Autor: Domingo Gimeno Peña
L´historiografia catalanista nos ha fet creure que
la Guerra de Successio va ser entre uns grans patriotes, els maulets, i uns
renegats, els botiflers.
Segons esta visio, els maulets, eren defensors de
les llibertats valencianes, de la llengua autoctona (la catalana), la unitat
politica en Catalunya (Països Catalans), defensors dels llauradors i les
classes baixes contra els grans senyors. I els botiflers,defensors dels nobles,
partidaris de les lleis castellanes i de la prohibicio de la llengua
valenciana.
Segons eixa interpretacio, en la Batalla d´Almansa,
font de totes les desgracies del poble valencià que tot ell era maulet, al ser
derrotat el seu eixercit com a castic, Felip V nos va impossar el decret
derogatori en el que Valencia dessapareixia com a reine, se prohibia la nostra
llengua i nos impossaven a nobles castellans pels carrecs importants.
L´abundantissima documentacio al respecte, nos
aclaris alguns punts:
El rei llegitim era Felip V, per testament de Carlos
II, per via d´ascendencia mes directa, i tenia la preferencia de l´iglesia i el
govern.
Tota Espanya li havia jurat fidelitat, Valencia
tambe, i en els set anys de govern dasta la derogacio, no havia restringit cap
dels drets dels valencians, lo que invalida la rebelio per "defendre les llibertats". La rebelio dels austracistes,
l´adesio d´alguns pobles valencians, i la no implicacio del eixercit del Regne,
van donar a Felip V la "justificacio" per a unificar les lleis en
tota Espanya, en chicotetes exepcions, idea que segurament ya tenia en
anterioritat. El Decret derogatiu diu: "Considerando
haber perdido los Reinos de Aragón y Valencia, y todos sus habitadores, por la
rebelión que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me
hicieron como su lejitimo rey y Señor, todos los fueros, privilegios,
exempciones y libertades que gozaban". Pero el decret continua dient: "He juzgado por combeniente asi por
esto, como por mi deseo de reducir todos mis Reinos de España a la uniformidad
de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernandose igualmente
todos por las mismas leyes de Castilla.... sin diferencia alguna en nada,
pudiendo obtener por esta razon igualmente mis fidelisimos vasallos castellanos
; oficios i empleos en Aragon i Valencia, de la misma manera que los aragoneses
i valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla, sin ninguna
distinción". Com podem vore no es suprimis el Regne de Valencia, soles
es sustituixen els nostres Furs per les lleys de tota Espanya. "Todos mis Reinos de España a la
uniformidad de las mismas leyes". Felip V va aprofitar les
circunstancies per-a dur a terme la unificacio, seguint el model centralista
que s`abuelo Lluis XIV ya tenia en França, idea que ya devia tindre en
anterioritart. Posteriorment tant Arago com Catalunya van recuperar part de les
lleys propies perdudes, Valencia no .
En el decret no se fa cap referencia a la llengua
pero seguint al notari Joseph Llorens de Clavell, secretari de l´Ajuntament de
Castello i Cronista de la Ciutat, podem vore en quina llengua escrivia despres
del Decret de Nova Planta. Llorens des de la primera anotacio fins l´any 1730
va escriure els documents oficials en llengua valenciana, si be des de l´any
1716 va anar passant-se a la castellana, "En
26 febrer 1708 vingé el Sr. Cavaller Bastefelt. Carta del Rey 20 febrer 1714
sobre la mort la Reyna". Referent al privilegi de Jaume I per-al
trasllat de la vila diu "per no
haverho encontrat en este libre si no en un libre molt antich de privilegis o
he posat en este en lo any 1730."
Fra. Lluis Galiana de la Orde de Predicadors, en
carta dirigida a Carlos Ros, gran impulsor de la llengua valenciana en elgle
XVIII diu, "Muy Señor mio. Tiempo
haze que miro a V. M. como un hombre nacido para el bien de la lengua
valenciana; y teniendole por tal, no puedo dejar de agradecerle el gran
beneficio que nos haze en renovar su propiedad, elegancia y concision . Io no
sè que cosa mala han encontrado en ella los valencianos, para que assi la vaian
olvidando; (...)" . El pare Galiana no sabia perqué, si fora per
prohibicio si que ho hagera sabut. La coentor va ser la caussant del oblit, hui
tambe ni han de coents pero suspiren en atra direccio.
Pero mentres el poble parlava valenciá, tant
botiflers, com maulets ho feen en castellà , i en castellà escrivien els
documents i les cartes oficials; el comandant maulet Joan Batiste Basset en la
carta que conseguix l´adhesio del Marques de Rafal, resident en Orihola escriu:
"biendome el Rey mi señor Carlos
III, que Dios prospere y guarde, la Conquista de este Reyno (...). Casa de la
Cuidad de Valencia, a 20 de Diz. de 1705".
Basset, lo primer que va fer al pendre el mando va
ser nomenar a sa mare Marquesa de Cullera (con su villa y sus pesqueras), al
temps que prometia als llauradors no pagar tributs als nobles, (per este motiu
es va produir la segon Germania) promessa que va fer que molts llauradors
inclus pobles sancers s´adheriren als maulets i que l´Archiduc Carlos va
incumplir, i Basset junt als seus mes directes colaboradors van acavar en la
presso a mans dels mateixos maulets, rara manera d´anar contra els nobles i
defendre als llauradors.
En un inventari de les tropes austracistes
participants en la Batalla d´Almansa, facilitats pels mateixos maulets, de
15.000 soldats, 5.000 eren anglesos dirigits per Galway, 8.000 portuguesos
encapçalats per Das Minas, 1.400 holandesos baix les ordens de Freisheim i el
comte Pohna i 1.000 hugonots francesos dirigits per Lislemanais. Tant en els
inventaris facilitats per maulets com per botiflers, no consta en absolut
aportacions de cap tipo del eixercit valencià, que en 15.000 soldats i armes
suficients, podien haver cambiat el resultant de la batalla, pero durant tota
la guerra de successio no va ser convocat, com no existis cap document, grabat
o oleo en el que se demostre la existencia d´alguna Senyera valenciana en
Atocha entre les banderes capturades als aliats en Almansa.
Tots sabem que Xativa va ser cremada per les tropes
de Felip V, pero atres pobles valencians van patir els asedis dels
austracistes, Sagunt, Finestrat, Morella, Segorb, etc., lo que nega un Regne de
Valencia maulet. El Regne de Valencia no va participar en la guerra de
Successio, alguns valencians inclus alguns pobles si, pero repartits en els dos
bandos. Els gremits, basse del eixercit valencià, estaven intactes en els dies
posteriors a la Batalla d´Almansa, favorint la expulsio de maleants i soldats
arribats de la batalla, que enrarien l´ambient en la capital del regne. Un
testic dels fets, el religios Jose Manuel Miñana en "De bello rustico
valentino", narra lo succeit: "los ladrones catalanes y los soldados del ejercito disperso se
habian refugiado en la ciudad (de Valencia), mezclados con la multitud,
excitaban a los plebeyos en la sangre y el saqueo (... ) los gremios, para
evitar el tumulto, ponen en seguida en ellas guardias, armados, de confianza en
todas las calles, y reuniendo sin demora aquella hez de catalanes, que eran los que ixcitaban al pueblo, los
arrojaron de la ciudad, cerraron las puertas y pusieron guardias; libre la
ciudad de esa podredumbre..." ( Voltes Bou, P.: La Guerra de Sucesion
en Valencia , p 71 . ), per lo vist els
valencians de l´epoca, no apreciaven molt als veins del nort.
Al jurat en cap de Valencia i al secretari de la
ciutat, els dos finissims borbons elegits per orde de Felip V, s´els va
castigar prenent-los; estos botiflers van acabar en la presso de Pamplona per
defendre els drets del poble valencià. Quant Felip V va impossar el Decret de
Nova Planta suprimint els nostres Furs, els mes defraudats van ser els
valencians que´l van recolzar.
Al pedre la Batalla d´Almansa, les tropes maulets
ocupants de Valencia, en lloc de defendre-la fins la mort ,com era d´esperar,
van fugir per mar cap a Barcelona i els botiflers van entrar en la ciutat sense
cap opossicio (tampoc la del eixercit valencià, que no estava convocat). Per lo
que veem, l´unica ciutat important per-als maulets era Barcelona, porta de
entrada i seu del govern austrasista i que 1 any despres de la Pau d´Utrech
encara es resistia a les tropes borboniques.
Tant el començament com el fi de la guerra es va
decidir fora de Espanya, en 1701 la Gran Aliança de la Haya, en 1703 l´Archiduc
Carlos fon proclamat rei de Espanya en Viena, en 1713 el Tratat d´Utrech i en
1714 el de Rastatt. I tots els firmants eren extrangers, com extrangers eren
casi tots els generals que van intervindre en els dos bandos .
Els aliats: Anglaterra, Holanda, Austria, Principats
Alemans, Saboya i Portugal, que havien declarat la guerra a Felip V, per por a
l´unio dels imperis de França i Espanya, al heretar L´Archiduc Carlos l´imperi
Austriac, per-a impedir l´unio de est i el d´Espanya, negocien la pau en Felip
V que es reconegut com a rei d´Espanya i es obligat a renunciar als seus drets
a la corona de França. Espanya cedix a Austria, al Princip de Saboya i a
Anglaterra les seues possessions Europees, Gibraltar i Menorca. França tambe
hague de cedir territori americá a Anglaterra, gran beneficiada del conflicte.
Está ben clar que la Guerra de Sussessio va ser un
conflicte internacional, que els interessos valencians i espanyols no van
tindre cap influencia en les decissions, que tant maulets com botiflers
nacionals no van influir en res, que l´Archiduc cuan el van cridar per-a ocupar
el trono Austriac va dissar als maulets en la estacada i va firmar el Tratat
d´Utrech i junt als seus aliats va furtar a la Espanya que dia repressentar
propietats en Europa, Menorca i Gibraltar, esta encara en mans Britaniques com
tots sabem.
En definitiva els que van moure la guerra, els
aliats, van ser els unics que van eixir guanyant. Els estats de la Corona
d´Arago van pedre les seues lleis ancestrals i Espanya territoris, alguns casi
trecents anys despres, encara nos ferisen la dignitat.
Cf : Tratado
de la Real Señera, Ricardo Garcia Moya
Llorens de
Clavell y sus Memorias historicas de Castellón , Jose Sanchez Adell
Quaderns de
Divulgacio 8, Lo Rat Penat
No hay comentarios:
Publicar un comentario