BURRIANA CIUTAT MURALLADA

Dr. José Vicente Gómez Bayarri

er

Burriana fon fundada en el segle IX pels arabs segons confirmen les excavacions arqueologiques realisades en el nucli antic de la ciutat. Durant el periode sarrai va ser una poblacio important i rebia el nom de “medina Alhandra” que vol dir “ciutat verda”. La vila musulmana estigue rodejada per una muralla reforçada per numeroses torres i dos baluards. Apareix citada ya en la documentacio en el segle X.

La plaça es anomenada en el Poema de Mio Cid i fon presa per primera vegada pels cristians, merce a les hosts d´Alvar Fáñez, en 1087, quan es dirigia a la conquesta de Valencia.

      Mio Çid gañó a Xerica// e a Onda e Almenar,
      Tierras de Borriana// todas conquistas las ha

Torna novament a referir-se a la poblacio a l´escriure.

      Desi a Onda// e los otros a Almenar,
      Los de Borriana// luego vengan aca

Posteriorment passaria al domini islamic fins que fon guanyada definitivament i incorporada a l´ambit cristia pel rei Jaume I, el 16 de juliol de 1233, despres de ser sitiada durant dos mesos. L´ocupacio d´esta plaça forta fon decisiva per a prosseguir en la conquesta de la resta de la comarca de la Plana Baixa i de la ciutat i regne de Valencia.

La ciutat murallada de Burriana era un nucli poblacional estrategic dins de l´area geografica del “Sarq Al-Andalus” entre els segles X al XIII. El cronista al-Idrisi-, cita, en el segle XII, Burriana entre les ciutats -medines- mes populoses d´esta “kora o kura”. Tambe l´anomena en el repertori dels camins d´Al-Andalus. El cronista Yacut, que va viure entre els segles XII i XIII, en el seu repertori de ciutats i castells menciona, com a entitat de ciutat, la de Burriana, que eixercia de centre administratiu i militar

Segons al-Idrisi- al narrar el fet de la presa de Burriana per les hosts de Jaume I, en 1233, descriu la poblacio afirmant: era una ciutat bonica, ben poblada, de terra fertil en arbres fruiters i vinyes, situada en una plana a la vora de la mar.

L´emplaçament estrategic i la importancia que alcançà la ciutat de Burriana en epoca musulmana van portar a Jaume I a considerar-la un dels principals objectius de la seua conquesta, si volia controlar la comarca de la Plana Baixa, perque des d´esta plaça podia accedir i abastir els castells i llocs de l´interior i estava ubicada en linia de costa per a avançar cap al sur. Despres de algunes semanes de ser sitiada la poblacio, el Monarca rendia la medina musulmana de Burriana el 16 de juliol de 1233.

Despres de procedir a l´expulsio de la poblacio musulmana de Burriana passà a sobirania dels reis de la Corona d´Arago i el Rei impulsà la seua repoblacio. Va ser una de les viles de realenc mes significatives del regne de Valencia. Els jurats de dita ciutat la van representar en les diverses Corts migevals convocades en el Regne.

L´1 de novembre de 1233, Jaume I concedix carta de poblament a la vila de Burriana, otorgant-li amplies franquicies, a fur de Saragossa.

(…) donamus, laudamus et concedimus vobis, universis populatoribus de Burriana (…) Damus insuper atque concedimus vobis et omni posteritati vestre quod sitis populati et semper habeatis forum Cesarauguste.

L´1 de gener de 1235 el monarca Jaume I otorga una segona carta de repoblacio a Burriana, ampliant les franquicies de la primera i mantenint els furs de Saragossa.

El 26 de març de 1268, en Valencia, el rei Jaume I dona permis al Comanador d´Alcanyis, de l´Orde de Calatrava, per a que puga poblar de moros les seues heretats de Burriana, al mateix temps que els otorga diverses franquicies.

Les terres i cases de Burriana es repartiren entre nous pobladors i Ordens militars. En la dissolucio dels templers i hospitalaris, possessions d´esta vila passaren a engrandir el patrimoni de la recent creada Orde de Montesa en el regnat de Jaume II, com es registra en un inventari de 1320. Estos bens junt en les alqueries de Vinaragell, Beniham, Seca i Pobla es van constituir en una Comanda de caracter urba.

Es menciona la poblacio de Burriana ya en la documentacio del segle XII, concretament l´any 1178, en la consagracio de la catedral de Tortosa.

(…) usque ad rivum de Burriana.

En una donacio corrresponent a 1219 del rei Jaume I a Lleonart i Joan d´Ager, abans de prendre´s la vila.

(...) sitam in termino de Borriana.

En el Libre del Repartiment del Regne de València en donacio del rei Jaume I a A. d´Ager, datada l´any 1238.

A. d’Ager, ylerdensis: III iovadas in alqueria de Maçlata et domos in civitate, et ortum. XII kalendas aprilis, in Burriana.

El Libre del Repartiment constata en diversos assents personages que eren naturals de Burriana. Servixca d´eixemples estes donacions de 1238.

Carnicer de Burriana: I iovatam in Campanar et domos in Valencia.

P. Babot, de Burriana: II iovatas in termino de Valencia et domos in civitate.

Fortius Vascho, de Burriana: domos de Amet de Morella, in vico de Becat Avinhamiz.

Així mateix, es cita Burriana en les “Declaracions de testimonis pertanyents a la diocesis de Segorbe, en el proces “super ordinatione ecclesie valentine”, document de 1239.

(…) Interrogatus (…) dixit quod captionem Burriane.

(…) Interrogatus (…)respondit quod fuit in exercitu de Burriana cum domino Episcopo Dominico de Alberreçino.

(…) Interrogatus (…) dixit quod tempore exercitus de Burriana, et credit quod sit suffraganeus Toleti.

La Cronica de Jaume I anomena la poblacio de Burriana, aixi com una serie de castells en l´epigraf: “Comença la conquesta del Regne de Valencia feyta i conquestada pel glorios Rei en Iacme”.

(...) E com hajam presa Borriana, nos ferem hi venir la Regina nostra muller, per tal que entenen les gents que major cor hi havem destar: e aquells castells qui son en les spalles axi com es Paniscola, e Cervera, e Polins (Pulpis), e les Coves de Vinroma, e Alcalaten, e Morella, e Culla, e Ares que viuen del camp de Borriana de conduyt.

La Cronica registra en numeroses ocasions la vila de Burriana, fent puntualitzacions sobre la dita poblacio. Valguen com a exemple les següents:

(…) ne entench que anets a Borriana, per aquesta raho, com el lloch de Borriana es pla, e prop de vostra terra.

(…) E com hajam presa Borriana, nos farem hi venir la Regina nostra muller.

(…) E laltre dia exim de Borriana, e passam per Almenara.

El capitul XVII de la Cronica relata “Com el rei anà a setiar Burriana a entrada de maig; el XVIII està dedicat a anomenar els nobles que es van incorporar a la host per a prendre Burriana “Dels nobles qui foren en la host de Burriana, i el XIX i XX “Del castell de fust ques feu a Burriana”.

La troba dedicada a Joan d´Almassora arreplega que quan Jaume I va prendre Burriana, s’incorporaren a l´eixercit del Monarca en les seues mesnades Joan d´Almassora i el seu germa Lluis. Este ultim es va establir a Burriana, en l´objectiu de guardar les places de la Plana.

      Cuant de Burriana lo Rey fonch senyor,
      E allí ha restat per guardar les plazas
      De tota la Plana .

La troba destinada a exaltar a Bernat de Solanes afirma que vingue en gent de Conflent a la conquista de Burriana i va contribuir en el seu esforç a que es rendira la plaça, perque en el seu valor i la seua host va afonar la muralla de Burriana.

      Ab gent de Conflent ell pasá la mostra
      Sobre Burriana, é ab manya descostra
      La paret dels murs; é es tingué per cert,
      Que fonch lo valor de la sua gent

      Causa, que rendiren los moros la plaza.

Martí de Viciana en la seua Cronica dedica un apartat a parlar de “De la vila de Burriana”, en el que assevera.

La villa de Burriana es una de las más celebradas de todo el reyno de Valencia (…)et - el rey Jaime I- passando por Xerica donde tuvo algunos rencuentros con los Agarenos, marcho para Burriana, la qual le parescio muy fuerte, por tener muro, barbacana et fosso et muy bastescidas de provisiones et muy llena de gentes por ser lo fuerte et cabeza principal de comarca (…), los Agarenos en Arabigo la nombravan “Metina alhadra” (sic), - Medina Alhandra- como si dixeran ciudad verde.

En el capitul “De la fidelitat de la vila de Burriana al rei” subralla la seua adhesio a la causa de Pere el Cerimonios en la Guerra de la Unio.

