Per Juli Moreno Moreno
Extraigut d’Internet
II Regionalisme/ Nacionalisme: El cas valencià
Es complex abordar de manera correlativa i cronologica una etapa historica
que s´iniciaria clarament, i com ya s´ha indicat en les ultimes decades del s.
XIX, primer com un moviment cultural i que nomes despres, ya en la primera
decada del s. XX, començarà a adquirir matisos politics. No es l´objectiu del
present treball. Si que es perseguix redescobrir el pensament d´algunes
destacades figures que sentaren, en el seu pensament i querer, les bases d´un
valencianisme que inspirà accions i actuacions, i que quedaria latent fins a
l´esclat que supongue la Transicio, despres de la mort del general Franco en
1975. Tambe es cert, i es una idea que sera necessari contrastar que la
societat agrarista valenciana, les seues castellanisades classes dirigents i
una certa tolerancia simbolica i llingüística, vistes possiblement pel regim
franquiste com a unes manifestacions folkloriques, inofensives i propies de
determinades celebracions festives, faran que dins d´un clima de benevolença i
tambe de certa ignorancia en lo propi -l´ensenyança uniforme i uniformisadora
era l´unica imperant- s´instalen en determinades catedres universitaries
valencianes paladins del catalanisme (Joan Reglà, Miquel Tarradell...) i la
formacio dels universitaris s´encarrilarà cap a un autoodi de lo propi -que es
ridiculisa- i es capgirarà en una admiracio per tot lo català.
Estes accions transvasaran el propi ambit universitari i es traslladaran a
la societat en general, i aixina, front a reivindicatives frases de
"Parlem valencià!", s´estenien mensages, especialment en els pobles
valenciaparlants -depositaris i garants de la llengua i patrimoni cultural
valencià-, a on es parlava i s´havia parlat el valencià en absoluta normalitat,
de que eixa llengua que els seus habitants usaven era inculta, "impura".
Es popularisava el "es que no parlem be el valencià" i es mamprenia,
en una segura, meditada i tendenciosa campanya/ estrategia, ya programada, a
introduir la confusio i s´iniciava el proces de substitucio llingüistica que
arrelava rapidament entre els "coents" i "snops", colectiu
especialment integrat per aquelles persones (generalment de "familia
bien") que en les propies societats rurals eren educades en llengua
castellana -llengua de classe-, l´unica que practicarien en la seua infancia i
que nomes canviarien en arribar a l´Universitat, per una atra llengua
-"tambe de classe"-, la catalana. Esta campanya tambe feya mossa en
les persones que en menys nivell cultural, pensant que si allo els ho dia el
seu fill/ la seua filla que havia anat a estudiar a l´Universitat, en tot el
sacrifici familiar que aixo comportava, era una veritat irrefutable.
En un cas i en l´atre foren minories, pero moltes d´eixes minories, eren
les que ya detentaven o ben pronte detentarien el poder politic, o be
s´instalarien en parceles socials i culturals des d´on posarien en practica les
ensenyances que havien assumit i sumien als valencians en una complexitat i
inferioritat de condicions que era necessari superar sent una atra cosa,
identificant-se en una atra cultura i volent-se convertir en membres d´un atre
poble peninsular.
Tota esta pleyade de "intelectuals" no saberen mirar en lo propi,
en els precedents mes immediats, en les vies iniciades pels mateixos
valencians, en les solucions inspirades pels seus intelectes -la veritat es que
no els havien ensenyat- pero, per contra, hi havia pressa, i eixa carrera era
per soterrar lo autenticament propi i silenciar i desautorisar, fins embrutar i
calumniar, si es feya precis, la memoria de personalitats dels mes diversos camps
de la cultura, de la ciencia, de la politica o de l´economia que havien
mantingut i mantenien ferms principis valencianistes inspiradors de les seues
trayectories respectives o simplement denunciaven les falacies argumentals en
les que se recolza el catalanisme absorcioniste i imperialiste.
Es convenient no perdre el pols i es precis fer memoria, buscant beure en
les fonts de qui aferma el seu compromis en lo autocton i en lo que es
considerat com a propi; en qui coneix, enten i valora lo estrany/ lo diferent
pero a la vegada es manté ferm en els convenciments que avalen des dels seus
origens les llibertats del Poble Valencià. Un poble conformat pel devindre
historic, com tots, i que en saber-se i constituir-se com a tal ho feu
independentment, particularment i respectuosament al marge d´uns atres pobles,
d´unes atres costums, d´unes atres opcions i d´unes atres lleis, per a ser
forjador del seu propi desti. L´historia es llarga i complexa i els temps
canviants. No sempre forem, pero des de que som tenim a orgull voler seguir
sent i, mes encara, nos assistix el dret a seguir sent valencians, sense
complexos ni convertir-nos en apendix de ningu. Si alguns consideren la nostra
societat dual, que escorcollen dins la nostra historia passada, i si no
s´identifiquen en aquell unic sentiment que nos donà el nom de valencians, que
vixquen en eixa carrega sobre la seua consciencia, pero sobre tot que nos
deixen viure en pau i en actitut valencianista, no sinonima de cap atra actitut
ni sentiment, ni filial de cap imperi, que viu exclusivament en l´imaginari
d´allumenats i acomplexats.
No voldria deixar d´aportar una cita que es ben valida a pesar de fer-la
qui dedica el seu esforç intelectual a justificar l´inexistencia dels
valencians, o millor a diluir-los en una cultura i una llengua que nos poden
ser tan proximes i tan extranyes com es vullga. Diu Pérez Moragon, en concloure
el seu treball ya citat: "En aquesta qüestió, com en tantes altres, llegir
determinats papers i tenir present alhora l´actualitat, aboca necessàriament a
una consideració: tornem a repetir els vells passos i a trobar els vells
obstacles, renovats i una altra vegada enfortits. Després de mig segle, encara
hi ha solucions prohibides o perseguides. I el risc d´extermini per divisió,
continua omnipresent". Ad estes paraules es podria afegir "el risc
d´extermini per assimilacio, continua omnipresent" , i d´aixo la seua obra
es una bona prova.
Es molt millor centrar-se en tantes i tantes aportacions d´intelectuals de
talla i de fervorosos valencianistes, que en arguments serios i en dades
contrastades i documentades tracen sendes de valencianitat. Les paranoies, els
desgavells i la pseudohistoria no poden produir mes que teories poc solides i
que han contat historicament en el rebuig generic de la gran majoria del poble
valencià, per que ademes son antinatura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario