Emitido
por Julián Naval
Redactado
en lengua aragonesa
Lo
majordom ana a la dona muller del rey, e amena la ab huna donzella e ab dos
cavallers, e mes la en la cambra del rey, e aqui ell la lexa. E la dona
despullas, e mes se al llit del rey, e feu apagar tota la llum.
Quant lo rey hac sopat, e tots los cavallers s'en foren anats, lo
rey s'en entra en huna cambra que era apres de aquella hon dormia, e aqui ell
se despulla es descalsa, e puix, abrigat ab son mantell, en camisa, ell s'en
entra en aquella cambra hon la dona sa muller era colgada. E lo rey colgas ab
ella sens llum, que no y havia. El rey cuydas que fos aquella dona ab la qual
havia empres que vengues a ell. Veus quel rey mena son solaç ab la dona sa
muller; e ella no parla gint, per tal, que no la reconegues tro que
hagues jagut ab ella. E aquella s'emprenya de hun fill. La dona era molt savia
e certa; e sempre conech que era prenys, e descobris al rey.
«Senyor, dix ella, prech vos que no us sia greu, si aquesta nit
vos he amblada; que certes no u he fet per nenguna malvestat ne per nengun
malvat desig que yo hagues; mas per tal que de vos e de mi ixques fruyt que
plagues a Deu e que fos hereu de nostra terra e de nostre regne. E sapiats per
veritat que, segons que yo creu, yom so feta prenys en aquesta hora. E fets
scrivre la nit e la hora, que axi u trobarets».
Quant lo rey entes que ella era la dona sa muller, tenchse per
sobre-pres; mas non feu semblant; e feu de belles paraules ab la dona, entro al
mati. E al mati llevaren se e stigueren ensemps aquell jorn, e puix lo rey
cavalha e anassen en Catalunya. E la dona engruxa, e stech tant en aquell
castell fins que hac hun fill que hac nom Jaume.
No hay comentarios:
Publicar un comentario