AUSIAS MARCH, CAVALLER I POETA VALENCIÀ (II)

Per Xavier Gimeno Alonso

Extraído de Internet

2.2. El seu nom i llinage

2.2.1 El nom ‘Ausias’

En quan al nom del poeta, segons els critics, pot pronunciar-se de tres maneres diferents: Àusias, Ausías o Ausiàs. Com en l´epoca migeval no s´accentuava i hui el nom ha caigut en desus els estudiosos no han resolt la qüestio, la primera forma n´hi ha pocs que la defenen, quedant-se en les dos ultimes. El filolec Voro López i Verdejo nos diu que entre atres qüestions que apunten a la pronunciacio ‘Ausías’ estan els versos del poeta quan diu: “Yo so aquest que.m dich [Ausías March]”, que fa impossible pronuciar [Ausiàs] i por probable [Àusias], en els documents es troba varies voltes la forma Ausíes, que segon la fonetica valenciana anula per complet la pronunciacio Ausiàs, sent per lo tant la correcta, Ausías.

2.2.2 El llinage ‘March’ (genealogia)

En quan al seu llinage (March), davant el treball exhaustiu i ben documentat del Pare Fullana (Lluïs Fullana i Mira, Benimarfull, Alacant, 1871 – Madrit 1948, gramatic, erudit i religios valencià, academic de la RAE i de la RACV, catedratic de l´Universitat de Valencia) i que fon publicat en el Bolleti de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC), durant els anys 1935 i 1936, sobre la valencianitat d´Ausias March (que durant un temps fon discutida), titulat “Los caballeros de apellido March en Cataluña y Valencia”, intentaré donar una breu resenya d´allo que considere mes important. Rafael Ferreres (Academic de la RAE i catedratic de llengua i lliteratura), tambe fa referencia al treball de Fullana, entre atres, dient que s´ignora la procedencia del llinage March. Per una banda apareix un notari barcelones, Pedro March, sent el primer d´esta familia que n´hi ha documentat, considerant-lo, Amèdèe Pagès, de Barcelona. Fco. Cerdá y Rico en les seues notes “Canto del Turia” diu que els March provenen de la ciutat aragonesa de Jaca. En canvi, Gregorio Mayans diu que el poeta estava emparentat ab el filosof i humaniste valencià, Joan Lluis Vives, per part de sa mare, Blanquina March, per tant hauria de considerar-se de familia d´orige judeu.

Francesc Lliso i Genovés, escriu: “Que consta por los libros del Estamento o estado de Nobles, que la familia March de la ciudad de Valencia es noble, y trae su origen de la ciudad de Jaca en Aragón; que vino al tiempo de la conquista de esta Capital y Reino, en donde asentó su solar y casa, conocido en 1238, y no en Cataluña como se supone en las Obras Poéticas de Ausias March, impresas en Valladolid en 1535 (que es de donde lo hubo de sacar Escolano)”.

Des del temps de la reconquista de Valencia per Jaume I d´Arago, els personages ab llinage March foren molts, tant en Valencia com en Catalunya, aixina com, en Mallorca; està ple de documents referents a cavallers d´este llinage en l´Archiu de la Corona d´Arago (ACA), pero lo que tenim clar es que el primer March que apareix en els documents del ACA, Pere March, I d´eixe nom, (quart agüelo d´Ausias), heretat en Gandia, vila de l´antic Regne de Valencia, al qui Jaume I com a premi als seus servicis li donà unes cases en Gandia i tres jovades (1 jovada = 59 arees) de terra del mateix lloc (Llibre del repartiment, 1249), pot ser considerat com la soca dels atres March, que tant es distinguiren en Valencia, en Catalunya i en l´illa de Mallorca, i per lo tant, el patrimoni dels March, començà en Valencia, en la vila de Gandia, aumentant ab noves propietats en la ciutat de Valencia, en el lloc de Beniarjó, com tambe el Castell d´Aramprunyà (Gavà, Barcelona) i atres bens en Catalunya (sent el mateix que intervingué com a notari public de Barcelona en un acte de casament d´uns princips).

El pare d´Ausias es casà dos voltes, per primera vegada ab Donya Constança (es coneix molt poc de sa primera dona), i tenint tres fills (Jaume, Francesc i Joan); i de la segona dona, en 1379, Leonor de Ripoll, natural de Genovés, filla dels senyors d´eixe lloc, prop de Xàtiva, ab una respectable dot de quarantamil sous en moneda valenciana, tingué dos fills (Peirona, nomenada aixina per ser la primogenita, que fon sordamuda i Ausias, cavaller i poeta). Per tal motiu, Ausias es durà prou anys en sos germans haguts del primer matrimoni de son pare. Son pare deixà a Ausias (1413) el senyoriu de Beniarjo i atres llocs del seu patrimoni, declarant-lo el seu hereu universal. El pare del nostre poeta mori quan es traslladà a la vila de Balaguer (1413) a complir un encarrec del duc de Gandia, llunt de sa terra valenciana i sa familia. Sa mare fon una dona extraordinaria com mes tart es demostrà ab la tutoria dels seus fills.