|
L
|
a rao de ser de les nostres
autoritats autonomiques radica en que deuen de ser trassunt de la personalitat
cultural diferencià del nostre Poble. Puix, com es ben sabut, l’articul 2 de la
Constitucio de 1978 reconeix –no crea ni otorga- el dret a l’autonomia de les
nacionalitats i regions que integren la nacio espanyola, una i indivisible.
Est articul deu de ser completat en
el 143.1, que diu que tan a soles “podran accedir a lo seu autogovern i
constituir-se en comunitats autonomes” aquelles “provincias limitrofs en
caracteristiques historiques culturals i economiques comuns”. Per aixo, quan
mes es consolide i potencie el fet cultural diferenciat valencià, mes se
justifica, se llegitima, l’organisacio autonomica valenciana i l’autoritat dels
nostres governants.
Els nostres poder autonomics, si
volen ser llegitims, si volen llegitimar-se dia a dia, no han de desperdiciar
ocasio alguna per a defendre la personalitat cultural diferencià del Poble
valencià.
Molt son els fets, que podrien aduir
en prova de la frustracio que nostres governants han causat al Poble valencià,
al contemplar el passivitat els constants expolis culturals que el
pancatalanisme, dirigit per Jordi Pujol, ha vingut cometint contra el nostre acepr cultural.
Esperem –exigim- dels nostres
governants que sapien corregir-se a temps. Si aixi ho fan mereixeran el
calificatiu de demoacrates. Perque democrata es aquell que respecta les lleis
que respecta les normes en quan expresio
de voluntat popular. Es deu respectar, puix, la Constitucio i l’Estatut
d’Autonomia: aixo es lo propi de tot bon governant democrata, i aixo serà tambe
lo que correspon fer a tot poder autonomic valencià, que vullga ser llegitim.
Tot poder autonomic valencià serà
llegitim si s’assenta i du a terme el ple desenroll del fet diferencial
valencià: sa historia, sa cultura, lo seu bilingüisme –l’idioma valencià i el
castella-, etcetera. Per a que es puga parlar ,realment, de “l’Espanya plural “
i de “l’Estat autonomic” s’ha de defendre la sustantivitat de cada comunitat
autonoma... i no destruir-la lenta i indirectament. Socavar el fet cultural
diferenciat valencià es negar-li al Poble de Valencia sa rao d’existir com a
comunitat politica..., “lo seu” dret a l’autonomia. D’ahí a provocar l’eixercici
del dret a “la resistencia a l’opresio” proclamat ya per la Declaracio dels
Drets de l’Home i del Ciudata del 26 d’agost de 1798- i a la “desobediencia
civil” , defesa per nostres Classics, n’hi ha un pas. Els governants valencians de turno ne tenen la paraula.
Joan Ferrando i
Badia –9 de març del 2003 Catedratic
Emerit de Dret Constitucional i Ciencia Politica.
Universitat “Rei En Joan Carles” Madrit.
Doctor Honoris
Causa
No hay comentarios:
Publicar un comentario