AÇO NO ES GREUGE O CONTRAFUR?

Manuel Casaña Taroncher

La falla Francesc Climent-Uruguay-Marques de Bellet nos feu el regal, per març, d’editar un bell llibret -"Síndic de Greuges"-, ben cuidat en la confeccio editorial, oportu i interessant per lo que representa com aportacio historica. Un regal, com he dit per als valencians, por a tindre’l en la biblioteca i poder consultar-lo, i que conste, que aço no es reclam publicitari, puix no se si els en queden per a vendre, pero valdre el llibret, ho val.

Per les festes de Sant Josep haguera pogut escriure d’ell. Pero he volgut deixar passar el temps, per vore si els conflictes de la llengua es resolien bonament. Com tot seguix igual que abans, crec que no esta fora d’actualitat parlar de furs i contrafurs perque faena encara ne te molta este "Ombudsman" valencià, solament escoltant les moltes queixes que li faran por qüestions de valencià. En raonaments com este -o pareguts- que li fa l’autor Joan Romero i Moya, escritor i investigador valencià-, al presentar l’obra: "Vol ser una corrent de vent fresc i net que ajude als valencians a coneixer, a voler a la seua terra, oblidant les barreres provincials que tant nos dividixen, dificultant la nostra integracio, la nostra vertebracio, com vol tambe, dins de la pressio, del rebuig, de l’indiferencia que havem patit i que patixen encara aquells, que escrivim en valencià, siga un document que permitixca el dia de dema per a demostrar a les noves generacions, que tractarem plens d’ilusio que la llengua valenciana no fora barrejada, chafada i despres eliminada, precisament quan mes fe teniem els valencians per a que no desapareguera". Romero, al mateix temps que historifica el personage i l’institucio, es queixa de la situacio llingüistica que no millora com caldria a pesar d’haver bones intencions.

El libre que vullc que entenguen vostes no sols tracta de pura historia. Camina per un refilat de reflexos de la realitat. Reflexions que s’allumenen per la claritat apolitica en que es presenten o per la naturalitat en que s’expressa encomanant-se al sindic per si el poguera escoltar: "Veent el mapa d’Espanya, trobern que Galicia te un partit nacionaliste gallec (no portugues), el Païs Vasc, uns partits de dreta i esquerres nacionaliates; els catalans, lo mateix; inclus, els andalusos. ¿Por qué en la Comunitat Valenciana els partits d’esquerres, tant el PSOE com EU son catalanistes i renunciaren des del primer moment a la seua valenciania, agenollant-se davant del catalanisme? ¿Per qué la dreta valenciana demostra tan poc interes i tan poca fe en els seus plantejaments politics valencians? ¿Per qué en Castello, el dia 7 de juny del 2001, en alcalde i partit majoritari de dretes, (PP) s’autorisa es pose una sucursal de l’Institut d’Estudis Catalans? ¿Es que estos senyors venen a salvaguardar la llengua valenciana i les demes senyes d’identitat? ¿O venen a reforçar el pancatalanisme que s’ha instaurat en universitats i escoles i estaments que depenen de la Generalitat per acabar d’invadir llingüisticament i culturalment l’antic Regne de Valencia? ¿No venen a chafar, a matar la llengua valenciana? ¿Aço no es greuge o contrafur?"

A vore si en este juny del 2002 en que es complixen els vint anys del nostre Estatut d’Autonomia els entra la rao ad alguns politics i acaben ya de nomenar "païs" lo que es "comunitat", borren lo de "Levante" de les teles, per no dir "Valencia", com cal, i no amaguen els locutors el "lo" tan nostre per a colar l"el" catalaner, per fotre, i ,a tota pastilla dir a cada dos per tres "amb" -obrint be la boca com si tingueren fam- en llo de dir "en". Esperém nos escolte el senyor sindic de Greuges, si no, com moltes voltes ho fem -per a donar-nos un poc de fórça i d’esperança-, anirem a pregar-li a la Mare de Déu. Ixcà ella ho puga arreglar.