lunes, 20 de julio de 2015

LA AVLL: COM ACABAR EN UNA ILUSIO



per Jaume Hurtado
Valencia, 22 de Novembre de 2003
 



A finals dels anys 70 i principis dels 80, esclatà una lluita politica pels simbols i l'identitat valenciana. Acabava de morir "Franco", i un nou orde politic estava naixent. N'hi havia moltes coses en joc. La senyera, la llengua, el territori, les institucions, l'Estatut,...

La pressio catalanista era insoportable en universitats, i institucions. Les tesis catalanistes sobre l'identitat del nostre poble eren rebatudes en articuls de prensa (coleccionats per molts de mosatros ), des de la revista "Murta" , el bolleti "SOM" del GAV o la llibreria "Va naixer", entre atres...

El descaro del catalanisme es fea visible en penjar l'alcalde socialiste la bandera catalana del balco de l'Ajuntament de Valencia. La senyera com a simbol del Regne de Valencia estava en l'aire, i es fomentà l'idea de que solament era emblema de la ciutat de Valencia, o que era un simbol de dretes.

El poble va saber reaccionar front ad una agressio tan clara, tan evident. Havia de decidir si la Senyera havia de portar blau i ser coronada, o no. El poble ho tingue clar, i aixina quedà demostrat en el carrer, en les Falles o en el Camp de Mestalla. ¡¡¡Que bonico es vore el video de la final de la Supercopa en Kempes lluint la Senyera!!!.

En aquella epoca, es feu una gran llabor perque la Senyera no es perguera com a simbol dels valencians. I hui, ningu dubta que la Senyera mos identifica com a poble. NINGU. Pero la senyera no es l'unic simbol que mos distinguix. Una historia, unes tradicions i una llengua tambe mos unixen. Al contrari de lo que passa en atres autonomies, els escolars valencians desconeixen completament quina es l'historia del Regne de Valencia, i quins son els nostres origens. No se conta que eren les Germanies, com era la Valencia musulmana, qui es Francesc de Vinatea, per qué son importants Bonifaci Ferrer o San Pere Pasqual, la verdadera influencia de San Vicent Ferrer, Aleixandre VI o Lluis de Santangel, la singularitat i antigüetat del sistema de rec valencià, o per qué hem d'estar orgullosos del nostre Tribunal de les Aigües, del Misteri d'Elig, del "Guerrer de Moixent" o del paper que jugà el Regne Valencia en l'Europa del segle XV.

Ningu es preocupa per difondre la cultura valenciana, mentres en les escoles catalanes, els "nens" i "nenes" ixen convençuts de que Joanot Martorell i Ausias March eren catalans, idolatren a Pompeu Fabra, i conten orgullosos per tot el mon que el parlament català es la democracia mes antiga del mon.

Es ofegant comprovar com l'Universitat de Valencia es lleva a si mateixa anys d'historia, destruix l'Horta de Valencia traslladant els seu campus a l'Avinguda dels Tarongers, i se convertix en el maxim exponent del catalanisme cultural.

Deprimix vore com els partits politics adopten una actitut hipocrita front a l'identitat valenciana, i perpetuen el catalanisme en les institucions i escoles, condenant a la llengua valenciana a l'illegalitat, o a l'ambit privat, i neguen qualsevol possibilitat de supervivencia a les Normes d'El Puig. O els empressaris valencians se senten a gust ballant al ritme dels politics de Madrit, sense cap actitut reivindicativa.
En 2000 estavem fotuts. Pero no s'havien fetes oficials les Normes de Pompeu Fabra en Valencia. Ho teniem dificil, pero no estavem sentenciats. No ho estavem fins a que es constitui la AVLL.

La AVLL no s'haguera materialisat mai, sense la presencia de membres de la RACV. I si el PP i PSOE hagueren decidit tirar avant, la AVLL no contaria en cap llegitimitat si estiguera formada solament per reconeguts catalanistes. Pero no, Ahuir, Casp, Ramon Ferrer i Alfons Vila acceptaren entrar, deixant en el cul a l'aire al valencianisme. ¿Per a que volien entrar en una AVLL en la que sabien i saben que estan en minoria, sense que ningu del "seu bando" els apoye?

En eixe moment, el valencianisme es mantingue unit. Les Normes d'El Puig no anaven a ser oficials com en 1981 quan "Ampar Cabanes era "la Consellera", pero la RACV continuava. En poc recursos, pero continuava i en un proyecte ilusionant: "El Corrector de Word" i el "Diccionari valencià". El Corrector hauria d'haver eixit el 3 de Març de 2003. Una ferramenta molt util per a tots els que volgueren escriure en llengua valenciana, i molt facil de difondre. Era un proyecte perfecte per a perpetuar la llengua valenciana. En el corrector de Word, ningu mos anava a parar...estaven els diners, estava la llicencia, sobrava l'ilusio...

¡¡¡¡Pero tampoc!!!!!, ¡¡¡¡¡TAMPOC!!!!!.,
¡¡¡¡¡¡NOOOOOOO!!!!!!

En lloc de centrar-se en el traductor, fer-ho rapit, buscar ajuda, presentar-ho en societat, i distribuir-ho debades, ad algun figura li se va ocorrer ¡¡¡¡¡CANVIAR LA REGLA D'ACCENTUACIO!!!! embolicant una miqueta mes les regles del model ortografic de la RACV, fent-ho mes innaccesible al que no te temps d'estudiar estes regles, i aproximant l'escritura al model catala ¿Per que? ¿Per a que?

I si no fora suficient, poc despres de donar este pas inutil, i convergent en les normes oficials de la AVLL, Angel Calpe academic de la RACV i justificador del canvi en la norma valenciana, entra en la AVLL de PP-PSOE, en la que solament estan Ahuir, Ferrer i Vila ¿Front? a 17 academics pro-catalanistes, que neguen l'existencia de la llengua valenciana. Pues val, no ho entenc.

¿I ara que s'ha de fer? ¿Callar per a que ningu se senta ferit? Yo me callare pronte. Oblidare-ho tot lo que ha passat, i si algu me demana que parle de Valencia, li parlaré de les Falles, de la plaja, de la llengua valenciana, i dels nostre segle d'Or. Este segle ho vullc oblidar. Me dona vergonya.