martes, 25 de octubre de 2011

LES RONDALLES DEL PARE GUINOT


LES COSES BEN FETES.

Artana Estiu 1998
Per Josep Maria Guinot i Galan (q.e.p.d.)El Pare Guinot.

Era una familia molt pobreta: el pare estava sense treball, la mare malaltuça i els chiquetes en edat de no anar a treballar encara.
El pare, el tio Pere, un dia va dir: aço s' ha acabat, vaig a pendre una determinacio per a eixir d'esta miseria: en tal poble ( i es referia a un poblet situat en un raco del mon, en la montanya) ya fa temps que estan sense retor, i no es facil que l'obispo els n'envie, perque no ne te cap disponible.
Anire a eixe poble aon ningu me coneix i em presentare com el retor nou i aixina tindré un mig de vida; yo sempre que puga vos enviare diners, i sera la manera de que no tingau que patir fam d'ara en avant.
La dona li va dir: aixo es molt exposat,perque si et descobrixen te la carregaras. Ell va contestar: no patixques, que no me descobriran, yo he segut escolà molts anys i sé molt be lo que tinc que fer.
S'en va el tio Pere, l’escolà.,al poblet de la montanya i es presenta al Sr.alcalde dient: yo soc el nou retor que ve a servir esta parroquia li dona les claus de lá iglesia, i el poble es posa de lo mes content perque a la fi ya tenen retor.
Ve el dumenge, i el nou retor toca els tres tocs a missa; l’iglesia s'ompli de gent, i el retor diu la missa sense novetat.
La gent no va notar res, pero els acolitets van trobar certes diferencies en relacio a lo que estaven acostumats a oir, i a l'eixir de missa discutien entre ells dient: est home no es retor, no diu la missa com els atres capellans.
¿Que no es retor? - No, no pot ser que siga retor.
Aço ho sentiren els fadrins del poble i acordaren la manera d'averiguar-ho: u de nosatros que faça el mort el durém a l’iglesia i a vore com s'aclarix per a fer l'enterro'.
Avisen al senyor retor: senyor retor, s'ha mort un fadri, a la vesprà el soterrar. -Be, porteu-lo a la iglesia a les cinc, que yo estare a la porta aguardant-vos.
Es posa u de la cuadrilla d'amics dins d'una ataut fent el mort, el tapen i el porten a la iglesia: els amics van darrere, morint-se de risa, pero aguantant-se.
Arriben a la porta de la iglesia i el retor ya estava alli esperant-los. Els diu : apa, entreu-lo cap a dins que yo me'l arreglare , vosatros espere u al carrer.
Deixen el cadaver prop del'altar major, i al eixir tanquen la porta del carrer, com havia manat el retor, se queden a soles, el que fea de difunt i el retor.
Este escomença a resar parenostres i a cantar unes cansonetes en llati, tan desalades que el mort no va poder resistir mes i va escomençar a riure, contenint-se tot lo que podia.
El retor, que es dona conte, entra en la sacristia, trau una maça que alli hi havia, i escomença a pegar-li al mort, vinga maçades a ell, hasta que el va deixar mort de veres.
Obri la porta i diu als fadrins: apa, entreu aci dins, que ya tinc el mort arreglat.
Ii vos advertixc que una atra volta me'l presenteu ben mort, que no tinga yo el treball d’arrematar-lo.
Els amics exclamaren: ¡este si que nos la ha feta bona!. 

2 comentarios:

Vicente Rubio dijo...

Amigo Russafi, quiero que leas tres artículos seguidos míos sobre EL VALENCIANO NO ES CATALÁN y doy mi opinión libre de que eso es así.

http://vicenteluisrubio.blogspot.com/2009/10/tomemos-conciencia.html#comments

http://vicenteluisrubio.blogspot.com/2009/10/valencianos-tomemos-en-serio-el-tema_12.html#comments

http://vicenteluisrubio.blogspot.com/2009/10/cuidado-con-los-imperialismos-del-siglo.html#comments

Un abrazo

russafi dijo...

Amic Vicent: He llegit els tres articuls teus y estic d'acort en lo que en ells escrius.
Segur que coneixes el llibre (dos toms) de "Los Origenes del Reino de Valencia" d'Antonio Ubieto Arteta, amenaçat pels catalanistes de l'Universitat de Valencia hasda tal punt que tingue que exiliarse de Valencia cap a Saragossa, pel perill que li suponia viure entre mosatros.
Segur que els catalans y catalanistes lladraran al llegir dits articuls, lo mateix que lladren al llegir els que yo publique en el meu blog, pero, ya saps, "si lladren es per que cavalguem".
Un abraç. Russafi.