Autor: Joan Benet Rodriguez-Manzanares
benet@llenguavalencianasi.com
El dissabte dia 24 de maig de 2003, en el diari Levante El Mercantil Valenciano, aparegué l'artícul que apareix escanejat mes avall.
Des d'esta image és pot llegir el titular, pero no el cos de l'artícul, que vaig a transcriure íntegrament. Per a qualsevol desembroll prevaldrien els texts en castellà de l'artícul imprés, pel diari.
"IGLÉSIA
Cures catalans rebugen que el bisbe valencià Ureña succeïxca al cardenal CarlesInicien una campanya de remissió de postals a l'actual prelat de Cartagena
Joaquim Bohigas, Girona. L'imminent relleu de l'Arquebisbat de Barcelona ha reactivat l'esperit de la campanya "Volem bisbes catalans" en la circulació d'unes postals dirigides al bisbe de Cartagena-Múrcia, Manuel Ureña Pastor, en les que se li demana explícitament que renuncie a ocupar el càrrec en Catalunya. La postal està circulant en círculs de cures de Barcelona i Múrcia, encara que l'objectiu és que arribe al bisbe Ureña.
En el revers de la postal, és llig que "els remors lo senyalen com a candidat a arquebisbe de Barcelona. Sería el quart destí d'una atípica correguda burocràtica, propia d'un funcionari que ascendix en l'escalafó".
Els redactors del text creuen que "un bisbe, en camvi, ha d'estar arraïlat format en el païs". Els autors pensen que el nomenament d'Ureña com a prelat de Barcelona "seria interpretat com un signe de desconfiança i un acte d'hostilitat contra la nostra tradició milenària". "En respecte, pero en fermea, li demanem que descarte esta possibilitat, expressant públicament el seu desig de que el nou arquebisbe de Barcelona siga català". expressa la postal.
Els autors, ademés advertixen que "si no ho fa, viurà un calvari".
Ureña, naixcut en Albaida en 1945, és valenciaparlant. El seu nom és dels que més sona per a succeir al també valencià Ricart Maria Carles, el qual ya ha superat els 75 anys, ha de jubilar-se pero continua en el ùesto per la pròrroga que li concedí el Papa. Ureña ha segut administrador apostòlic de Menorca i bisbe d'Alcalà d'Henares."
Fins ací la transcripció lliteral i traducció de l'artícul.
Açò és molt greu, un tema que m'atrevix a nomenar com, Xenofòbia. L'iglésia històricament, s'ha clavat en molts assunts en moltes époques que mai haguera degut clavar-se causant en numeroses ocasions uns danys desproporcionats, i no vaig a entrar a recordar-los o comentar-los, pero eixos passages de l'història hagueren degut ser a soles, coses del passat, i l'iglésia deuria de comprometre's a soles en la seua missió i complir en la seua funció, que és, divulgar la paraula de Deu, administrar els sacraments... i deixar la política als polítics; pero segons est artícul, no a soles és que no deixen la política als polítics, sino que ademés, d'una forma primer subtil i posteriorment 'a sac' amenacen a Ureña en tota regla, "si no ho fa viurà un calvari".
Ademés en esta postura obliguen a que una persona que ha estat durant anys llaurant-se un futur esperant una oportunitat per a ascendir o millorar, renuncie ad ella, estan coartant la seua llibertat d'elecció i de promoció, açò sense mencionar que també li diuen "... expressant públicament el seu desig de que el nou arquebisbe de Barcelona siga català.", estan posant en boca d'Ureña paraules que segurament no eixirien mai d'ella d'una forma voluntària. Em pareix que el nom exacte d'eixa expressió és coacció.
Yo, desconec que Deu diguera, "...i en Catalunya a soles hauran cures, bisbes... catalans.", pense que l'actitut intransigent i nacionaliste d'estos clercs estan ya mont alluntades d'un simple problema llingüístic o territorial, és com he dit a l'inici, Xenofòbia, xenofòbia dins de casa.
Pense que Ureña deuria de posar en antecedents al Papa i que este prenga cartes en l'assunt.
M'esglaya pensar que vindrà després d'açò, aixina com m'agradaria vore com les autoritats catalanes prenen cartes en l'assunt i pacifiquen la situació.
El dissabte dia 24 de maig de 2003, en el diari Levante El Mercantil Valenciano, aparegué l'artícul que apareix escanejat mes avall.
Des d'esta image és pot llegir el titular, pero no el cos de l'artícul, que vaig a transcriure íntegrament. Per a qualsevol desembroll prevaldrien els texts en castellà de l'artícul imprés, pel diari.
"IGLÉSIA
Cures catalans rebugen que el bisbe valencià Ureña succeïxca al cardenal CarlesInicien una campanya de remissió de postals a l'actual prelat de Cartagena
Joaquim Bohigas, Girona. L'imminent relleu de l'Arquebisbat de Barcelona ha reactivat l'esperit de la campanya "Volem bisbes catalans" en la circulació d'unes postals dirigides al bisbe de Cartagena-Múrcia, Manuel Ureña Pastor, en les que se li demana explícitament que renuncie a ocupar el càrrec en Catalunya. La postal està circulant en círculs de cures de Barcelona i Múrcia, encara que l'objectiu és que arribe al bisbe Ureña.
En el revers de la postal, és llig que "els remors lo senyalen com a candidat a arquebisbe de Barcelona. Sería el quart destí d'una atípica correguda burocràtica, propia d'un funcionari que ascendix en l'escalafó".
Els redactors del text creuen que "un bisbe, en camvi, ha d'estar arraïlat format en el païs". Els autors pensen que el nomenament d'Ureña com a prelat de Barcelona "seria interpretat com un signe de desconfiança i un acte d'hostilitat contra la nostra tradició milenària". "En respecte, pero en fermea, li demanem que descarte esta possibilitat, expressant públicament el seu desig de que el nou arquebisbe de Barcelona siga català". expressa la postal.
Els autors, ademés advertixen que "si no ho fa, viurà un calvari".
Ureña, naixcut en Albaida en 1945, és valenciaparlant. El seu nom és dels que més sona per a succeir al també valencià Ricart Maria Carles, el qual ya ha superat els 75 anys, ha de jubilar-se pero continua en el ùesto per la pròrroga que li concedí el Papa. Ureña ha segut administrador apostòlic de Menorca i bisbe d'Alcalà d'Henares."
Fins ací la transcripció lliteral i traducció de l'artícul.
Açò és molt greu, un tema que m'atrevix a nomenar com, Xenofòbia. L'iglésia històricament, s'ha clavat en molts assunts en moltes époques que mai haguera degut clavar-se causant en numeroses ocasions uns danys desproporcionats, i no vaig a entrar a recordar-los o comentar-los, pero eixos passages de l'història hagueren degut ser a soles, coses del passat, i l'iglésia deuria de comprometre's a soles en la seua missió i complir en la seua funció, que és, divulgar la paraula de Deu, administrar els sacraments... i deixar la política als polítics; pero segons est artícul, no a soles és que no deixen la política als polítics, sino que ademés, d'una forma primer subtil i posteriorment 'a sac' amenacen a Ureña en tota regla, "si no ho fa viurà un calvari".
Ademés en esta postura obliguen a que una persona que ha estat durant anys llaurant-se un futur esperant una oportunitat per a ascendir o millorar, renuncie ad ella, estan coartant la seua llibertat d'elecció i de promoció, açò sense mencionar que també li diuen "... expressant públicament el seu desig de que el nou arquebisbe de Barcelona siga català.", estan posant en boca d'Ureña paraules que segurament no eixirien mai d'ella d'una forma voluntària. Em pareix que el nom exacte d'eixa expressió és coacció.
Yo, desconec que Deu diguera, "...i en Catalunya a soles hauran cures, bisbes... catalans.", pense que l'actitut intransigent i nacionaliste d'estos clercs estan ya mont alluntades d'un simple problema llingüístic o territorial, és com he dit a l'inici, Xenofòbia, xenofòbia dins de casa.
Pense que Ureña deuria de posar en antecedents al Papa i que este prenga cartes en l'assunt.
M'esglaya pensar que vindrà després d'açò, aixina com m'agradaria vore com les autoritats catalanes prenen cartes en l'assunt i pacifiquen la situació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario