jueves, 11 de marzo de 2010

EL PODER AUTONOMIC VALENCIÀ


Joan Ferrando i Badia –9 de març del 2003 Catedratic Emerit de Dret Constitucional i Ciencia Politica. Universitat “Rei En Joan Carles” Madrit. Doctor Honoris Causa

La rao de ser de les nostres autoritats autonomiques radica en que deuen de ser trassunt de la personalitat cultural diferencià del nostre Poble. Puix, com es ben sabut, l’articul 2 de la Constitucio de 1978 reconeix –no crea ni otorga- el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que integren la nacio espanyola, una i indivisible.

Est articul deu de ser completat en el 143.1, que diu que tan a soles “podran accedir a lo seu autogovern i constituir-se en comunitats autonomes” aquelles “provincias limitrofs en caracteristiques historiques culturals i economiques comuns”. Per aixo, quan mes es consolide i potencie el fet cultural diferenciat valencià, mes se justifica, se llegitima, l’organisacio autonomica valenciana i l’autoritat dels nostres governants.

Els nostres poder autonomics, si volen ser llegitims, si volen llegitimar-se dia a dia, no han de desperdiciar ocasio alguna per a defendre la personalitat cultural diferencià del Poble valencià.

Molt son els fets, que podrien aduir en prova de la frustracio que nostres governants han causat al Poble valencià, al contemplar el passivitat els constants expolis culturals que el pancatalanisme, dirigit per Jordi Pujol, ha vingut cometint contra el nostre acepr cultural.

Esperem –exigim- dels nostres governants que sapien corregir-se a temps. Si aixi ho fan mereixeran el calificatiu de demoacrates. Perque democrata es aquell que respecta les lleis que respecta les normes en quan expresio de voluntat popular. Es deu respectar, puix, la Constitucio i l’Estatut d’Autonomia: aixo es lo propi de tot bon governant democrata, i aixo serà tambe lo que correspon fer a tot poder autonomic valencià, que vullga ser llegitim.

Tot poder autonomic valencià serà llegitim si s’assenta i du a terme el ple desenroll del fet diferencial valencià: sa historia, sa cultura, lo seu bilingüisme –l’idioma valencià i el castella-, etcetera. Per a que es puga parlar ,realment, de “l’Espanya plural “ i de “l’Estat autonomic” s’ha de defendre la sustantivitat de cada comunitat autonoma... i no destruir-la lenta i indirectament. Socavar el fet cultural diferenciat valencià es negar-li al Poble de Valencia sa rao d’existir com a comunitat politica..., “lo seu” dret a l’autonomia. D’ahí a provocar l’eixercici del dret a “la resistencia a l’opresio” proclamat ya per la Declaracio dels Drets de l’Home i del Ciudata del 26 d’agost de 1798- i a la “desobediencia civil” , defesa per nostres Classics, n’hi ha un pas. Els governants valencians de turno ne tenen la paraula.

No hay comentarios: