De
l´epoca de Jaume I, coneguem en la p. 178 de
"Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón",
de José Martínez Ortiz, l´existencia d´una: "Orden
real prohibiendo a los cristianos su conversión al islamismo y para que se
persiga a los que esconden o defiendan a los convertidos". No es dificil
raonar, que per a poder convertir, hi ha que convençer, i per a convençer es
necessari la comunicacio. ¿Podrien ser els "conversors", mossaraps de
llengua, que s´hagueren convertit al islamisme previament i que conegueren tant
els principis del cristianisme com els islamics? Observem llegislacio, que
demostra la permeabilitat de la pretesa muralla.
L´any
1283, el rei Pere, fa una crida a les aljames del Regne de Valencia, per a que
li ajuden en la guerra contra els francesos. (Bofarrull, Documentos inéditos,
VI p.196) “En Pere per la gracia de Deu
rey Darago et de Sicilia als feels seus alemins et veyles et a tots altres
sarrayns de les aljames del regne de Valencia salut et gracia. Femvos saber,
que nos, segons que creem, que vosaltres ajats entes avem en aquestes parts del
regne Darago, et de Catalunya, guerra ab los francesos, en la qual nos es
mester lo serveix de vosaltres et dels altres feels nostres…” ¿No existia
“muralla de la llengua” per a combatre contra els francesos” ¿Per que els ho
diu en valencià?
Del
text que consta en la p.225 del llibre “Actas
de los Capítulos Provinciales de la Provincia de Aragón (1301-1370)” de Robles
Sierra, i referent a 1307, deduim que, en l´escola de llengues dels dominicans
de Xativa, l´ensenyança del arap, l´eixercien “sarraïns” i judeus: “Ordinamus insuper et mandamus Priori
Xativensi, quod conducat, et habeat unum Iudeum, qui etiam in Arabicum sit
instructus, vel aliquem Sarracenum, ut simul cum dicto frate Petro legat ibi.”.
No es dificil deduir, que el mestre “sarrai”, havia de saber romanç per a poder
ensenyar. La “muralla”, seria de fum per ad ell.
Eximenis,
en "Lo regiment de la cosa
publica", parla dels collerats, definint-los com “Valencians sots mesclats ab diversos infels... fa mester que los
cullerats hi sien perseguits fins a la mort ...” Com vegem, tampoc existia
muralla alguna, per a eixercir de roders, perque, valencians, es mesclaven “ab diversos infels”. Al respecte, es
interessant reproduir lo que dia Coromines en “Caplletra” en el seu articul “Un
bri de mossarabisme valencià”: “De
les Muntanyes del Coll de Rates és d’on Mateu i Llopis ens donà la rica nòmina
dels moriscos dels anys de 1400, publicada en la Miscel ·lània Fabra, en la
qual encara prop d’un 20% són noms romànics pre-jaumins, i la resta constitueix
una font preciosa de l’àrab vulgar valencià, de fonètica més romànica que
semítica. El mateix nom de Rates és relíquia mossàrab…”
L´any
1400, es la fecha en la que es pensa que va naixer Jaume Roig, qui en “Lo spill” manifesta la llengua en la que
escriu: “sera ’n romanç / noves rimades /
comediades / amphorismals / ffaçessials / no prim scandides / al pla texides /
de l’algemia / he parleria / dels de Paterna / Torrent / Soterna…” Es dir,
Jaume Roig, nos diu que escriu en el “romanç”
de “l´algemia”, “dels de Paterna…” Esta coneguda cita, ha dut de cap als
catalanistes, que inclus s´han enredrat en trobar distins significats a
“aljamia” i “algemia”. Denominacio enfrontada a la d´algarabia o llengua arap,
anem a vore el significat segons “El
Corán romanceado: La traducción contenida en el manuscrito T 235” , de Consuelo López
Morillas, traduccio, segons l´autora de mijans del s XV. En el foli 151v, es traduix “aŷamiyyun” (aljamia), per
“rromançe”. L´autora nos informa de que la traduccio correcta haguera segut
“una lengua no árabe”, pero que en l´ambient cultural peninsular, el “romanç”
es la llengua no arap per antonomasia. Trobem per tant que Jaume Roig
identifica el romanç dels cristians “sera
’n romanç”, en el romanç dels no cristians “de l’algemia”, que parlen “els
de Paterna / Torrent / Soterna”. Per si cap algun dubte, del llibre “Viajes de extranjeros por España y Portugal
en los siglos XV, XVI y XVII”, coneguem que en 1484, Nicolas de Popielovo,
viaja per Valencia i escriu: "Por
todo Aragón viven sarracenos, que nosotros los alemanes llamamos ratas. Los
conquistadores cristianos de aquellos países les concedieron la libertad para
establecerse, vivir y mantenerse en separadas casas, aldeas y ciudades…A una
milla de Valencia poseen cuatro ciudades que se llaman Miisslatha, Manisis,
Gesart y Paterna, donde
viven...". Es dir, en Paterna, vivien “germans en l´islam”, que
parlaven la llengua de Jaume Roig i de tots els valencians. ¿Per a on esta la
muralla de la llengua?
Del
llibre de Hinojosa “Documentación
medieval alicantina en el archivo del Reino de Valencia” p. 122, traguem
que: “1476, marzo, 3, Valencia. Guiaje a
favor de Alí Benaley, de la Vall
de Garig, que va a Almería a aprender
árabe”. I encara mes: “1476,
marzo, 4, Valencia. Salvoconducto a favor de Yahie Benaley, de la Vall de Garig, que va a
Almería a aprender árabe y acompañar
a Alí Benaley.”. Es dir, que per a Yahie i Alí Benaley, la muralla existia,
pero en sentit contrari del que nos han volgut fer creure: ¡No sabien parlar
arap! Pero lo mes gros es que, ¿A on se´n van per a dependre´l ¡a Almeria! Per
lo vist, no devia ser facil dependre´l per la contornada, quan conseguixen
“salvoconducto” i “guiaje” per a anar-se´n a Almeria.
Als
catalanistes, deu ser-los molt misterios el perque els conquistats, en moltes
ocassions, rebien al rei Jaume tan contents ¿No presentirien la famosa
muralla?: “…e exiren nos rebre al peu del
puig be cc. sarrayns ab gran alegria”,
“…e exiren a nos tots los sarrayns e
les sarraynes ab gran alegria” “e ells agueren ne gran alegria: e dixeren a nostre missatge a la orella” “e ells
foren molt alegres e exiren a nos
iiij e dixeren que eren molt pagats
de la nostra venguda” ¿No es paren a pensar perque ad alguns els agradava
l´arribada del rei Jaume i a uns atres no gens?
Hem
de saber, que la documentacio existent en arap, es mes be escasa i que els
catalanistes han fet una montanya de no res. Treballen en suposicions interessades.
De Burns llegim: “Pot ser… haguessen
tingut una rèplica o un original, avui perduts, en àrab”. El fet que els
conquistadors dispongueren els tràmits de les rendicions en arap, podia no ser
mes que una mostra de cortesia al l'idioma oficial dels vençuts. Carmen
Barceló, en "Minorías islámicas...", troba 271 texts des de 1049 fins
al XVII. 3 del sigle XI; 7 del XIII; 43 del XIV; 95 del XV; 105 del XVI; 17 del
XVII i un sense datar. Edita 207, i comença el seu estudi en un de l´any 1366.
¡Una mija de 45 per sigle! ¡I la majoria
no passen de 4 ralles!
Com
hem comentat en articuls precedents, entre els “germans en l´islam”,
existien alguns elements de les classes
dominants, inclus comunitats sanceres, no autoctones, producte d´assentaments
d´onades immigratories, que no coneixien el romanç valencià i que s´expresaven
unicament en arap. La major part d´ells, serien els moros de raça, que no
s´integraren en la nova civilisacio dominant producte de la reconquista de
Jaume I. Pot ser que ad ells, sí els influira “La muralla de la llengua”, que no existí per als descendents dels
hispanorromans valencians, que, cristians o musulmans, continuaven parlant el
seu secular romanç valencià. La generalisacio que els interessa als catalanistes,
es definix en a soles una paraula: mentira.
No hay comentarios:
Publicar un comentario