Nom
derivat del terme arap “Must’arib” (arabisat) en el que es va denominar en l’Al-Andalus a la poblacio cristiana que conservà sa
religio.
Els
mossaraps segons el dret islamic (Islamisme), quedaven subjectes a l’estatut de protegits (dimmíes)
pel que, mediant el pago de determinats
tributs estipulats per les autoritats musulmanes, podien conservar sa fe i ses institucions, encara
que les manifetacions publiques del cult quedaven prohibides.
Se
sap molt poc respecte al numero de mossaraps del Regne de Valencia, que fon
aumentant per un grup de cordobesos quant el califat
de Cordova passá a mans berebers cap a l’any 1016. Atra onejá de mossaraps de
Toledo aplegá a Valencia acompanyant al destronat taifa (taifes) toledá,
Al Qadir, quant ocupá lo tro de la taifa valenciana en 1085.
Durant
el regnat d’Ali Ibn Muyhid en la taifa de Denia i Balears, totes les iglesies
del regne quedaren baix la jurisdiccio del bisbe de Tortosa, qui, segons el
tracte, es faria carrec del nomenament dels eclesiastics. En general, es
conservá l’antiga organisacio eclesiastica visigoda en llaugeres modificacions.
En
lo sigle XII s’escomençá la dispersio de la mossarabia del Regne de Valencia,
degut a l’intransigencia dels nous governaors nortafricans, almoravits i almohades, i
pareix ser que un grup prou numeros s’alistá a les topes d’Alfons I d’Arago El
Batallaor, quant es retirá de s’incursio en la Sarquia i repoblaren les terres
recien conquistaes dels Valls de l’Ebre i el Jalo. En tot, alguna comunitat
mossarap subsisti hasda l’entrá de Jaume I El Conquistador, puix que, en 1232,
consta la donacio de l’iglesia de Sant Vicent de la Roqueta, a extramurs de la
Ciutat de Valencia, a un monasteri
aragones.
Aiximateix,
una transaccio de 1240 parla de la “carria illa quan mercatores christiani uti
tempore sarracenoreum sollebant” (provablement a l’atra vora de la porta de la
Boatella), encara que, potser, es tractara de negociants cristians aplegats
expressament a la Valencia musulmana per a comerciar.
Font:
Gran Enciclopedia de la Regio Valencia – Valencia 1972 – Tom VII – pag. 239-240
No hay comentarios:
Publicar un comentario