Los vezinos y moradores de la villa de Burriana siempre han sido muy leales a su rey et natural señor con toda integridad como se demuestra por lo que se sigue (…) Llegado que fue el rey a Burriana, a los primeros de cavallo que se acercaron al muro, los de dentro con una ruciada de piedras que descargaron los hicieron arredrar: entonces el Rey mando apartar la gente de cavallo et fuese caminando a la puerta de la villa (…) Entonces un hombre que estava detrás la garita de la torre mayor de la puerta, dixo. Quien soys vos que tan fuerte tocays et el Rey respondio. Nos somos vuestro rey et señor el Rey don Pedro de Aragón, assomaos a las almenas y vereys si somos nos.

I en capitul “Privilegi” ho dedica a expondre el contingut del privilegi que otorgà el rei don Pere el Cerimonios a la vila de Burriana definint com ha de ser la bandera o ensenya de la poblacio.

Con esta presenta carta hos (sic) concedemos et queremos et ordenamos que la vandera (sic) acostumbrada de dicha villa se acreciente por la parte de arriba, la qual añadidura este teñida de color Azul, del qual los antiguos reyes de Aragón nuestros antecessores illustres solian sus vanderas vencedoras llevar. Y mas que en la dicha añadidura del sobre dicho color, se sobrepongan o entrexeran, o pinten en linea recta se pongan o impriman tres coronas reales de color de oro.

Burriana fon una de les poblacions mes important del Regne en la Baixa Edat Mijana i els seus representants assistiren a totes les Corts valencianes celebrades en els segles XIV i XV a excepcio de les convocades l´any 1401 en el regnat de Martí I l´Humà.

La vila de Burriana va ser lleal al monarca en la Guerra de la Unio (s. XIV), esta llealtat fon premiada en la incorporacio de tres corona reals en el seu escut d´armes. Tambe recolzà la causa real en les Guerres de les Germanies (XVI). Aixi mateix va ser punt estrategic en les Guerres Carlistes (s. XIX), sent sitiada per l´eixercit d´El Serrador i posteriorment pel general Cabrera - El Tigre del Mestrat-. L´any 1901 va rebre el titul que l´elevava la vila a la categoria de ciutat.

Des de l´epoca musulmana, la documentacio aludix al castell i muralles de Burriana. Verdaderament l’element important foren les muralles. Estes conformaven un recinte que circumdava la vila. Disponien de torrellons en alguns trams i de tres portals d´acces a la ciutat. Portaven el nom de la seua orientacio: Tortosa, Valencia i Onda.

Arc del Portal d´Onda.

Es troba, transplantat i refet en el carrer la Purisima 19, en el salo de la vivenda del forn “Forn i fleca”.

Una referencia documental de l´epoca de Pere el Gran, de 20 d´octubre de 1276, aludix a la reparacio de les seues muralles. En un dibuix del bisbe Paholac de la diocesis de Tortosa, a la que pertanyia la vila, on anota les seues visites pastorals ens mostra un gravat corresponent a 1314 que representa una part de llenç molt esquematic, on s´observa torres i un almenat que corona un tram de muralla.

Estes muralles es van conservar en bon estat fins que el creixement demografic experimentat en el segle XVII aconsellà la seua demolicio. Els unics trams o restes que queden es localisen en el nucli antic de la poblacio, “la Vila”, declarada conjunt historico-artistic. Tambe es conserven dos torres d´estructura quadrada, una d´elles es pot contemplar en el carrer de Sant Pascual, i l´atra en el pati de la casa Abadia, que es troba junt a l´Iglesia Parroquial del Salvador.

La Torre Campanar, “El Templat”, va ser construïda després de l´any 1363. Aprofitant l’estancia del Rei en la ciutat, eixe any, el Consell Municipal li va solicitar la construccio d´una torre en la poblacio. Actualment està adossada a l´Iglesia Parroquial del Salvador,- (s. XIII, interior iglesia de transicio del romanic al gotic-. En origen es realisà seguint els plans del rei Pere II de Valencia el Cerimonios -IV de la Corona d´Arago- de fortificar ciutats i viles del seu Regne. La torre estava aïllada de la resta de l´Iglesia i obeïx a les traces de l´estil gotic. Fon reconstruïda en el XVIII i té una altura d´uns 45 metres. Durant la Guerra Civil va ser dinamitada i en la decada dels anys 1940 reconstruïda en total similitut.