LES RONDALLES DEL PARE GUINOT

LA FADRINA CASADORA

Hi havia una fadrina que esta va ya en edat de casar-se i no li eixia cap novio, per mes que ella fea tot lo que podía per a atraure's l'atencio dels fadrins.
Anava sempre ben calçada, ben vestida, i ben peinada: la cara pintada com una nina de París, i sempre neta i aseada en tot.
No obstant, el jovens, encara veent-la tan ben plantada i, atractiva, no s'atrevien a arrimar-se a ella.

¿ Per qué seria? ¿Tal volta perque els pareixia que seria una dona massa cara?. Lo cert es que la jove, havent fracassat en eixes artimanyes femenines per a caçar novio, va valer acudir a les sobrenaturals.
En efecte, s'en va a la iglesia a resar-li a san Antoni.
L'escolá que la veu entrar, endivina a que va aquella fadrina a l'iglesia, i es posa darrere de l'altar de San Antoni.
Arriba alli la chica, s'aginolla davant de l'altar, mira a San Antoni i al chiquet que te al bras, i li pregunta: ¿ Casada o monja?.
L'escolà que ho sent ,contesta: "casada".

La jove s'en va a casa tota satisfeta. Pero els novios no apareixen. Als pocs dies torna la chica a l'iglesia per a lo mateix.
L'escolà que la veu entrar, li diu al escolanet: Posat darrere del altar i, quan eixa chica pregunte a San Antoni si "casa" o fadrina, tu contesta "fadrina", i tin cuidado de que ella no't veja, que yo ya t'avisare per a que ixques quan ella s'en haja anat.

L'acolitet fa lo que li diu l'escolà, es posa darrere del altar, i quan la chicota diu: Pare sant Antoni, ¿ "casa" o fadrina?, contesta des de darrere del altar l'escolanet: ! "fadrina" ! la chica que ho sent, alça la vista al sant, tota enfadada, i dirigint-se al chiquet que San Antoni porta en braços, li diu airadament: ¡ tu , calla, bavos, que yo en tu no parle, que yo en qui parle es en ton pare.

Artana Estiu 1998Per Josep Maria Guinot i Galan El Pare Guinot.