Autor: Agusti Galbis.
“Crear” vol
dir “establir, fundar o introduir per
primera volta”. Convindrem en que tot lo que existix, o ha segut creat, o
es producte de l´evolucio. Nomes els falsaris darrere d´algun vergonyos interes,
poden mantindre que es crea lo que ya existix.
Els
catalanistes, han mantés que Jaume I fon el “creador” o “fundador” del Regne de
Valencia. Vejam uns eixemples: Enric Guinot Rodríguez, en la p. 240 de “Els fundadors del Regne de Valencia I” escriu
sobre “...el fet que Jaume I, en aquest
cas, va crear un nou regne: el Regne
de Valencia”. Rosa Enguix Alemany i Joaquim Seró Dobón escriuen en “Història d'Espanya: què ensenyar?”, que
“…la resta del curs la dedicàvem al
programa d´Història d´Espanya i alguns temes del País Valencià com la fundació del regne de València…”.
Juan Vicente García Marsilla en la p. 164 de “Història de L'art Medieval”, nos diu que “…el procés de creació del
regne no va ser gens fácil.”. No acaben de posar-se d´acort en el moment de
la presunta “fundacio”. Si Guinot, en la p. 14 del llibre citat parla de la “creació
del Regne de Valencia l'any 1240” , en la p. 33 del llibre “Temps de rebel·lió: 25 d'abril dia commemoratiu a la Universitat de
València”, distints professors universitaris mantenen “...la creació del Regne el 9 d´octubre de 1238...”. Ho presenten com un acte d´arbitrarietat i de demostracio
del poder de Jaume I. Aixina, Antoni Furió, en la p. 20 de “Història del País Valencià” diu que “Tampoc la conquesta cristiana no
comportava necessàriament la creació
del regne de València…”, i Enric Guinot, en la p. 121 de “Les senyories medievals: una visió sobre
les formes del poder feudal” escriu que“Al
capdavall, la mateixa creació del
regne de València, en comptes d´incorporar directament les terres valencianes a
l´Aragó o de fraccionar-les entre Aragó i Catalunya, no havia estat sinó un acte d´afirmació del poder reial”.
Anem a vore
com les afirmacions anteriors, en persones no ignorants, no es poden entendre
mes que des d´una proyeccio d´actituts personals. Els qui son arbitraris,
inventen i abusen del seu poder, es pensen que aixo es lo normal. Per sort,
Jaume I, era d´una atra raça i sabia que havia de respectar i en tot cas
reformar, tot allo que ya existia. Per aixo,
Mateu i Llopis, en “Consideraciones
sobre nuestra reconquista” destaca de Jaume I: “...su respeto al “reino moro”, sin incorporaciones o anexionismos”.
Estudiem en
primer lloc, lo que pensa, el presunt “creador” o “fundador”, respecte del tema
que nos ocupa. I comprovem que Jaume I en el “Libre dels feyts”, diu que “…Deus volia que nos fossem rey del regne de Valencia”. Nos conta que “… fo nostre acort que aguessem tregua ab Seyt Abuzeit qui era lavos Rey de Valencia, e quens donas la quinta de Valencia… de les rendes que
el hauia”, en relacio a lo que escriu que Zayyan li digue “…que mentre les quintes prenguem nos,
no era ell senyor del regne de Valencia,
que Zait Abuzeit ne era rey”. Es dir, que nos diu que Deu
volia que ell fora el rei d´un Regne, del qual coneixia a dos reis, Zayyan i Zait Abuzeit.
Explicant-nos la progressio de la conquista nos diu que “…nos hauem la major partida del regne de Valencia, e Xatiua es del
regne”, diguent del castell de Xativa que “…era clau del altre regne de
Valencia…”
Pot ser que
els acatalanats de sempre, deixen caure que el “Libre dels feyts” no es mes que
un llibre d´histories, que fon escrit posteriorment a la “creacio” i que en la
narracio, la mencio al regne de Valencia, previament a la conquista, no es mes
que un anacronisme. Vejam per tant documents anteriors.
Dos anys abans de la reconquista cristiana de Valencia, el 28 d´octubre de 1236, en Lleida, Jaume I parla de “expugnandum regnum Valencie pro exaltacione fidei christiane...quod si Deus civitatem et regnum Valencie nobis
dederit adquirendum” (Liber Instrumentorum, ff.
1r-2r). El 30 de setembre de 1236, en Taraçona, escriu Jaume I: “nos Don Jayme por la gracia de Deus rey Daragon et de Mayorchas et de Valencia, comte de Barçalona et de
Urgel et señor de Montpeller”, (Itinerari p.124). A 23 de juliol de 1231, es referix el document que es
troba en el “Llibre
de Privilegis i Franqueses” de l´Archiu del Regne de Mallorca en el qual es llig: “Signum
+ Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, et regni
Maioricarum, et Valencie, comite
Barchinone et domini Montispesulani.” El 2 de juliol de 1227, en Almudévar, Jaume I establix unes constitucions de pau i treua per
al regne d'Arago. Llegim: “Nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli
ac dominus Montispesulani. Paci et tregue totius nostri regni”
Encara que
puga estranyar que Jaume I es declare rei de Valencia, sense haver-la
conquistada, hem de saber que en les relacions feudals de vassallage, el rei ho
era dels seus vassalls i Zait Abuzeit era vassall de Jaume I, rao per la qual
li havia pagat “les quintes”, es dir,
la quinta part dels diners que recaptava. No obstant la senzilla explicacio,
els catalanistes desvarien i diuen que les cites no son mes que l´expressio
d´un desig de Jaume I de ser el rei d´un futur regne de Valencia.
Pero tirant
arrere, en el document 4, de la “Colección
diplomática de Jaime I el Conquistador” de 13 d´octubre de 1217 (Archiu Municipal de Lleida. Reg. 1372, f . 123), llegim: “Sit notum cunctis, presentibus atque
futuris, quod nos Jacobus, Dei
gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli
et dominus Montispesulani…”. Si Jaume I, naixque en 1208, l´any 1217 tenia 9 anys. ¿Ensomiava en 9 anys
en ser rei d´un futur regne que crearia? Es interessant coneixer que son pare
havia mort en 1213 i no fon declarat major d´edat fins a setembre de 1218.
Retrocedim
encara mes en el temps. Alfons VIII de Castella i Alfons II
d'Aragó, subscriuen el 20 de març de 1179,
el tractat de Cazola. Diuen: “…et in
perpetuum possideant libere, solide, et absolute, non interveniente aliqua
contraria ab uno ab alterum, Valenciam
et totum regnum Valencie, cum
omnibus suis pertinenciis, heremis et populatis, que sibi [pertinent] et
pertinere debent. ”. En la p. 19 del “Cartulari de Poblet”
trobem el document de “Donació de Cebolla
per Anfós I” de febrer de 1176: “…cum tanto etiam terre in convenienti loco
et obtimo domui vestre ibi construendam, videlicet in regno Valentie…” ¿Tan
tararots serien els reis de Castella i Arago de parlar d´un ent inexisten?
¿Sera un cas de premonicio del futur que deu passar a l´historia de lo
paranormal? ¿O sera que ya existia el regne de Valencia, mas que els pese als
nostres catalanistes?
I els
“regnes”, tenen “reis”, independentment de la religio que professen. En la “Primera Cronica General de España”,
Rodrigo Ximenez de Rada, diferencia al rei musulmà del cristià, senyalant que
el primer no porta corona, sino que es cobrix “con un sombrero de tela, que puede arrojarlo al suelo en sus momentos
de cólera para que los suyos entiendan que ha despertado su ira” (p 231 de
“El enemigo en el espejo” de Ron Barkai)
En la p. 104
de “Histoire d'Espagne depuis le premiers temps
jusqu'à nos jours”,
parlant d´un rei musulma que es titula rei de Valencia, llegim: “Le
titre de roi de Valence, qui lui est
donné dans cette pièce, est donc conforme à la vérité historique... ”. I es que
per desgracia, la veritat historica els importa molt poc als catalanistes
valencians, que s´enrossinen en amagar-la i deformar-la “ad maiorem gloriam”
dels seus amos catalans. Per a tots aquells que no tenim, ni volem tindre, amos
estranys o forasters, continuarém repassant un poc mes d´eixa veritat
historica, constatant com l´historia conegue a molts reis de Valencia anteriors
a Jaume I. I els reis, ho son d´un regne.
No hay comentarios:
Publicar un comentario