ALGUNES RAONS PER A PROMOURE UN NACIONALISME VALENCIÀ

El meu amic -i bon maulet- Miquel Real em demana un articul al voltant del nacionalisme i lo primer que ara mateix em ve al cap es el prolec del "Tirant Lo Blanch" (1489) a on Joanot Martorell afirmà textualment ser "de nacio valenciana" ¡Que clar tenia Martorell quina era la seua Nacio! Fins i tot, poc despres, un castellà com Cervante tambe parlà ben rotundament d´un retor de "nacionalitat valenciana" ¿Com ara podem oblidar els valencians la nostra benvolguda historia? ¿De veritat som tan meninfots? ¿Tant nos han "rentat el cervell"els castellans?

Es pot dir mes alt pero mai mes clar: Els valencians som una Nacio, i som una Nacio tan historica com qualsevol atra ¡Que ningu ho dupte! Des de 1237 fins a 1707, els valencians poguerem fruir d´un Estat independent, lliure i sobira integrat en la Corona d´Arago (com ara l´Estat espanyol està integrat en l´Unio Europea). I eixos -i no atres- foren els segles de mayor gloria de la nostra Patria. Perque Jaime I s´encabotà que aço fora tot un Regne i no ni un marquesat, ni un ducat, ni un principat, ni un contat. I una vegada constituit el Regne cristià -hereu de l´arap- els valencians fruirem dels nostres reis propis, de la nostra Constitucio (Els Furs), de la nostra Justicia (Els Jurats de les ciutats), de la nostra moneda (els rals valencians), de la mateixa manera que teniem eixercit i marina propia o aduana en les fronteres. Promte flori el Segle d´Or de la Llengua Valenciana, el primer segle d´or de qualsevol atra llengua peninsular ¿Qué mes provees volem? ¿Qué mes proves necessitem? Nomes dir afegir que el Regne de Valencia fon la primera potencia del mar mediterrani. L´historia es tossuda.

I si politicament erem un Estat independent, potent i prestigios, culturalment no forem manco. La gastronomia, el folcor, els deports i els jocs, la manera de llaurar la terra i traure-li profit a l´aigua, el primer llibre impres en la peninsula, el primer sanatori mental i la primera lletra de canvi del mon, la Llonja, sant Vicent, els Borgia, Lluis Vives, Ausias March, ... I tot aço, es a dir, l´etnologia propia dels valencians, tota la grandea de la nostra Nacio, comporta una manera de "situar-se en el mon" (psicosociologia), incloent en el "fet valencià" un determinat tipo de meninfotisme consequencia que mai "hem tingut que buscar-nos la pataqueta" com ho han fet uns atres pobles menys afortunats. Pero tambe es cert que si no forem un poble tan prosper i tan ric no serien un poble tan codiciat pels nostres veïns. Mes clar, l´aigua.

Va ser en 1707, quan els botiflers nos guanyaren la guerra i "por justo derecho de justicia" nos furtaren tot: des d´Els Furs fins a l´ultim dret. Nos prohibiren la llengua i nos humiliaren. Nos feren espanyols per la força de les armes. Honestament, pense que els valencians podem perdonar pero mai oblidar.

Hui, en 2002, no es veritat que tingam un Estatut de segona divisio ¡El tenim de tercera! I es per aixo que els nacionalistes valencians treballem pel reconeiximent de "nacionalitat historica"; per unes forçes de seguretat valencianes (com tenen en Euskadi o Catalunya); perque no podem consentir que, per interessos aliens a nosatres, retallen les inversions en els nostres ports i aeroports; perque el nostre personal sanitari del sector public no cobre un 30% manco que el d´Extremadura o Asturias; per que l´AVE Madrit-Sevilla el pagaren "tots els espanyols" i per a tindre el nostre hem de rascar-nos la nostra buchaca; perque si els experts afirmaven que els Alts Forns de Sagunt eren els mes rentables de l´estat -per damunt dels del nort- no nos desmantelen mes encara la nostra industria; perque Madrit no pot continuar utilisant l´agricultura i el turisme valencià com a moneda de canvi en Brusseles i Estramburg i es necessari que sigam nosatres qui defengam els nostres interessos; perque, quina casualitat, la nova base militar de l´OTAN està en Betera convertint-nos en objetiu militar i aixina clavant-nos baix tots els riscs que aço pot comportar; etc, etc, etc. No mes agravis.

Als valencians nos costa moltissims diners ser espanyols. Per cada 100 euros que enviem cap a Madrit, l´Estat espanyol nos torna 7´3. Sense consultar-nos res. Furtant-nos els fruits del nostre treball sense donar-nos res a canvi. Per supost que els nacionalistes volem una Nacio Valenciana solidaria, pero exigim el dret de decidir com volem que uns atres es gasten els nostres els diners del nostre treball. Que una cosa es ajudar als gallecs en la seua tragedia actual del "Prestige" i una atra es anar pagant Expos (Sevilla), Olimpiades (Barcelona) o Capitalitats Culturals (Madrit).

Perque al remat no podem oblidar que tots som nacionalistes: uns seran nacionalistes espanyols, uns atres seran nacionalistes catalans i els valencianistes som nacionalistes valencians ¡I ben orgullosos que estem de ser-ho! (Fins i tot, espanyolisme i catalanisme a mes de nacionalistes son imperialistes i per aixo s´oponen a que esclate un nacionalisme d´estricta obediencia valenciana).

Tampoc hem de caure en la trampa i en la demagogia dels botiflers quan nos parlen de "Patria Gran" (Espanya) i "Patria Chica" (Valencia). Prou de manipulacions. La patria dels valencians mai potser una atra que Valencia. Nomes enganys dels que nos volen sumissos.

Que ningu malinterprete. No estic parlant d´independencia sino de dignitat i de llibertat. Personalment em dona lo mateix un estat independent, federal, confederal, foral, autonomic, etc sempre i quan els valencians pogam ser capaços de decidir el nostre futur sense que nigu ho faça per nosatres. Per aixo, ara, front a l´Europa dels Estats, els nacionalistes sense Estat propi, triem per l´Europa de les Nacions. Els valencians hem d´optar per conquerir nivells de qualitat de vida com Holanda o Suïssa, països de pareguda extensio geografica a la nostra Nacio.

Perque l´unica diferencia entre Euskadi, Catalunya o Irlanda i valencia es que els tres primers son conscients que son pobles (i cultures) amenaçades per l´imperialisme de determinats Estats megalomans. I per aixo lluiten contra la represio que supon viure oprimits (¿puc dir ocupats?) mentres nosatres encara no som conscients de la malaltia que nos afecta. Nosatres no a soles invitem a l´enemic a casa, es que damunt li donen de menjar. No estic dient que hem de copiar els models d´uns atres nacionalismes. Estic dient que hem de crear un model autoctom des de la singularitat i les caracteristiques propies de la nostra Nacio, ajustat a l´ades nomenat "fet valencià".

¡Ya està be "de ofrenar nuevas glorias a España"! ¿I quan ofrenem glories a Valencia, a nosatres mateixos?. Prou de "regionalismo bien entendido". Tan "ben entes" es eixe regionalisme que sempre guanyen els mateixos, els de sempre. No de rebut ficar-li un ciri a Deu i un atre al dimoni. I les glories abans per a Elig, Sagunt, Borriana i Xativa que per a Colmenar Viejo, Ecija, Mondragón o Sabadell. Prou de badoqueries.

Perque les Llibertats Nacionals i els Drets Historics no es demanen com qui demana almoina a la porta d´una Esglesia. I manco encara als opressors. Les Llibertats Nacionals i els Drets Historics es lluitem dia a dia. Que ningu s´enganye pensant que un dia obrara el milacre i llavors els botiflers es faran maulets. Quan l´Estat espanyol ha tingut que chafar als valencians, una i atra volta, ho ha fet sense pensar-se-ho massa.

Perque els nacionalistes volem una Nacio Valenciana Lliure i Soberana, digna i respectada, forta i unida. Una Nacio en veu i en vot tant en Madrit com en Europa ¿Quin valencià es pot negar a tot aço?

Evidentment i per llogica pura, tots els que defenguen que Valencia es una nacionalitat historica son nacionalistes. Tal vegada, voste, amic llector, es nacionaliste valencià sense saber-ho. Tal vegada, voste, amic llector, voste que porta anys fent valenciania, es nacionaliste.

Tampoc, amic llector, li tinga por al terme Nacio Valenciana. Ya hem vist abans lo que opinaven al respecte Martorell o Cervantes, que no eren precisament uns incults. I voste sap que els dos termes mes antics (historics) son els de Regne i Nacio. Com voste tambe sap que tambe son els dos termes que tenen un mayor component reivindicatiu (el terme "regio" fa referencia a una mera regio d´Espanya i el terme "païs" fa referencia als quimerics països catalans. Abdos son termes relativament nous i inventants, respectivament, per l´espanyolisme i pel catalanisme).

Reconegam d´una volta que la Nacio Valenciana, tan pacifica com maltractada, historicament ha segut terra de artistas i d´artessans, d´agricultors i de mariners, de grans meges, sants, escritors, pintors, etc, pero mai ha segut terra ni de politics ni de guerrers. Tal vegada perque es terra fertil i durant segles no nos ha fet falta. Pero senyors i senyores, ara ya toca. L´any passat quan Zaplana va afirmar, en tota la seua barra, durant una conferencia "que no hacia falta un partido nacionalista en Valencia" des del Colectiu Nacionaliste li contestarem que no es que fera falta, es que a hores d´ara es imprescindible.

I que ningu mes nos enganye. Que ningu diga que el nacionalisme valencià ha fracassat, perque el nacionalisme valencià està totalment inedit. Perque ben be que entre Madrit i Barcelona s´han preocupat d´avortar de tall qualsevol intent dels valencians de fornir i d´enfortir un moviment nacionaliste ferm i reivindicatiu des de l´estricta obediencia valenciana. Perque ni Madrit ni Barcelona volen consentir que els valencians nos organisem al voltant d´uns hipotetics PNV, de la nostra CiU o BNG adaptats/ajustats al model valencià.

Fent hipotesis: ¿Com nos haguera anat si en lloc de governar-nos el PSPV o el PPCV -sucursals del PSOE i del PP- nos haguera governat un partit nacionaliste que per damunt de tot defenguera els nostres interessos? ¿No es veritat que estariem molt millor que ara? Puix tots, colze a colze, mans a l´obra. Ni periferia del centre (Madrit) ni periferia de la periferia (Barcelona). Unicament reclamem un dret: Que nos deixen ser lo que som: valencians.

El regionalisme no es mes que un nacionalisme agenollat, pusilanim, anorexic, acomplexat i descafeinat, que nos ha portat a on nos ha portat. Hem de trencar de colp en certa dreta espanyolista que sempre nos ha manipulat disfrassant-se de valencianista. Ya estem farts del regionalisme folcloric i buit de contingut. Com tambe es l´hora de trencar en cert valencianisme "de salo". Es l´hora de donar un pas avant i d´apostar per un nacionalisme de construcio, en positiu, coherent, consistent i contundent. De soca i arrel.

Fa unes semanes hem assistit a un nou atac al nacionalisme valencià, esta vegada de ma del Diari de Valencia, periodic venut al servici del Partit Popular. Pero ya esten massa aveats a les mentires i a les amenaçes velades dels regionalistes dretosos proAVLl que ya donen mes risa que por. La gent mes jove, els mes preparats i conscienciats ya son nacionalistes i l´involucio ya no es posible. Qui vullga que es tanque els ulls, pero sense dupte, el futur del valencianisme passa inevitablement pel nacionalisme ferm i valent. La llabor ya està donant el seu fruit. Entre tots ho farem tot.

Regionalistes dretosos proAVLl com Maria Consuelo Reyna, Xavier Casp, Fernando Giner o Enric Esteve son els responsables de la desfeta politica i cultural del valencianisme. Ells s´han aprofitat de nosatres, d´un valencianisme mes de cor que de cap, i aixina uns intenten vendre-nos diaris que no nos interesen, uns atres mes egolatres reben medallas i estrenen operetes, uns atres cobren bons sous en l´AVLl, uns atres han obtinguts carrecs i prebendes en l´Administracio...Ben es cert que exnacionalistes com Bertomeu o Vicent Flor hui estan en el PP o en el BNV pero eixos no deixen de ser personages secundaris i prescindibles en esta tragicomedia i apenes pinten res. Per una atra part, generalisant, i aplicant la llogica, el grau de compromis d´un nacionaliste es molt superior al d´un regionaliste i per tant fa molt mes dificultosa la seua traicio al valencianisme.

(La gent del PSOE no enganya i dona la ara. Ells mai han negat que son catalanistas, mentres que els dirigents del -encara- poderos PP es presenten socialment com a valencianistes, nos manipulen en dos palmadetes a l´esquena i al remat nos donen la punyalada per l´esquena. Des de sempre diuen una cosa i fan una atra, la contraria. No existix pijor enemic que qui es presenta com a aliat. Recordem als senyors Attard, Broseta o Abril Martorell).

Ara "hem d´actuar com a homens de pensament i hem de pensar com a homens d´accio". Hem de rellegir els nostres referents (Constanti Llombart, Fausti Barbera, Gaetà Huguet, Almela i Vives, Josep Maria Bayarri, Miquel Adlert, Federic Feases, Paco Domingo, etc) sense renunciar tampoc al grans pensadors mondials (Noam Chomsky, Popper, Khun, etc) i aixina, des de la reflexio, teorisar el nacionalisme valencià del segle XXI. Un nacionalisme obert, europeu, solidari, integrador, cult, ... Front a ponent i a tramontana. Sabent que unicament depen de nosatres. Sabent que si els valencians no lluitem per lo nostre ni ho fara per nosatres.

Durant anys -i en pro de l´unio del valencianisme- els nacionalistes nos hem mossegat la llengua fins a la nafra. "No es el moment encara de reivindicar eixes coses", "mes avant, ara no es oportu", "no digues aço o allo, que este o aquell es poden ofendre". Una atra vegada mes: ¡Prou!. ¿Qui es va a molestar? ¿Olivas? ¿Ahuir? ¿Carrascosa? Tots eixos nos importen un pimento fregit. Eixos no son dels nostres, eixos no estan en nosatres. Eixos son els dels front. Pergam la por que nos paralisa. Expulsem els llops del galliner. Juntent-nos en germanor. Organisent-nos i tirem avant un moviment nacionaliste a alçada de la nostra Patria Valenciana. Per aixo, precisament per aixo, ara fa un any, es crea el Colectiu Nacionaliste. Per a aglutinar a tots els valencians, lluitar per la nostra identitat com a Nacio diferenciada d´unes atres i per a espentar el nostre autogovern fins als llimits que nosatres pensem que -com a valencians- nos pertoca.

Es l´hora de la dignitat. Es l´hora de la llibertat.

NOTA 1: Vos contare una anectoda. Fa anys vaig visitar Argentina per a coneixer uns familiars de mon pare, fills de Moixent. Durant tota l´estancia en Buenos Aires cada vegada que em preguntaven d´a on era yo -inconscientment- dia que valencià. No espanyol, valencià. Perque -insconscientment- yo ya sentia a Valencia com la meua Patria.
Pero mes encara. Estos valencians argentins nos organisaren un soparot de benvinguda a on sentirem l´himne nacional valencià. El sentirem "junts baix dels plecs de la nostra Senyera". I el sentirem sense la necessitat de ficar una atra bandera que tutelara nostra Real Senyera. M´emocioni. Els no ho sabiem, pero tots ells eren/son nacionalistes. Bons valencians.
Poc despres vaig assistir a un acte patriotic de la RACV. Eren els temps de Casp i Aparicio. Ficaren la bandera espanyola i "ofrenaren noves glories a Espanya". Alguns parlaven en castellà. Pensi en els moixentins d´Argentina i m´entraren ganes de plorar.

Despres alguns dieun que el nacionalisme (el nostre, que no el seu) es cura viajant. Sera que ells mai han viajat, perque nosatres ho fem prou a sovint.


NOTA 2: ¿Vos imagineu a un Lendakari o a un president de la Generalitat Catalana que fora capaç de deixar el seu carrec a canvi d´un ministeri en Madrit? ¿A que no?
Tampoc m´imaginava yo que enseyar-se valencià fora tan fotut per alguns de Cartagena o Motilla del Palancar ¿Tan curtets son Zaplana o Olivas? ¿O es que senzillament no volen ensenyar-se?

¡Reaccionem! ¡Encara nos passa poc!

NOTA 3: Unio Valenciana està molt llunt del model nacionaliste que nosatres proponguem. Lizondo s´enemistà en tot els intelectuals valencianistes; s´oblidà de les entitats culturals valencianistes; pactà greument i sense trellat entrar a formar part del govern del PP en la Generalitat; expulsà a Jovens Nacionalistes ¡Per ser nacionalistes!; deixa el partit sense clars referents ideologics; entronà als Piles, Artagoitia, etc.
Hui en dia, Unio Valenciana no ha canviat massa i no es mes que el "mal menor" respecte al PP i al PSOE. Continuen els mateixos erros. Tal vegada, una volta passen les proximes votades -i independentment dels resultats que esperem siguen bons per a UV- siga l´hora d´obrir el debat i d´encetar nous proyectes. Tots els nacionalistes desijém de tot cor que UV obtenga uns fantastics resultats, treballém llealment des de l´ombra (en lo que nos deixen) per a que UV torne a ser parlamentaria, pero...

Vicent Calabuig.
Membre del Colectiu Nacionaliste