Autor: Blai Vazquez i Garcia
El
meninfotisme valencià es conseqüencia dels castics, de la tirania cap ad este
poble a lo llarc dels temps. Ya en el segle XVIII, durant la guerra de succesio
de la corona d'Espanya, el poble del Regne de Valencia, des de l'any 1705 i el
poble d'Arago i Mallorca, des de l'any 1706, recolzen al candidat Carles
d'Austria temerosos del centralisme borbonic de Felip d'Anjou. En 1707 se
promulga el represiu primer decreto de Nueva Planta que abolix els Furs de
Valencia i Arago, imponent la llegislacio, institucions i llengua de Castella i
prohibint la llengua valenciana. L'abolicio foral del maleit borbo Felip V
d'Espanya fon, i es, la perduda dels drets historics de la Nacio Valenciana. El
seu descendent, el borbo princip d'Asturies, tan lloat per la prensa rosa, es
convertirà, sense jurar simbolicament Els Furs, sense demanar perdo i per a
vergonya de la Nacio Valenciana, en Felip VI d'Espanya. Fon en 1936 quan va esclatar un dilatat nou episodi negre per als valencians. La guerra civil espanyola, va truncar l'estatut d'autonomia per a Valencia per culpa de la sublevacio de gran part de l'eixercit espanyol contra la II república i comportà tres anys de guerra entre els colpistes i els defensors de la llegalitat democratica republicana. Al remat, en guanyar l'eixercit alçat la determinant batalla de l'Ebre, un exodo multitudinari de refugiats, principalment catalans, fugi cap a Francia mentre Valencia resistia com a ultim bastio constitucionaliste en un intent fallit i desesperat per a contindre als fascistes que contaven en el recolzament del nacionalcatolicisme, de Hitler i de Mussolini. El 1 de abril de 1939 la guerra conclogue pero no aixina les represalies i les matances. Franco es convertix en el dictador d'un Estat de Nacions i pobles destruïts en una unica llengua i cultura castellana oficial, fins a la seua mort el 20 de novembre de 1975.
Per la seua
importancia i crueltat se conegue en la guerra civil espanyola la batejada com
Batalla de Madrid que el Caudillo va guanyar. No obstant, el postfranquiste ha
dut una nova historia contra la voluntat del poble valencià en la coneguda
Batalla de Valencia lliurada entre el poble lleal a la seua Patria Valenciana i
els imperialistes catalans, interventors de la cultura donat que ostenten el
poder financier i politic, mediatic i propagandistic i la condescendencia dels
succesius governs postfranquistes d'Espanya, els quals toleren estos sordits
interessos a canvi de recolzaments en la dominacio politica de l'Estat
espanyol. Aixina, el capital ha vist naixer el nacionalisme català com a negoci
de la burguesia catalana que tracta d'opondre's a la satisfaccio de les
necessitats i aspiracions de benestar social i economic dels valencians i nega,
pero s'aprofita, de la singularitat i riquea cultural valenciana per a benefici
propi. Sempre en simbiosis en l'Estat espanyol, la potent industria editorial i
mediatica catalanista fa combregar adictes a la seua rancia doctrina fascista-imperialista
que proclama i procura, mes o manco sibilinament, l'extensio, preponderancia i
dominacio de la gran Catalunya dels països catalans sobre el poble de Valencia.
A l'igual que fon el fascisme en Italia i el nacionalsocialisme en Alemania, el
catalanisme facha aglutina tots els recursos dels que dispon la Generalitat de
Catalunya en la realisacio d'un programa d'engrandiment nacional, encara que
eixa politica topete en els interessos i la supervivencia de la Nacio
Valenciana i encara que eixe programa conte en l'ajuda del tradicional
terrorisme català que en la decada del 80 i baix el nom de Terra Lliure, va
sembrar d'atentats el poble valencià. D'esta forma, la guerra en Europa fon tan
inevitable com desigual es hui la Batalla de Valencia.
El paralelisme pancatalaniste de l1antisemitisme nazi
es la fanatica persecucio de l'etnia valenciana, els individus en una mateixa
llengua i cultura valenciana, els quals son denominats despectivament blavers o
secesionistes, per mig de l'imposicio mediatica, educacional, política i
armada. La tradicio terrorista del moviment pancatalaniste engrunsa noms
d'agrupacions politiques com PSAN (Partit Socialiste d'Alliberacio Nacional),
encara existent, CLL (Catalunya Lliure) i diverses agrupacions fascistes com
3Bandera Negra2, La Reixa, Front d'Alliberament de Catalunya, Front Nacional de
Catalunya i 3Terra Lliure. El terrorisme català ha utilisat la violencia en
fins netament politics dirigits contra el poble de l'historic Regne de
Valencia, el qual es consierat pel fonamentalisme dogmatic dels opresors com
una comunitat conquerida. L'objetiu es, cada dia mes, l'independencia dels
inventats Països Catalans en l'anexio de Valencia i esta idea tambe s'ha
propagat gracies a la mes recent coaccio i panic de bombes, armes i morts de
Terra Lliure en Valencia:
El 9 de septembre de 1981, Terra Lliure, atentà contra
el Govern Civil del Cap i Casal del Regne i contra Govern Civil de la ciutat
d'Alacant; El 9 d'Octubre de 1981, contra el Palau de Justicia de Valencia
ciutat; El 12 de novembre de 1983, contra els jujats centrals de la ciutat de
Valencia; El 15 de novembre de 1983, contra contra les Oficines d'Hidroelectrica
de Valencia ciutat; El 9 de maig de 1984, contra una oficina de l'INEM de
Valencia ciutat; El 13 de maig de 1984, atenta contra Hidroelectrica de Sueca;
El 21 de maig de 1984, realisa un atentat contra el professor de L'Universitat
de Valencia Pedro J Lapeña; El 30 de maig de 1984, atentat contra l'oficina de
recaptacio d'imposts en el Cap i Casal; El 27 de juny de 1984, atentat contra
una delegacio de l'INEM del Cap i Casal; El 16 de juliol de 1984, atentat
contra una oficina de l'INEM i les instalacions d'Hidroelectrica en Torrent; El
18 de juliol de 1984, artefactes explosius en la delegacio de l'INEM de Quart
de Poblet; El 20 de juliol de 1984 mor el fasciste Josep Antoni Villaescusa
mentrimentes posava una bomba en l'INEM d'Alzira; El 26 d1abril de 1987,
explosius contra dos unitats movils de TVE en el Cap i Casal; El 10 de juny de
1987, atentat contra una urbanisacio de lux en Benidorm; El 13 de juny de 1987,
atentat contra la delegacio de Facenda del Cap i Casal; El 25 de juliol,
atentat contra l'oficina del Banc Hispa Americà de la ciutat de Castello; El 6
d'Octubre de 1987, atentat contra les oficines de Telefonica del Cap i Casal;
El 25 de novembre de 1987, atentat contra l'autopista Barcelona-Alacant al seu
pas per Alzira; El 26 de giner de 1988, atentat contra l'acuarterament de la
Guardia Civil en Orpesa del Mar; L'11 de març de 1988, atentat contra la
delegacio de Facenda en Castello de la Plana; El 20 de maig de 1988, atentat
contra infraestructura eléctrica de Benicassim; El 25 de maig de 1988, atentat
contra infraestructura electrica de Benidorm; El 24 de septembre de 1988,
atentat contra el Banc Saragossà del Cap i Casal i contra la delegacio de
Facenda de Vinaros.
Es necesari puix que deixem d'alçar els muscles i de
pedre el temps en el lament de les injusticies rebudes. No nos resignem a ser
expoliats. No ha de quedar en la malediccio cap als lladres, bochins, tirans i
renegats del poble valencià, o en el sindrome d'Estocolm que alguns patixen cap
als qui nos condenen a viure baix els efectes de la seua repressio. Es necesari
que aquells que ataquen l'herencia de nostres antepassats i nos castiguen al
filialisme, al sucursalisme i la dependencia sapien que l'oposicio a l'injust
castic descarregat al nostre poble continuará mentrimentes el valor i la
dignitat del poble no decaiga. Es imprescindible defendre els llaços que nos
unixen a la nostra Patria Valenciana per a que mai es trenquen, puix l'unica
victoria contra el fascisme que nos acosa serà la que conseguim en el triunf de
la llibertat i la veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario