Autor: Desconocido
Valencia va ser fundada l'any 138 A.C Sent consul roma Decim Juni Brut, per a installar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. L'arqueologia ha tret a la llum evidencies del primer assentament, clots pera pals de cabanyes i tendes de campanya, segurament un refugi provisional que en pocs anys va donar pas a edificacions mes solides. La colonia va prosperar rapidament i en poc de temps va començar a cunyar moneda pròpia.
La ciutat va ser destruïda l'any 75 A.C en el curs de la guerra entre Pompeu i Sertori. En l'excavacio de l'Almoina s'han descobert les restes de diversos soldats a mes de les seues armes, evidencia d'allò que degue ser una escaramussa de la batalla. Com a conseqüencia d'aixo, degue quedar practicament abandonada almenys cinquanta anys.
Des de mijan sigle I Valentia havia recuperat ya el ritme perdut i iniciava una llarga etapa de desenrollament, caracteriza pel creixement urba, l'afluencia de nous colons, i l'engrandiment dels pobles per mig de la construccio de grans edificis publics --com el forum o el circ-- i l'execucio d'importants obres d'infraestructura, com un port fluvial al costat de les actuals Torres dels Serrans o la portada d'aigües, un equipament que els valencians no tornarien a tindre fins a mija sigle XIX.
A la segona mitat del sigle III, de manera paralela a la resta de l'Imperi, Valentia va travessar una etapa de crisis que va marcar l'inici d'un llarc periodo de decadencia, al llarc del qual va anar minvant el perímetre de la ciutat, es van despoblar barris sancers d'esta, i es van abandonar les infraestructures, símtoma d'una cansament en el govern municipal. Des de mijan sigle IV va poder existir una comunitat cristiana a la ciutat conformada entorn de la memoria del sant Vicent, martirizat ací l'any 304.
Un sigle despres, a causa de les primeres vingudes de pobles germanics i pel buit de poder deixat per l'Administració imperial, l'Isglesia va assumir les regnes de la ciutat i els edificis de cult cristia van anar reemplaçant els antics temples romans. En temps de Justinià, al sigle IV, Valentia va experimentar una certa recuperacio i es va frenar per algun temps la degradacio urbana i va celebrar un important concili regional. La invasio bizantina del sur-oest de la península, al 554, va suposar per a la ciutat una importancia estrategica, de manera que van instalar contingents militars visigots i es van mamprendre treballs de fortificacio de l'antic circ roma. Despres de l'expulsio dels bizantins al 625 s'inicia una etapa fosca, mal coneguda per la historia i a penes documentada per l'arqueologia.
La ciutat va ser destruïda l'any 75 A.C en el curs de la guerra entre Pompeu i Sertori. En l'excavacio de l'Almoina s'han descobert les restes de diversos soldats a mes de les seues armes, evidencia d'allò que degue ser una escaramussa de la batalla. Com a conseqüencia d'aixo, degue quedar practicament abandonada almenys cinquanta anys.
Des de mijan sigle I Valentia havia recuperat ya el ritme perdut i iniciava una llarga etapa de desenrollament, caracteriza pel creixement urba, l'afluencia de nous colons, i l'engrandiment dels pobles per mig de la construccio de grans edificis publics --com el forum o el circ-- i l'execucio d'importants obres d'infraestructura, com un port fluvial al costat de les actuals Torres dels Serrans o la portada d'aigües, un equipament que els valencians no tornarien a tindre fins a mija sigle XIX.
A la segona mitat del sigle III, de manera paralela a la resta de l'Imperi, Valentia va travessar una etapa de crisis que va marcar l'inici d'un llarc periodo de decadencia, al llarc del qual va anar minvant el perímetre de la ciutat, es van despoblar barris sancers d'esta, i es van abandonar les infraestructures, símtoma d'una cansament en el govern municipal. Des de mijan sigle IV va poder existir una comunitat cristiana a la ciutat conformada entorn de la memoria del sant Vicent, martirizat ací l'any 304.
Un sigle despres, a causa de les primeres vingudes de pobles germanics i pel buit de poder deixat per l'Administració imperial, l'Isglesia va assumir les regnes de la ciutat i els edificis de cult cristia van anar reemplaçant els antics temples romans. En temps de Justinià, al sigle IV, Valentia va experimentar una certa recuperacio i es va frenar per algun temps la degradacio urbana i va celebrar un important concili regional. La invasio bizantina del sur-oest de la península, al 554, va suposar per a la ciutat una importancia estrategica, de manera que van instalar contingents militars visigots i es van mamprendre treballs de fortificacio de l'antic circ roma. Despres de l'expulsio dels bizantins al 625 s'inicia una etapa fosca, mal coneguda per la historia i a penes documentada per l'arqueologia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario