EL PARE COSTA

per Jesu Masià

22 de decembre del 2003

Esta carta se havia mantegut amagada per no fer mal, pero el silenci alguns l’aprofitaven per a fer i desfer, i ¡Ya està be! Front a tanta mentira em veig obligat a denunciar certes qüestions. Este text a soles afig unes dades d’actualitat pero s’elaborà substancialment despres del II Congrés arran de la carta el Pare Costa sobre el Congrés en el Diario de Valencia.

 Vaja per davant la meua admiracio pel Pare Costa, sap que el vullc i sap que sempre que he organisat un event he contat en ell, pero no ha pogut ser aixina en el Congrés, llastima, no ha segut per mi. Tambe vullc donar-li les gracies publicament per la defensa que feu de la meua persona davant de les paraules negatives de Voro Lopez.

Gracies. Perque sempre ha estat dispost a escoltar-nos, lo que ya no se, es si fea un paper o nos dia la veritat. Durant el montage del Congrés me l’he cregut, em digue que no entraria en la AVLL i no ha entrat, pero ha hagut un cosa que m’ha molestat molt i perque som amics li ho dire. Has optat per fer palesa la teua posicio respecte al II Congrés, llavors has decidit el lloc d’encontre, per tant te contestare publicament.

El Pare Costa oblida selectivament una quantitat d’informacio relevant i significant necessaria per que el seu text haguera segut templat i coherent. Templat no ha segut per la seua parcialitat i coherent tampoc perque no casa en les bones paraules de consens que nos ha dit. Que haja de fer de mamporrero o escut del ya senyalat Voro Lopez puix resulta ser un erro. Pero clar com al final les accions coloquen a les persones en el seu lloc i com al final el temps dona i lleva raons, vaig a recordar-li algunes coses. Te’n recordes Pare Costa quan Manolo Latorre i yo anarem a parlar en tu per a que la RACV se n’apujara la Congrés, t’anunciarem abans de l’estiu la traïcio d’Angel Calpe i tu te quedares bocabadat, negant lleugerament eixa possibilitat, al final es confirmà que teniem rao. Tambe m’estranya que ixques en tanta beligerancia contra el Congrés per dubtar i/o anar en contra de la RACV, pero no ho faces quan el Lletraferit de forma unilateral abandonà la normativa de la RACV, no he vist cap recriminacio. Pero quína casualitat que al final la RACV seguiria el passos del ya accentuador Lletraferit, ¿Quina es la que codifica? ¿La codificadora codificada?

I ara repte a tots els academics de la RACV a que resolguen la següent qüestio nuclear: Si no voliem que estiguera la RACV en el Congrés per qué la convidarem 7 vegades (de diferents formes). Aixina que es la RACV la que decidi no vindre, la que rebujà la nostra oferta i per tant la que volgue distanciar-se del Congrés. I NO AL CONTRARI. A vore si em toca explicar els conceptes de causa i efecte.

No se si ya t’importarà que els que estan en tu tenen un punt cego per a obviar les coses roïnes que no para de fer la AVLL. En el llibre de 4 ESO de Bromera revisat per la AVLL, apareix el mapa dels Països Catalans, que el valencià es un dialecte del catala i que Jaume I dugue el catala. ¿Has vist per a que servit la AVLL? Puix per a fer mes de lo mateix, trencar l’unitat d’accio i oficialisar el catala. Pare Costa si seguix sent el de sempre denuncie aço. Hui la AVLL crea una comissio a on està el seu valorat Ahuir per a determinar el nom de la llengua, estan fent un diccionari i una ortografia i no saben de quína llengua (¿¡), quin ridicul mes espantos i quin trist final per a la nostra llengua, son un fills de… Denuncie-ho tot, per favor, obri els ulls, aço es INADMISSIBLE. “La AVLreconeix el 20/12/2003 que “la diversidad onomástica del valenciano no puede servir de base a iniciativas que proyecten una imagen fragmentada del sistema lingüístico que los valencianos compartimos con otros territorios”. Reconeix que si apoyaves la AVLL, ara no s’ho mereix, no li podem deixar mes marge de confiança, nos està assessinant, rectificar es de sabis, si no ho fa haure de pensar que ya no estas en nosatres i que has oblidat la veritat, si, pare, la veritat de les proves del llibre, de la comissio creada per a determinar el nom de la llengua i de tantes atres coses que ha fet negatives la AVLL. ¿Per que no vols vore aço?

T’oferim la ma per a juntar-nos en la defensa de lo valencià, l’image que tenim de tu a l’atre bando no la reconeguem.

Escrius en el Diario de Valencia que permitiu vindre a academics de la RACV al Congrés, no cal dir que tenen absoluta llibertat, pero es molt curios que el Pare Costa apunte que aço es per la bona voluntat de la RACV sobre el Congrés. Voluntat totalment obstaculisadora com aixina ho mostra la carta que envià la RACV a les associacions coorganisadores del Congrés per a obstaculisar i impedir la seua realisacio (que em digueres no coneixer, pregunta-li a Voro).

Arguments de que el Congrés s’ha organisat depressa, puix si, pero ha eixit molt be, com ixque el SILM de la RACV i que es realisà en el mateix temps. Tampoc te viu protestar per la premura del SILM. Pero me diras que alli no es qüestionava la reforma ortografica, pero fer-ho no es un pecat capital i si damunt li afegim lo que sabem, les accions de la RACV, la modificacio dels seus estatuts per que entren 8 membres mes del PP, la connivencia en els de la AVL, donat-los diners per a que publiquen en la RACV, que no se’ls haja expulsat de la RACV, l’entrada en la Seccio d’ignorants en llengua pero en la lliço depresa: creuaponts, la desacreditacio de les persones que mes saben de llengua en diferencia (Lanuza, Fontelles, Gimeno, Peñarroja, Giner), una accentuacio que reduix la distancia en el catala de la AVLL son motius mes que suficients, necessaris per lo manco per a dubtar, quedar-se perplex o ficar-se alerta. Si ad aço li afegim que no volen vindre a un Congrés de “llengua valenciana” puix ratifica els temors. I si ademes el Pare Costa, home de dialec i consens, realisa l’articul que feu en Diario de Valencia, les coses no van gens be, de veres no pensava que feres aixo. Tu i yo nos haviem mantengut al marge, atres eren els que feen les declaracions, es cert que a tu t’esguità mes tot l’assunt que a mi. Pero saps heu donat moltes raons ad aquells que fan declaracions contra vosatres. No esperava vore’t aixina.

Saps quina es la llastima de tot aço que no vos apujareu al Congrés perque d’esta manera vos haguerem tengut al costat, pero el vostre rebuig cap a nosatres ha provocat critiques molt dures contra vosatres, la majoria justificades, provablement yo no les haguera fetes publiques, este es el primer articul en que tracte del tema. Si me pregunten dos vegades per la RACV em fique a plorar, contrasta molt en la conducta prepotent i el no passa res de Quelo, membre de la Seccio, quan raonarem 2 minuts en l’autobus. ¿Com podia estar content en la divisio de la Seccio en dos? Pero el colmo fon quan negà el conflicte. Increible, quina barra s’ha de tindre, mentres yo alucinat per la seua actitut general d’insult a totes les entittas que ajudaren el Congrés, a soles podia concloure, per enesima vegada, que volien crear la divisio i desfer-se dels que nos anavem a mantindre ferms en la defensa de la llengua valenciana. Com en atres ocasions activaven la tactica de psicologisacio: “pregau-vos una pastilleta” (Quelo dixit), i la denegacio “la proposta de Leopolt dona risa” (Voro Lopez dixit), la propaganda començava a funcionar en les dos tactiques adherides, no hi havia dubte, anaven a per nosatres. Si ademes es coneix el clima cientific de les reunions de la Seccio es pot confirmar que el objectiu era reventar als Lanuza, Fontelles, Gimeno i Peñarroja, objectiu que han conseguit, en canvi ells tan a gust.

Escrius que esteu fent coses positives des de la RACV, ¡Faltaria mes!, a ningu se li ha donar les gracies per fer lo que ha de fer, sempre el reconeiximent, pero les coses negatives, que no debieu de fer de cap de les maneres, ya sumen mes que les positives i d’ahi el dubte, la perdua de credibilitat i la fragmentacio.

Un gran amic teu digue en la votacio de l’accentuacio “Costa s’ha torna foll” i yo no crec que siga de veres aço, crec que eres molt conscient de tot, i mentres la follia es un eximent la consciencia es un agravant.

¡Ai, Carmela!