miércoles, 2 de noviembre de 2011

¿COM NO VOLEM SER CATALANS SI ES LO MILLORET DEL MON?


Autor : Chimo Lanuza                    

Yo, pobre catala del sur, voldria ser un bon catala. De veres, ho intente continuament
 
 Per eixemple, faig terapia de grup –es diu “Panquetes anonims”- a on primerament mos reconeixem blaveros declarats i despres passem a contar les nostres experiencies, frustracions, impotencies, fobies, etc i acabem aconsellant-nos “els uns als altres”. Pero es fotut, em costa un monto. ¿Quines coses practique? A vore, de nit, per a dormir-me, m’imagine tota la peninsula –no, tota Europa; no, el mon sancer- coberts per l’ombra d’una marfega flamejant sobre els ciutadans terraqueus. Pero, quan em venen les arcades, ho deixe perque, en lloc de dormir-me, em posa en un estat d’ansietat molt desagradable ya que les barres roges acaben convertint-se enla meua imaginacio en barrots de preso. 
 En unes atres ocasions, em pose dos anous en la boca i intente parlar aixina, en la boca plena, per a emular el mes autentic i genuï parlar catala. Em tornen a vindre les arcades i no ho soporte; aixina es que tambe abandone tal practica.
 Pero, clar, tot aço em produix una gran frustracio, ya que, ¿com no vaig a voler ser catala? Si tots els “sabuts” diuen que som catalans, que parlem catala, que ser valencia i parlar valencià es la nostra manera de ser/parlar catala... ¡Si Catalunya es lo mes gran del mon! I “nosaltres, els valencians”, fent la ma. 
 ¿Com nos resistim a formar part de la gran Catalunya si es tan guai? Mireu: 
 No som deu millons de parlants, no; es dona eixa cifra per allo de l’humiltat. En realitat, en som 23; si, 23 millons de parlants: Catalunya estricta, el Païs Valencià, les Illes, la Franja, L’Alguer, el sur de França, el nort de Madagascar, dos illes del Pacific, 123 habitants de Nova York, un troç de L’Irak, una ralla de Bolivia i tres tribus de l’Africa central... parlem catala. Total, aixo, 23 millons de catalanoparlants. De fet, els EEUU s’estan plantejant considerar-la tercera llengua oficial del païs 
 ¿I com es que no vullc ser catala quan tants grans personages historics ho foren? A vore, ya sabeu que tots els grans escritors valencians i mallorquins eren catalans i escrivien en catala (Ovidi, Cervantes i Shakespeare tambe eren catalans pero, com no escrivien en catala, no conten. De moment). Pero tambe eren catalans Jesucrits, Espartaco, Colon, Confuci, el matrimoni Curie, els germans Lumière, el primer home que chafà la lluna, el segon imperi austro-hongares, el “Tercer home” i el “Último de la fila”. Els vikingos, ¿sabeu?, tambe eren catalans, de Vic –per aixo voreu en algunes pelicules de vikingos que porten marfegues en els pals dels seus barcos. L’unic personage historic que no era catala era Sant Tomeu d’Aquino, per aixo es conegut en eixe nom: Sant Tomeu d’aqui, no.  
 Pero hi ha mes. ¿Qui va formular la teoria de la relativitat que diu “tot es en relacio a... lo catala?, ¿qui va ser el primer en pegar-li la volta al mon –en l’imaginacio, pero li pegà la volta al mon-?, ¿qui va descubrir l’imprenta ans que Gutenberg –en ditades, pero imprimien-?, ¿qui es l’autentic creador de Windows que originalment es denominava “Finestres” pero adoptà la forma anglesa per allo del mercat?... ¡Catalans, tots catalans, naturalment! Lo de Hitler s’ho callen perque actualment te mala prensa. pero Hiler era d’orige catala i va fugir a una illa del Mediterraneu... catala, clar.
La paella, plat tipic catala; el “Misteri d’Elig”, catala; la Corona d’Arago, catalana; i catalans son l’orchata de chufa, el pa en tomaca, la lluna d’abril, els cants de les sirenes i la gola del llop... ¡Ai...! I nosatres encabotats en no ser-ho. ¡Es que no tenim remei!
 Petons, nois.

No hay comentarios: