Autor: J. Romero
Revista SOM – Octubre 2002
Si fem una breu incursio en el territori del valencianisme de “poble” nos percatarem inmediatament de que el valencianisme adopta alli unes formes especialment complicades. En els pobles, a on tot lo mon nos coneixem, les relacions personals en conte de facilitar l’organisacio d’un valencianisme actiu i compromes en la causa resulta extraordinariament difícil. Ningu vol discutir en fulano o mengano per estes qüesstions, ya que per dalt o per baix solen haver atres lligaces (de tipo llaboral, familiar, d’amistat, etc.) que impedixen el desenrollament de la lluita valencianista. Ademes, en el poble, qualsevol trellat servíX per a infamar i desacreditar a una persona o a un grup de persones, i que en el cas del valencianisme, pot dir-se que sofrix el, tal volta sort, pero implacable atac dels catalanistes del poble. Estos son com les rates, estan clavats en tots els forats (en els ajuntaments, en les associacions de pares d‘alumnes, en l’iglesia, en les comissions falleres, en els grups de danses valencianes, en la radio local, en les associacions culturals i deportives...), ells son els sabuts, els cults, els que tenen “carrera”, els que saben lo que diuen... i els valencianistes som, per ad ells, puix... una especie d’ignorants que hem segut manipulats per “gent de Valencia”. Ara be, quan el valencianisme es decidíx a plantar-los cara als catalanistes directa o publicament, inmediatement es censurat gracies precisament al control que tenen dels resorts del poder politic i social del poble, per a despres, des d’estos mateixos resorts llançar tota una feroç campanya de calumnies que inclus traspassa la llinea de lo personal: tot val per a desacreditar al valencianiste que s’interposa en el seu cami. Un cami, com tots sabem, que es suicida per definicio; un cami cego en el que al final soles hi ha un principi: es la gran trampa catalanista.
Pero tornant el dia a dia del valencianisme en el poble, tambe hi ha que dir que, com sempre, els catalananistes son quatre gats mal contats, pero com diem ocupen els llocs mes rellevants i influents de la vida local. La inmesa majoria de la poblacio es netament valencianista, pero pasiva; uns perque no volen fer mala sanc en el veï, l’amic o el familiar; uns atres perque no veuen o no volen vore el perill (encara que estan profundament enamorats de Valencia, de la Llengua Valenciana, de la Real Senyera, i de tots els signes i tradicions valencianes). Els catalanistes, pel contrari, treballen engreixats pels diners i favors que la causa suicida de l’imperialisme catala te destinats als mercenaris, als traïdors i als verdaders ignorants de la realitat valenciana que solen ser els posseidors d’unes ments no lo suficientment resistents al “minipimer” catalaniste de l’ensenyança publica. Per naturalea ells van a contracorrent, nosatros a favor. Ells tenen una “zodiak” en un potent motor instalat i repostat pel catalanisme de la Generalitat Valenciana i Catalana. Des de fa decades la “zodiak” del catalanisme remonta el riu, pero espere que algun dia consigam entre tot que la “zodiak” deixe de ser repostada en diners publics... eixe serà el moment en que la corrent natural s’emporte per davant ad este desafiament psicopata.
Revista SOM – Octubre 2002
Si fem una breu incursio en el territori del valencianisme de “poble” nos percatarem inmediatament de que el valencianisme adopta alli unes formes especialment complicades. En els pobles, a on tot lo mon nos coneixem, les relacions personals en conte de facilitar l’organisacio d’un valencianisme actiu i compromes en la causa resulta extraordinariament difícil. Ningu vol discutir en fulano o mengano per estes qüesstions, ya que per dalt o per baix solen haver atres lligaces (de tipo llaboral, familiar, d’amistat, etc.) que impedixen el desenrollament de la lluita valencianista. Ademes, en el poble, qualsevol trellat servíX per a infamar i desacreditar a una persona o a un grup de persones, i que en el cas del valencianisme, pot dir-se que sofrix el, tal volta sort, pero implacable atac dels catalanistes del poble. Estos son com les rates, estan clavats en tots els forats (en els ajuntaments, en les associacions de pares d‘alumnes, en l’iglesia, en les comissions falleres, en els grups de danses valencianes, en la radio local, en les associacions culturals i deportives...), ells son els sabuts, els cults, els que tenen “carrera”, els que saben lo que diuen... i els valencianistes som, per ad ells, puix... una especie d’ignorants que hem segut manipulats per “gent de Valencia”. Ara be, quan el valencianisme es decidíx a plantar-los cara als catalanistes directa o publicament, inmediatement es censurat gracies precisament al control que tenen dels resorts del poder politic i social del poble, per a despres, des d’estos mateixos resorts llançar tota una feroç campanya de calumnies que inclus traspassa la llinea de lo personal: tot val per a desacreditar al valencianiste que s’interposa en el seu cami. Un cami, com tots sabem, que es suicida per definicio; un cami cego en el que al final soles hi ha un principi: es la gran trampa catalanista.
Pero tornant el dia a dia del valencianisme en el poble, tambe hi ha que dir que, com sempre, els catalananistes son quatre gats mal contats, pero com diem ocupen els llocs mes rellevants i influents de la vida local. La inmesa majoria de la poblacio es netament valencianista, pero pasiva; uns perque no volen fer mala sanc en el veï, l’amic o el familiar; uns atres perque no veuen o no volen vore el perill (encara que estan profundament enamorats de Valencia, de la Llengua Valenciana, de la Real Senyera, i de tots els signes i tradicions valencianes). Els catalanistes, pel contrari, treballen engreixats pels diners i favors que la causa suicida de l’imperialisme catala te destinats als mercenaris, als traïdors i als verdaders ignorants de la realitat valenciana que solen ser els posseidors d’unes ments no lo suficientment resistents al “minipimer” catalaniste de l’ensenyança publica. Per naturalea ells van a contracorrent, nosatros a favor. Ells tenen una “zodiak” en un potent motor instalat i repostat pel catalanisme de la Generalitat Valenciana i Catalana. Des de fa decades la “zodiak” del catalanisme remonta el riu, pero espere que algun dia consigam entre tot que la “zodiak” deixe de ser repostada en diners publics... eixe serà el moment en que la corrent natural s’emporte per davant ad este desafiament psicopata.
No hay comentarios:
Publicar un comentario