HERALDICA EN LA CORONA D'ARAGO

AUTOR: DOMINGO GIMENO PEÑA

L´heraldica tal com la coneixem hui va naixer en Europa en el sigle XII. En un principi, els territoris no tenien escuts ni banderes que els distingueren dels demes, eren els reis i els grans senyors els que tenien heraldica propia i els territoris de la seua propietat asumien l´heraldica dels seus senyors.

En la Corona d´Arago es donava una circumstancia que en alguna ocasio va motivar confusions tant en heraldica com en vexilologia, unes vegades per ignorancia pero atres, sense dubte, per conveniencia.

Els reis de la Corona d´Arago tenien heraldica i bandera propies, pero els estats que la formaven tambe tenien escuts i banderes que els diferenciaven dels demes estats de la Corona.

L´heraldica del rei era: un drago alat sobre un escut en les barres (simbol que la nostra Generalitat a pres com a propi). La bandera portava les cuatre barres roges en fondo groc (abans del sigle XIV, dos barres).

L´heraldica real la podem trovar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Arago, reine cap de la Corona, (Drago = D´Arago) pero no a cap dels atres estats de la Corona.

Tots els estats pertenyents a la Corona d´Arago tenien heraldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demes, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valencia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell cuartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc...

L´orige de les barres es polemic, els historiadors catalanistes, en l´obsessio per liderar la Corona d´Arago, no han dubtat en crear llegendes o falsificar heraldiques en murals, escultures, panteons,documents, etc...

La famosa llegenda de Wifred el Pilos en els dits ensangrentat i l`escut, existent en el "Llibre dels Feyts d´Armes de Catalunya" es un cumul de desproposits: En l´epoca dels protagonistes no existia l´heraldica, hasta el sigle XIV les barres eren dos i no quatre, els dos protagonistes no eren coetaneus, i recientment ha aparegut una historia castellana anterior, en la que nomes canvien els protagonistes. "El repetido libro atribuido a Boades, que ha pasado mucho tiempo por auténtico,es como recientemente se ha demostrado,una falsificación perpetrada entre 1673 y 1675, por el mencionasdo Gaspar y Jolpi, persona avezada en este linaje de supercherias." ( F. Almela i Vives. El Escudo de Valencia. )

En la "restauracio" feta a l´estatua eqüestre de Ramon Berenguer III en l´any 1893, apareixen per totes parts les barres d´Arago, en la finalitat de provar la paternitat catalana de les barres, pero en el "Tratat de Batalles", codex de finals del sigle XIII, conservat en la Biblioteca de l´Escorial, Codex Z III 14. se explica de forma clara quina era l`heraldica del comte i ni ha un gravat en el que Ramon Berenguer III lluís de forma abundant la Creu de Sant Jordi, heraldica que la Casa de Barcelona va ostentar fins la seua incorporacio a la Corona d´Arago, que la va quartelar en les barres.

L´hipotesis mes creible sobre l´orige de les barres, està en la coronacio de Pere II en Roma pel papa Inocenci III, l´any 1202, nomenant-lo gonfaloner i concedint-li els colors papals.

Jaume I quan contra la voluntat dels cavallers aragonesos decidis fer de Valencia un regne independent, li concedix institucions, lleis, peses i mides, moneda, etc..... es impensable que no li donara tambe heraldica i bandera propia, per a distinguir-lo dels demes membres de la Corona.

Segurament Jaume I, sobre l´any 1265, va donar a Valencia la primera heraldica, pero la ciutat amurallada sobre aigua apareix documentada durant el reinat de Jaume II . En la catedral de Valencia es conserva un pergami de data 27 de maig de 1312 que nos diu: "La divisa antiga: en lo camp de argent una ciutat bella sobre aigua corrent." i el cuny mostre la ciutat amurallada sobre aigua. El 10 de març de1377 el consell, a proposta de Pere el Ceremonios, aprova canviar l´heraldica antiga pel Losange Coronat i Lo rat Penat, afegint la corona a la Real Senyera i la ciutat queda com a segona ensenya. Desde sempre, les barres han estat en l´heraldica valenciana pero acompanyant als elements genuins i diferenciadors del nostre regne.

Despres del incendi de 1596, en que es va cremar parcialment la Senyera de 1545, l´argenter Eloy Camanyas va fer un nou Rat Penat, reduint-li el tamany per a fer-lo mes llauger. En la Senyera se va aprofitar part del teixit d´or, pero la part de la corona es va tindre que fer nova, i les certificacions per la compra de les teles es aclaridora "per sis alnes un pam y mig de tafeta de mantos "blau" pera el asta y corona de dita bandera." (Archiu Municipal de Valencia.: Manual de Consells, any 1596 nº 123 Sig. A.).

Els portularis, mapes nautics existents en archius i museus de tot el mon, son prova irrefutable de la antigüetat de la senyera en blau com a simbol del regne de Valencia : Portulari de Viladestes 1413, Valseca 1439, Societat Hispanica de Nova York 1552, Joan Martinez 1592, Museu Naval de Lisboa, Vaticano, Modena, etc ...

Existixen cents de documents, portularis, etc.... que demostren la llegitimitat historica de la nostra Real Senyera coronada sobre blau i el Losange Coronat en lo Rat Penat com a simbol de la ciutat i Regne de Valencia.

Quan van naixer els ents autonomics, Catalunya, enves de pendre la seua heráldica propia, va adoptar la cuatribarrada, simbol representatiu de tota la Corona. La Comunitat Valenciana enves de pendre el Losange Coronat i Lo Rat Penat, heráldica genuïna de la Ciutat i Regne de Valencia, va adoptar el escut en barres i el Drac Alat, simbol real que no nos perteneix en exclusivitat, per lo tant, no nos distinguis dels atres estats de la corona. I si ad este confusionisme creat, afegim els toponims Païs Valencià i les Illes, ya hem completat els quimerics Països Catalans. Zona periferica del "robell del hou", la Catalunya estricta.