Autor: J. Romero
Llicenciat en Historia
Hi ha certa gent que no enten que algunes persones o entitats valencianistes (elpalleter.com) no utilisen la normativa de la RACV. Intentare explicaro en poques paraules. Les normes d´El Puig van ser un pas molt important en la codificacio de la llengua valenciana en l´epoca del seu naiximent fa ara mes de 25 anys, ha segut la normativa ‘oficial’ durant tots estos anys per als valencianistes, i sense dupte, hi ha que reconeixer la gran llavor que feren els pares d´esta normativa. Pero a dia de hui, la realitat es la que es. Fora dels ambients valencianistes el coneiximent i us d´esta normativa es inexistent, i entre els valencianistes molts pocs la dominen i es troben a gust en ella. Al meu entendre, aço es deu principalment a dos motius: la seua dificultosa ortografia i la no-identificacio dels valenciaparlants en esta codificacio (parle en general). Segurament, si es feren cas a les veus d´alguns entesos en llengua valenciana, a les propostes d´actualisacio normativa de la Societat de Filologia Valenciana i a les propostes i conclusions del II Congres de la Llengua Valenciana, es dir, si s´abordara la tan desijà i necessaria reforma de la normativa d´El Puig de forma consensuà, guanyaria la propia Llengua Valenciana i mosatros, els seus usuaris i defensors.
Dita actualisacio, d´acort en les propostes ades citaes, deuria seguir els criteris de simplicacio ortografica (p.e. escriure tornameu –que es com s´ha escrit sempre en valencià- i no torna-m´ho –que, curiosament, es com s´escriu en ‘normalitzat’, es dir, en catala) i d´aproximacio al valencià viu, parlat i modern (p.e. escriure mosatros, dinés, abre, cremà, albaes i no nosatres, diners, arbre, cremada, albades –formes inexistents en la llengua valenciana desde fa molts anys i que, curiosament, coincidixen en el catala). Es dir, criteris que desgraciadament la RACV no ha seguit en els ultims temps, sino justament ha mampres el cami contrari: complicacio ortografica i aproximacio ortografica cap a la normativa de l´AVLl, i per tant alluntament de la llengua valenciana.
Per si la necessitat de salvaguardar i protegir a la genuina llengua valenciana, aumentar el numero d´usuaris oferintlos una normativa mes senzilla i que els valenciaparlants mos pugam identificar en dita normativa, encara hi ha un atre motiu importantissim que els valencianistes no podem oblidar si volem obrar responsablement: la no-diferenciacio entre les normatives valencianista i catalanista. Tots sabem que les autoritats politic-llingüistiques del catalanisme porten desde principis del sigle XX intentant llimar les diferencies entre la llengua valenciana i la catalana pera fer creure a tot lo mon de que lo que parlem els valencians i els catalans es la mateixa llengua. Estes diferencies llingüistiques es supon que apareixen codificaes en les normatives, pero no mos enganyem: l´actual normativa d´El Puig no va tot lo llunt que deuria anar pera diferenciarse de la normativa catalanista com pera defendre en arguments de que un llibre està escrit en una o atra llengua segons estes normatives. Per favor, que algu agarre un text escrit en ‘normalitzat’ i un atre en les actuals normes d´El Puig... podra comprovar desagradablement que apenes es diferencien en res. I si no es diferencien en res, ¿com podem defendre en Valencia, Madrit o Bruseles que son idiomes distints si per escrit no es diferencien en casi res? Tota nostra defensa llegitima de la llengua valenciana es queda en el mes pur ridicul. Personalment, en estos temps no puc defendre l´idiosincracia de la llengua valenciana –que es aon radica el meu principal compromis coma patriota valencià- en la normativa de la RACV, es una ferramenta que necessita actualisarse pera que siga eficaç front al catalanisme llingüistic. De lo contrari, dita normativa està condenà a difuminarse dins del ‘normalitzat’, a acabar engolida pel catala.
Ahi entren en joc les recomanacions dels sociollingüistes –i que foren expostes i propostes en el II Congres de la Llengua Valenciana-, els quals mos diuen que quan una llengua es sent amenaçà per absorcio per part d´una atra, hi ha que aplicar el criteri de: maximisar les diferencies i minimisar els pareguts respecte a la llengua absorbent. ¿Com es pot aplicar este criteri? Seguint els atres dos criteris que nomenavem ades: simplificacio ortografica i aproximacio al valencià viu, ademes de recorrer en ocasions a formes tradicionalment valencianes que mos diferencien del ‘normalitzat’ absorbent, com per eixemple la preposicio valenciana per excelencia ‘pera’ (i no ‘per a’, coincident en el catala). Convide a qui lligga est articul a que s´assente tranquilament i observe com s´ha escrit esta preposicio en tota la lliteratura valenciana desde el sigle XV hasda el Pare Fullana. Per cert, alguns potser s´escandalisen de l´us de vocables com otony, apoyo, individuo, cauce, reine; vocables que, ademes de ser els que usem en els pobles valenciaparlants, estan en el Vocabulari Ortografic Valenciá-Castellá del Pare Lluis Fullana de l´any 1921, en les pagines 461, 49, 376, 121, 539, respectivament. Es bo coneixer quan mes millor la llengua valenciana si de veres el compromis es defendrela. Ademes de consultar llibres, documentacio i les obres lexicografiques de llengua valenciana mes antigues en el temps, pero en ocasions tan modernes en el seu lexic (J. Escrig, C. Llombart, Pare Fullana, etc.), un bon mig i amé pera coneixerla son els magistrals articuls de Ricardo Garcia Moya que es poden llegir en: http://www.garciamoya.cjb.net
Algu podra dir que aplicant eixos criteris llingüistics no es seguix ninguna normativa en concret, i es cert. Lo que es fa es aplicar una serie de criteris ‘grosso modo’ de les distintes propostes d´actualisacio normativa que hi han damunt la taula. Es una manera de rebelarse contra la cronica cançoneta de “ara no es el moment de mampendre la reforma normativa”, i sempre donant llargues que ya farten. ¡Mai es el moment, i la llengua valenciana cada dia en pijors condicions! La gran majoria dels valencianistes compromesos verdaderament en la genuina llengua valenciana estem d´acort en que s´obriga un proces d´actualisacio normativa i que s´oficialise de forma consensuà. Molts estem esperant eixa imprescindible actualisacio normativa que podra anar mes o manco llunt, retocar mes o manco aspectes, pero sempre en el sentit d´aproximar la codificacio a la llengua viva, simplificar l´ortografia i maximisar les diferencies respecte al ‘normalitzat’. Mentres arriba el moment d´eixa normativa actualisà que, insistixc, podra retocar mes o manco aspectes, molts valencianistes seguirém esta reivindicacio sense retorn de totes les maneres possibles, i entre elles, a través de l´escritura de la llengua valenciana.
Hi ha certa gent que no enten que algunes persones o entitats valencianistes (elpalleter.com) no utilisen la normativa de la RACV. Intentare explicaro en poques paraules. Les normes d´El Puig van ser un pas molt important en la codificacio de la llengua valenciana en l´epoca del seu naiximent fa ara mes de 25 anys, ha segut la normativa ‘oficial’ durant tots estos anys per als valencianistes, i sense dupte, hi ha que reconeixer la gran llavor que feren els pares d´esta normativa. Pero a dia de hui, la realitat es la que es. Fora dels ambients valencianistes el coneiximent i us d´esta normativa es inexistent, i entre els valencianistes molts pocs la dominen i es troben a gust en ella. Al meu entendre, aço es deu principalment a dos motius: la seua dificultosa ortografia i la no-identificacio dels valenciaparlants en esta codificacio (parle en general). Segurament, si es feren cas a les veus d´alguns entesos en llengua valenciana, a les propostes d´actualisacio normativa de la Societat de Filologia Valenciana i a les propostes i conclusions del II Congres de la Llengua Valenciana, es dir, si s´abordara la tan desijà i necessaria reforma de la normativa d´El Puig de forma consensuà, guanyaria la propia Llengua Valenciana i mosatros, els seus usuaris i defensors.
Dita actualisacio, d´acort en les propostes ades citaes, deuria seguir els criteris de simplicacio ortografica (p.e. escriure tornameu –que es com s´ha escrit sempre en valencià- i no torna-m´ho –que, curiosament, es com s´escriu en ‘normalitzat’, es dir, en catala) i d´aproximacio al valencià viu, parlat i modern (p.e. escriure mosatros, dinés, abre, cremà, albaes i no nosatres, diners, arbre, cremada, albades –formes inexistents en la llengua valenciana desde fa molts anys i que, curiosament, coincidixen en el catala). Es dir, criteris que desgraciadament la RACV no ha seguit en els ultims temps, sino justament ha mampres el cami contrari: complicacio ortografica i aproximacio ortografica cap a la normativa de l´AVLl, i per tant alluntament de la llengua valenciana.
Per si la necessitat de salvaguardar i protegir a la genuina llengua valenciana, aumentar el numero d´usuaris oferintlos una normativa mes senzilla i que els valenciaparlants mos pugam identificar en dita normativa, encara hi ha un atre motiu importantissim que els valencianistes no podem oblidar si volem obrar responsablement: la no-diferenciacio entre les normatives valencianista i catalanista. Tots sabem que les autoritats politic-llingüistiques del catalanisme porten desde principis del sigle XX intentant llimar les diferencies entre la llengua valenciana i la catalana pera fer creure a tot lo mon de que lo que parlem els valencians i els catalans es la mateixa llengua. Estes diferencies llingüistiques es supon que apareixen codificaes en les normatives, pero no mos enganyem: l´actual normativa d´El Puig no va tot lo llunt que deuria anar pera diferenciarse de la normativa catalanista com pera defendre en arguments de que un llibre està escrit en una o atra llengua segons estes normatives. Per favor, que algu agarre un text escrit en ‘normalitzat’ i un atre en les actuals normes d´El Puig... podra comprovar desagradablement que apenes es diferencien en res. I si no es diferencien en res, ¿com podem defendre en Valencia, Madrit o Bruseles que son idiomes distints si per escrit no es diferencien en casi res? Tota nostra defensa llegitima de la llengua valenciana es queda en el mes pur ridicul. Personalment, en estos temps no puc defendre l´idiosincracia de la llengua valenciana –que es aon radica el meu principal compromis coma patriota valencià- en la normativa de la RACV, es una ferramenta que necessita actualisarse pera que siga eficaç front al catalanisme llingüistic. De lo contrari, dita normativa està condenà a difuminarse dins del ‘normalitzat’, a acabar engolida pel catala.
Ahi entren en joc les recomanacions dels sociollingüistes –i que foren expostes i propostes en el II Congres de la Llengua Valenciana-, els quals mos diuen que quan una llengua es sent amenaçà per absorcio per part d´una atra, hi ha que aplicar el criteri de: maximisar les diferencies i minimisar els pareguts respecte a la llengua absorbent. ¿Com es pot aplicar este criteri? Seguint els atres dos criteris que nomenavem ades: simplificacio ortografica i aproximacio al valencià viu, ademes de recorrer en ocasions a formes tradicionalment valencianes que mos diferencien del ‘normalitzat’ absorbent, com per eixemple la preposicio valenciana per excelencia ‘pera’ (i no ‘per a’, coincident en el catala). Convide a qui lligga est articul a que s´assente tranquilament i observe com s´ha escrit esta preposicio en tota la lliteratura valenciana desde el sigle XV hasda el Pare Fullana. Per cert, alguns potser s´escandalisen de l´us de vocables com otony, apoyo, individuo, cauce, reine; vocables que, ademes de ser els que usem en els pobles valenciaparlants, estan en el Vocabulari Ortografic Valenciá-Castellá del Pare Lluis Fullana de l´any 1921, en les pagines 461, 49, 376, 121, 539, respectivament. Es bo coneixer quan mes millor la llengua valenciana si de veres el compromis es defendrela. Ademes de consultar llibres, documentacio i les obres lexicografiques de llengua valenciana mes antigues en el temps, pero en ocasions tan modernes en el seu lexic (J. Escrig, C. Llombart, Pare Fullana, etc.), un bon mig i amé pera coneixerla son els magistrals articuls de Ricardo Garcia Moya que es poden llegir en: http://www.garciamoya.cjb.net
Algu podra dir que aplicant eixos criteris llingüistics no es seguix ninguna normativa en concret, i es cert. Lo que es fa es aplicar una serie de criteris ‘grosso modo’ de les distintes propostes d´actualisacio normativa que hi han damunt la taula. Es una manera de rebelarse contra la cronica cançoneta de “ara no es el moment de mampendre la reforma normativa”, i sempre donant llargues que ya farten. ¡Mai es el moment, i la llengua valenciana cada dia en pijors condicions! La gran majoria dels valencianistes compromesos verdaderament en la genuina llengua valenciana estem d´acort en que s´obriga un proces d´actualisacio normativa i que s´oficialise de forma consensuà. Molts estem esperant eixa imprescindible actualisacio normativa que podra anar mes o manco llunt, retocar mes o manco aspectes, pero sempre en el sentit d´aproximar la codificacio a la llengua viva, simplificar l´ortografia i maximisar les diferencies respecte al ‘normalitzat’. Mentres arriba el moment d´eixa normativa actualisà que, insistixc, podra retocar mes o manco aspectes, molts valencianistes seguirém esta reivindicacio sense retorn de totes les maneres possibles, i entre elles, a través de l´escritura de la llengua valenciana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario