Autor: Agusti Galbis
Continuem en
les mides valencianes tant superficials com de llargaria, evidentment
relacionades perque una superficie es la multiplicacio de dos distancies.
Començant per les mides de
llongitut, hem de partir del “Alna” o “Vara”, que en el sistema metric decimal
es correspon en 906 mm .
La vara es pot dividir be en 4 “Pams”, be en 3 “Peus”. Multiplicador de la vara
es la “Corda”, formada per 45 vares. El pam es dividix en 12 “Dits” i el “peu” de 12
“Pulgades”. Un dit es dividix en 12 linees. I una “Braça” o “Canya”, equival a
9 pams. Mes mides antropometriques son el “Colze”, la “Passa”, i la “Milla”,
equivalent a mil passes. Es curios el “Eixem”, definit per Onofre Pou en el
“Thesaurus Puerilis” en l´apartat “De
les medides de la terra”
com “distancia entre lo dit gros y segon estesos”, aclarint “ques diu en Valencia xem: en Catalunya
forc”
Ara anem a comprovar lo “sabuts”
que son els nostres catalanistes. En el Diccionari Valencià, editat
conjuntament per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana
i Editorial Bromera (2a edició, València, 1996), en l’entrada “pam” diu: “…El pam comú és la huitena part de la cana”
I en l’entrada “cana” diu: “Antiga mesura
de longitud dividida en huit pams”. Si busquem estes definicions en el
“Gran Diccionari de la
Llengua Catalana ” de l’Enciclopèdia Catalana vegem que les
que consten en el “Diccionari ¿Valencià?”, senzillament son copies,
diferenciant-se unicament en que canvien “petit” per menut, “vuitena” per
huitena i “vuit” per huit, de lo qual es despren, que l’Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana
i Editorial Bromera, no tenen ni punyetera idea de l´antic sistema metrologic
del Regne de Valencia, sospitant que segurament, no saben ni que ne teniem un
de propi. La “cana” catalana de Barcelona, equivalent a 1,5550 m no te res que
vore en la “vara” valenciana. En consequencia, la definicio que donen de “pam”
resulta una aberracio per als valencians. Si fora deveres allo de que hi ha que deixar la filologia als
filolecs, i tots els filolecs son com els de l’Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana ¡Anem aviats! De la Generalitat Valenciana ,
estem acostumats a esperar qualsevol cosa que vaja en contra dels valencians, i
dels que tiren bromera ¡nihil novo sub sole!
Deixem-ho correr, sense
esperança alguna de que ho corrigguen, i estudiem les mides de superficie
valencianes. I hem de saber, que l´unitat de superficie es la “Fanecada”, que
es dividix en “Quartons” i en “Braces quadrades”, de forma que un quartó, te 50
braces quadrades i es la quarta part de la fanecada. Una braça quadrada te 81
“pams quadrats” i cada pam quadrat, 144 “dits quadrats”, cada un dels quals te 144
“linees quadrades”. Multiplicadors de la fanecada tenim el “Jornal” o “Cafissada” compost per 6 fanecades i la “Jovada” de 36 fanecades.
Anem a traure la superficie en m²
de la fanecada a partir de les indicacions dels Furs: En “De corda de soguejar
la terra, e del preu de les jouades” llegim:
“La corda ab la qual les
jouades, e la terra es soguejada, e mesurada ha vint braces reals, e en
cascuna corda ha quaranta e cinch alnes de la ciutat de
Valencia”
Si la corda te 45 alnes i l´alna es
de 906 mm ,
la llargaria de la corda es de 906 x 45 = 40.770 mm = 40 m 77 cm . Si la corda te 20
braces reals, una “corda quadrada” tindria
400 braces quadrades, es dir 40,77 x 40,77 = 1.662,1929 m² .
“La mija fanecada de terra ha de cascun costat deu braces de la dita
corda, e axi ha cent braces quadrades”
Si mija fanecada te 100 braces
quadrades vol dir que 1 fanecada ne te docentes. Si 400 braces son 1.662,1929 m² ,
docentes es la mitat, es dir 1662,1929/2= 831,09645 m² .
Acabem de
deduir, que la superficie d´una fanecada es de 831,09645 m² , d´a on
una cafiçada serien 831,09645 x 6 = 4.986,5787 m² i una
jovada 831,09645 x 36 = 29.919,4722
m² . El “mestre” universitari, Enric Guinot, en la
precisio que el caracterisa, escriu en “Repartiments a la Corona d'Aragó (segles
XII-XIII)”: “Al repartiment valencià, la
mida de referència general fou la jovada, equivalent aproximadament a 3 ha (= 2,99 ha ), amb uns divisors
que són la cafissada (1/6 jovada = 0, 5 ha ), i la fanecada (1/6 cafissada = 833,3 m² )”. I yo em
pregunte, ¿Com vol que l´ixquen els numeros si no sap fer-los? ¿Podrien els
“sabuts” de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana deduir la
superficie de la fanecada partint de la “cana” catalana? Els repte a fer-ho.
En el Llibre del repartiment, en
donacio del 3 d´octubre de 1.237, llegim: “Et
domos pro stabulo, de Hubecar Almatia; et III fanecatas pro orto in Roteros”. Es indubtable, que el rei en Jaume
conexia que els valencians mediem en fanecades un any abans de la seua entrada
en la ciutat de Valencia.
Hem de saber,
que pel sur d´Alacant, es conserva un atra mida superficial: la “Tafulla”.
Tambe Jaume I la coneixia, quan diu en els Furs: “Que L tafules no eren sino
dues jouades de Valencia, que no fan sino XII cafices de sembradura.”
I encara tenim mes mides propies
i genuïnes. Per al cabal d´aigua tenim la “Fila”. Una fila es l´aigua que ix
per un forat d´un pam quadrat a cinc pams de velocitat per segon, de modo que
equival a un cabal de cinc pams cubics per segon. “. En la p. 223 de “Canales de riego de Cataluña y Reino de
Valencia” tenim un eixemple: “Vallanca,
tiene en su acequia cinco filas de agua, por haber cinco palmos de ancharia, y
uno de fondo”. A un conjunt de dotze dotzenes diguem “Grossa”. A un conjunt
de troncs per a ser conduits pel riu “Almedia”. Vejam-ho: “Que algú no gos tenir almedies de fusta en lo riu de vers la vila”.
I es evident, que este estudi no es exhaustiu. Ne tenim mes.
Pero lo que es
cert, que no tenim “palmades”, ni “polzades” ni “colzades”. Dubte que quan
Jaume Gaçull escriu “Puix canes ni banyes
per dies no venen” pretenguera medir 8 pams catalans en un pel del cap. No
tenim “quarteres”, ni “quartans” ni “picotins” ni “destres” ni “tornalls” ni
“càntirs”. No tenim “roves” ni “unces”. Tampoc tenim “mujades”, ni “mulneres”
ni… Es curios llegir en la “Real Orden de
9 de diciembre de 1852, por la que se determinan las tablas de correspondencia
recíproca entre las pesas y medidas métricas y las actualmente en uso”,
referit a Barcelona: “La vara...Es la de
Castilla”; “La fanega superficial...Véase Castilla” ¿No erem els valencians
els qui estavem castellanisats?
I en esta
serie d´articuls, hem vist que els valencians teniem el nostre sistema metrologic
genuï i que els catalans no tenien res que necessitarem. Hem comprovat com hi
han components del sistema, que no es que siguen anteriors a Jaume I, ¡es que
n´hi han alguns anteriors als romans! I els valencians, a través dels temps, els hem mantingut passant a formar
part de les nostres arraïls, que com hem comprovat, son molt fondes. Per aixo
fan tanta força els catalanistes, en intentar el desarrailament del poble
valencià, sense parar de copiar-se entre ells els trellats que s´inventen per
separat, escampant mentires a manta. Fem, entre tots, que fracassen.
Per a acabar,
ve al pel, el poema de Xavier Casp que diu: “Va
naixer perque calia / Ningu no ha sabut
mai / el dia. / Valencia es el nom. / La patria es presencia / i essencia. / I
yo estic i estare / on ella està. / Soc tant si vullc com si no vullc, / ¡que
si que vullc!, valencià.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario