domingo, 7 de septiembre de 2014

EL MAL QUE NO VE D'ALMANSA TAMBE ALCANÇA...


 

Autor: Desconegut

 

Sempre han dit que es bo coneixer a l'enemic, perque aixina se pot lluitar millor contra ell. Igual parlar d'enemic referin-se als nostres APE's pot ser prou fort per a ells encara que si tenim en conter el significat de la paraula, extret de la RAE(atre dia parlarem d'esta sucursal catalanisadora), diu que un enemic va en contra, li desija i fa mal a l'atre ... '¡Che!, ¡clavat!, ni yo havera pogut donar una definicio millor, aixina que podim dir clarament que els catalanistes, els nostres APE's son enemics del poble valencià, no n'hi ha cap dubte.
En este trosset d'opinio anem a fer estudi d'un antic enemic del poble valencià. Primer davant de tot n'hi ha que dixar clar, que esta personeta ademes d'enemic del nostre poble, el valencià, tambe va ser enemic del seu, aixina que te doble delit, pero en fi, passem a parlar d'esta personeta. La veritat, primerament per pensar en benevolencia, esta persona va cometre un error, o va fer lo que pensava que era lo millor pel seu poble, encara que ell no preguntà i les següents accions el delataren, aixina que descartant la benevolencia, podim dir que lo que va fer era una injusticia o prenuda de pel, com se vullga dir, i aço al seu propi poble. Este biolec fa un grapat d'anys va fer una marranà que no va ser atra que crear el català a l' image i similitud del parlar tipic barceloni. ¿Sabem ya qui es? Be, suposem que sempre podim trobar algun despistat o simplement algu que no ho sapiga, perque ningu naix ensenyat, puix este senyor no es atre que el matarife Pompeu Fabra. Li done este calificatiu, perque ell sempre a volgut matar la llengua valenciana i encara que a personeta morta, terra damunt, el seus discipuls no tenem mes desfici que seguir els manaments que ell els va deixar escrits a foc: primer, una llengua, despres, una cultura i finalment una nacio. Aço ultim me fa comprendre perque la majoria dels nostres benvolguts APE's son ateus, i me pareix del tot llogic, ya que n'hi ha una llectura del nou testament que comentava que no se podien tindre dos senyors, o vols a un i desprecies al atre o al reves. En fi, se dixem de reflexions cristianes que als nostres APE's no lis interesa res ni miqueta i anem al tema.
Este senyor a demes de pendre el pel a la seua comunitat sancera, obligant-los a parlar com els barcelonins, despres comença la cavalcada de conquistar terres veïnes, aixina que va anar a per les Illes Balears i Valencia. En el cas que mos toca, sempre intentant possar ma a Valencia, fins que al final va obtiendre el seu frut mes preciat i que es mal de cap de tots els valencians, que son, com no, les Bases de Castelló o del 32. Es descarat l'intent de manipulacio catalanista, d'estes bases convertir-les a normes, i dic que es manipulacio descara perque son els propis "llingüistes", supots entesos en llengua, qui diuen en volta de bases, normes de Castelló, com si fora lo mateix. I ratifiquen actualment que estes bases, no normes, no s'equivoqueu chiquets de la AVLl(atra entitat catalanissadora que tambe tindre temps de parlar d'ella) varen ser firmades per l'unic filolec(vol dir que les atres firmes no valen res, ¿no?) present, Luïs Fullana, que al any següent va traure la seua proposta, molt d'acord no estaria ¿no?, desmontant lo que s'havia inicialment acordat en les bases de Castelló. Pero clar, esta coseta no la diuen els nanos de la AVLl, perque Fullana es la seua base, pero tambe el seu forat. Com que de les bases del 32 tambe parlaré en un futur, continuem en el tema, despres de no tindre prou el senyor Fabra que les bases de Castelló foren una copia casi exacta de les seues normes barcelonines, va advertir al seus contactes de Castelló que era un perill que denominaren a la seua llengua valenciana, que tenien que dir-li català. Per supost el seus amics en Castelló donaren per sentat que si canviaren la denominacio de la llengua, les bases no se firmarien...
Be, pot ser que el senyor Fabra tinguera un poquet de profeta, lo unic que tenia l'home, perque lo demes, puix aquell dia, no haveren tragat i hui, ell ya no ho pot vore, pero tampoc, i puc anunciar que mai. Mos podran enganyar, ensenyant-mos català a les escoles, a la tele, etc pero mai podran impedir que parlem i anomenem com toca a la nostra llengua: la llengua valenciana

No hay comentarios: