Autor: Agusti Galbis
Previament a entrar en el fondo
del tema, pot ser interessant situar el significat de la paraula “mossarap”,
sent que ha acabat sent polisemica. Procedent de l´arap “musta‘rab”, que vol
dir arabissat, es gasta tant per a nomenar als cristians que vixqueren “sots
senyoria de moros”, com per a nomenar la llengua romanç parlada fonamentalment
per la poblacio autoctona (cristiana o islamisada).
Vegem com al parlar de “mossarap”,
es mescla “poder”, “religio” i “llengua” en un coctel explosiu que ha donat frases, com la famosa
“hábleme usted en cristiano”.
Per aixo es mes aclaridor dir
“romanç valencià”, per a referir-nos a la llengua hereua del llati vulgar, que parlaven
els valencians descendents dels iberorromans, anteriorment a la vinguda de
Jaume I, independentment de que foren cristians o musulmans.
Anem a vore les caracteristiques
del romanç valencià prelliterari, per contraposicio a les mentires que als
catalanistes els interessa escampar.
En la “Gran Enciclopèdia Catalana” (volum X, pp. 336-337), es pot llegir
lo que els catalanistes postulen sobre les “lleis fonètiques del mossàrab
oriental”. En eixes “lleis”, es supon integrat el mossarap valencià,
sent que Valencia es troba a l´orient de la Peninsula Iberica.
La redaccio fon clarament inspirada per Sanchis Guarner, i repetida casi
textualment en “La llengua dels valencians”. Es de destacar que afirmen d´elles el
seu “caracter
provisional”.
Com es podia esperar, eixes “lleis”
van orientades a marcar les maximes distancies entre el “mossàrab” i la llengua
valenciana, per a postular que la llengua valenciana fon duta pels catalans.
Aixo permet que Gulsoy, a renglo seguit de reconeixer que els valencians teniem
“...un parlar romànic que era diferent i
independent del català...”, puga dir que: “És veritat que el lèxic del mossàrab valencià tenia més afinitats amb
el català que no pas amb el castellà, però en general les dues llengues eren
força diferents...”. I anem a vore com eixa mentirola no es deveres.
L´any 1990, Leopoldo Peñarroja, publicà
“El mozárabe de Valencia”. Máximo Torreblanca de la “University of California”,
en el seu articul “De toponimia
valenciana medieval” presentat al “Congrés
Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes. (València 2001)”, parla
de l´obra de Peñarroja diguent que “...supera
grandemente todos los trabajos anteriores relacionados sobre el mozárabe
levantino”, proposant-se “completar siquiera parcialmente la obra de
Peñarroja”.
Encara que puga pareixer pesat,
crec que es interessant coneixer, per mes que siga superficialment, les raons
que desmentixen, totes i cada una de les “lleis” inventades pels catalanistes.
Anem a vore-ho, en documentacio treta, en la seua immensa majoria, del citat llibre
de Penyarroja, al qual hi hauria que acodir, cas de necessitar mes detalls.
Numerarém les preteses “lleis” reproduint-les textualment, fent un comentari a
cada una d´elles.
1.- “No reducció dels diftongs ai i au llatins o
romànics: Moraira (Teulada) 'morera', Carraira (Llombai) 'carrera', colombaire
'colomer', Llaurets (la Torre
d'En Domènec) 'Llorets'”
Sanchis Guarner, circumscriu esta
“lley” “a les ciutats”: “A les ciutats:
no monoftongació de AI, AU...”, rao per la qual nos quedem en el dubte de
que passaria “als pobles”.
Vegem com retrauen els toponims
“Moraira” i “Carraira” i la paraula “colombaire”. Es planteja la no evolucio de
“ai” a “e” en el romanç valencià, evolucio que es dona en paraules, o
combinacions llatines, acabades en “aria” o “arius”, com per eixemple: “mora” +
“aria” > “moraria”, que evolucionaria en “moraira” > “morera”.
Respecte dels dos toponims que
aporten, pareix llicit preguntar-se: ¿Perque no parlen de “Cervera”, “Corbera”,
“Herbers”, “Gallinera” i molts mes...? La resposta catalanista es que els
conquistadors les “catalanitzaren”, no entenent-se la rao per la qual no
acabaren la faena, escapant-los-els “Moraira”, “Carraira”, “Bocairent” i alguns
mes. Anem a vore com l´evolucio de “ai” a “e”, sí que es donava en el romanç
valencià sense necessitar dels catalans per a res.
Ibn al-Abbar, (1199-1260) en
“Takmila” escriu: “G.rbīra” = Cervera;
¿per qué no escriu G.rbayra? Al-Udrī (1003-1085), en “Nusus‘an
al-Andalus” escriu: “Batrīr” (Petrer) i “Galinār” ¿Perque no escriu “Batrayr” o
“Galinayr?
En el llibre de “El catalá i
l'aragonés en els inicis del Regne de València segons el Llibre de Cort de
Justicia de Cocentaina (1269-1295)” de Ponsoda, referit a l´any 1276, llegim: “E que meta los X sols en l´alcaldera”.
Diu Ponsoda: “Resulta extrany que en
aquest cas s´empre caldera amb l´article àrab aglutinat. Segurament l´obrador
"de la tintureria" ja existia abans de l´arribada dels cristians i
els moros ja devien dir alcaldera. Es més probable açò que no que els cristians
afegissen l´article àrab a caldera”. Vegem que els mal dits “moros”, que
eren els iberorromans valencians islamisats, no dien “caldaira”, sino que de
“caldarium”, havien reduit a “caldera”.
Hem de saber que el pas ai>e;
au>o, tampoc els catalans el tenien totalment establit. Paul
Aebischer, va escriure “Le suffixe –arius en catalán prélittéraire”. I, per
eixemple, va trobar: “Cerveira” i
“Fenoleiras”, en documents de 1166;
“Calveira”, “Pegueira” i “carreira publica”, en documents de 1171. ¿Parlarien “mossarap” els catalans?
Respecte de “colombaire” o
“colombari”, el cas es que sempre parla qui ha de callar. ¿Que passa en els catalans “arrossaires”,
“calcinaires”, “carbassaires”, “coetaires”, “drapaires”, “fallaires”,
“femataires”, o “firaires” que en valencià es diuen arrosser, calciner,
carabasser, coeter, draper, faller,
femater o firer? ¿A on esta la reduccio ai>e, dels catalans que no la
veig?
En el toponim “Llaurets” volen
que vejam la falta d´evolucio de “au” a “e”. I tambe hi han eixemples que
confirmen que eixa evolució sí es produia en el romanç valencià. Ne citarem
dos: “Oriola” de “Auriola”, es citada com “Ūryūla” per Ibn al-Abbar i “Santa
Būla”, derivat de “Sancta Paula”, es citada per Al-Udrī.
I no hem fet mes que escomençar a
posar de manifest les manipulacions que han escampat els catalanistes sobre el
mal dit “mossarap” valencià.
No hay comentarios:
Publicar un comentario