Per: Antoni Atienza
Exztraigut d'Internet
La bandera de la ciutat de Valencia
En una data tan matinera com 1261, sabem que
Valencia tenía una bandera, la funcio de la qual era militar. Esta bandera
degue inspirar-se en la del Rei Jaume I: dos barres roges en camp d’or. Que
esta era la seua ensenya, es veu en una pintura de la Casa Aguilar de Barcelona
—hui en el Museu d’Art de Catalunya— que representa la tenda del Rei
Conquistador durant el sege de Mallorca. En 1375, l’Atlas Català dels Cresques
—hui en Paris— mostra en Valencia la mateixa bandera: dos barres roges en camp
d’or, quan ya Pere II havia oficialisat que la bandera del Rei d’Arago portava
no dos, sino quatre barres. Entre 1365 i 1377, la bandera de Valencia adoptava
ademes una corona, per privilegi d’est ultim monarca.
Esta bandera, coneguda entre els valencians com la
Senyera, era sobre tot un estandart militar, que devia, a l’hora que encapçalar
la milicia del Cap i Casal —principal força armada civil que el Rei podia
cridar en el Regne de Valencia—, portar tambe a la guerra a atres poblacions de
tot el Regne. A lo llarc de la seua historia fon coneguda com a Senyera de la
Ciutat, Senyera del Senyor Rei e de la Ciutat, Senyera Real de la Ciutat,
Senyera Real, Senyera de Valencia, bandera del Rat Penat… “Traure la Senyera”
volia dir, senzillament, anar a la guerra.
Previament, es necessari entendre que el Cap i Casal
del Regne de Valencia, la ciutat de Valencia, era la mes poblada, la mes
armada, i la que tenía tropes de tota la seua Nacio —el Centenar de la Ploma,
per eixemple— entrenades i preparades per a intervindre. El pes de l’eixercit
valencià corresponia a la ciutat de Valencia: un eufemisme, puix la ciutat de
Valencia abarcava des de Sagunt a Chiva i Cullera, i molts dels seus ciutadans,
ad ella somesos, eren la principal noblea del Regne: el comte de Bunyol, el
marqués de Dosaigües, el marqués d’Albaida, el duc de Vilafermosa, el vescomte
de Chelva… En el segle XVII, a soles la ciutat de Valencia alçava dos terços,
dels huit que componien la força sancera del Regne.
El Rei d’Arago tenía les seues tropes, mercenaries,
que sí portaven la seua bandera real quatribarrada. Quan necessitava mes
forces, llavors convocava, en el cas valencià, a les tropes de la ciutat de
Valencia. Precisament, existien dos models de convocatoria guerrera per al Cap
i Casal: pels gremis, i per parroquies. Si la convocatoria es fea per gremis,
llavors els regiments els formaven els agremiats, comandats pels seus mestres
d’ofici; si es fea per parroquies, els regiments els formaven els feligressos,
manats pels nobles
que residien en el barri. En el primer cas, la noblea no intervenia; en el
segon, sí. Pero si es volia de veres traure tota la tropa, llavors es fea una
crida per a “seguir a la Senyera”. La decissio de traure la Senyera no depenia
dels Jurats, sino del Consell, orgue consultiu d’aquells en els quals tenía pes
la noblea, o per orde directa del Rei. La Senyera del Senyor Rei e de la Ciutat
suponia d’entrada que tot lo mon —agremiats i no agremiats, inclus els
valencians no capitalins residents en el Cap i Casal, i els nobles— devia
acudir a “seguir a la Senyera”. Si cridant “per gremis” els nobles podien vore
els bous des de la barrera, i no anar a la campanya, l’eixida de la Senyera els
arrancava el deure de participar en la guerra. Llavors, devien convocar en els
seues senyorius a les seues tropes i milicies, en les despeses i perills
personals que suponia. Aço explica que la noblea intentara boicotejar les
eixides de la Senyera, sobre tot en el Consell, actitut molt durament
criticada, per eixemple, per Marti de Viciana. Ademes, el rei havia d’escriure
a les atres viles reals, i ordenar-les que acudiren a juntar-se en l’eixercit
de la ciutat de Valencia. La formula era “a seguir la Senyera”, ¿per que? ¿Que
representaria la Senyera Real, quan viles com Alzira, Xativa, Vilarreal,
Castello, Biar, Alacant, Elig, Oriola, Morella o Burriana havien de seguir-la?
Estes poblacions, obviament, tambe tindrien banderes per a indicar al comandant
la posicio de les seues tropes en el camp de batalla. Moltes d’estes banderes
sumarien l’ambit estrictament local, i tindrien caracter que hui diriem
comarcal; i donada la seua funcio estrategica, no podrien ser totes iguals,
sino molt diferenciades en colors i decoracions, per a ser identificades
facilment, com s’evidencia en les descripcions fetes en el segle XVI per Marti
de Viciana, o en la propia bandera de Morella.
La campanya millor descrita a on intervingue la
Senyera Real, fon la mantinguda contra Jaume d’Arago, senyor de la Baronia
d’Arenos, en 1464, estudiada ya fa anys per Ferran Llorca. A traves de tot un
seguici de documents, podem establir que la Senyera debia ser seguida, per orde
dels Jurats i del Consell, per la ciutat de Valencia i tot el seu terme, per la
ciutat de Morvedre, i per la noblea resident o en casa oberta en el Cap i Casal;
i despres per orde del rei, per totes les viles reals: el monarca manà llavors
a tot el Regne “seguir la Senyera”.
En definitiva, la Senyera Real de la ciutat de
Valencia, les quatre barres coronades, era la bandera de l’host, de l’eixercit
feudal que el Regne de Valencia en el seu conjunt devia alçar quan el Rei ho
manava, pero que —en principi— no podia eixir del Regne de Valencia. Que eix
eixercit devia ser encapçalat per la Senyera, queda demostrat en absoluta
seguritat documental en les campanyes contra Jaume d’Arago, i contra els
moriscs de la serra d’Espadà, en 1526. I tant Joan I en el primer cas, com
Carles I en el segon, exigiren l’eixida de la Senyera, perque aixo suponia
movilisar un major numero de tropes i de canons que lo que la milicia de la
Ciutat de Valencia estricta podia reunir. En conseqüencia, la Senyera era, en
tot el Regne de Valencia, l’unica bandera capaç d’aglutinar a l’hora a les
tropes del Cap i Casal, de les viles reals, i de la noblea: de tota la nacio
valenciana en el seu conjunt. Encara mes: en una frase dels Jurats de Valencia,
es deixa constancia que la Senyera representa a “tot el poble”: no era una
bandera dministrativa, sino una bandera que tenía darrere tot un significat
fondo, social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario