|
E
|
s dificil
evitar la perlpexitat i el desanim quan, des de les mes altes instancies de
l’Universitat, s’ouen pintoresques declaracions d’inquebrantable fidelitat a
uns acorts merament interns, votats per un grup politic majoritari, en contra
de la mateixa Constitucio Espanyola i d’Estatut Autonomic de la Comunitat
Valenciana, com ho ha deixat ben pales la sentencia de l’Audiencia Territorial
respecte a la denominacio de la llengua que parlem els valencians, sense entrar
en mes disquisicions que les purament juridiques i legals.
El Sr.
Lapiedra, que confessa no ser expert en Dret, s’atrevix a proclamar la
sentencia “absolutament negativa i juridicament equivocà”. El Bloc, que per una
part protesta de que no s’haja tingut en conte “l’opinio de la Facultat de
Filologia , tecnicament la mes capacità en el tema”, nega eixa mateixa
capacitat als experts en la llei, que son els juges, i declara la sentencia com
una “intromissio de l’Audiencia en els assunts de l’Universitat”, com si fora
l’Audiencia la que havera plantejat per propia iniciativa el contencios i no la
llegitima institucio qualificà i obligà a resoldre’l.
A banda
d’aixo, contraponen “l’intromissio de l’Audiencia” a allo que “l’Universitat ya
va resoldre d’una manera democratica”. Es dir, que la rao i la veritat es
resolen per majoria democratica, pero solament en l’Universitat; i allo que la
majoria del claustre, en un moment donat, vota democraticament es pensen que
està per damunt de les lleis fonamentals com la Constitucio i l’Estatut
d’Autonomia. ¿Qui es pensaran que son estos senyors?
El nostre
Estatut va ser el resultat d’un consens dificil per part dels llegitims
representants del poble valencià, votat i ratificat tambe democraticament. Ara
resulta que la democracia no mes val per a l’Universitat i sempre que es
resultats no siguen desfavorables a les idees politiques d’estos funcionaris
del despotisme ilustrat, que otorguen patents democratiques, com si foren
diplomes academics, solament als qui pensen com ells.
Per sa
mateixa boca es desautorisen quan, per una banda, fan dependre la denominacio
de la nostra llengua d’una votacio del claustre, no d’unes raons cientifiques
que ni existixen ni poden existir en el tema; i, per una atra banda, seqüestren
la llengua, com si foren els seus amos, i fan d’ella lo que volen, abusant del
principi d’autoritat academica, quan es el poble valencià l’unic amo de sa
llengua, per a posar-li el nom que li done la gana, un nom que, ademes, te una
tradicio arrelà de mes siscents anys. Despres diran, als qui defenen el nom
de llengua valenciana, “feixistes
blavers”.
Que tenen
un concepte totalitari i degradat de lo que es una Universitat ho demsotren
quan aduixen, com argument favorabre a la seua politica, “el pronunciament
d’universitats americanes i europees”. ¿Des de quan una Universitat sancera es
pronuncia sobre un tema de debat cientific? ¿Quina classe d’Universitat seria
eixa? O mentixen per la gola o, si alguna Universitat s’ha pronunciat –que ho
dubte-, queda desqualificà per eixe mateix pronunciament. Mai s’ha vista que
una Universitat, que es per essencia un espai de llibertat, de teories
encontraes, avalaes nomes per les proves i resultats, es pronuncie com a tal en
un tema debatut. Aixo aniria contra la mateixa essencia de l’Universitat i
contra la propia naturalea de la ciencia, que, si progressa, es precisament
gracies a la pluralitat de teories i la llibertat d’expressar-les i en senyalar-les, cosa que desgraciadament no
passa en l’Universitat de Valencia sobre la llengua valenciana.
Per la
boca mor el peix, quan es tracta de definir si el nom de la llengua es un
assunt cientific o simplement politic. No importa que siga un o atre, pero que
es diga clar i no vullga l’Universitat mantindre, en contra de la ciencia, un
monopoli que no li correspon.
El Bloc es
posa al descobert quan declara: “El BEA, d’acort en la seua linia politica,
continuarà treballant per la normalitzacio i a l’us del catala en el si de
l’Universitat de Valencia i a tots els ambits del Pais Valencià”. Ara ho han
dit clar i ras. Les fidelitats del Bloc no son ni cientifiques ni juridiques; son politiques.
Defenen el catala per raons politiques. Aixina, quan un filolec de
l’Universitat faça recurs a la seua competencia com a autoritat academica, li
preguntarem primer de quina afiliacio politica es, i ho tindrem tot explicat. I
tot lo mon sabra que l’Universitat de Valencia, quan parla oficialment de la
llengua a traves dels seus representants, no te autoritat cientifica, sino
motiu politics. Es la ciencia al servici incondicional de la politica, d’una
determinà politica. Aixo dona un gran prestigi i, sobre tot, credibilitat.
Joan Costa i
Catala
El ferro que
desperta
Valencia 1998
No hay comentarios:
Publicar un comentario