Autor: Agusti Galbis
Continuem parlant dels fenomens
topografics valencians, base de la nostra toponimia.
Si la part mes alta de la
montanya es allargada i plana estem front a una “Mola”, denominació practicament inexistent en Catalunya. Tambe
trobem “Penyons”, hui en dia en el
estigma de “castellanisme” per no existir en català, a pesar de que Coromines
diu que no deu ser-ho, “...car penyó és
molt estés en la top val.”
En la nostra toponimia tenim “Morros” “Morrets” i “Morrals”, per a nomenar roques
prominents. ¡En l´odi que tenen els catalans a les paraules acabades en “o” i en
“al”! De 1305 es document que parla “…
del dit morral o cabeç de fita
coberta entro al aljub...”
Per a passos entre montanyes
tenim els “Collados” o “Colladets”, dels quals Corominas digué
que no eren castellanisme, sino d´orige mossarap. Si el pas es estret, parlem
de “Estret” o de “Gorgoncho”, no de
“Congost” ni de “Afrau”. Vejam-ho en les “Afrontacions del terme de Cervera” de
l´any 1322: “...a hun stret de roqua e passant lo barranch
puga a hun moltó qui és en dret del dit stret...”.
(En català nomes parlen d´“estret” si es de mar). Als dos costats d´un estret,
coll o collado, solen estar els “Alts”.
Molt abundant en toponimia valenciana des de “L’Alt de Mola” en Ares a “L´Alt
de la Barcella” en Banyeres. A voltes es referix a la montanya més alta. Es una denominació toponímica, que ni consta
en la “Codificació dels topònims” del
“Institut Cartografic de Catalunya”.
I tenim “Tallats”. “Penya-segat”, es una invencio indocumentada (En el Gran
Diccionari de la Llengua Catalana han tingut vergonya de posar l´any de la
primera documentacio) ¿Canviarem els nom al “Tallat dels Venters” de “La Romana”,
al “Tallat de Navargues” de Carcaixent, o al “Tallat de l'Ainer” de L´Atzubia,
per a dir-los la preciositat de “penya-segats”? (El “Centro nacional de
información geográfica” del “Gobierno de España”, ya esta fent-ho. ¿Es d´informacio
o d´invencio geografica?). Relacionat en els “tallats”, en valencià tenim “Despenyadors”, “Cingles”,
“Recingles” i “Recinglons”, no els catalans “Espadats”, “Timberes” o“Timbes”. (les
timbes les fem jugant a cartes)
A les pendents de montanyes o
barrancs diguem “Sospalmes” o “Aiguavessants” no “Aiguavés”. En elles
podem trobar-nos “Esgoladors” no “Esllavissadors”
ni “Relliscadors” ni “Llenegadors”.
Si pujem dalt del tot de la
montanya, mai apleguem al “cim”, invencio catalana, de la qual el DCVB diu “no trobar-se la forma cim en cap document
català antic”. Els valencians apleguem al “Cap”, al “Capoll”, al “Capsilló”, al “Cop”
o a la “Cima” de la montanya. (¿tindrem
sinonims com per a tindre-nos que copiar una invencio catalana?). Cima no es
castellanisme, a no ser que pensem que Bernat Fenollar estava castellanisat
quan encriu: “quant vingue de l’alta cima”. Si el cap de la montanya
acaba en punta, li diem “Pic”.
L´existencia de “Picayos” i “Picachos” confirma que no es
castellanisme.
I per les montanyes a on neva, no tenim “Pous de glaç”,
tenim “Caves”, “Pous de neu” o “Neveres”
Respecte de “Cova”, l´existencia “Covatelles”,
“covachons” i “covarchons”, demostra que els catalans no dugueren la paraula. No
tenim les “Bores” catalanes. En les coves trobem “mugronets” i “canellons” per
“estalagmites i estalactites. Mugró, es dir pitó de roca, es paraula toponimica
valenciana (Mugró de la
Saladella, Toll del Mugró…), del llati “mucro,-onis” que
volia dir punta d´espasa o llança, de la qual parla Coromines com a fenomen “mossàrab”. I per a coves en
terra, tenim “Sima” i “Simeta”, que en valencià no te el
significat de la “sima” castellana a la que diguem “Alvenc”. Vicenç M. Rosselló, en el llibre “Toponímia, geografia i
cartografia”, parlant de “cova” diu: “Sima
i simeta te el mateix significat”
En les nostres montanyes, poden
produirse “Solsides”, no “Ensulsiades”,
ni “Esllavissades” ni “Esfondraments” (Font de la Solsida en Finestrat)
Tambe les terres o pedres, poden
ser orige de toponimia. I si parlem de terres o pedres que no tenen els
catalans tenim per eixemple: “Terra Albardiç” o “llecorella”, “Cantals”,
“Cascall”, “Pedres Codisses”, “Cudols”, “Llastres”, “Llombos”, “Llosmos”,
“Machambró”, “Terra Pinyolada”, “Pedra Tosca”, “Tormos”, “Pedrots”, “Tap”, “Tap
blau” i moltissimes mes.
La nostra toponimia nos mostra
que els valencians anem anant per camins, “Caminals”
o “Sendes”, no per no “Senderes” ni “Viaranys”
ni “Caminois”, ni “Viarons”, ni, “Carreranys” ni “Tiranys”. Ausias March: “Quant
per son mal hom ix d’aquella senda”. Els camins fan “Revoltes”, no “Corbes”
i si es creuen fan “Creuers” o “Creullades”, no “Cruïlles”. Els
catalans, no pujen “Costeres” sino “Costes”. La paraula “costera”, la
tenim documentada en “El consolat del mar”: “...nau
o leny qui primer serà ormejat en port o en plaja o en costera o en altre loch...” i en la carta de poblament de Quart
de Poblet de 1334: “Item, que los dits
pobladors sien tenguts laurar costeres...”.
Les “pales” catalanes no son “costeres” valencianes. Si el terreny no te
costera, en valencià es “Pla”, no “Planer”.
Els valencians trobem “Racons” i “Racers” no la coentor de “Abrics”. Els
catalans no troben ni “Replanells”,
ni “Replanes” ni “Replaces”.
Si parlem de la vegetació tenim “Pinars” i “Pinades”, no “Pinedes”;
“Malea” i “Brosseguerals” no “Bosquina”; “Matollar”
no “Matasser”; “Tochars” i “Espartals”,
no “Espartars”; “Argilagars” no “Argelaguers”;
“Albarzerals”, no “Esbarzerars”; “Coscollars” no “Garrigars”; “Timonedes” no “Farigolars”; “Cepellars” no “Bruquerars”; “Romerals” no “Romaninars”; “Carrascals”
no “Alzinars”; “Teixeres” no “Teixars”;
“Fleixeres”, no “Freixedes”; “Margallonars”
etc, etc etc Vorem toponimia que fa referencia a l´“Oró”, no a l´“Auró”, (“Torre de L'Oró”; Llucena); a l´“Edra”
no a la “Heura” (“Penya Edra”; Serra
de Serrella), etc, etc etc. I tot, esta ben documentat. Per eixemple
“colscolar” o “coscoylar” en el “Llibre del Repartiment” (Del llat. “cusculiu”).
En baixar de la montanya podem
trobar-nos en “Bancalades” no
“Feixaments” ni “Assaplanaments” ni
“Eglaonat”. Als “Bancals” no els diguem ni “Sorts” ni “Peces”
Relacionat en l´economia de cria
d´animals, en valencià tenim “Corrals” o “corralisses” no “Pletes” ni
“pletius”. Tenim “Mallades”, no “cledes” i “Sesters”, no “sestadors”. Tenim “Colomers” i “Abellers”, no “Colomars” i “Abellars”. Trobarem “Colmenars” no “Ruscos d´abelles”. En
català no existixen “Bovalars”, ni “Antuixans” ni.... El nostre ganado
anava pels “Assagadors”, no per les
“Carrerades”. Trobe “Assagador” en 1419 en “Documents
per a la història de Vilafamés”: “Los
quals camins e açagadors sien
mollonats e fitats per dos bons homens de Vilafameç....” Segons Coromines, “Assagador”,
prove del llatí “secutorium” i s´hauria mantes per via mossarap.
Hui continuem comprovant com els
valencians tenim denominacions propies, que rara volta coincidixen en les
catalanes (tambe en alguna ocasio coincidix valencià-castellà-català). I yo em
pregunte: Si tant varen fer els catalans que vingueren, ¿com es que en la
nostra toponimia no es veu ni un “Afrau”, ni un “Balç”, ni una “Bòfia” ni una
“Bora”, ni un “Cim” ni un “Congost”, ni una “Cinglera”, ni un “Espadat”, ni una
“Grallera”, ni una “Obaga”, ni una “Pala”, ni un “Passant”, ni un
“Penya-segat”, ni un “Pujol”, ni un “Ras “, ni una “Rasa”, ni un “Roc”, ni un “Sot”,
ni una “Timbera”, ni una “Tossa”, ni un “Tuc”, ni una “Tuca”, ni una “Tuta” ni
un “Turó”, ni...ni...? ¿Se les deixaren en Catalunya? ¿Com es que no batejaren
ningun fenomen topografic en tan precioses paraules? ¿Qui no els deixà?
Hem de saber, que els
catalanistes, a voltes parlen de “aragonesismes”, i més ultimament, perque voldrien
llevar-se de damunt el mal dit “mossarap” i no saben com. Diguent aixo donen
per supost que lo demes son “catalanismes”, lo qual es mentira grossa com hem
vist. Segurament deuen pensar que al poc de la conquista, es reuniren catalans
i aragonesos i digueren: A vore: ¿A quina forma de montanya vas a possar-li tu el
nom? I els aragonesos digueren: ¡Yo a la que esta a soles, es alta i acaba en
punta! I els catalans digueren: ¡Yo a la que es grossa i acaba en pla! Aixina anaren
repartint-se tots els fenomens topografics (guanyant els catalans, que eren mes
espavilats ¡com no! “¡És clà com l´aiga!”). En acabant, s´organisaren
comissions d´aragonessos i catalans per a que recorregueren tots els pobles de
la geografia valenciana, ensenyant, uns als catalans, sobre com ho tenien que
dir en aragones, i uns atres tenien la missio d´ensenyar als aragonessos sobre
com ho tenien que dir en català. Prou ridicul ¿no? Puix crec que hi han
catalanistes que s´ho creuen.
