LES RONDALLES DEL PARE GUINOT

LES COSES BEN FETES.

Artana Estiu 1998
Per Josep Maria Guinot i Galan (q.e.p.d.)El Pare Guinot.

Era una familia molt pobreta: el pare estava sense treball, la mare malaltuça i els chiquetes en edat de no anar a treballar encara.
El pare, el tio Pere, un dia va dir: aço s' ha acabat, vaig a pendre una determinacio per a eixir d'esta miseria: en tal poble ( i es referia a un poblet situat en un raco del mon, en la montanya) ya fa temps que estan sense retor, i no es facil que l'obispo els n'envie, perque no ne te cap disponible.
Anire a eixe poble aon ningu me coneix i em presentare com el retor nou i aixina tindré un mig de vida; yo sempre que puga vos enviare diners, i sera la manera de que no tingau que patir fam d'ara en avant.

La dona li va dir: aixo es molt exposat,perque si et descobrixen te la carregaras. Ell va contestar: no patixques, que no me descobriran, yo he segut escolà molts anys i sé molt be lo que tinc que fer.
S'en va el tio Pere, l’escolà.,al poblet de la montanya i es presenta al Sr.alcalde dient: yo soc el nou retor que ve a servir esta parroquia li dona les claus de lá iglesia, i el poble es posa de lo mes content perque a la fi ya tenen retor.
Ve el dumenge, i el nou retor toca els tres tocs a missa; l’iglesia s'ompli de gent, i el retor diu la missa sense novetat.
La gent no va notar res, pero els acolitets van trobar certes diferencies en relacio a lo que estaven acostumats a oir, i a l'eixir de missa discutien entre ells dient: est home no es retor, no diu la missa com els atres capellans.
¿Que no es retor? - No, no pot ser que siga retor.

Aço ho sentiren els fadrins del poble i acordaren la manera d'averiguar-ho: u de nosatros que faça el mort el durém a l’iglesia i a vore com s'aclarix per a fer l'enterro'.

Avisen al senyor retor: senyor retor, s'ha mort un fadri, a la vesprà el soterrar. -Be, porteu-lo a la iglesia a les cinc, que yo estare a la porta aguardant-vos.
Es posa u de la cuadrilla d'amics dins d'una ataut fent el mort, el tapen i el porten a la iglesia: els amics van darrere, morint-se de risa, pero aguantant-se.
Arriben a la porta de la iglesia i el retor ya estava alli esperant-los. Els diu : apa, entreu-lo cap a dins que yo me'l arreglare , vosatros espere u al carrer.
Deixen el cadaver prop del'altar major, i al eixir tanquen la porta del carrer, com havia manat el retor, se queden a soles, el que fea de difunt i el retor.
Este escomença a resar parenostres i a cantar unes cansonetes en llati, tan desalades que el mort no va poder resistir mes i va escomençar a riure, contenint-se tot lo que podia.
El retor, que es dona conte, entra en la sacristia, trau una maça que alli hi havia, i escomença a pegar-li al mort, vinga maçades a ell, hasta que el va deixar mort de veres.
Obri la porta i diu als fadrins: apa, entreu aci dins, que ya tinc el mort arreglat.
Ii vos advertixc que una atra volta me'l presenteu ben mort, que no tinga yo el treball d’arrematar-lo.
Els amics exclamaren: ¡este si que nos la ha feta bona!.