EL NOSTRE FOLCLOR MUSICAL

Autor de l'articul: Diego Igual

El folclor musical, a traves de la transmissio oral, te un paper molt rellevant dins del patrimoni tradicional valencià. Les diverses mostres de tan caracteristic llegat es produixen en conexio en les atres arts i costums populars lo que contribuix a possibilitar la seua permanencia en el temps i en l'ambient de generacio en generacio.

La musica tradiconal configura prou els aspectes culturals que definixen una colectivitat, un poble, a l'igual que la influencia que en les formes de ser i comportar-se un conjunt etnic adquirix del seu entorn i del seu passat.

Molts pobles han influit en la nostra terra: tenicis, cartaginesos, grecs, romans, bizantins... fent una fusio entre lo autocton i lo exterior afegint-se despres la cultura arap.

La nostra musica tradicional valenciana queda enmarcada dins de la regio musical mediterranea. Esta regio es subdividix en un sur constituit pels països araps i un nort de tall mes europeu com son el sur de França, Catalunya, i el nort d'Italia. Estos dos extrems que semblen tan diferents i contradictoris fusionen en una zona intermija entre les dos comprenent els territoris de Grecia, Napols, l'antiga Yugoslavia, Albania, Calabria, totes les illes del Mediterraneu i les zones sur de la peninsula Iberica com Andalusia, Murcia i la nostra Valencia.

Esta zona de fusio conta en estils i formes de tradicions diferents, pero guarden els elements comuns fonamentals que van fer possible eixa fusio entre les estructures melodiques del nort i l'ornamentacio, el ritme lliure i intern i l'afinacio atemperada del sur.

La permanencia arap en distintes epoques historiques en les terres europees ha decantat esta fusio a la que podem denominar musica mediterranea a la que pertany, naturalment, la valenciana.

En les nostres terres els accidents geografics, i la divisio territorial de l'estat Espanyol en provincies (primera mitat del segle XIX) propiciant habits i costums que no sempre coincidixen en les tradicions seculars de les propies comarques i per un atre costat el cas de les demarcacions eclesiastiques, de mes antiguetat i arraïlada determinant clares diferencies en determinades practiques religioses en la consegüent incidencia en el viure i conviure dels creents, han influit prou en la determinacio del nostre folclor.

Una atra decisiva influencia s'origina en el natural billingüisme valencià que determina dos zones territorials diferents: la castellà-parlant i la valencià-parlant. La primera fitant en Arago, Castella i Murcia i la segona mes arrimades al Mediterraneu. Una i atra queden trencades a la seua vegada pel Xuquer, del que resulten dos zones mes chicotetes delimitades al nort pel riu Cenia i al sur pel riu Segura, cada una d'elles en caracteristiques folcloric-musicals diferenciades, encara que en una uniforme definicio.

Sobre aixo es constituix el folclor musical del nostre territori valencià. En aço es recolza el patrimoni musical valencià de tradicio oral i d'ells s'han nutrit les mes profundes arraïls de la nostra musica popular. En caure les formes de vida tradicional front a l'industrialisacio i l'urbanisacio es quan naix la necessitat d'estudiar este mon que mor i que destruix models de comportament, rituals, costums, rutines i tota una cultura.

En les nostres terres els modos de vida tradicionals no es van afonar bruscament de colp en la revolucio burguesa sino que, degut a la classe de creiximent economic basat en l'agricultura, van perdurar i van configurar la cultura fins unes dates relativament recents. L'urbanisacio començà a notar-se en la decada dels anys vint i l'industralisacio intensiva encara tardaria en fer-se present. Es en estos anys quan el terme folclor cobrarà la seua maxima vigencia entre nosatros. Blasco Ibañez va propondre la creacio d'un museu de folclor; Francesc Martínez tractà de reconstruir l'historia del folclor en Valencia i Maximilia Thous realisà una llavor de difusio a través de la radio. Intents i resultats que donen testimoni d'una consciencia mes generalisada d el contrast entre el modo de vida urba modern i la vida tradicional que desapareix. Hui en dia la transmissio oral que era vehicul d'una cultura que cobria les necessitats d'una societat que tambe está desapareixent, ha mort.

La societat moderna de consum en les noves formes de vida i mijos de comunicacio social ha substituit el sistema anterior i progressivament va proponent nous contenguts culturals. En el cas de la musica tradicional, la decadencia en quant al seu us ha vengut tambe determinada per la perdua de funcionalitat. Els cants i les melodies, tradicionalment s'han usat per a complir unes funcions molt concretes. En uns casos es tractava de funcionalitat de treball o laborable, com la d'acompanyar el treball de batre a l'era (les parves) o d'adormir als chiquets quan arribava l'hora. En uns atres casos la seua funcio era mes festiva a través de melodies per a rituals festius. Com hui ya no es practiquen alguns dels actes que eren acomopanyats per un tipo de cant o canço, estos tambe han caigut en desus.

Com he dit ades, molta d'eixa funcionalitat que complien diferents musiques i danses hui en dia ya no la te degut a la "modernisacio" de la societat valenciana. Nomes gracies als actuals grups folcloric-tradicionals (colles de chirimiters i tabaleters, grups de cors i danses, rondalles de musica tradicional) fan que aquelles musiques que els nostres antepassats utilisaven tornen a la vida i encara que no cumplixquen eixa funcionalitat que les caracterisava per lo manco es puguen conservar i mostrar al poble durant els segles mentrimentres estos grups existixquen.

Per a finalisar voldria fer extensiva la meua felicitacio a estos grups valencians per la seua labor per a que la nostra identitat com a poble tradicions, llengua i cultura propia, no es perguen per molt que alguns intenten integrant-nos en una nova cultura aliena i diferent a la nostra com es la catalana. A tota la gent d'eixos grups, a tots els valencians interessats en lo nostre, un abraç.