Colectiu
Valldaura.
La Real
Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana.
D.- Valencia
mai idiomaticament catalana.
"El nom de catalá aplicat
al propi idioma 1’admeten de bon grat tots els rossellonesos, els eivissencs, i
també els mallorquins cultes, pero els valencians generalment s'hi resistixen.
Mallorca presenta alguns eixemples medievals de la introduccio del nom de
catalá per a la Ilengua, pero Valencia no cap" (Sanchis Guarncr. M.,
"La Ilengua dels valencians".p.21-22) Sanchis Guarner, a pesar de ser
catalanisador,
va puntualisar una cosa molt be: als intents d^introduir
este nom -catalá- els valencians sempre s'han resistit.
L’equiparacio de llengua i cultura, de llengua i comunitat etnica, de llengua i agrupacio política. está
sempre al servici d'ideologies agressores, racistes. Hitler l'utilisà per a l'absorcio de
nacions acostades dient: "Si parlen alema son alemans". Dient-ho,
invadi un pais que parlava chec. La progressio de passos que es
donen es molt clara, i aplicant-los a 1'agressio que patix el valenciá son:
Primer. Que el valenciá siga dialecte del catala. Si aço es conseguix
i s'accepta, encara que no ho siga, es passará al segon.
Segon. En Valencia es parla el catala, perque qui
parla un dialecte d'una llengua, parla eixa llengua.
Tercer. La cultura de les terres a on es parla catala es cultura
catalana, i sempre ho ha segut.
Quart. Tenim, per tant, una gran "nacio"
de llengua i cultura catalanes. els "Paíssos Catalans". encara
diferenciats, pero...
Quint. Encara falta un atre pas: conseguir que eixos
paíssos formen un "Estat", completant-se aixina el proces d'absorcio
del "País Valenciá" per la "Gran Nacio Catalana", que es lo
que en veritat pretenen.
Com pot vore's, tot este caramull de distorsions i destarifos de
concepte no es ciencia. Es 1'unic cami que tenen per a conseguir la finalitat
política que pretenen. El problema no es cientific, com volen fer creure. Es
absolutament politic. Es fruit de 1'idiologia expansionista del pancatalanisme:
es fonamentalisme.
Ho expressa molt be D. Federico Jimenez Losantos en u dels seus
"Comentarios Liberales" (ABC. 4/9/94. p.20):
"En
cuanto al expansionismo, otra característica del fundamentalismo nacionalista
en la vieja Europa, ahí está el irredentismo vasco reclamando Navarra y algún
pedazo de la Rioja o Cantabria. algo menos que el pancatalanismo, que aspira a
merendarse la Comunidad Valenciana. las Baleares y un par de comarcas
aragonesas... "
E1 fonamentalisme que considerem com a un perill molt gran en atres
nacions, el tenim aci en representacio ben complida des de fa anys, i 1'estem
patint en Valencia. No vore-ho es presbicia. No voler vore que l’accio pancatalanista
en Valencia es política, nazista o fonamentalista, es ceguera. No hi ha pijor cego
que el que no vol vore.
El dialectisme del valenciá que pretenen está per demostrar. Tan sols
está assunit per alguns com a dogma, per a criteri d'autoritat. Notem que el
criteri d'autoritat no es cientific, es fonamentalment acientific.
Les opinions de llingüistes professionals son opinions, no son
ciencia. Estes opinions arribaran a ser una hipotesis operativa si es
fonamenten metodologicament en un tractament valit. Si s'accepten com a veritat
indiscutible i inmutable, es
convertixen en dogma, es dir, en anticiencia. No ha hagut cap de tractament metodologicament vafit que fonamente
l'afirmacio de que el valencià es dialecte del catala. No aporten raons ni
estudi metodolof;ic. Per que no
poden.
Pero afirmen eixa opinio, s'extranyen de que no s'accepte, els causa
sorpresa de que es pose publicament en dubte, i pareix que s'esgarren les
vestimentes com si d'una heregia es tractara: Es que per ad ells es dogmatic, no es pot discutir, no es pot
raonar. Es la posicio que está mes Ilunt de la ciencia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario