.
22/10/2003
1. ¿Quan entrares en el
valencianisme?
La meua arribada al mon valencianiste fon per doble via. Va ser una
adhesio al sentiment que creïa natural en un bon valencià: estar al costat de
la defensa de la propia cultura i de la propia llengua en un context (fins dels
70 y primers 80) de pancatalanisacio generalisada de l'estructura sociocultural
valenciana. I va coincidir ab el moment (fa ara casi 25 anys) en que comencí a
estudiar i transcriure un ample fondo documental que donà peu a la primera de
les meues aportacions: Moriscos y
repobladores en el Reino de Valencia, dos volums publicats per l'editorial
Del Cenia al Segura, dirigida per Xavier Casp. Allí, a banda de reconstruir-se
a partir d'un gros volum de documentacio inedita una epoca clau per a
l'historia valenciana, la societat morisca del sigle XVI i la dels repobladors
nouvinguts a determinades comarques valencianes des del propi Regne, ab
importants conexions i fenomens de continuitat i repercusio, es dedicava un
capitul al problema de la llengua, pero des d'una optica distinta a la defesa
(sense base documental com aci es feia) per Joan Fuster i per Manuel Sanchis
Guarner en respectius treballs anteriors, hui desfasats.
2. ¿Que es per a tu el valencianisme?
Hauria de ser ser una conviccio personal i colectiva del caracter
diferenciat i propi de la nostra cultura, entesa en un ample sentit, i en
especial de la nostra llengua, el valencià, com a herencia irrenunciable.
Irrenunciable en la seua forma especifica, es dir, de llengua-patrimoni, no de
llenguage transformat i foraster. Res mes. Qui
potest capere, capiat.
3.. ¿Com es viu el
valencianisme en Castello?
Si el valencianisme s'enten com una cosa que es professa, una
militancia, no crec que en Castelló hi haja més ni menys valencianistes per
cent que en Valencia o Alacant. Sempre ha hagut molts i bons valencianistes en
estes terres del nort valencià. Ni Lluis Revest ni Gaetà Huguet foren els
catalanofils que interessos posteriors han volgut mostrar. Mossén Guinot es un
esplendit eixemple de castelloner de la Serra d'Eslida, on es parla un magnific
valencià, que nos ha oferit lo millor, en competencia i qualitat, de la
produccio filologica valencianista. Yo mateix soc fill de mare saguntina i pare
valler (valler d'Uxó) i he respirat des de sempre una conviccio sana i natural,
sense estridencies, de valenciania. La comarca més extrema del terme de
Traiguera, llindant en terres catalanes, rep el nom de Les Planes Altes del
Regne. ¿Cap un nom més evocador de la conviccio senzilla i fonda de tots els
bons valencians del Nort de la nostra terra castellonenca?
3. ¿Quina es la llinia
d'investigacio en la que estas treballant?
Entre atres proyectes, duc a terme, d'anys arrere aci, una
actualisacio de dades relatives al del romanç natiu valencià, es dir, a la
llengua romànico- valenciana anterior a la conquista del s. XIII. En dos
aspectes: a) localisacio, estudi i interpretacio de noves dades provinents de
fonts arabigues, fonamentals i incomprensiblement eludides fins a hui, o de
fonts llatino-cristianes anteriors i coetanees a la conquista; i b) descripcio
a partir d'eixe corpus llingüistic, de la fisonomia del romanç. Paralelament,
tinc prou avançat un corpus de toponimia romanica, major i menor, de les terres
valencianes, des d'una optica especulativa, no acumulativa: es dir, explicativa
de l'historia etimologica individual dels toponims des de la fonetica nativa i
la corresponent documentacio historica. No m'interessen els llistats inutils de
toponimia trivial, que es lo que se du en els Congressos d'Onomastica. Aço son
simples passatemps, servixen, salvo rara excepcio, per a suministrar al
llingüiste dades complementaries al corpus toponimic que ell ya ha vingut
confeccionant-se, pero que no aporten res al coneiximent de l'historia
llingüistica. Les dos coses son base d'obres diferenciades, que pel seu volum i
complexitat han degut esperar.
4. ¿Com recordes ara tot el
proces de creacio de la AVL per part del Consell Valencià de Cultura?
El principi del fi. Quan dos persones, que no citaré, em digueren,
cada una pel seu conte i ans que a nivell public es sabera res, lo que venia
des de dalt ((i m'ho digueren ab aires optimistes!) se'm va representar en un
segon lo que venia. I no em vaig equivocar. Tot estava lligat. Aço (la desfeta
actual) es la conseqüencia natural d'aquell pla de lo que l'inteligencia diu
desactivacio del conflicte, es dir, soterrament de la llengua nostra i de la
seua norma diferencial. En el prolec al llibre de Gómez Bayarri, que titule,
Semantica d'un text i d'un context, es pot llegir en detall l'itinerari del
proces i de la llei.
5. ¿Que ha ocorregut en el
tema de l'accentuacio en la RACV?
Es el darrer capitul de la mateixa historia. Pose's voste a 20 cm.
dos papers, l'u en valencià institucional, el dels llibres de text; i l'atre ab
les actuals normes de la RACV accentuades a l'estil del 32. L'impressio de
ressemblança aparent es portentosa. Menys diferencies; menys identitat; més proximitat a la normativa
oficial, més facilitats per a que es desactive del tot la codificacio autonoma
i creïble del nostre valencià. Quede clar que mai he segut enemic de
reincorporar una accentuacio racional i cientificament planificada, pero no des
d'estos presuposts ni ab estos modos.
6. ¿Com qualificaries la teua
actuacio dins del Consell Valencià de Cultura?
Una experiencia dura. Contemplar la Amise en scène d'incontables
pseudoautoritats avaladores de la catalanitat de lo nostre (llengua i cultura)
fon una experiencia unica, de la que queda molt que dir. Vaig treballar, no
obstant, de forma maratoniana, aportant dades, documentacio, arguments i
l'exigencia continua d'un analisis en profunditat del conflicte que se
ventilava, cosa que mai es va consentir. El vot particular ab el que em vaig
opondre al dictamen final (i que va firmar tambe Xavier Casp) conté, a banda
dels propis raonaments, una fonamentacio cientifica de la meua posicio, que
era, crec, la de la major part del poble valencià i, en aquell moment, la del
100% de les entitats valencianistes, i de la propia RACV.
7. ¿Que molesten mes les
actituts de determinades persones o la mateixa proposta d'accentuacio pareguda
a les Normes de Castello?
Tot va parell.
8. ¿Per que creus que ha
ocorregut este cisma en el valencianisme?
El cisma no es nou. Es la segona entrega del mateix cisma del 98
(del post-dictamen i el post-AVLl). En aquells dies es trencà el valencianisme
en dos grups: els qui creïen o feen vore que creïen que dins l'invent de l'AVLl
(una AVLl la creacio de la qual condenava sine
die la codificacio valenciana i el mateix moviment cultural valencianiste)
encara era possible una defensa en condicions pirriques i marginals, de la
nostra llengua (algo aixina com una institucionalisacio de la dissidencia
testimonial); i els qui varem defendre fins l'ultim dia l'unitat d'accio i la
claritat de criteri, que hauria d'haver segut liderat per la nostra Real
Academia i seguit per tot l'espectre d'associacions del nostre no tan anecdotic
entorn. Estic segur de que si dita unitat s'haguera mantingut (i percebut),
Zaplana no haguera gosat donar el pas decissiu de la formacio en condicions
impensables de l'Academia de la Llengua. Hui el microcosmos que nos queda, ya
dividit i ple d'incongruencies, es torna a trencar. Des de dins a alguns no
pareixia importar-los massa més fractura en el centre mateix del nostre orgue
codificador. I els beneficiats se'n riuen satisfets.
9. ¿Qui t'ha decebut?
Molta gent. I no perque pense que el valencianisme consistix en
crits, estridencies i trincheres, sino perque crec en la ciencia, l'estudi i la
rectitut de criteri, no en actituts acomodaticies a les exigencies
(escandaloses des de l'AVLl) del poder. Preferixc la veritat a la foto.
10. ¿Si hagueres de fer una
analisis de la situacio actual com definiries, per una banda el valencianisme
cultural i el valencianisme politic?
El valencianisme cultural el veig acomodat a les exigencies, es
dir, descafeinat i sense referents, sumis a lo politicament correcte. El
valencianisme politic, fagocitat. D'atra banda, l'equacio valencianisme =
nacionalisme (es dir, el valencianiste es nacionaliste o no es) es un error
galactic, un acte d'ignorancia. En fi, que es meritori traballar en
circumstancies com estes, contra tot, sense veu ni presencia mediatica. No hi
ha cap mig de comunicacio on yo mateix, hui, puga expressar opinions raonades.
JMA
No hay comentarios:
Publicar un comentario