Despres de la conquesta musulmana de l'any 711, i seguint la tonica anterior, la primera etapa de domini musulma constituïx un periode fosc per a València (Balansiya en les fonts arabs), del qual a penes tenim referencies. Una d'estes ens parla de la destruccio de la ciutat per Abd al-Rahman I -primer emir de Còrdova-, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd allah al-Balanci, fill d'aquell, el qual va exercir una especie de govern autonom sobre l'area valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxos palau, la Russafa, origen del barri del mateix nom, i del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Mes paca ya dels fets politics, la qüestio verdaderament transcendent es l'entrada de la ciutat dins l'orbita de l'Islam, que en poc de temps va canviar la llengua, la religio i els costums dels seus habitants.
A l'època califal Balanci va iniciar el cami de la recuperacio urbana per mig de la construcció d'un primer perimetre d'horta a l'actual barri del Carmen i la remodelacio de l'antiga area episcopal visigoda --a l'entorn de la catedral-- per a convertirlo en la residecia del governador.
Pero el verdader auge de la ciutat va començar despres de la caiguda del califat de Cordova, al 1010, que va donar inici a l'aparició de tota una serie de regnes autònoms o de taifes, un d'ells el de Valencia. La ciutat va creixer, i en temps del rei Abd al-Aziz s'he va edificar una nova muralla, de la qual encara es conserven restes al barri del Carmen. Numeroses troballes arqueologiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.
La decadencia del poder almoravit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els almohades, que van controlar la península a partir del 1145, van ser coincidents. No obstant aixo, la seua entrada a Valencia va ser frenada per Ibn Mardanis, el rei llop, monarca de Valencia i Murcia, pero finalment la ciutat va caure en mans dels nord-africans al 1171.
Durant les primeres decades del segle XIII la ciutat es va fortificar davant de la imminencia de l'avanç feudal. Les fonts cristianes la descriuen com una ciutat populosa, rodeja per una feraç horta, i la seua caiguda va ser celebrada arreu d'Europa.
La conquesta de València per Jaume I al 1238 va posar fi a cinc sigles de cultura musulmana, pero esta va deixar una solida empremta a la ciutat i al territori Valencià.
A l'època califal Balanci va iniciar el cami de la recuperacio urbana per mig de la construcció d'un primer perimetre d'horta a l'actual barri del Carmen i la remodelacio de l'antiga area episcopal visigoda --a l'entorn de la catedral-- per a convertirlo en la residecia del governador.
Pero el verdader auge de la ciutat va començar despres de la caiguda del califat de Cordova, al 1010, que va donar inici a l'aparició de tota una serie de regnes autònoms o de taifes, un d'ells el de Valencia. La ciutat va creixer, i en temps del rei Abd al-Aziz s'he va edificar una nova muralla, de la qual encara es conserven restes al barri del Carmen. Numeroses troballes arqueologiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.
La decadencia del poder almoravit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els almohades, que van controlar la península a partir del 1145, van ser coincidents. No obstant aixo, la seua entrada a Valencia va ser frenada per Ibn Mardanis, el rei llop, monarca de Valencia i Murcia, pero finalment la ciutat va caure en mans dels nord-africans al 1171.
Durant les primeres decades del segle XIII la ciutat es va fortificar davant de la imminencia de l'avanç feudal. Les fonts cristianes la descriuen com una ciutat populosa, rodeja per una feraç horta, i la seua caiguda va ser celebrada arreu d'Europa.
La conquesta de València per Jaume I al 1238 va posar fi a cinc sigles de cultura musulmana, pero esta va deixar una solida empremta a la ciutat i al territori Valencià.
No hay comentarios:
Publicar un comentario