lunes, 20 de julio de 2015

L’UNIVERSITAT I LA LLENGUA




E
s dificil evitar la perlpexitat i el desanim quan, des de les mes altes instancies de l’Universitat, s’ouen pintoresques declaracions d’inquebrantable fidelitat a uns acorts merament interns, votats per un grup politic majoritari, en contra de la mateixa Constitucio Espanyola i d’Estatut Autonomic de la Comunitat Valenciana, com ho ha deixat ben pales la sentencia de l’Audiencia Territorial respecte a la denominacio de la llengua que parlem els valencians, sense entrar en mes disquisicions que les purament juridiques i legals.

El Sr. Lapiedra, que confessa no ser expert en Dret, s’atrevix a proclamar la sentencia “absolutament negativa i juridicament equivocà”. El Bloc, que per una part protesta de que no s’haja tingut en conte “l’opinio de la Facultat de Filologia , tecnicament la mes capacità en el tema”, nega eixa mateixa capacitat als experts en la llei, que son els juges, i declara la sentencia com una “intromissio de l’Audiencia en els assunts de l’Universitat”, com si fora l’Audiencia la que havera plantejat per propia iniciativa el contencios i no la llegitima institucio qualificà i obligà a resoldre’l.

A banda d’aixo, contraponen “l’intromissio de l’Audiencia” a allo que “l’Universitat ya va resoldre d’una manera democratica”. Es dir, que la rao i la veritat es resolen per majoria democratica, pero solament en l’Universitat; i allo que la majoria del claustre, en un moment donat, vota democraticament es pensen que està per damunt de les lleis fonamentals com la Constitucio i l’Estatut d’Autonomia. ¿Qui es pensaran que son estos senyors?

El nostre Estatut va ser el resultat d’un consens dificil per part dels llegitims representants del poble valencià, votat i ratificat tambe democraticament. Ara resulta que la democracia no mes val per a l’Universitat i sempre que es resultats no siguen desfavorables a les idees politiques d’estos funcionaris del despotisme ilustrat, que otorguen patents democratiques, com si foren diplomes academics, solament als qui pensen com ells.

Per sa mateixa boca es desautorisen quan, per una banda, fan dependre la denominacio de la nostra llengua d’una votacio del claustre, no d’unes raons cientifiques que ni existixen ni poden existir en el tema; i, per una atra banda, seqüestren la llengua, com si foren els seus amos, i fan d’ella lo que volen, abusant del principi d’autoritat academica, quan es el poble valencià l’unic amo de sa llengua, per a posar-li el nom que li done la gana, un nom que, ademes, te una tradicio arrelà de mes siscents anys. Despres diran, als qui defenen el nom de  llengua valenciana, “feixistes blavers”.

Que tenen un concepte totalitari i degradat de lo que es una Universitat ho demsotren quan aduixen, com argument favorabre a la seua politica, “el pronunciament d’universitats americanes i europees”. ¿Des de quan una Universitat sancera es pronuncia sobre un tema de debat cientific? ¿Quina classe d’Universitat seria eixa? O mentixen per la gola o, si alguna Universitat s’ha pronunciat –que ho dubte-, queda desqualificà per eixe mateix pronunciament. Mai s’ha vista que una Universitat, que es per essencia un espai de llibertat, de teories encontraes, avalaes nomes per les proves i resultats, es pronuncie com a tal en un tema debatut. Aixo aniria contra la mateixa essencia de l’Universitat i contra la propia naturalea de la ciencia, que, si progressa, es precisament gracies a la pluralitat de teories i la llibertat d’expressar-les i  en senyalar-les, cosa que desgraciadament no passa en l’Universitat de Valencia sobre la llengua valenciana.

Per la boca mor el peix, quan es tracta de definir si el nom de la llengua es un assunt cientific o simplement politic. No importa que siga un o atre, pero que es diga clar i no vullga l’Universitat mantindre, en contra de la ciencia, un monopoli que no li correspon.
El Bloc es posa al descobert quan declara: “El BEA, d’acort en la seua linia politica, continuarà treballant per la normalitzacio i a l’us del catala en el si de l’Universitat de Valencia i a tots els ambits del Pais Valencià”. Ara ho han dit clar i ras. Les fidelitats del Bloc no son ni  cientifiques ni juridiques; son politiques. Defenen el catala per raons politiques. Aixina, quan un filolec de l’Universitat faça recurs a la seua competencia com a autoritat academica, li preguntarem primer de quina afiliacio politica es, i ho tindrem tot explicat. I tot lo mon sabra que l’Universitat de Valencia, quan parla oficialment de la llengua a traves dels seus representants, no te autoritat cientifica, sino motiu politics. Es la ciencia al servici incondicional de la politica, d’una determinà politica. Aixo dona un gran prestigi i, sobre tot, credibilitat.


Joan Costa i Catala
                                  El ferro que desperta
                                  Valencia 1998