(De l’arap Qayaa, llegir, recitar).
El llibre sagrat dels mahometans segons el qual conté les revelacions fetes per Deu al profeta Mahoma: es la font del dret i el codic civil dels muslins. El primitiu eixemplar arap, redactat pel califa Abu Bequer sobre les declaracions verbals i memories disperses del secretari de Mahoma i publicat pel califa Otman, consta de 114 sures o capituls, d’extensio molt desigual, en tituls a sovint molt dificils d’entendre, trets alguns d’ells, de conceptes que es troben casualment en els mateixos, per eixemple Vaca (sura num. 2), Dones (sura num. 4). Alguns d’ells son tan llarcs com el llibre del Genesis, mentres que atres son tan curts que es reduixen a dos o tres sentencies, i el tot no forma cos algu de doctrina ni professio ninguna sistematica de fe o creencies, no guardant els capituls relacio entre si: lo seu estil i sa exposicio son quasi sempre de forma amena e inspirá, encara que fatigosos, per les imnumerables repeticions.
El Coran conté dogmes, llegendes, historia, fabules, barreja de superticio i religio, preceptes o maximes d’economia politica i domestica; descripcions imaginaries del cel, de l’infern, del juï final; doctrines sobre la resurreccio dels cossos i, al remat, una amalgama de les tradicions judaiques i cristianes com de les llegendes musulmanes; tot allo en formes les mes variaes i distintes unes d’atres, a on es repetix a cada pas lo nom de Deu. L’explicacio o interpretacio del Coran forma una de les branques mes importants de la lliteratura arap.Sa llectura es consdierá pels mahometans com una obra meritoria, i els fragments del Coran els servixen d’oracions i encara de talismans que nutrixen la superticio.
A proposit de les doctrines del Coran es tractará amplament en l’articul mahometisme, siga prou açi apuntar que es pot reduir a quatres grups: 1º Fe o lo que s’ha de creure; 2º Practiques i Cult; 3º Moral, o lo que está manat o está prohibit; 4º Leccions morals, historiques i llegendaries, tretes dels llibres coranics i apocrifos de la Biblia i de les creencies antigues i contemporanees dels araps.
Les fons d’inspiracio del Coran pareixen haver segut, ademes de la Biblia (Antic i Nou Testament) i les llegendes araps: a) els llibres judaics i el judaisme de les escoles rabiniques: En temps de Mahoma hi havien molts judeus en les regions de l’Arabia, especialment en Medina; b) el sabeisme, una barreja de maniqueisme i de les supersticions babiloniques; c) el zoroastrisme i les creencies de l’antiga Persia, lo qual es compren si es te en conter l’influencia politica que esta regio tingue en la part NE de l’Arabia; d) l’hafionisme; se sap que dotze dels primers companyers o sequaços de Mahoma hi havien pertanyit a la secta dels hafinistes. Aço, a jujar per els que en realitat acusen la forma i disposicio del llibre i les circunstamcies historiques que acompanyeren a la creacio i difussio del mahometisme, pero si hi ha que atendre’s a lo que el propi Coran diu i a lo que creuen els musulmans, es d’orige inmediatament divi, i la dogmatica mahometana ensenya que les doctrines del Coran existien ya en l’eternitat i que foren transmitides successivament a Mahoma per conducte de l’Arcangel Gabriel.
El tex del Coran, sense contar l’edicio de Paganini, d’escomençáments del sigle XVI, entregat a les flames per manat pontifice, fon publicat per primera vegá per Hinkelman (Hamburgo 1694).
Des del punt de vista artistic, ha donat motiu el Coran a bellissimes pagines ormanentals, distinguint-se entre tots els illumenistes i caligrafs islamites, els egipcios. Ademes dels tituls ricament enlluernats, estan realçaes les pagines en medallons marginats de la major magnificencia, rodejaes i enquadraes per arabescs de sutils combinacions, la riquea dels elements geometrics i el valor artistic de les sures enlluernaes, sols son comparables a les millors catifes de l’Orient, realisant l’armonia dels colors l’us de l’or. Els millors eixemplars els posseix la biblioteca d’El Cairo, distinguint-se per ses extraordinaries dimensions, antiguetat i riquea; entre ells hi ha numerosos eixemplars turcs, indostanics i marroquis. El Coran de Safiya, marc de Mahomet Khan está escrit alternant les llinies dauraes en les negres. El mes antic está escrit en caracters cufics i es del sigle VIII.
El Museu Britanic i el Victoria i Albert, de Londres, posseixen magnifics eixemplars del Coran i pagines soltes d’extraordinaria bellea. En la biblioteca d’El Escorial es conserven tambe excelents mostres del llibre mahometa, siguent u dels millors Corans el que va perteneixer a l’Emperaor del Marroc, Muley Zidan (1594). El museu arap d’El Cairo posseis un estoig per a guardar el Coran, de cuiro daurat i repujat, ilustrat a escomeçaments del sigle XVI.
Font: Enclipedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom. XV, pags. 453-454-455
El Coran conté dogmes, llegendes, historia, fabules, barreja de superticio i religio, preceptes o maximes d’economia politica i domestica; descripcions imaginaries del cel, de l’infern, del juï final; doctrines sobre la resurreccio dels cossos i, al remat, una amalgama de les tradicions judaiques i cristianes com de les llegendes musulmanes; tot allo en formes les mes variaes i distintes unes d’atres, a on es repetix a cada pas lo nom de Deu. L’explicacio o interpretacio del Coran forma una de les branques mes importants de la lliteratura arap.Sa llectura es consdierá pels mahometans com una obra meritoria, i els fragments del Coran els servixen d’oracions i encara de talismans que nutrixen la superticio.
A proposit de les doctrines del Coran es tractará amplament en l’articul mahometisme, siga prou açi apuntar que es pot reduir a quatres grups: 1º Fe o lo que s’ha de creure; 2º Practiques i Cult; 3º Moral, o lo que está manat o está prohibit; 4º Leccions morals, historiques i llegendaries, tretes dels llibres coranics i apocrifos de la Biblia i de les creencies antigues i contemporanees dels araps.
Les fons d’inspiracio del Coran pareixen haver segut, ademes de la Biblia (Antic i Nou Testament) i les llegendes araps: a) els llibres judaics i el judaisme de les escoles rabiniques: En temps de Mahoma hi havien molts judeus en les regions de l’Arabia, especialment en Medina; b) el sabeisme, una barreja de maniqueisme i de les supersticions babiloniques; c) el zoroastrisme i les creencies de l’antiga Persia, lo qual es compren si es te en conter l’influencia politica que esta regio tingue en la part NE de l’Arabia; d) l’hafionisme; se sap que dotze dels primers companyers o sequaços de Mahoma hi havien pertanyit a la secta dels hafinistes. Aço, a jujar per els que en realitat acusen la forma i disposicio del llibre i les circunstamcies historiques que acompanyeren a la creacio i difussio del mahometisme, pero si hi ha que atendre’s a lo que el propi Coran diu i a lo que creuen els musulmans, es d’orige inmediatament divi, i la dogmatica mahometana ensenya que les doctrines del Coran existien ya en l’eternitat i que foren transmitides successivament a Mahoma per conducte de l’Arcangel Gabriel.
El tex del Coran, sense contar l’edicio de Paganini, d’escomençáments del sigle XVI, entregat a les flames per manat pontifice, fon publicat per primera vegá per Hinkelman (Hamburgo 1694).
Des del punt de vista artistic, ha donat motiu el Coran a bellissimes pagines ormanentals, distinguint-se entre tots els illumenistes i caligrafs islamites, els egipcios. Ademes dels tituls ricament enlluernats, estan realçaes les pagines en medallons marginats de la major magnificencia, rodejaes i enquadraes per arabescs de sutils combinacions, la riquea dels elements geometrics i el valor artistic de les sures enlluernaes, sols son comparables a les millors catifes de l’Orient, realisant l’armonia dels colors l’us de l’or. Els millors eixemplars els posseix la biblioteca d’El Cairo, distinguint-se per ses extraordinaries dimensions, antiguetat i riquea; entre ells hi ha numerosos eixemplars turcs, indostanics i marroquis. El Coran de Safiya, marc de Mahomet Khan está escrit alternant les llinies dauraes en les negres. El mes antic está escrit en caracters cufics i es del sigle VIII.
El Museu Britanic i el Victoria i Albert, de Londres, posseixen magnifics eixemplars del Coran i pagines soltes d’extraordinaria bellea. En la biblioteca d’El Escorial es conserven tambe excelents mostres del llibre mahometa, siguent u dels millors Corans el que va perteneixer a l’Emperaor del Marroc, Muley Zidan (1594). El museu arap d’El Cairo posseis un estoig per a guardar el Coran, de cuiro daurat i repujat, ilustrat a escomeçaments del sigle XVI.
Font: Enclipedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom. XV, pags. 453-454-455
No hay comentarios:
Publicar un comentario