Autor: Agusti Galbis
Hui anem a seguir posant de
manifest la continuïtat toponimica de la Valencia prejaumina i la postjaumina, a partir
d´unes atres fonts. Esta continuïtat no es mes que una atra mostra de la continuïtat
de poble i llengua i trau a la llum la miserable enganyifa pretesa pels
catalanistes, tant catalans com valencians. Continuem.
Ángel Poveda Sánchez, de
l´Universitat d´Alacant escriu “La
investigación sobre el hidraulismo andalusí…” Llegim: “…territorio fortificado de Culla, que está
documentado en las fuentes árabes (Kulya), en 1128, con motivo de una
expedición militar realizada por un príncipe almorávide”. Segons Corominas, el toponim
“Culla” ve del llati “cochlea” ¿Qui l´havia fet evolucionar a “Culla” un sigle
abans de la reconquista? ¿El desig dels catalans?
Jasim Alubudi, publicà “Dos viajes inéditos de Safwān B. Idris
(1165-1202)”. L´autor, sense massa dificultat, identifica “F.ns.rāt”en Finestrat. Escriu: “Qastalla, sin duda alguna, puedo
identificarla con Castalla”. I diu que Al Idrisi parla de “Yabal Kalb” es dir, la Montanya de Calp. Tambe
identifica, Oriola, Petrer, Alzira, Ontinyent, Xativa, Sueca, Denia, Valencia,
Morvedre, Alzira i Benisuera. Deduim que Finestrat, Castalla, Calp i tots els atres,
no son toponims catalans.
De “Identificación de algunos topónimos de la Diócesis de Tortosa citados
por Al-Idrisi” de Dolors Bramon tenim: “al-Bunt”
= Alpont; “B.h.t.k” = Bechi; “Buryāna” = Burriana; “Sārt” = Chert; “S.b.rt” = Chivert; “J.dral” =
Fadrell (terme de Castello); “Muturnās”
= Montornes (terme de Benicassim); “Mawrāl.la”
= MorelIa; “Undah” = Onda; “Baniskula” = Peniscola; “Sun” = Uxó.
Com ad algu pot sorprendre llegir
“F.ns.rāt” o “al-Bunt”, hem de saber, que son translliteracions de l´arap, es dir
transcripcions al nostre alfabet de lo que es troba escrit en arap.
Simplificant dir, que l´arap nomes te tres vocals “a-i-u”, faltant-los la “e” i
la “o”. Per a fer-ho mes difícil, “a-i-u”, poden ser breus o llargues i si son
breus no s´escriuen, llegint-se per distints signes que acompanyen a la consonant
següent. En arap, no existix el so de la “p”, (es confon en “b”), ni per tant
grafia per a representar-lo. I lo mateix passa en unes atres consonants del
valencià (v, rr, ch …). Per eixemple, si un arap sent “Alpont” i ho escriu, la
translliteracio de lo escrit, seria “Albunt” i si sent Peniscola, “Baniskula”.
Per tant, els arabofons no tenien
gens facil escriure lo que sentien en romanç. Dolors Bramon en “De Nuevo unos topónimos catalanes escritos
por Ibn Hayyan”, nos informa de que els arabofons escriuen “Empuries” com “Anbuwaryas”, “Anburyas”, “Anburis”,
“Anbur”, “nwrs”, “nys” o “yns”, aixina com que Al Idrisi escriu Montpeller,
per “Munt Baslir” ¿Veritat que no vol
dir que els empurians digueren a la seua terra “Anbuwaryas”. Hem de pensar lo
mateix quan llegim la tranlliteracio de Valencia: “Balansiya”. Com quan els
araps citen “Balanqir” aludint al conte català Berenguer.
En “Nusus‘an al-Andalus” d´Al-Udrī (1003-1085), trobem, entre atres: L.qnt
(Alacant) “Banī Gatīl” = Benicadell, “Bāgu” (Pego); “Batrīr” (Petrer); Ils (Elig) “Galinār” (vall de la Gallinera), etc.
I en el “Takmila” d´ Ibn al-Abbar
(1199-1260), a banda dels toponims ya citats, trobem: “Agr.sī” = Agres; “Bilyana”
= Billena; “Bunyūl” = Bunyol; “G.rbīra” = Cervera;
“Kulya” = Culla; “Qulyayra
= Cullera; “Sīlg” = Chilches; “Ll.rya” = Lliria; “M.ntīsa” = Montesa; “Murbītr” = Morvedre “Andāra” = Ondara; “Untunyāna”
= Ontinyent; “Ūryūla” = Oriola; “B.tārna” = Paterna; “B.q.sān” = Picassent; “Rugāt” = Rugat; “Sārra” = Serra; “Suburb” = Segorb “Sātiba”= Xativa; “Sar.qa” =
Xerica…i cent mes.
Ara i com a curiositat, ¿Penseu
que la paraula “Llobregat” es exclusivamente catalana? Anem a vore com no. Ibn
al-Abbar, cita “Ll.burqat”, com a dependencia d´Oropesa. A. Poveda, en “Toponimia arabe musulmana de Mayurqa”
situa el Llobregat valencià entre Alcala de Chivert y Burriana. I en el
Repartiment, amaneix algun naixcut en el lloc: “…domum de Mahomat Allobrecati iuxta viccum…” ¿I Moncada? ¿Es
Moncada català? Vejam-ho: L´any 1234, previamente a la conquista, es dona a P
de Montecatano “…turrem de Moncada cum
suis alqueriis, ad consuetudinem Barchinone…”. Miquel Barceló en “El
feudalisme comptat i debatut” diu que s´ha pensat en un “rebatejament de la torre en funció del seu beneficiari primer”.
Podria ser justetet al contrari sabent que Ibn Al Abbar cita “R.gl(a)t”
(Rotglà), sent per tant un toponim existent abans de ser posseit per Joan
Rotglà.
El repartiment, es una font
preciosa per a l´estudi de la toponimia valenciana. No havia donat temps de
batejar res. Es repartix lo que hi ha i en els noms d´eixe moment. Trobem llogicament
noms en arap i en romanç valencià. Com a eixemple, reproduim un grapat de
toponims: Alcoy; Almonesir; Benimantell; Bocayren; Borriol; Buynol; Carlet; Carraxet;
Cayllosa; Corbera; Crespins; Finestrat; Fortalen; Gorgo; Quart; Laurin; Liber, Luxen;
Maçamagrel; Maçarroyos; Murvedre; Montroy; Muro; Museros; Ontignen; Parsen;
Pedreguer; Pego; Perpunchent; Pop; Polop; Piccacen; Quartel; Segarria; Tarbenam;
Toyllo; Seta; Vilella; Villamerxant; Venalguazir; Xalo, Xaraco; Yelo…
I en acabant de tot lo dit, yo em
pregunte ¿A on nassos està la toponimia catalana? Anem a vore com ni els
catalanistes la troben.
En el llibre “Toponímia, Geografia i Cartografia” del mallorqui Vicenç M.
Rosselló, l´agullenti Emili Casanova, i atres, es conté l´apartat “Anotacions a la Toponimia de la Ribera del Xuquer i
encontorns”. Escomencen parlant de “Toponims
prerromans” citant les poblacions de Xeresa, Xaraco, Barig i Barcheta,
aixina com els toponims Ivars, La
Bega , Xuquer, Fontarda, Bernissa, avenc, barraca i clot.
Parlen de “toponims d´origen llati” a
on situen les poblacions de Corbera, Paterna i Carcaixent, aixina com Mijans,
Materna, la Casella ,
Vilella, i Maranyent. En acabant de relacionar “toponims mossàrabs”, ve
l´apartat “Toponims catalans”. I
diuen que “hi destaquen Castelló de la Ribera , derivat català
del llatí castellone, motivat per la presència d´un castellet islàmic…”
parlen de Lloc nou d´En Fenollet
diguent que “respon a una repoblacio de
1609 d´un lloc de moriscos, propulsada per un personatge del dit cognom”.
Comenten que “el derivat postverbal de
poblar apareix a la Pobla Llarga , dita
abans d´Esplugues o de l´Ardiaca, en recordança del llinatge i càrrec del qui
l´establí el 1317” .
Continuen en Vilella diguent que “podia ser un llatinisme (villella de
villa)”. Acaben afirmant que “Finalment
tenim el Peirat “paviment de pedra”
per a pasar un toll, que no es més que un arcaisme lèxic”.
O siga, que tots els “toponims
catalans” que troben grans “factotums” del catalanisme valencià, en tota la Ribera del Xuquer i
“encontorns” (contornada) son: “Castelló
de la Ribera ”,
que ya l´hem vist documentat prou abans de la conquista i de català no te res; “Vilella”, toponim que ya havien citat
com d´orige llati i que es troba en el Llibre del Repartiment; “Peirat” que deu ser tan tan català, que
no es troba ni en el “Gran diccionari de la Llengua catalana”, ni
en el “Diccionari Català Valencià Balear”
d´Alcover ¿Vindria algun arcaic català a deixar-nos-la? ¿O seria un aragones,
sent que la paraula “Peirat” la trobem en el “Diccionario aragonés” de Rafael Andolz: “Peirat: sust. masc. (oc) = guijarro” ¿O seria arcaisme valencià?
¿Acas els valencians no podem tindre´n? Ara lo que es per a que ho estudie un
mege, es considerar, que un toponim de 1317 i un atre ¡de 1609! siguen toponims
catalans. No mereix ni comentari. Recordar-los, que en 1335, algun valencià, no
com ells, ya parlà de la “llengua valenciana” ¿Estava mal del cap? ¿O els qui
no estan massa be son aquells que volen amagar, falsejar i desfer tota
l´historia i cultura d´un poble?
No hay comentarios:
Publicar un comentario