AUTOR: VALENCIÀ D'ELIG
UNA LLENGUA DESAPAREIX QUAN LA
GENT DEIXA DE PARLARLA
En el cas de mosatros existixen un parell de raons principals que
afecten negativament la pervivencia de la Llengua Valenciana.
La primera es el proces de substitucio de
l'idioma Valencià pel Castellà, algo que s'està fent, principalment per la
pressió social que se deriva del gran numero d'inmigrants castellà-parlants que
han vengut a viure i a treballar a la Comunitat Autonoma Valenciana i per
l'influencia de la televisio i els mijos de comunicacio que son majoritariament
en Castellà.
La segona es la desnaturalisacio de l'idioma
Valencià per part del sistema educatiu, que fomenta l'estudi de un Català
"avalencianat" que no se correspon en la Llengua Valenciana parlà de
forma natural i tradicional per la majoria de valencians.
Si la gent valencià-parlant no parla als seus
fills desde menuets en Valencià (pera que ho aprenguen de manera natural i
sense esforç), entonces* estarem "trencant la caena" o continuitat
del genui idioma Valencià en tota la descendencia següent; els quals
s'ensenyaràn a parlar nomes en Castellà, perdent pera sempre la seua llengua
materna, llegat historic i essencia intima de les arraïls valencianes.
No servira de res que més tart aprenguen un
Català "avalencianat" en l'escola, perque aixo, en conte de servir
pera recuperar la verdadera Llengua Valenciana, lo unic que faría sería acabar
de rematar l'autentic Valencià al substituirlo per una llengua estranya i
forastera, diferent a la que sempre han parlat majoritariament els valencians.
Per tant es precis afrontar el problema de
precarietat en el que se troba l'idioma Valencià i de manera conscient i
resolta aplicar una serie de pautes que afavorixquen la pervivencia de la
llengua de tots mosatros; encara que fent aixo puguerem resultar chocants pera
alguns i que més que paraules d'animo pot ser que trobàrem sorna i incomprensió
inclus en persones proximes a mosatros.
SUGERENCIES PERA EVITAR LA
DESAPARICIO DE L'IDIOMA VALENCIÀ
1) El Valencià es una llengua en
els mateixos valors que la llengua que siga.
Tenim que deixar de pensar que el Valencià es
una llengua "inferior" o de menor categoria que atres (incloint ací
tant al Castellà, al Català o l'Inglés). Ninguna llengua es millor, ni pijor
que atra. Normalment este tipo de valoracions despectives venen per part d'una
cultura colonisaora que vol imposar la seua llengua i costums a una atra
cultura que està dominà per la primera o en inferioritat de condicions davant
d'ésta.
2) Abandonar el prejui de que el
Valencià dels nostres pares es un "Valencià mal parlat".
Es facil vore com algunes paraules, expresions
o formes de parlar que utilisem els valencians son prou diferents a atres que
mos volen imposar coma "formals" o "cultes" desde el
sistema educatiu o algunes institucions culturals o politiques. En realitat lo
que el sector catalaniste (introduit dins de les institucions valencianes), fa
es prohibir usos i paraules genuinament valencianes i substituirles per atres
forasteres catalanes per tal de fer (de manera artificiosa) mes paregúa la
Llengua Valenciana a la Catalana, i donar aixina (falsos) arguments als que,
per motius politics i economics, volen que l'idioma Valencià siga considerat
nomes que una simple variant del Català.
Molts mestres en l'escola escampen
premeditadament les mentires de que lo que parla el poble es un Valencià
"mal parlat" i que lo que s'ensenya en l'escola es "cult" o
"ben parlat", tot aixo en l'animo d'enganyar als pares i que no se
rebelen de que als seus fills se'ls estiga obligant a estudiar llengua Catalana
en conte de Valenciana.
3) No tindre vergonya de parlar
en Valencià en llocs publics o en gent desconegúa.
Es molt possible que persones en els que
tingam que començar una conversació sapien parlar també en Valencià (encara que
mosatros no ho sapiam). Si comencem la conversació en Valencià obrirem la
possibilitat a que ésta se faça en Llengua Valenciana i no pedrem res ya que
sempre tindrem l'opció de utilisar el Castellà en el cas de que l'interlocutor
no s'expresse en idioma Valencià.
4) Començar poc a poc, en frases
curtes i escoltant més que parlant.
En els casos en els que no se tinga ninguna
costum de parlar en Valencià, sempre se pot començar dient frases curtes, de
manera informal, inclus en conversacions a on l'idioma predominant siga el
Castellà. Poc a poc i segons se guanye confiança i es coneguts se vagen
habituant a esta nova actitut llingüistica per part de mosatros, se podra anar
incrementant l'us de la Llengua Valenciana en aquells que mos puguen
correspondre.
D'igual manera es molt aconsellable intentar
mantindre conversacions en Valencià en gent que sapiam fa us d'ell
habitualment; escoltant més que parlant en cas de que no tingam molta soltura
pera parlarlo. Tambe es aconsellable intentar trobar, apendre i utilisar
aquelles paraules o expresions més genuinament valencianes de la nostra
contornà que puguen estar sent desplaçàes per castellanismes d'us recent o
catalanismes importats.
Molts dels que parlen en Castellà son de
families valencià-parlants "de tota la vida" als que, per desgracia,
se'ls ha parlat desde menuts en Castellà. Es molt recomanable cambiarse un
mateix l'habit llingüistic i començar a parlar en Valencià en tots aquells familiars
(tios, cosins, etc...) que s'expressen en este idioma. Al principi pot ser que
done un poquet de vergonya i que haja una miqueta de confusió per part de tots.
Pero en un parell d'ocasions o tres que se parle en ells en Valencià la cosa
cambiarà i deixarà de ser chocant i rara.
Haura qui mos pregunte a qué ve este cambit
d'actitut. Contestar que hui en dia parlar en Valencià es bo pera trobar un
puesto de treball es una manera rapida d'eixir al pas sense donar moltes
explicacions a gent que pot ser no entenguen atre tipo de raons més personals.
5) No parlar en castellà si se
pot parlar en Valencià.
En conversacions a on se mesclen
valencià-parlants en atres que nomes parlen en Castellà, pero que entenguen el
Valencià, es positiu continuar parlant en Valencià en aquells que també el
parlen, cambiant nomes a Castellà quan tingam que dirigirmos a aquells que
nomes siguen castellà-parlants.
Es desijable evitar que tota la conversacio
derive al Castellà i siga monopolisà per este idioma.
6) Indicar als fills lo que es
Valencià i lo que no ho es.
Es molt important indicar als fills quines
paraules o expressions no formen part del Valencià que mos van transmitir els
nostres pares i que perteneixen al Català "avalencianat" que el
sector educatiu promou.
Es aconsellable animarlos a que desterren
completament eixos "catalanismes" del seu parlar quotidia, algo que
afavorirà la pervivencia del genui idioma Valencià.
7) Parlar als fills sempre en
Valencià.
Hi ha que concienciarse de que se té que parlar
als fills en Valencià desde el mateix dia del seu naiximent. S'ha demostrat que
en els primers mesos de vida dels chiquets éstos aprenen a reconeixer la
sonoritat particular de l'idioma en el que se'ls parla (fonemes), al mateix
temps que desenrollen també les estructures mentals necessaries pera apendre de
manera facil i fluida l'idioma en qüestio.
Se pot donar el cas de que en el matrimoni
nomes un d'ells tinga soltura o coneiximents pera parlar en idioma Valencià. En
eixe cas hauria de plantejarse l'opció, més comú de lo que se pensa, de
parlarli un en Valencià i l'atre en Castellà. Es possible que haja gent que mos
diga que el chiquet se farà un embolic, pero aixo no es veritat, ya que
l'experiencia ha demostrat que en estos casos els chiquets aprenen els dos
idiomes en tota naturalitat, diferenciant quino es un i quino es l'atre.
Possiblement parlar als fills en Valencià i
inculcar en ells esta mateixa idea pera que ho facen en els seus fills, es
l'assunt principal i més important pera conseguir que l'idioma Valencià se
mantinga víu, passant de una generacio a la següent; algo que ha segut aixina a
lo llarc dels sigles, gracies a l'us de la Llengua Valenciana que van fer tots
els nostres antepassats.
Pera acabar, tornar a dir una volta més que,
nomes PARLANT en Valencià i gastantlo en tots els puestos podrem evitar que
desaparega. Transmétrelo oralment a les generacions següents pera que éstes
facen lo mateix, es lo més important.
Escriure Valencià baix una normativa correcta
es desijable, pero escriúrelo sense parlarlo faria que el Valencià aplegàra a
ser una "llengua morta" com el llatí.
Per tant, PARLAR EN VALENCIÀ es la millor
manera de mantindre viva la nostra LLENGUA MATERNA VALENCIANA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario