE VINATEA. UN HEROE “CIVIL I CIVILISAT”.

Per

Juli Moreno Moreno

Per a parlar de Vinatea, personage fonamental en l’historia del Regne de Valencia, sempre es un bon moment i pot generar una bona ocasio. En decidir-me a escriure sobre l’ilustre morellà o he fet tal volta influenciat encara pel significat del mes d’octubre en el calendari valencià; un mes en que els valencians celebrem la nostra festa nacional, una data encara marcada per la divisio en eixa manera d’entendre lo valencià i d’expressar el nostre sentiment de pertanyença a una colectivitat, que denominem poble valencià.

Apunts biografics

Francesc de Vinatea, citat en la Cronica de Pere el Ceremonios de manera erronea com a Guillem, naixque en Morella sobre el 1273, en el sí d´una familia de la noblea morellana. Son pare Pere de Vinatea formà part de l´eixercit jaumi en la conquista de les terres valencianes. Educat d´acort en la seua posicio i en els principis cavallerescs de l´epoca, destacà en la destrea de l´us de les armes i en l´estudi de lleis, ensenyança esta que va rebre en la ciutat de Valencia, Cap i Casal del Regne. Finalisat el seu periodo d´instruccio i formacio regressà a Morella a on s´establiria com a comerciant. No hem d´oblidar l´importancia d´esta vila real que gojava llavors d´un gran auge economic degut fonamentalment a l´importancia de la ganaderia i dels productes derivats, com la llana, que generarien una prospera industria textil. El comerç d´estos productes, pero tambe de la resina de pi, de la mel, de cereals, de pells… destinats no solament als mercats mes proxims d´Arago o de la resta de Valencia, sino inclus a l´exportacio, especialment a Italia, faran que les classes comerciants prosperen de manera notable. Este es el cas de Vinatea, encara que no siga este, ni el fet de que fon Jurat de la vila de Morella, els motius de la seua trascendencia historica.

Vinatea ha passat a l´historia valenciana pel seu compromis en els conciutadants i en la llei, en els Furs, eixe codic que regia la vida del Regne de Valencia i que obligava a tots els ciutadants, foren de la classe que foren. La seua biografia es intensa, i en algun capitul quasi novelesca. Els seus negocis l´obligaven a viajar constantment lo que motivava grans absencies de la seua llar. Casat en la morellana Na Carbona, filla del senyor de la Todolella (Ramon de Calvera II), esta li va ser infidel. En acte d´infidelitat (adulteri ) va ser sorpresa pel seu marit, Francesc de Vinatea. La reaccio -hem de tindre present l´epoca i els codics d´honor- fon violenta i li donà mort ad ella i al seu amant (l´escuder de confiança). Llavors sabent de la seua roïna i violenta actuacio, fugi cap a Valencia per a entregar-se al Justicia. La benignitat del rei Jaume II, l´eximi de les penes llegals i, despres de vendre gran part de les seues propietats en Morella i solucionar determinades qüestions com la de la seu filla (Francisqueta), a la que li transferiria el senyoriu de la Todolella, regressà definitivament a Valencia a on s´establiria i es casaria de nou en Jaumeta Castellà. Segurament el seu domicili estaria al voltant de la parroquia de Sant Nicolau, d´on fon Conseller ans de ser elegit Jurat de la Ciutat en maig de 1333.

Prescisament sent jurat, en l´any 1333, es produix la causa de la seua intervencio davant el rei Alfons II a favor de mantindre l´integritat del Regne de Valencia. En agost d´eixe mateix any, i despres d´haver-se produit lo que ha passat a ser conegut en l´historia com el "Fet de Vinatea", va morir, possiblement assessinat i, quasi en tota seguritat degut a les intrigues de la reina Elionor de Castella, esposa del Benigne.

El fet de Vinatea

Els acontenyiments foren els següents. Mort Jaume II, el succeix el seu fill Alfons, II de Valencia i IV d´Arago, que es va trobar en un patrimoni real molt mermat degut a les donacions fetes pel seu antecesor. En 1328, en Daroca, el rei estipula que no es puga donar, ni separar, ni pignorar, ninguna part de la Corona, i per tant del territori valencià, a excepcio de les donacions que ell poguera fer per als seus fills. Despres de pres est acort sorgi el conflicte entre el rei i els representants ciutadans, inclus en l´estament popular. La reina Elionor, fon la segona esposa d´Alfons, demanà i solicità per als seus fills, en primera instancia, una serie de donacions de viles i territoris. El rei accedi, en perjuï del seu primogenit, hagut de l´anterior matrimoni, l´infant Pere. A mes en esta actuacio es contravenia l´esperit de Jaume I, en crear el Regne de Valencia, i de la llegislacio, els Furs.

Els representants de les viles afectades (Alacant, Elig, les valls d´Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, i en segona instancia Xativa, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castello) acodiren, estant el rei en 1333 en Valencia, a la capital del Regne, a solicitar justicia contra aquella decisio. Els Jurats de la Ciutat els reberen, i despres de reunir-se i prendre la decisio de solicitar audiencia davant el rei, encara hagueren de decidir com sería esta intervencio i inclus evitar una revolta popular, puix la sublevacio estava preparada en cas de que no es revocaren les donacions efectuades. A pesar d´ostentar el carrec de Jurat en Cap Giner Rabasa, sera Vinatea qui, armant-se de valor, decidirà convertir-se en portaveu i presentar-se davant el monarca "per honor de Deu, e per amor a la veritat, e per honor de la Ciutat e de la seua feeltat". Era conscient de la gravetat de la situacio i que possiblement no eixiria viu del Palau Real, per la qual cosa testà, confessà i combregà. Davant el rei, Vinatea dona prova d´home integre i valeros, valedor de la llei i de la confiança que el poble, les viles segregades i el Cap i Casal havien depositat en ell. Pero el fet cal expondre´l i no res millor que fer-ho tal i com l´arreplega Pere el Ceremonios en la seu Cronica.

"He haüt aquest acord e consell, hac.n´hi alguns que digueren:

- Qui lo dira aço? E en Guillem (1) de Vinatea, qui era hom esforçat e hom assenyalat en la ciutat dix:

- Anem, que pus que son fetes les ordinacions, yo m´ho aventurare de dir, que no hi planyere la mia vida, e, si em mata la senyor rey, morire per llealtat, e aixi, pus que yo m´aventur de dir-ho, be podets vosaltres aventurar d´anar-hi"

E aixi es feu, que hi anaren lo dit En Guillem de Vinatea e los jurats e consellers. E com foren denant lo senyor rey, nostre pare, e la reina, madastra nostra, e tot llur Consell, En Guillem de Vinatea proposa e dix: Que molt se maravellava del senyor rey e de tot son Consell que aitals donacions fees ne consentis, com havia, car allo no volia als dir sino tolre e separar lo regne de Valencia de la Corona d´Arago, car, separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eres de la ciutat de Valencia. Valencia no seria res; per que ells no consentien en les dites donacions, ans hi contradirien; e que es meravellaven fort d´ell e de son Consell, que en tal punt los posasen davant, car posaven-los en punt d´eser traïdors,

- E alre, senyor, no hi mudarien, si a mi, senyor, sabiets tolre lo cap de

l coll ne si ens sabiets a tots matar. Mas certifie-vos, senyor, que, si nos morim, que no escaparà algu d´aquests qui son aci, que no muiren tots a tall d´espasa, sino vos, senyor, e la reina, e l´Infant don Ferrando.

E, oint aquestes paraules, lo senyor rey, nostre pare, dix a la reina:

- Ah, reina, aço voliets vos oir

E ella, tota irada, plorant dix:

- Senyor, esto non consentiria el rey don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase todos.

E lo senyor rei respos:

- Reina, reina, el nostre poble es franc, e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nos com a senyor, e nos a ells com a bons vassals e companyons."

El rei revocava la seua decisio i acceptava aquella esmena que els ciutadans i jurats, encapaçalats per Vinatea li havien fet. El Regne de Valencia era no solament un territori i una unitat politica, era mes, era un poble que desijava permaneixer unit per a afrontar colectivament el devindre historic.

Els valencians un poble poc cohesionat

Actualment, els valencians constituim un colectiu que conviu de manera complicada i poc cohesionada. El sentiment de pertanyença ad eixe grup o colectiu es de vegades tan fragil i divergent que podria fins i tot desvanir-se en qualsevol moment, i es que, en la nostra societat, no han faltat corrents, faccions, posicionaments i mampreses per a desestructurar un territori i un grup huma que formaren una nacio, una nacionalitat historica -deuriem de dir ara-. El provincialisme creant sentiments enfrontats, les divergents tesis historiques sobre els origens i filiacions del nostre colectiu huma, els absorcionismes culturals o els posicionaments de filiacio filologica, nos han fet perdre consciencia colectiva i molts trens de prosperitat i benestar, diluint-nos en absurdes batalles provocades, per agents externs, en l´objectiu de minimisar les nostres reivindicacions i el nostre pes en un Estat que deuria d´entendre´s plural i respectuos, especialment en les diferencies dels pobles que el conformen.

La reivindicacio de la memoria de Vinatea

Miquel Adlert Noguerol (2), es part de l´historia dels valencians i hauria de ser un dels personages, junt al fet que protagonisà, al que se li deuria de destinar en els curriculums escolars tanta importancia com al propi rei Jaume I. Si este entrà en l´Historia valenciana com el creador del regne cristia de Valencia, un regne modern al que dotà d´una llegislacio eixemplar per a l´epoca (els Furs) a l´atre, a Vinatea, l´hem de tindre com a l´home valedor d´eixa jurisprudencia que estava inclus per damunt del rei i que possibilitava una organisacio de la societat d´una manera digam "protodemocratica". L´organisacio politica del Regne de Valencia i les seues institucions son el reflex d´un poble (llavors erem un poble unit i sense complexos) que valorava la llibertat i la justicia, l´organisacio social i política, el qual fon model per a l´epoca.

Nos queda la memoria i treballar per seguir sent un poble unit, a pesar de les moltes "Elionors de Castella" que no desmayen en el seu quefer per desmembrar i despersonalisar la nostra nacionalitat.