PESSEBRISTES I CIENCIA

Autor: Josep Ballester Soler

Alacant.

En 1620 Sir Francis Bacon introduïa en la Filosofia Occidental el concepte del “mito del teatre” o formes patologiques del pensament consistent en l’aceptacio acritica de la tradicio o de l’autoritat (referida al reconiximent public d’algun subjecte respecte d’una qualitat o materia),  o erros que provenen del sistema filosofic (o com diriem ara cientific).

En el Seminari de llengües minoritaries europees que es celebrà en Miranda do Douro (Portugal) – finançada per pancatalanistes- es va poder constatar que en el “tinglao” del llingüistes europeus estan els que es venen i els que no es venen. Com en casi tots els ambits humans. Puix be, els pancatalanistes van en un talonari en la mà ( o estil Zaplana), i sempre n’hi ha persones dispostes a vendre’s.

Recorde l’anecdotic cas d’un llingüiste  asturià que en coherencia en el pancatalanisme llingüistic –que decidix en Europa quines son llengües quins dialectes i quines no existixen- admitia la no existencia de la llengua asturiana (que per cert ve reconeguda en l’Estatut d’Autonomia del Principat, i en te una Real Academia de la Llengua Asturiana). Lo primer que em cridà l’atencio d’este individu era el seu carácter, amagat darrere de barba i bigot descuidat, i unes grosses gafes, i sobretot en un gest de “malallet”, pero cridava l’atencio que parlava perfectament castellà, portugués, gallec, angles i catala, no s’endevinava d’a on era, ( serà aço una estigma dels renegats ). Una persona que el coneixia, va explicar que com no li havien deixat entrar en la Real Academia de la Llengua Asturiana s’havia oferit als servicis de l’aparell propagandistic pancatalaniste, i d’ahí compensava pecuniariament l’oblit dels seus compatriotes. Vaen dinar en un companyo seu, quan éste li digué que eren valencianistes, nos condenà a la foguera, ... ya m’enteneu. Encara que el seu companyo que no cobrava dels panques, lo primer que nos espetà es que els valencians teniem un problema en els pancatalanistes que volien que escrigueren nostra Llengua en la gramatica d’aquélls. Lo que deixa en evidencia l’agressio expurea que patim.

Pero no tots eren pessebristes, els que representaven ad atres llengües de la resta d’Europa, -al menys es que es deixaren mostrar- no estaven baix la nomina de l’Omnium Cultural, simplement perque eixa moguda no anava en élls, passaven. Els seus objectius no passen per Barcelona. Ad estos la propaganda panca nomes preten donar-los l’image que tant en Mallorca, com en Valencia, com en Arago Oriental, tots eixos pobles tenen conciencia de parlar una mateixa llengua, i no n’hi ha ningu que es mostre en contra, i si l’interlocutor te noticia d’alguna resposta per part de valencianistes, per eixemple, puix se li solta la bateria d’ “arguments” descalificatoris.

A tot aço, tant en Valencia com en Espanya es ven que “tota la romanistica internacional” assumix que la Llengua valenciana, la mallorquina, l’aragones (orienta) i el catala son la mateixa llengua, que es diu catala.

O siga, s’intenta crear una afirmacio –que a mes es un embuste- utilisant el “mito del teatre”, i aço sense entrar en la manca de sensibilitat humanista i democratica, puix ¿quin autor es qui per a dir-li a tot un Poble lo que parla o deixa de parlar?

Si Sir Francis alçara el cap i vejara com en el sigle XXI en nom de la Ciencia se nega les virtuts de la mateixa, i s’intenta prostituir els seus postulats a la conveniencia dels interessos economics i politics d’un colectiu burgues molt concret, no se com reaccionaria, pero no me cap el menor dubte que seria criticat per acientific, faciste, anticatala i no se quantes coses mes.