EL POETA AUSIAS MARCH. CAVALLER VALENCIÀ

Per José Vicente Gómez Bayarri

Extraído de Internet

Enguany es complixen els 550 anys de la mort del poeta i cavaller valencià Ausias March (1397-1459). Ab motiu d´esta efemeride es va a celebrar un congres en Valencia entorn a la seua figura. Ressenyem alguns trets de la seua biografia per a comprendre millor la seua personalitat.

El naiximent en el si d´una familia ennoblida i de funcionaris de la Cort, incorporada a l´estament militar, assentada en el Regne de Valencia en els anys de la seua conquista i repoblacio, determinarà la vida i l´entorn personal del poeta-cavaller valencià Ausias March.

Ausias March era fill de Pere March IV (1338-1413), senyor de Beniarjo, Pardines i Vernissa, del que sabem que era cavaller i havia tingut una actitut valerosa en la “Guerra dels dos Pedros”, Pere II de Valencia, el Cerimonios, i Pedro el Cruel de Castella. La mare del nostre poeta-cavaller fon la seua segona dona, Elionor Ripoll.

En les Corts de 1415, mort ya son pare, fon nomenat donzell, que vol dir fill de cavaller. En un informe de 1419 dirigit al rei Alfons el Magnanim (1396-1458), en el que s´especificaven els cavallers que hi havia en el Regne de Valencia, ya se li dona la dita categoria.

Coneixem el fet d´armes en el que Ausias March es proposava participar en les campanyes d´Alfons el Magnanim, si intervenien els poetes Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.

De jovenell s’incorporà al servici del Magnanim en les campanyes militars de Corsega, Çerdenya (1420-1422) i a atres expedicions mampreses pel Mediterrani i Nort d´Africa (1425). Al tornar a terres del Regne de Valencia va rebre la donacio dels senyorius de Beniarjo, Pardines i Vernissa. Despres d´abandonar la carrera de les armes fixà residencia en les seues possessions, prop de la poblacio de Gandia en 1428, i es dedica al cultiu de les seues terres, a practicar l´aficio a la caça, a tot tipo d´aventures amoroses i a l´activitat que mes prestigi li ha proporcionat: el compondre poesia.

La condicio de poeta i cavaller influiran en la seua vida. Va desenrollar un tipo d´activitats prou habituals al seu ranc: guerrer, falconer real, cortesa i, sobretot, poeta. Fon “valeros i estrenu cavaller” alhora que “vigilant i elegantissim poeta” es llig en la portada d´una edicio de les seues obres; i l´historiador J. Zurita resalta que fon “cavaller de singular enginy i doctrina i de gran esperit i artifici”.

El ser cavaller significava ser armat i havien de tindre armes i cavall, no dedicar-se a vils oficis, disfrutar de franquicies i possibilitat de representar al braç militar en les Corts que convoca la Corona o els Lloctinents. Als cavallers valencians s’els donava el tractament de “Mossen”.

Tingue una acurada formacio humanistica d´acort en la seua condicio i llinage. En la seua joventut va deprendre a ser cavaller i va llegir llibres d´arts militars, obres de poesies i tractats de falconeria. Indubtablement, hauria llegit l´obra composta per son pare, L’Arnes del cavaller, dedicada al duc Alfons I el Vell o al seu fill Alfons II. Tractat dedicat al fill del cavaller per a ingressar en l´orde de cavalleria.

Ausias March fon un gran aficionat a l´activitat de la falconeria. De fet, de tornada a terres del Regne de Valencia despres de les campanyes pel Mediterrani, el rei Alfons el Magnanim el distingix i nomena falconer major de la casa del rei de l´area vedada de caça que posseia la ciutat de Valencia, prop de l´Albufera, lloc que tenien reservat els reis de Valencia, des de temps de la conquista cristiana, per a la caça menor a l´abundar els boscos i especies cinegetiques. Carrec que ostentà prou anys, segons es deduix de la relacio que mantingue en el Rei sobre esta materia, com lo demostren alguns documents.

De la correspondencia s’extrau que l´any 1443 va enviar tres falcons al rei Alfons el Magnanim per a caçar grues; un any mes tart, en 1444, el Rei aludix a l´ensinistrament de dos falcons; en 1446 el rei Magnanim afirma que ha perdut dos falcons i li solicita dos, seus, que li han lloat molt. Nomes, a avançada edat li privaren del carrec de falconer real del lloc de l´Albufera.

El poeta Ausias March fon un cavaller cortesà, encara que les seues actuacions en la cort foren escasses. De jovenell, va freqüentar la chicoteta cort del duc de Gandia. El trasllat de residencia a la ciutat de Valencia en la seua segona esposa, dona Joana Escorna, en 1450, li podria haver permes alguna activitat en el Palau Real dels reis en el “cap i casal del Regne”.

La seua predisposicio amorosa fon intensa, ara be, desenrollada fora de la cort de Valencia. Fruit dels seus enamoriscaments foren els cinc fills naturals que va tindre. El nostre poeta-cavaller portà una vida sentimental complexa que es manifesta en els tres models d´amor que Ausias March plasma en els seus poemes: “l’amor elegant”, d’ideals cavallerecs i nobles; “l’amor huma”, familiar i domestic, de vida conjugal; i un tercer amor “pasional”, mes material; “la carn vol carn”.

El seu caracter gallart i la seua actitut li portaren a enfrontaments personals que complicaren la seua vida i les relacions familiars.

El nostre “poeta-cavaller” entaulà certa relacio en el que fon rei dels poetes del seu segle, Alfons el Magnanim, i en el que pogue ser el seu successor, per naiximent, Carlos de Viana, amic d´Ausias March i protector dels enginys del seu temps.

Ausias March donà a la seua poesia un estil molt personal, unit, fonamentalment, a la concepcio de l´amor, de la vida i de la mort. La seua poesia es un autoanalisis que reflectix els seus contradictoris estats d´anim. Mentres ama i escriu reflexiona sobre lo que sent: desig, passio, conseqüencies morals, desfici al no conseguir l´amor ideal, etc. Tot aixo li acosta a situacions irreconciliables que li porten des de l´exaltacio a la depressio, des de l´amor al temor, del voler a l´odi, de la vida a la mort. La seua personalitat li crea motius que li impulsen a amar i a buscar lo que enten per verdader amor, expressat de manera magistral en els seus poemes. Menéndez Pidal va dir del gran poeta, “si el major triumf de la poesia lirica es la revelacio de l´home interior, Ausias March lo conseguix en grau sum i en mijos extraordinariament senzills”.