Font: Gran
Enciclopedia de la Regio Valenciana – Valencia 1.972
Caudillo hispanoarap que vixque en l’epoca d’Abderrahman
III, califa de Cordova, o siga en la primera mitat del sigle X de la nostra
era. Son incerts els principis d’este guerrer, puix mentres que Masden afirma
que en 937 era Guali o governaor de Saragossa, els historiaors araps diuen que
era alcaide de Santarem, en Portugal. Siga com fora es cert que Omeya es
trobava al servici d’aquell califa, y, segons pareix, conspirava contra ell en
un germa seu cridat Ahmed, y descobert el complot, Abderrahman III va fer
desterrar als dos.
Atra versio diu que el monarca
manà matar a Ahmed, y que Omeya, en venganja, es posà al servici de Ramiro II,
rey de Lleo, entregantli algunes fortalees de la vora del Duero, que estaven a
lo seu mando. Irrità l’arap, reuni a ses millors guerrers y posà cerc a Zamora,
ixquent al seu encontre Ramiro II, al que acompanyava Omeya manant un cos de
cavallería musulmana.
El 21 de juliol de 939 es lliurà
una gran batalla prop de Simanques, y encara que els resultats foren indecisos,
Omeya, segons conten les croniques araps, fiu tambe traicio al seu nou aliat,
aconsellantli que es retiraren els cristians, lo que va permetre a Abderrahman
III ocupar la ciutat de Zamora. Despres d’este fet Omeya es va reconciliar en
lo seu anterior sobira, que el tornà ses posesions y el va confiar la defensa
de Zamora. Atacà esta dies despres per Ramiro II, caigue en lo seu poder, y
Omeya fon fet presoner y enviat a Lleo, d’aon provablement logrà fugir, per mes
que les croniques ya no tornen a fer mencio d’ell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario