ACERES EN MASSA DOL

Manuel Casaña Taroncher

Quan ya ni que es muiga el pare, tio o germa, hui en dia u es posa de dol rigoros, no se perqué en esta capital de Valencia, de cel clar i rica en teules, atobons i taulells de tots els colors, resulta que ara els ha pegat per vestir les aceres de negre charol.

I aixo no es tot, perque quan acaben de fer l’obra, com si batejaren el pis, li tiren per damunt un portland de lo més negre, per si acas no tinguera el taulell prou nativa negror. Despres, resulta que, quan camines el chafes, i te l’endus poquet a poquet al pati, a l’ascensor i t’entra en casa a on be que mascara. Pareix que s’haja perdut la moda d’empisar les aceres dels carrers en aquells atres taulells rogencs o groguencs, blavets o blancs que donaven certa varietat multicolor, més vivea que els actuals que regalen tristor a manta; pareixen pintats de dol pel soterrar del metro. I lo que está clar no es que en ser negre, botifarra, si no que este trist color no està a joc en l’alegria de la ciutat, en el caracter de la gent ni en la lluminositat del nostre sol. Ho tinc que dir en cert pesar: tant de dol, al pas, me dol. A no ser que haja pensat Obres Publiques -i l’Ajuntament estiga d’acort- en que el color negre es la solucio per a que no es veja lo bruta que esta una acera, -puix si els taulells foren blancs, pronte estaría el carrer fet una calamitat-, pel fums dels coches i les pixarrades dels gossos i gats.

Pero tampoc aço es un mal major.

Pijor resulta que quan s’acaben d’empisar els taulells, uns pugen i atres baixen o ballen uns sí i els atres tambe. Aço si que resulta perillos. Si ho volen comprovar, no tenen més que passar-se vostes per la plaça de Manises en front del Palau de la Generalitat i voran -si no ho apanyen abans que es publiquen estas linees- cóm estan las lloses de per alli, propenques al carrer de Cavallers. Pot ser que en algun temps estigueren a nivell, pero ara la que no te un dit ne te dos més d’alçaria que la del seu costat i axina, sí que as facil i ocorrix, que si no mires per a on vas, te pots pegar el gran morro, com el vaig vore pegar a més d’u quan el dumenge de Corpus molta gent passava per alli corrent volent vore els cirialots i els atres 400 personages biblics d’eixa processo.

I aço as lo que no comprenc i me pregunte:

¿Cóm, precisament, davant de la Presidencia de la Generalitat, estiga tan deteriorat l’empedrat? ¿Ho faran aposta per a que no se queixen atres veïns per deficiencies similars?

Com hui estic parlant d’aceres no tinc que oblidar-me d’atres carrers com el d’Avellanes i Mar i el de la Legio Espanyola. Avellanes i Mar tenen cossiets enormes pel carrer, bolardos severs plantats, alguns en peu i tombats atres, perque tambe hi ha coches, motos i bicicletes i molta gent que passa com pot a colzadas i tropeçons ya en un contenedor, ya en una moto o un bido, si no te decidixes anar per a on van els coches, a voltes, massa impacients. Cossis més que cossiets que unas vegades tenen flors i atres rastres de plantes secs i es quan penses que, possiblement, si no foren tan grans aquells passarien millor els viandants i replantant vegetals es gastarien manco diners. Encara que no sé si seria la solucio per a guanyar espai ya que quan hi ha un pam de més, de seguida, te trobes en un bar, que posa unes tauletes i unes cadires, i, si vols passes entre la gent o te tires per l’asfalt perillos a on pots tindre un accident.

Pero tampoc estos dos carrers son els que més me duen de cap. El que més es el de la Legio Espanyola paret del Palauet de Monforte en el que hi ha un puntello de jardi que se menja quasi tot el carrer -un carret de chiquet no pot passar per ell si no possa dos rodes per l’aire-, i es lo que no m’explique el perqué. Per qué uns carrers se poden eixamplar i ho fan sempre expropiant lo que faça falta i atres com este -que crec que es el tram de carrer més estret de tota la ciutat- està aixina i no hagen retallat uns pams de terreny al jardi per a donar més eixempla al carrer.

Que si no s’ha fet es podria fer i més d’una mare o yayo estariem satisfets. ¿O es que volen com en la processo del Corpus que hi haja jagants i nanos d’aceres tambe?

Diario de Valencia 7 de agosto de 2002