Autor:
Desconocido
o
La llegenda: La versió més antiga d'esta llegenda la trobem en
l'obra del català Pere Tomich composta en la segona mitat del sigle XV, en la
que en referència a Jaume I exposa: “e en poc temps pres la ciutat de Valencia
e la mes part del Regne; e feu poblar la ciutat, de mil dones e fadrines que lo
rey feu venir de Leyda e de Urgell, e a totes dona marit dins la ciutat; e
apres tot aço lo dit rey feu fer furs e leys ab que la ciutat e lo regne fossen
regits”.
o
Posteriorment Beuter en 1538 la modifica y pasa a Escolano, quedant el
número en tres-centes y diversificant l'origen d'elles.
- Els
autors posteriors generalment tornen a fixar l'origen de totes les
donzelles en Lleida, lo qual és lògic si tenim en conte que els números
donats per Escolano no tenen fundament. Per posar un exemple, Escolano diu
que el municipi de Sarroca aporte 34 donzelles (casaderes y en edat de
procrear), quan està provat que ya en 1585 la seua població no havia de
passar de 150 habitants.
o
La població de Lleida en el sigle XIII: El geògraf Idrisi en el sigle
XII la definix com “ciutat mitjana” en comparació en atres que considera grans.
o
En 1585 Cock va fer una descripció molt àmplia de Lleida, atribuintli
1.500 veïns. Lo que suposaria uns 7.500 habitants.
- Ademés Ubieto per mitjà d'un detallat
estudi fixa els límits que per llavors tindria Lleida, arribant a la
conclusió que en el millor dels casos Lleida tindria una població
d'uns 4.000 habitants, lo qual és coherent en les estimacions de Cock.
Número
de dones disponibles: Una vegá obtinguda la població de Lleida en el moment de
la Conquista de València per Jaume I, és necessari obtindre el número de dones
que estarien en disposició de ser portades. Per a això Ubieto procedix de la
manera següent:
o
Presenta una piràmide poblacional, que lògicament no és la de
Lleida d'aquella època, pero que servix de referència.
- Prenent una població de 4.000 habitants,
obtenim que hi hauria en Lleida unes 440 dones entre 15 y 25 anys y uns
430 hòmens.
- Conclusió: Fem la combinació que fem,
inclús en el cas més extrem, és impossible acceptar que en 1238 hi haguera
en Lleida ni mig centenar de dones fadrines disposades a traslladarse a
València per a contraure matrimoni.
En
tot açò, queda demostrat que aquells que utilisen esta llegenda com base per a
argumentar un origen català a Valéncia y a l'idioma valencià, ho fan per dos
raons possibles: ignorància supina o tendenciosa manipulació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario