Manuel Casaña Taroncher
"Nit de Nadal, / nit de
l‘Amor, / far de claror. / ¿No has oit / les campanes d’argent ?/ ¿No has oit /
el mensage del vent?" He encetat esta croniqueta, copiant esta cançoneta
que l’acabe de llegir en el cançoner popular valencià de Manuel i Lluïs Martin,
que es un cançoner bonico de Villarreal, tot ell, festiu com un dia de Nadal. I
es aixina, perque en eixes pagines, els autors -pare i fill, musics els dos-
arrepleguen del poble -en bon valencià- lletra i musica, enyor d’un passat ben
feyngut en amor per la farina del temps i el rent de l’humor casolà.
Nit de Nadal es esta que anem a
viure i aquelles atres que hem celebrat perque els Nadals van i venen com els
anys. I com el temps corre i molts no es mouen ni del lloc ni de ses idees, per
aço se compren lo que contava ben mati un carreter per a entretindre el seu
fret: "Sobre correr fixament / el temps no es per a tots igual: / entre
els feliços es curt / i entre els desgraciats, llarc." I aquell atre que afegia:
"El tamps que tot ho madura / sana ferides d’astral. / Les llagues de la
calumnia / no se cicatricen mai".
Pero el cas es que a Nadal el
solem tindre sempre al cantó. Com un enamorat inquiet per l’arribada de la
novia. Hui, nos entra en casa. El goig es complet. I es que la noticia no es
per a manco: "Diuen que el Messies / ha baixat del Cel / anirem nosatres i
l’adorarem. / Anem, pastorets, / anem, a Belem /. -Yo que soc pobreta / ¿qué li
oferire? / L’animeta pura / i el cor ben netet. / -Yo, de les cabretes / un
gotet de llet. / -Yo, de mel rogeta / un bon gerronet. / Si la nit es freda /
¿qué li oferirem ? / -Yo de les cabretes, / la més pura llet".
Molta tendrea porten les
cançonetas d’estos dies com tambe la planera gracia d’este verset de Lluchent:
"Pastorets i pastoretes / tan sabuts que voleu ser / ¿d’una barcella de
dacsa / quants bunyols es poden fer?" O en la demanà de l’aguinaldo, de
Mislata: "Senyoretes i senyorets / donen-nos la voluntat / donen-nos la
voluntat / que si no nos la donen / els farem dolor de cap / els farem dolor de
cap".
I com, se sol dir, per demanar
que no quede, diuen en Benimodo: "Dones no tingau perea / d’abaixar la
falda plena / de castanyes i avellanes / i un rastre de botifarres / i un
rastre de botifarres..." O aquel de Moixent que reflexiona : "El
Jesuset de Nadal / deu d’estar molt desvanit / perque li diuen la missa / a les
12 de la nit".
Biblica nit de Nadal que ni a
hores d’ara, passats ya 2000 anys i tacó, ha trobat la pau, no en tot lo mon,
ni sols en aquella terra a on va morir Jesucrist, següent el primer tolerant,
eixemple de virtut i comprensio. Ell, que va predicar el perdo pel germa, no
una vagada sino setanta vegades set, veu que s’acaben les baralles en les que
continuament es movem.
Nadal es un estimul i temps
adequat per acceptar el respecte dels demes.
No deixem passar un any mes i
d’esta manera fruirem sempre de Nadal en solidaritat i en bona convivencia
social. No ignorem als atres, perque "l’ignorancia verdadera / es com
burra de gitano / que tira a terra al que monta / i desacredita a l’amo"
Aixina que, amics, ¡feliç Nadal a
tots!
Diario de Valencia 24 de
diciembre de 2002
No hay comentarios:
Publicar un comentario