AUTOR: DOMINGO GIMENO PEÑA
Els Furs, la Cronica del rei en
Jaume, el Libre del Repartiment i els Llibres de aveïnament son instruments que
contrastant-los en la documentacio coetanea, tant cristiana com musulmana, nos
servis per- a coneixer la nostra historia.
El Libre del Repartiment de
Valencia, que se conserve original en el Archiu de la Corona de Aragó. Es un
protocol notarial, en tres volums, en el que s´anaven anotant els oferiment de
cases i terres que Jaume I va fer a tots els "creuats" que van acudir
a la conquesta de Valencia. Se va escomensar el dia 9 de juliol de 1237 i va
continuar fins molt despres de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en
paper, poden ser els eixemplars mes antics que tenim en Espanya de llibres en
esta materia.
En el segle passat se va
escomensar a publicar la Coleccio de documents inedits de la Corona de Aragó.
En el volum 9 (Barcelona, 1856) se va incluir una edicio del Libre del
Repartiment publicada fragmentariament per Prospero de Bofarull. Els erros i el
desconsert originat per la edicio de Bofarull es molt, gran i variat, i tardarà
molt de temps per a que la historiografia els arregle. Des de la data de
entrada de Jaume I en Valencia fins la proporcio de repobladors asentats en la
ciutat, com una distribucio inexacta de procedencies, son erros que han segut
considerats pels sectors interesats com a fets irefutables i a pesar de que les
investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se
sense cap critica.
Tant les croniques cristianes com
les musulmanes i la documentacio de la Cancilleria Real fixen la data de
capitulacio de Valencia el dia 28 de setembre i per la vesprada al caure la nit
van entrar en la ciutat.
En el Repartiment original una
nota diu: "Die sabbati, VII idus
octobris intravimus civitatem Valentie" no mes cal vore les notes
cronologiques del Repartiment per a comprovar que cuan se parle del rei se fa
sempre en tercera persona, mentres la noticia de la entrada se fa en primera persona,
lo que nos indica que van ser els escrives del Repartiment els que van entrar
el 9 d´octubre a Valencia i no el rei de forma triunfal com nos diu Bofarull.
En l´edicio original hi han
linies en noms tachades i atres que no. L´edicio de Bofarull, elimina
generalment les linies que estan tachades per unes ralles en els codecs i done
les llectures que son facils. Al pareixer va pensar que en molts casos els
tachons podrien ser errors dels autors del Libre del Repartiment.
En el reconte sobre l´edicio de
Bofarull eixia que se van entregar 1018 cases a repobladors catalans i 597 a
gent procedent d´Arago. Cuan se va comprovar que el cavaller aragones Artal de
Luna, primer nom que consta en el Repartiment i que segons demostren els
documents publicats per Huici-Cabanes, documentos, II nº 243, va rebre el titul
de propietat: "Artallus de Luna
alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l´edicio de Bofarull per
estar tachada, aixina se va creure convenient fer una nova edicio.
L´any 1979, Cabanes-Ferrer van
publicar una nova edicio del Libre del Repartiment i van arrivar a la seguent
conclusio: el Repartiment era un protocol notarial en el que s´anotaven tots
els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la conquesta de
Valencia. cuan la donacio se fea efectiva s´estenia el titul de propietat (dels
que se conserven molts) , al mateix temps se tachava el nom com a prova de que
la donacio ja s´havia fet.
El contrast del Libre del
Repartiment i els titul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos
indica els que van vindre per les bules oferides pel Papa Gregori IX i se van
anar sense contrivuir a la repoblacio de Valencia, sent pues el seu reconte de
donacions totalment erroneu.
Cabanes-Ferrer utilisant metodes
profesionals i contrastant: Repartiment, Tituls de propietat, Llibres de
aveïnament i croniques tant musulmanes com cristianes demostren que la poblacio
valenciana va aumentar no mes un 5% en la repoblacio cristiana i de eixe
percentage la aportacio catalana va ser minima, lo que nega totes les tesis
catalanistes.
Al surgir la Renaixença
valenciana, el seu gran impulsor Teodor Llorente fixant-se en el text de
Bofarull el va utilisar en la seua colaboracio de La coleccio, España. Sus
monumentos y artes. Su naturaleza e historia. Valencia (Barcelona 1887,tomo I,
p.88). Molts valencians se van decantar al catalanisme influits del gran
prestigi de Llorente.
En Valencia han faltat
historiadors profesionals i han sobrat aficionats sense cap ofici ni rigor
cientific, pero si a principi de segle els dubtes eren raonables per falta
d´investigacio, hui enrocar-se per a defendre les tesis catalanistes com fan
alguna institucio i alguns partits politics resulta patetic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario